-
El qual va permetre que les tropes francese travessessin Espanya per envair Portugal -
el 1808 es va crear la junta Suprema de Catalunya i el 1810 la junta Suprema Central amb l’objectiu de controlar els esforços de les diferents juntes locals. -
Va ser un aixecament popular ocorregut a Aranjuez, Espanya, entre el 17 i el 19 de març de 1808; les principals causes van ser:Descontentament popular per la crisi econòmica i la presència de tropes franceses a Espanya, Intrigues del príncep Ferran VII per aconseguir l'abdicació del pare, el rei Carles IV. -
-Durant la Guerra del Francès, es van formar juntes criolles a Amèrica.
-Paraguai va proclamar la seva independència el 1811.
-Però el retorn de Ferran VII va forçar la dissolució d'aquestes juntes i va frenar el procés d'independència. -
És quan va començar la guerra amb l’aixecament del poble de Madrid. Les seves fases més importants van ser: -Resistència popular (1808): es van formar en grups per fustigar els francesos
- ofensiva francesa(1802-1812): Napoleó va intervenir directament en el conflicte i va ocupar la major part d’Espanys
-Victòries angloespanyoles(1812-1814): l'exèrcit britànic va arribar des de Portugal per ajudar les tropes espanyoles -
Va emprendre algunes reformes amb el suport dels afrancesats. Com per exemple: va atorgar una carta constitucional, va proclamar mesures per abolir l’Antic Règim i ca promulgar diversos codis -
l’exèrcit britànic va vèncer els francesos a Arapiles
-
La junta Central va convocar una reunió de corts a cadis amb l’objectiu de redactar una Constitució. La constitució coneguda com “pepa” va ser aprovada; establia la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi universal masculí i també reconeixia àmplies llibertats individuals. -
Napoleó va haver de reconèixer la seva derrota i, mitjançant el tractat de valençay va retirar les tropes d’Espanya. -
Ferran VII volia imposar i les idees liberals que s'havien difós durant la guerra, dificultant la consolidació del poder absolut del monarca. Els partidaris de l'absolutisme, com els defensors del poder reial, van argumentar que la monarquia absoluta és una obra de la raó i la intel·ligència, i que està subordinada a la llei divina, la justícia i les regles de l'Estat. Segons ells, l'absolutisme és la forma de govern més adequada i racional. -
Ferran VII, amb el suport dels absolutistes, va aconseguir restaurar el seu poder absolut, anul·lant la Constitució de 1812, malgrat els intents dels liberals de forçar-ho a acceptar-la mitjançant diversos pronunciaments militars que van acabar fracassant. I finalment va poder consolidar el seu poder absolut, anul·lant els avenços constitucionals aconseguits durant la seva absència -
-Després de la independència de l'Argentina el( 1816), es va generalitzar la insurrecció a Amèrica Llatina contra les tropes colonials espanyoles.
-Després de diverses victòries militars clau, els moviments independentistes van aconseguir la independència de la majoria de les colònies espanyoles a Amèrica, excepte Cuba, Puerto Rico i Filipines.
-Per al 1826, Espanya havia perdut gairebé totes les seves colònies a Amèrica Llatina. -
Un pronunciamiento liberal del coronel Riego va forçar el rei Ferran VII a acceptar la Constitució de 1812. Per protegir-la, es va crear la Milícia Nacional.
Però Ferran VII es va oposar a la Constitució i va demanar ajuda als monarques absolutistes d'Europa. El 1823, la Santa Aliança (1823) va enviar un exèrcit que va restaurar l'absolutisme a Espanya. -
La filla de Ferran VII, va provocar un conflicte dinàstic, ja que la llei sàlica impedia que les dones regnessin. Ferran VII va dictar la pragmàtica sanció per fer-la hereva, però això va generar l'oposició dels absolutistes, que volien que el tron anés al seu germà Carles. -
Després de la mort de Ferran VII, els absolutistes es van negar a reconèixer la seva filla Isabel com a successora, recolzant Carlos María Isidro.
Per fer front a aquest aixecament absolutista, la regent Maria Cristina va buscar el suport dels liberals, formant un govern reformista que va comptar amb el suport de la burgesia i les classes populars -
Va començar al País Basc i a Catalunya, on els carlins van controlar bona part de l’interior i del Baix Ebre. El 1839 van ser derrotats, i van signar la pau en el Conveni de Bergara -
Els moderats van arribar al poder amb la regent Maria Cristina i van intentar un gir conservador. Això va generar oposició, forçant la dimissió de Maria Cristina i el nomenament del progressista Espartero com a regent -
La Constitució, va ser de caràcter progressista i va:
-Reconèixer la sobirania nacional, tot i que amb sufragi censatari.
-Establir la divisió de poders entre Congrés i Senat.
-Atorgar amplis drets i llibertats individuals. -
Per mantenir la llei en el medi rural -
Va ser a causa de nous aixecaments carlins a Catalunya motivats per la crisi econòmica i pel suport a el comte de Mantemolín. -
Assegurava el manteniment del culte i del clero i frenava el procés desamortitzador -
El general O’Donell va encapçalar una revolta popular contra els moderats, en el qual va participar la Milícia Nacional i es va formar juntes revolucionàries -
Després de que la constitució na va arribar a ser aprovada, els progressistes van accedir al poder i van dur a terme importants reformes econòmiques, com la desamortització, el foment del ferrocarril i la mineria, tot i que aquesta última va quedar controlada per cápita estranger. -
el període 1856-1868 es va caracteritzar per la inestabilitat política i els governs autoritaris, que van contribuir a la caiguda de la monarquia d'Isabel II. -
Va ser un factor clau que va accelerar la degradació del règim d'Isabel II, generant descontentament social i preparant el terreny per a un nou pronunciament militar que acabaria amb la monarquia. -
La Revolució de 1868, també coneguda com la "Gloriosa", va ser impulsada per una aliança entre els partits progressista, demòcrata i la Unió Liberal. Els principals líders van ser l'almirall Topete, el general Prim (progressista) i el general Serrano (unionista). -
De la Revolució de 1868 va donar pas a un període de reformes democràtiques, materialitzades en la nova Constitució de 1869 aprovada per les Corts Constituents. -
Es va iniciar durant el Sexenni Revolucionari, per l'absència d’un monarca després de l’exili d'Isabel II. Els carlins van ocupar ciutats com Berga, Manresa, Vic i Olot -
Després de l'abdicació del rei el 1873, les Corts van proclamar la Primera República Espanyola.
Però aquesta proclamació no comptava amb el suport real de la majoria dels diputats, que encara es reconeixien com a monàrquics. -
Les eleccions de 1873 les van guanyar els republicans federals, que van redactar un projecte de Constitució federal que no es va aprovar.
La Primera República Espanyola, va tenir quatre presidents diferents i una curta vida la qual es va veure marcada per la inestabilitat política, els conflictes interns i externs, i l'oposició monàrquica, que van impedir la seva consolidació. -
Va començar la restauració de la monarquia borbònica amb el proclamació de Alfons XII com a rei -
Un cop militar liderat per Pavía va dissoldre les Corts republicanes, i Serrano va assumir la presidència en un intent d'establir una república més conservadora i presidencialista, posant fi a la breu etapa de la Primera República Espanyola. -
La guerra carlina va arribar el seu fi -
La Pau de Zanjón va arribar també a posar fi a la insurrecció cubana -
La Constitució de 1878va suposar el retorn a un sistema monàrquic constitucional, amb un fort paper del rei, després del fracàs de la Primera República. -
el Pacte d'El Pardo va permetre la alternança entre conservadors i liberals durant la regència de Maria Cristina, i els liberals van aprovar el sufragi universal masculí quan van accedir al govern -
Va ser provocada per la falta de reformes i autonomia de l'Administració espanyola, i va rebre el suport dels EUA, interessats en el comerç amb l'illa. -
La guerra entre Espanya i els EUA va acabar amb la derrota d'Espanya i la pèrdua de les seves últimes colònies a Amèrica i Àsia, com a resultat del Tractat de París. -
Va generar un sentiment de decepció a la població, cosa que alhora va donar lloc a moviments que reclamaven una profunda reforma democràtica i el sanejament de la vida pública, per superar els problemes que havien portat a la derrota davant als Estats Units