LÍNIA DEL TEMPS

  • 5 BCE

    MÚSICA RELIGIOSA

    (segle V) Cant gregorià
  • 800

    MÚSICA POLIFÒNICA

    (segle IX)
    - Primeres formes polifòniques (s.IX-XII)
  • 1000

    MÚSICA PROFANA

    (segle XI)
    -Líroca trobadoresca i joglars
    -Moviment trobadoresc a tota Europa (s.XIII)
  • 1200

    ARS ANTIQUA I DESAPARICIÓ DELS TROBADORS I JOGLARS

    (segle XIII)
    Autors: Perotin i Leonin
    Els trobadors i joglars són substituits pels ministrils
  • 1300

    ARS NOVA

    (segle XIV)
    Autors: G.de Machut, F. Landini i J. Dunstable
  • 1340

    LA DANSA A L'EDAT MEDIEVAL

    Hi havia gent que no li agradava la dansa i altres que a si. Molt famosa la dansa de la mort.
  • 1500

    MÚSICA DEL RENAIXEMENT: ÈPOCA DORADA DE LA POLIFONIA

    Concili de Trento (s.XVI). Noves bases de la música.
    Autors destacats: Orlando Di Lasso (1532-1586), Giovanni Gabrieli (s.1554-1612), Giovanni Pierlugi da Palestrina(1525-1594)
  • 1500

    LA DANSA AL RENAIXAMEN

    La dansa neix a les corts. Es fan llibres que indiquen com ballar. El ballet cour apareix aleshores.
  • 1580

    BARROC PRIMERENC (1580-1630)

    -L'òper guanya importància.
    -Obres destecades: Lamento d'Arianna.
    -Autors més destacats: Girolamo Frescobaldi i Claudio Monteverdi.
  • LA MÚSICA BARROCA (1600-1750)

    -Naixement de l'orquestra.
  • BARROC MITJÀ (1630-1680)

    -Contrapunt.
    Autors: H. Purcell i J.B Lully.
    Obres destacades: Armida, Dido i Eneas.
  • LA DANSA AL BARROC

    S'admeten les noies i el ballet té molta espelndor.
  • BARROC TARDÀ (1680-1750)

  • EL BALLET ROMÀNTIC

    Es comença a ballar sobre puntes, encara no hi han sabates de punta dura. Apareix el ballet romàntic. Per prestigi a Europa.
  • ÈPOCA CLASSICISTA (1750-1800)

    -Música profana per sobre la música religiosa.
    -Moren dos grans autors: J.S Bach i Beethoven, aquest últim obre les portes al romanticisme.
  • COMPOSITORS I OBRES QUE VAN DESTACAR

    Autors: Wolfgang Amadeus Mozart, Joseph Haydn i Beethoven.
    Obres: La flauta màgica, requiem, la creació i la simfonia 9.
  • ROMANTICISME

    Hi ha molts canvis. La música romàntica té un teixit harmònic més dens i complex. Predomina la música profana. Predomini de la música instrumental sobre la vocal.
  • MÚSICS MÉS IMPORTANTS

    Schubert, Mendelssohn, Schumann, R. Wagner, J. Brahms, Von Weber, G. Verdi, G. Rossini, V. Bellini, G. Donizetti, G. Puccini, H. Beriloz, C. Saint-Saëns, G. Bizet, C. Frank, F, Chopin, F. Liszt, F. Sors
  • EL ROMANTICISME MUSICAL

    (segle XIX) Neix un nou estil, el romanticisme. Aquí hi predomiona el cor, el sentiment, la intensitat d'expressió i la llibertat de la persona human com a tal, de l'artista i de l'obra d'art.
  • EL JAZZ

    Música afroamericana. Autors: Miles Davis, louis Armstrong, Coleman Hawkins.
  • LES ARRELS DEL JAZZ

    va haver-hi diferents estils.
    Les work-song, el gospel i el blues.
  • INVENCIÓ DEL CINEMA PELS GERMANS LUMIÈRE

  • EL ROMANTICISME

    Apareixendiferents tipus de música. La musica orquestral, dins d'aquesta hi ha la simfonia romàntica i la música orogramàtica: els poemes simfònics. També hi ha la ,úsica per a piano. Per últim hi ha la música vocal, dins d'aquest grup hi ha la música profana i la religiosa. Dins la música profana hi ha el lied i l'òpera. Dins de la música religiosa hi ha la missa i l'oratori
  • EDISON INVENTA EL FONÒGRAF

  • EL NACIONALISME

    (segle XIX) Es produeix una recerca de valors essencials de cada poble.
  • MUSICA SENSE SO

  • AUTORS

    M. Glika, C. Cui, M. Balakirev, A. Borodin, M. Mussorgski, Z. Kódaly,B. Bartók, B. Smetanta, A. Dvorák, J, Sibelius, E. Grieg, E. Elgar, G. Gershi, H. Villalobos, F. Pedrell, I. Albéniz, E. Granados, M. de Falla, J. Turnia
  • LA MÚSICA CULTA DEL SEGLE XX

    El segle XX és el segle de canvis. Es divideix en dues partes, la primera meitat del segle XX i la segona meitat del segle XX
  • LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XX

    Les tensions polítiques, econòmiques i territorials ocasionades per la revolució industrial, portaran a un nefast segle XX ple de guerres i destrucció.
  • TENDÈNCIES DE LA MÚSICA CULTA

    Van aparèixer tres moviments, l'impressionisme, l'expressionisme i el neoclassicisme.
    Els autors que més destaquen són: C. Debussy, M. Ravel, a l'impressionisme. A l'expressonisme A. Schönberg, A. Berg i A, Webern. I al neoclassisme I. Stravinski, Grup del sis, C. Orff, P. Hindemith, Ives i Halffter
  • MÚSICA POPULAR DEL SEGLE XX: POP-ROCK

    Es basen en la musica dels negres i la dels blancs.
  • EL BALLET I L DANSA CONTEMPORANIA

    Reapareix a Rússia i hi ha una repercusió a París. Les seves tècniques es perfeccionen.
  • L'IMPRESSIONISME

    Els impressionistes expressen el món com el veuren, no tal com és.
  • L'EXPRESSIONISME I EL DODECAFONISME

    En la obra de Schönberg podem trobar tres estils diferents: El postromàtic (La nit transfigurada). L'exxpressionista i atonal i el dodecafonisme o música serial.
  • EL NEOCLASSICISME

    Diferents autors de diferents països destaquen en el noeclassicisme. Hi ha Russia, França, Alemanya, Renge Unit, Estats Units i Espanya.
  • L'EVOLUCIÓ DEL JAZZ: NOVA ORLEANS 1910

    hi havia el ragtime, les bandes i el dixieland.
  • ESCOLES

    Es van crear diferents escoles nacionalistes en diferents països. Hi havia l'escola russa, la hongaresa, la bohèmia, laescandinava, l'anglesa, la nord-americana, la sud-americana i la espanyola
  • L'EDAT D'OR: CHICAGO 1920

    Va ser l'edat d'or del jazz a Chicago.
  • ES POSA A PUNT L'ENREGISTRAMENT ELECTRÒNIC

  • EL MUSICAL

    Brodway y Hollywood molt importants pel musical.
  • L'ERA DEL SWING: NOVA YORK 1930

  • CINEMA AMB COLOR I MÚSICA

    Al voltant dels 30 i el 40 va començar a haver-hi cine amb so. On es podia veure la seva música.
  • BEBOP 1940

    Nou estil que sorgí a les jam-sessions.
  • EL POSTROMANTICISME

    (segle XX)
  • AUTORS DEL POSTROMANTICISME

    G. Mahler, R. Strauss, M. Reger, A. Bruckner
  • SEGONA MEITAT DEL SEGLE XX

    Hi ha nous tractaments d'instruments; de piano, ja no es toca omés amb els dits, sió també amb tot l'avantbraç, i després la veu, no només es canta entonant, sinó cridant, fent rialles, parlant, etc...
  • TENDÈNCIES MUSICALS DE LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XX

    El sorollisme: ús de màquines en les noves músiques.
    Música concreta: Enregistrar qualsevol so o soroll.
    Música electròica i electroacústica: feta per mitjans electronics.
    Serialisme integral: serie dodecafònica. Música aleatoria: cada audició de la mateixa peça musical sortira diferent. La música estocàstica: deriva de la aleatoria. Fan servir ordinadors. Música intuïtiva: la partitura s'intueix a través d'una imatge, poema, etc. El minimalisme.
  • EL COOL-JAZZ

    Estil contraposat al bebop.
  • TENDÊNCIA SIMFÒNICA

    Es fa la tendència simfònica. Grups més reduïts i amb presència d'ltres estils. Dècada dels 50, 60 i 70
  • EL FREE-JAZZ

    Estil influït per la nova música occidental contemporània.
  • DÈCADA DELS 60

    Pop-Rock: the Beatles-
    Rhythm and blues: Rolling Stones
    Folk: Jains Joplin
    Rock psicodèlic: Jimi Hendrix
    Rock: The Doors
    So California: Beach boys
  • LA FUSIÓ-JAZZ

    També anomenat jazz-rock, ja que incorpora característiques d'aquest darrer estil.
  • DÈCADA DELS 70

    Els joves no estaven contents amb els ídols dels anys 60. Les cases discogràfiques es van apoderar de la música. El moviment punk va ser molt important.
    Heavy Metal, Blam rock, puk, rock simfònic, raggae
  • MÜSICA ELECTRÒNICA

    Apareixen els primers grups.
  • DEL 1980 A L'ACTUALITAT

  • DÈCADA DELS 80

    Es van incorporar estils nous:
    New Wave.
    Main Stream.
    Rap.
    Tecno-pop.
    Ska.
    New age.
  • JOHN WILLIAMS

    Un dels millors compositors i el que més va sobresortir.
  • WALT DISNEY

    Dóna molt imporància a la música a les seves pel·lÍcules.
  • DÈCADA DELS 90 I ACTUALITAT

    Estils nous: Grunge, hip-hop, música indie, brit pop, pop comercial, música electrònica.
  • LA PUBLICITAT

    Se li dona molta importància a la publicitat. Hi ha molts tipus d'anuncis i de parts musicals.