-
May 15, 1567
Claudio Monteverdi
Claudio Giovanni Antonio Monteverdi va neixer a Cremona, Llombardia, el 15 de maig de 1567 i va morir el 29 de novembre de 1643. Va ser un compositor, cantor, gambista, i mestre de capella italià. La seva obra Orfeo aseenyala el pas de la música renaixentista a la música barroca. Lers obres més destacades: "L'Orfeo" (1607), "L'Arianna" (1608), Selva morale e spirituale (1641), "L'incorazione di Poppea" (1642), 9 llibres de madrigals. -
Dec 2, 1578
Agostino Agazzari
Un compositor italià de la música religiosa. Fou un dels primers què adoptà el sistema de baix continu, que després va servir de base xifrades. Les obres destacades: "Madriagal a cinque voci" (1600), "Moteti a due o tre voci" (1604), "Sacrae cantiones" (1606), "Sertum roseum" (1619). -
Jan 1, 1580
Giovanni Girolamo Kapsberger
Músic i compositor alemanys del Barroc.
Primer va residir a Venècia i després a Roma, on va cridar l'atenció pels seus mèrits de concertista de llaüt, tiorba i guitarra i per les seves composicions, afiliat a l'escola florentina. Després entrà com a músic de la capella pontifícia. Les obres destacades: "Involatura de chitarrone" (1604, 1616 i 1626), "Villanelle a 1, 2 i 3 veus" (1610,1616, 1619, 1623), "Coro musicale, cantata epitalàmica d'1 a 5 veus" -
Period: Jan 1, 1580 to
Barroc primerenc
Aparició de la policoralitat, que evolucionarà en l'estil concertant i de la monodia acompanyada: una sola veu aguda concentra tot l'interès musical, acompanyada pel baix continu. Les obres són de poca extenció i la música està al servei de la paraula. Es comencen a establir diferències entre la música vocal i instrumental. -
Heinrich Schütz
Oganista i compositor alemany.
Considerat el més gran autor coral del seu temps, amb Monteverdi, és tingut pel més important precedent de Bach entre els alemanys. Les obres més destacades: "Dafne" (1627), "Il primo libro de madrigali" (1611), "Musicalische Exequien" (1636), "Symphonia sacrae" (1629, 1647, 1650). -
Pere Joan Cecerols i Fornells
Compositor, músic i monjo benedictí. Fou l'autènticel patriarca de la moderna música monserratina, destacà no sols com a compositor sinó també com a notable instrumentista (orgue, arpa, arxillaüt). Les obres més destacades: "Missa, a 8 veus", "Missa de Batalla", "Al amor que viene a sembrar el pan", "Señor mío Jesucristo". -
Period: to
Barroc mitjà
L'èxit internacional de la música italiana i òpera a tot Europa, aparició de l'òpera belcantista, l'inici de l'enlairament de l'opera francesa, la cantata preun un paper important durant l'època, perfeccionament dels nous instruments de fusta del barroc i fixació de la suite instrumental francesa. -
Jean-Baptiste Lully
Un ballarí, coreògraf i compositor francès d'origen italià, sobreintendent de la Música de Lluís XIV de França. Va ser l'origen de moltes formes musicals, que bé va organitzar o concebre: la tragèdia lírica, el gran motet, l'obertura a la francesa, etc. Les obres més destacades: "Cadmus et Hermione" (1673), "Thésée" (1675), "Psyché" (1678), "Amadis" (1684). -
M. A. Charpentier
Fou un compositor francès del Barroc. Considerat l'introductor de l'oratori llatí a França. Actualment és el compositor francès d'aquesta època més interpretat en concerts i amb més enregistraments en el mercat. La major part de la seva obra és música religiosa: misses, motets, himnes, magnificats, cantates, oratoris, etcètera. També va escriure algunes composicions profanes entre les quals destaca l'òpera Medea. -
D. Buxtehude
Va ser un compositor i organista danès i alemany del Barroc.[2] Les seves obres per a orgue formen part del repertori habitual per a aquest instrument. Va ser un dels organistes més cèlebres de l'escola alemanya de l'orgue Barroc. Les obres destacades: "Mit Fried und Freud", Cantates "Membra Jesu nostri", "Cantate Domino", "Jesu meine Freude", "Passacaglia in D minor, BuxWV 161" -
Antonio Stradivarius
El més prominent luthier italià. Es considera que els seus millors violins van ser construïts entre 1683 i 1715. Va fer alteracions en els models de violí d'Amati: va millorar l'arc, va calcular els gruixos de la fusta més exactament, el vernís va resultar més acolorit i la construcció del pal es va millorar. A més de violins, també va construir arpes, guitarres, violes i violoncels; més de 1.100 instruments en total, dels quals se'n conserven prop de 650. -
Joan Baptista Cabanilles
Va ser un organista i compositor valencià de música barroca. Les seves obres més destacades són Gloria Patri et Filio (Extracte del Beatus Vir) i Batalla imperial. -
Arcangelo Corelli
Va ser un violinista i compositor italià del Barroc. Corelli és considerat com un dels més grans desenvolupadors de la sonata barroca i el representant per excel·lència del concerto grosso. Va composar molta música de cambra. L'exemple és Opus 2: 12 Sonate da camera (sonates a trio per a dos violins i continu) al 1685. -
Johann Pachelbel
Compositor, organista i professor alemany del Barroc. Pachelbel és un dels músics més importants de la generació anterior a J. S. Bach. Entre les seves nombroses composicions cal esmentar el seu cèlebre Cànon en Re. És autor de nombroses obres, entre les quals destaquen les seves composicions per a orgue (preludis, tocates, fugues, chacones), els lieder espirituals, diverses peces per a clavicèmbal, corals, algunes misses, motets, cantates, fantasies i magnificats. -
F. Valls
n dels màxims exponents de la música barroca a Catalunya.1747.Alguns motets seus són: Missa scala aretina; A sumente non concissus, a 6 veus i baix continu; Beata quæ credidisti, a 12 veus i baix continu; La caída del primer hombre.
-Domine quando veneris, a 4 veus i baix continu.
-Domine vim patior, a 4 veus i baix continu. -
Henry Purcell
Compositor anglès del Barroc, generalment considerat com un dels més grans compositors britànics, i fins i tot el més gran dels compositors anglesos nadius; tenint en compte que Händel tot i haver-se naturalitzat anglès, era d'origen alemany. Purcell va incorporar elements estilístics italians i francesos, però va desenvolupar un peculiar estil musical anglès. Les seves composicions més destacades són:Dido i Enees, King Arthur, Dido's Lament, La reina de les fades. -
Alessandro Scarlatti
Un compositor barroc italià, especialment famós per les seves òperes i oratoris. Les obres més destacades són: les òperes "Gli Equivoci nel sembiante" (1679), "L'honestà negli amori" (1680), "Pompeo" (1683), "La Rosaura" i "Pirro e Demetrio" (1694). Scarlatti compongué més de cinc-centes cantates de cambra per a veu solista. -
François Couperin
Fou un compositor, organista i clavecinista francès. La seva extensa obra inclou música instrumental i vocal, tant secular com religiosa. Va ser la seva obra per a clavecí, que consta de quatre llibres publicats entre el 1713 i el 1730, la que el va fer mereixedor d'una gran reputació. Les obres destacades són: Les Barricades mystérieuses, Concerts royaux, Leçons de ténèbres. -
Tomaso Albinoni
Compositor italià que va a escriure al voltant de cinquanta òperes, però és més conegut per la seva música instrumental, especialment els seus concerts per a oboè. Unes de les seves composicions són: Pimpinone, Concerto in B-flat, Dido abandonada, Artamene. -
Antonio Vivaldi
Reconegut violinista i un dels principals compositors del Barroc. Va escriure 770 obres, entre les quals hi ha 477 concerts i 46 òperes. És especialment conegut per ser l'autor de la sèrie de concerts per a violí i orquestra Les quatre estacions. Les seves obres més destacades són: Gloria, Nulla in mundo pax sincera, Concert per a flauta, Les quatre estacions. -
Period: to
Barroc tardà
Un destacat predomini de la música instrumental per sobre la vocal, l'època dels concerts i obres més llargues en quant a dimensió, es desenvolupa la forma sonata, la tècnica contrapuntística pren un paper i un nivell destacat. -
Georg Philipp Telemann
Fou un compositor barroc alemany. La seva obra és vastíssima: Al voltant de 1.000 suites per a orquestra, multitud de concerts per a diversos instruments, unes 40 òperes i nombroses obres religioses com oratoris, cantates i passions. Les seves obres més destacades són: Tafelmusik (Música de sobretaula), La suite orquestral Wassermusik, L'òpera còmica Pimpinone, L'Oratori Der Tag des Gerichts, La Suite orquestral Don Quichotte, La Passió segons Sant Marc. -
J. P- Rameau
Va ser un compositor i teòric musical francès del Barroc. Composà la música instrumental per a clavecí, tragèdies líriques, comèdies líriques, òperes-ballet, pastorals heroiques, actes de ballet, cantates i motets. Algunes de les seves composicions són: Les indes galantes, Platée, Hippolyte et Aricie, Dardanus. -
Georg Friedrich Händel
Compositor del barroc britànic nascut a Alemanya. Händel va estar a Anglaterra i a Alemanya. La seva obra més coneguda és El Messies, típica de l'època nadalenca. També fou el mestre indiscutible de l'opera seria del segle XVIII. La seva producció és molt important en tots els gèneres practicats del seu temps, i el seu catàleg HWV inclou en total 612 registres més 25 suplements i obres dubtoses i perdudes, va ser elaborat i publicat entre 1978 i 1986 en tres volums. -
Johann Sebastian Bach
Organista i compositor alemany de música barroca, membre de la família de músics més extraordinària de la història amb uns 120 músics. La seva obra es considera el cim de la música barroca, i una de les màximes expressions de la música universal.En total, la seva producció és vastíssima: més de 260 cantates (conservades unes 200), passions, oratoris, magníficats, una vintena de concerts, nombroses obres per a clavecí, a més de nombroses sonates, suites, diverses misses, estudis de contrapunt. -
Domenico Scarlatti
Compositor Italià del Barroc. Va influir notablement en el desenvolupament de la música per a teclat, especialment a Espanya, Portugal i Anglaterra. El llibre amb 30 Essercizi (1738) és la seva publicació més famosa.