-
En el pais es varen formar juntes revolucionares de suport al moviment revolucionari i les tropes reials a la reina varen ser vençudes a la Batealla d'Alcolea. -
- D'escampament popular derivat de la crisi econòmica del 1866, que va comportar un augment de l'atur i la pujada del preu.
- Oposició al monopoli del poder exercit per moderats i unionistes, que governaven de manera autoritària.
- Poca imparcialitat de la monarquia, que donava suport als moderats, i impopularitat d'Isabel II. -Difusió entre les classes populars dels ideals democràtics i republicans.
-
La revolució la varen impulsar progressistes i demòcrates als quals es varen afegir els unionistes.
La revolució va ser dirigida per l’amirall Topete, els generals Prim i Serrano -
Aquell mateix any es va crear un govern procisional, amb la misio de crear d'un nou sistema politic.
Es va redactar una nova Constitucó, de caracter democratic que fou aprovada el 1868 -
Representava una monarquia liberal que havia contribuït a unificar Itàlia.
Abans de la arribada del nou rei, el seu principal valedor, el general Prim, va ser assassinat.
Amadeu va tenir suport de progressistes, unionistes i demòcrates -
Fou rei d'Espanya des del 2 de gener de 1871 fins a l'11 de febrer de 1873. Va ser, a més, el primer duc
Va ser elegit rei d'Espanya per les Corts Generals el 1870 després de la deposició d'Isabel II el 1868. -
Va tenir quatre presidents, uns problemes no varen fer possible que es consolidàs:
-Les divisions en el republicanisme entre unitaris i federals i entre moderats i intransigents, que aspiraven a una revolució social més gran
-La dificultat de fer front a la insurrecció a Cuba i al començament d'una nova guerra carlina el 1872
-Una insurrecció cantonal* a Cartagena el 1873
-L'oposició dels monàrquics, que varen conspirar per preparar la restauració de la monarquia en Alfons -
Amb l'abdicació del rei, les Corts varen votar per proclamar la República. Aquest resultat no reflectia un suport real perquè la majoria de diputats es consideraven monàrquics. La república va ser rebuda pels sectors populars de les grans ciutats, i el govern republicà va emprendre un programa de reformes econòmiques i socials. L'any 1874 un cop d'estat liderat pel general Pavía va dissoldre les corts i va entregar la presidència al general Serrano.