- 
  
  • Instruments d'os trobats als jaciments arqueològics.
• No hi ha cap evidència escrita.
• Música per proporcionar la caça (imitació de la naturalesa) - 
  
  Jaciment: Ucrania
 - 
  
  Grans civilitzacions amb molta riquesa musical i artística.
 - 
  
  (fins al 146 a. C)
- Música vocal acompanyada.
- Danses fúnebres.
- No hi ha registre de música escrita.
- Ús d'instruments de corda, vent i percussió. - 
  
  (fins el 146 aC)
- No hi ha registre de música escrita.
- Unió de la poesía i la música.
- Ritmes marcats per la poesía.
- Ús d'escales modals.
- Música con l'art dels déus. - 
  
  (fins el 400 aC)
- Característiques semblants als grecs.
- Ritme marcat per la lletra a la música local.
- Música per fins militars, religiosos i d'oci.
- Més riquesa insteumental. - 
  
  
- El cristianisme s'espandeix juntament amb la seva música.
 - El sistema social canvia d'esclavista a feudal.
 - Sustitució de la cultura grega - romana per la teocèntrica.
 - Nova organització de la societat. (noblesa, clergat, campesins i més tard la burgesia)
 
 - 
  
  
- Convivència de música religiosa amb popular per les festivitats.
 - Poc a poc la música es va diferenciant segons la zona.
 - (S.VII) Papa Gregorio Magno realitza una reforma per unificar els criteris i recuperar el missatge original de Deu.
 - Inicis de la notació musical per unificar la música religiosa.
 
 - 
  
  
- Cant religiós en llatí
 - Ritme lliure
 - Acapella
 - Monòdic
 - Tetragrama
 
· Sil·làbic: una nota per síl·laba
· Neumàtic: dos o tres notes per síl·laba
· Melismàtic: combinació dels dos anteriors. - 
  
  Va idear la manera de recordar la entonació mitjançant una peça musical: l'Himne de San Joan.
Es recolzava en la primera nota de cada frase. - 
  
  TROBADORS: Poetes-compositors que escrivien i cantaven en occità o provençal.
JOGLARS: Artistes ambulants-interprets, malabaristes que narraven històries amb la seva música. - 
  
  (fins al S.XIV)
Ars Antiqua: principis de la polifonia.
Ars Nova: màxima complexitat rítmica i qualitat. - 
  
  
- Antropocentrisme i Helicentrisme
 - Avenços tecnològics, culturals i científic.
 - La burgesia pren importàcia.
 - Personatges: LEONARDO DA VINCI I NICOLÁS COPÉRNIC
 
 - 
  
  
- Predomini de la música vocal.
 - Pentagrama.
 - Llatí.
 - Els religiosos es converteixen en mecenes de la música religiosa.
 - Composicions vocals fins a quatre veus (Soprano, contralt, tenor i baix)
 - Compositors: TOMÁS LLUIS DE VICTORIA, JOAQUIM DES PREZ
 
 - 
  
  
- Llengua vulgar.
 - Mecenes (nobles) que pagaven per la música.
 - Naixement de la música instruental lligada a les danses.
 - Noves formes musicals (dansa, fanfarri, improvitzacions)
 - Conciencia per agrupar instruments per timbres i potències.
 - Inicis de la música pragmàtica.
 - La música vocal, instrumental i dramatització s'uneixen.
 - Pentagrames.
 - Primers teatres musicals.
 
 - 
  
  
- Neix dels humanistes per la necessitat de reviure la tragèdia grega.
 - La Dafne, primera òpera representada (1598)
 - Monteverdi va composar l'Orfeo, primera òpera amb introducció musical.
 
 - 
  
  
- Monarquies absolutes.
 - Noves rutes comercials.
 - Desenvolupament de la filosofía i la ciència moderna.
 - Art com a propaganda.
 
 - 
  
  
- Baix continu.
 - Violí com a instrument estrella.
 - La tècnica es desenvolupa portant músics virtuosos i obres més complexes.
 - Música cada cop més instruental.
 - Sorgiment de les orquestres.
 - Ús de contrastos i contraposicions entre plans sonors.
 - Composicions: LES QUATRE ESTACIONS DE VIVALDI; CONCERTS DE BRANDERBURG DE BACH.
 
 - 
  
  TIPUS:
- Òpera Seria: temes heròic i mitològics.
- Òpera bufa: cómica, temes quotidians i critiques socials. PARTS:
· Obertura: preludi instrumental abans d'obrir el teló.
· Recitatiu: Part recitada que avança guió.
· Aria: Fragment líric per un personatge.
· Cors: Fragment que representa colectius del guió.
· Pasatge instrumental: Enllaça escenes i interludis. - 
  
  RELIGIOSES:
- Oratoris
- Cantates
- Mises INSTRUMENTALS:
- Concertos
- Fugues - 
  
  
- Periode de la il·lustració.
 - La burgesia ascendeix generalitzant l'educació, la difusió i la popularització de l'art.
 - Les famílies adinerades consumien art.
 - Neoclassicisme.
 
 - 
  
  
- Melodia com a element principal i l'acompanyament respón a la melodia i es torna un motor rítmic.
 - Frases de 8 i 16 compassos dividides en 2 semifrases.
 - Harmonies és senzilles.
 - Les Orquestres creixen.
 - Cmposicions: "Für Elise" de Beethoven; La Flauta Màgica de Mozart
 
 - 
  
  
- Estil preferit per la noblesa i l'aristocràcia per demostrar el seu esplendor.
 - Destaca l'òpera bufa.
 
 - 
  
  
- Agrupacions reduides.
 - Desenvolupament del violoncel i la viola sustitunt la viola de gamba.
 - El piano substitueix al clave.
 
 - 
  
  Estructura de la música instrumental que formalitza i utilitza la forma sonata. Molt contrast fort-piano. Haydn 104 simfonies
Mozart 41 simfonies
Beethoven 9 simfonies - 
  
  PARTS:
- Exposició: Introducció i presentació dels temes.
- Desenvolupament: Llibertat de composició amb els temes.
- Reexposició: Tornen els temes principals i s'afegeix una coda per finalitzar. - 
  
  
- L'art al servei de l'art.
 - Trencament de les idees classicistes.
 - Moviment en defensa de la llibertat, el sentiment i l'individuealisme.
 - Interés per temes de naturalesa, mitologia, ruines i l'Edat Mitjana.
 - L'artista crearà per la burgesia.
 
 - 
  
  
- Art ideal, ja que treballa a la ment dels individus sense necessitat de paraules.
 - Elements follòrics.
 - Aparició de nous instruments con el saxo.
 - Destaquen violí i piano.
 - Les orquestres creixen.
 - Les simfonies prenen més llibertat.
 - Més contrastos dinàmics.
 - Compositors: F. SHUBERT; F. CHOPIN
 
 - 
  
  
- Menys importancia.
 - Nous estils.
 - Lied: veu solista i acompanyament.
 - Encara es composen obres religioses (ex. Requiem de Verdi)
 
 - 
  
  
- Espectacle preferit per la burgesia.
 - Increment de dansa, música, escenografía i literatura.
 - L'òpera seria es converteix en la Grand Òpera.
 - Temàtica: Popular; llegendes.