Images 2

Història de la música

By lucia.a.plata
  • Period: 50,000 BCE to 4000 BCE

    Prehistòria

    • Instruments d'os trobats als jaciments arqueològics.
    • No hi ha cap evidència escrita.
    • Música per proporcionar la caça (imitació de la naturalesa)
  • 45,000 BCE

    Os de mamut

    Os de mamut
    Jaciment: Ucrania
  • Period: 4000 BCE to 476

    Edat Antiga

    Grans civilitzacions amb molta riquesa musical i artística.
  • 3100 BCE

    Egipte

    Egipte
    (fins al 146 a. C)
    - Música vocal acompanyada.
    - Danses fúnebres.
    - No hi ha registre de música escrita.
    - Ús d'instruments de corda, vent i percussió.
  • 1200 BCE

    Grècia

    Grècia
    (fins el 146 aC)
    - No hi ha registre de música escrita.
    - Unió de la poesía i la música.
    - Ritmes marcats per la poesía.
    - Ús d'escales modals.
    - Música con l'art dels déus.
  • 800 BCE

    Roma

    Roma
    (fins el 400 aC)
    - Característiques semblants als grecs.
    - Ritme marcat per la lletra a la música local.
    - Música per fins militars, religiosos i d'oci.
    - Més riquesa insteumental.
  • Period: 501 to 1401

    Edat Mitjana

    • El cristianisme s'espandeix juntament amb la seva música.
    • El sistema social canvia d'esclavista a feudal.
    • Sustitució de la cultura grega - romana per la teocèntrica.
    • Nova organització de la societat. (noblesa, clergat, campesins i més tard la burgesia)
  • 502

    Musica religiosa medieval

    Musica religiosa medieval
    • Convivència de música religiosa amb popular per les festivitats.
    • Poc a poc la música es va diferenciant segons la zona.
    • (S.VII) Papa Gregorio Magno realitza una reforma per unificar els criteris i recuperar el missatge original de Deu.
    • Inicis de la notació musical per unificar la música religiosa.
  • 601

    Cant Gregorià

    Cant Gregorià
    • Cant religiós en llatí
    • Ritme lliure
    • Acapella
    • Monòdic
    • Tetragrama
    ESTILS DE CANT:
    · Sil·làbic: una nota per síl·laba
    · Neumàtic: dos o tres notes per síl·laba
    · Melismàtic: combinació dels dos anteriors.
  • 1001

    Guido d'Arezzo

    Guido d'Arezzo
    Va idear la manera de recordar la entonació mitjançant una peça musical: l'Himne de San Joan.
    Es recolzava en la primera nota de cada frase.
  • 1001

    Música popular medieval

    Música popular medieval
    TROBADORS: Poetes-compositors que escrivien i cantaven en occità o provençal.
    JOGLARS: Artistes ambulants-interprets, malabaristes que narraven històries amb la seva música.
  • 1101

    Ars Antiqua i Ars Nova

    Ars Antiqua i Ars Nova
    (fins al S.XIV)
    Ars Antiqua: principis de la polifonia.
    Ars Nova: màxima complexitat rítmica i qualitat.
  • Period: 1401 to

    Renaixement

    • Antropocentrisme i Helicentrisme
    • Avenços tecnològics, culturals i científic.
    • La burgesia pren importàcia.
    • Personatges: LEONARDO DA VINCI I NICOLÁS COPÉRNIC
  • 1402

    Música religiosa renaixentista

    Música religiosa renaixentista
    • Predomini de la música vocal.
    • Pentagrama.
    • Llatí.
    • Els religiosos es converteixen en mecenes de la música religiosa.
    • Composicions vocals fins a quatre veus (Soprano, contralt, tenor i baix)
    • Compositors: TOMÁS LLUIS DE VICTORIA, JOAQUIM DES PREZ
  • 1402

    Música profana renaixentista

    Música profana renaixentista
    • Llengua vulgar.
    • Mecenes (nobles) que pagaven per la música.
    • Naixement de la música instruental lligada a les danses.
    • Noves formes musicals (dansa, fanfarri, improvitzacions)
    • Conciencia per agrupar instruments per timbres i potències.
    • Inicis de la música pragmàtica.
    • La música vocal, instrumental i dramatització s'uneixen.
    • Pentagrames.
    • Primers teatres musicals.

  • Òpera renaixentista

    Òpera renaixentista
    • Neix dels humanistes per la necessitat de reviure la tragèdia grega.
    • La Dafne, primera òpera representada (1598)
    • Monteverdi va composar l'Orfeo, primera òpera amb introducció musical.
  • Period: to

    Barroc

    • Monarquies absolutes.
    • Noves rutes comercials.
    • Desenvolupament de la filosofía i la ciència moderna.
    • Art com a propaganda.

  • Música del Barroc

    Música del Barroc
    • Baix continu.
    • Violí com a instrument estrella.
    • La tècnica es desenvolupa portant músics virtuosos i obres més complexes.
    • Música cada cop més instruental.
    • Sorgiment de les orquestres.
    • Ús de contrastos i contraposicions entre plans sonors.
    • Composicions: LES QUATRE ESTACIONS DE VIVALDI; CONCERTS DE BRANDERBURG DE BACH.

  • Òpera Barroca

    Òpera Barroca
    TIPUS:
    - Òpera Seria: temes heròic i mitològics.
    - Òpera bufa: cómica, temes quotidians i critiques socials. PARTS:
    · Obertura: preludi instrumental abans d'obrir el teló.
    · Recitatiu: Part recitada que avança guió.
    · Aria: Fragment líric per un personatge.
    · Cors: Fragment que representa colectius del guió.
    · Pasatge instrumental: Enllaça escenes i interludis.

  • Formes musicals del Barroc

    Formes musicals del Barroc
    RELIGIOSES:
    - Oratoris
    - Cantates
    - Mises INSTRUMENTALS:
    - Concertos
    - Fugues
  • Period: to

    Classicisme

    • Periode de la il·lustració.
    • La burgesia ascendeix generalitzant l'educació, la difusió i la popularització de l'art.
    • Les famílies adinerades consumien art.
    • Neoclassicisme.

  • Música del Classicisme

    Música del Classicisme
    • Melodia com a element principal i l'acompanyament respón a la melodia i es torna un motor rítmic.
    • Frases de 8 i 16 compassos dividides en 2 semifrases.
    • Harmonies és senzilles.
    • Les Orquestres creixen.
    • Cmposicions: "Für Elise" de Beethoven; La Flauta Màgica de Mozart

  • Òpera classicista

    Òpera classicista
    • Estil preferit per la noblesa i l'aristocràcia per demostrar el seu esplendor.
    • Destaca l'òpera bufa.

  • Música de cambra

    Música de cambra
    • Agrupacions reduides.
    • Desenvolupament del violoncel i la viola sustitunt la viola de gamba.
    • El piano substitueix al clave.

  • Simfonia

    Simfonia
    Estructura de la música instrumental que formalitza i utilitza la forma sonata. Molt contrast fort-piano. Haydn 104 simfonies
    Mozart 41 simfonies
    Beethoven 9 simfonies

  • Sonata

    Sonata
    PARTS:
    - Exposició: Introducció i presentació dels temes.
    - Desenvolupament: Llibertat de composició amb els temes.
    - Reexposició: Tornen els temes principals i s'afegeix una coda per finalitzar.
  • Period: to

    Romanticisme

    • L'art al servei de l'art.
    • Trencament de les idees classicistes.
    • Moviment en defensa de la llibertat, el sentiment i l'individuealisme.
    • Interés per temes de naturalesa, mitologia, ruines i l'Edat Mitjana.
    • L'artista crearà per la burgesia.

  • Música instrumental romàntica

    Música instrumental romàntica
    • Art ideal, ja que treballa a la ment dels individus sense necessitat de paraules.
    • Elements follòrics.
    • Aparició de nous instruments con el saxo.
    • Destaquen violí i piano.
    • Les orquestres creixen.
    • Les simfonies prenen més llibertat.
    • Més contrastos dinàmics.
    • Compositors: F. SHUBERT; F. CHOPIN

  • Música vocal romàntica

    Música vocal romàntica
    • Menys importancia.
    • Nous estils.
    • Lied: veu solista i acompanyament.
    • Encara es composen obres religioses (ex. Requiem de Verdi)

  • Òpera romàntica

    Òpera romàntica
    • Espectacle preferit per la burgesia.
    • Increment de dansa, música, escenografía i literatura.
    • L'òpera seria es converteix en la Grand Òpera.
    • Temàtica: Popular; llegendes.