Timeline: Regnats des de Carles II fins a Felip IV

1665

Carlos II

Va regnar des del 17 de setembre de 1665 fins el 1 de novembre del 1700.
Fill de Felip IV y Mariana d'Àustria.
Era conegut amb el sobrenom de " l'embruixat" per el seu lamentable estat físic i per no poder tenir descendència.
Va ser el predecessor de Felip IV.
Va ser l'últim rei de la casa reial dels Àustria a Espanya.

1683

Va regnar des del 16 de novembre de 1700 fins el 15 de gener del 1724.
Va tornar a regnar el 6 de setembre de 1724 fins el 9 de juliol de 1746, a causa de la mor del seu fill Luis I.
Es de la casa reial dels Borbóns, per la mort sense descendecia de Carlos II.
1701 - 1715 Guerra de Successions Espanyola, per la mort de l'antic rei sense descendència. Borbònics, a favor de Felip V, (Corona de Castella) contra austracistes (Corona d'Aragó).
1714 Implanta el Decret de Nova planta.

1759

Va regnar des del 10 d'agost de 1759 fins el 14 de desembre de 1788.
Fill tercer de Felipe V, germà dels reis Luis I i Fernando VI. Aquest van morir sense descendència, per aquesta raó va ser rei.
El seu predecessor va ser el seu germà, Fernando VI.

1788

Va regnar del 14 de desembre de 1788 fins el 19 de març de 1808.
Fill del rei Carlos III i de María Amalia de Sajonia.
Delegava la seva feina al seu a Manuel Godoy.
Durant el seu regnat va venir la revolució francesa.
Es va exiliar amb el seu fill per la conquesta de territoris francesos a causa de Napoleó.
Napoleó implanta un nou rei a Espanya, el seu germà Jose I Bonaparte, també anomenat "Pepe botella".

1814

Va ser el successor de Jose I després la guerra de la Independència Espanyola 1808 - 1813, causada per treure l'exercit de Napoleó.
Va regnar des del 4 de maig del 1814 fins el 29 de setembre de 1833.
Fill de Carlos IV i María Luisa de Parma.
1812 Primera Constitució, monarquia parlamentaria i sobirania popular.
Va aplicar una monarquia absolutista, no feia cas a la constitució
1820 pronunciament perquè el rei accepti la constitució.
1823 - 1834 dècada ominosa, retorn absolutista.

1833

Ferran VII va derrogar la llei Sàlica perquè la seva única filla fos reina.
Del 1833 fins 1843 va tenir regències perquè era menor d'edat.
Va regnar del 29 de setembre de 1833 fins el 30 de setembre de 1868.
Filla de Ferran VII i María Cristina de Borbó.
Al veure que era una reina qui governava Espanya, Carlos María Isidro, germà de Ferran VII, va voler proclamar-se rei.

1871

La revolució de 1868 feta pels carlistes va fer fora a Isabel II del seu càrrec.
Amadeu I va ser escollit rei d'Espanya per les Corts Generals.
1869 es va proclamar una nova Constitució, que establia el govern en una monarquia constitucional.
Aquest nou ei va regnar des del 2 de gener de 1871 fins el 11 de febrer de 1873.
Fill de Víctor Manuel II d'Itàlia i María Adelaida de Habsburg Lorena.
Era de la casa reial dels Saboya.

1873

Amadeu I renuncia al tron espanyol a causa dels conflictes com la guerra de Cuba, la tercera guerra carlista, l'oposició monàrquica dels alfonsins (partidaris dels borbons), insurreccions republicanes, etc.
Es va proclamar la república per les Corts el 11 de febrer de 1873 fins el 29 de desembre de 1874.
El primer president de la república va ser Estanislau Figueras en el 1873.
1873 va haver tres presidents més.
1874 últim president republicà, Francisco Serrano y Domínguez.

1874

1874 el general Martínez Campos va fer un pronunciament per restaurar la monarquia borbònica.
Va regnar des del 29 de desembre de 1874 fins el 25 de novembre de 1885.
Fill de la reina Isabel II d'Espanya.
Era de la casa real dels Borbons.
Va morir de tuberculosis.

1886

Per la mort d'Alfons XII María Cristina va ser la regenta d'Alfons XIII.
Va regnar des del 17 de maig del 1886 fins el 14 d'abril de 1931.
Fill de Alfons XII i María Cristina de Habsburgo-Lorena
1923, Miguel Primo de Rivera dona un cop d'estat respaldat per Alfons XIII. Dictadura de Primo de Rivera.
1930 apartan a Primo de Rivera del govern. Nova dictadura de Dámaso Berenguer coneguda com "dictablanda".

1931

1931 el rei Alfons XIII va posar fi a la dictadura de Berenguer.
El 12 d'abril d'abril del mateix any es van celebrar les primeres eleccions municipals. Dos dies desprès es va proclamar la Segona República.
Va existir durant el 14 d'abril de 1931 fins el 1 d'abril del 1939.
Niceto Alcalà Zamora, primer president de la Segona República des del 11 de desembre de 1931 fins el 7 d'abril de 1936.
Manuel Azaña, segon president republicà des del 11 de maig de 1936 fins el 3 de març de 1939.

1936

1936 va donar un cop d'Estat contra el govern de la Segona República, que va fer començar la guerra civil espanyola ( va durar des del 17 de juliol de 1936 fins el 1 d'abril de 1939).
Es va auto proclamar cap suprem de la Falange Espanyola Tradicionalista i de las Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicalista i va exercí com a cabdill d'Espanya.
Va fer una dictadura militar des del 20 d'abril de 1937 fins el 20 de novembre de 1975, on va morir.

1975

Després de la mort de Francisco Franco va tornar la monarquia.
El seu regnat es va proclamar per les Corts franquistes el 22 de novembre de 1975 i va acabar el 19 de juny de 2014.
Es de la casa real dels Borbons.
Fill de Juan de Borbó i María de las Mercedes de Borbó.
En 1978 va fer una nova Constitució espanyola, que segueix estant avui dia.
Va abdicar de la corona i el seu fill baró, Felip VI, es convertir en el rei d'Espanya.
Encara segueix viu.

2014

Comença el seu regnat des del 19 de juny de 2014 fins avui dia.
Es el tercer fill de Juan Carles I, i es de la casa reial dels Borbons.
Els seus títols son ostentar el cap del Estado i cap suprem de las Forces Armades.
La seva heretera serà la seva filla Leonor, quan ell deixi de ser rei.