-
-
Agricultura poc productiva, oposició entre lliurecanvisme i proteccionistes, Industrialització tardana, incompleta i amb grans diferències entre regions, creixement de la població sostingut però moderat, èxode rural i emigració cap a Amèrica.
-
-
Embranzida per una indústria tèxtil pròpia.
-
Alçaments de la burgesia dirigits per militars liberals aprofitant el buit de poder.
Pèrdua de prestigi, de mercat i d'impostos... -
-
La Junta Central va convocar una reunió de Corts de Cadis, amb l'objectiu de redactar la primera Constitució coneguda com "La Pepa"
-
Manifest dels Perses i derogació de la Constitució de 1812.
-
Retorn a l'absolutisme
-
El rei accepta la Constitució de 1812.
Santa aliança: Cent Mil Fills de Sant Lluís -
Retorn a l'absolutisme.
Derogació de la llei sàlica i es dicta la pragmàtica sanció.
Oposició dels carlins.
Ferran VII mor al 1833 i s'inicia la regència de Maria Cristina. -
Poder dels liberals progressistes.
Constitució 1837. -
Absolutistes: partidaris de Carles Maria Isidre.
Liberals: partidaris d’Isabel.
Privilegiats: por de pagar impostos i perdre les debes propietats.
No privilegiats: por a perdre acces als béns comunals. -
Es situaven a prop de salts d’aigua per aprofitar l’energia hidràulica.
-
Català limitat a la parla des dels Decrets de Nova Planta.
Mitjans S.XlX, la Renaixença va reivindicar l'ús del català, la recuperació de la historia i les tradicions.
Republicanisme federal: Proposta política de decentralitzar l'Estat Espanyol.
Catalanisme polític: aparició de partits. El Centre català (Progressista), La unió catalanista (conservadora) i La Lliga Regionalista (conservador. -
-
-
Intent de gir conservador, dimissió de Naria Cristina en Espartero.
Mesures lliurecanvistes provoquen una oposició a Catalunya.
Isabel es proclama reina a la majoria d'edat. -
Predomini dels liberals moderats.
Constitució moderada 1845.
Nou pronunciament militar progressista. -
-
-
ample de via, alta inversió, estructura radial que no connecta, escassetat de mercaderies i viatgers ocasionen la fallida de moltes companyies ferroviàries.
-
Expansió de la producció vitícola catalana però deficitària en cereals.
-
Progressistes: Espartero.
Constitució 1855. -
-
Govern d'O'DonneII liberal centrista.
Van nèixer nous grups d'oposició: demòcrates i republicans.
Crisi econòmica i degradació del règim isabelí. -
El 65% és pagesa en règim d’arrendament.
-
Només al País Basc, Catalunya i Madrid. Jornades
laborals llargues, sous baixos, dones i nens cobren menys. -
Enderrocament de muralles i planificació de l’Eixample a Barcelona.
-
-
La gloriosa revolució.
Isabel ll i el seu hereu Alfons merxen a l'exili.
Govern provisional (General Prim).
Contitució 1869. -
-
Prové duna monarquia liberal.
Forta oposició dels lleials als borbons i dels carlins i republicans.
Amadeu I renuncia a la corona i abandona el país. -
S’introdueixen idees marxistes i anarquistes.
-
-
Les corts voten la proclamació de la república, es van produir divisions entre republicans unionistes i federals, insurrecció a Cuba, nova guerra carlina, insurreció cantonal a Cartagena, oposició dels monàrquics.
-
Alfons Xll.
Sistema canovista: bipartidari i torn pacífic i caciquísme i falsejament electoral.
Sorgiment dels nacionalismes. -
-
-
-
Pablo Iglesias.
-
Demanda de productes miners, requereix gran quantitat de capital, carbó asturià de baix poder calorífic, els minerals s’exporten a l’estranger, producció de ferro als Altos Hornos a Biscaia, el : País Basc es consolida com un àrea plenament industrialitzada.
-
-
S'inicia la Guerra de Cuba.
Estat de pessimisme a la societat espanyola.
Sorgeixen els moviments regenacionalistes. -
