-
• Instruments d'os trobats als jaciments arqueològics.
• No hi ha cap evidència escrita.
• Música per proporcionar la caça (imitació de la naturalesa) -
Jaciment: Ucrania
-
Grans civilitzacions amb molta riquesa musical i artística.
-
(fins al 146 a. C)
- Música vocal acompanyada.
- Danses fúnebres.
- No hi ha registre de música escrita.
- Ús d'instruments de corda, vent i percussió. -
(fins el 146 aC)
- No hi ha registre de música escrita.
- Unió de la poesía i la música.
- Ritmes marcats per la poesía.
- Ús d'escales modals.
- Música con l'art dels déus. -
(fins el 400 aC)
- Característiques semblants als grecs.
- Ritme marcat per la lletra a la música local.
- Música per fins militars, religiosos i d'oci.
- Més riquesa insteumental. -
- El cristianisme s'espandeix juntament amb la seva música.
- El sistema social canvia d'esclavista a feudal.
- Sustitució de la cultura grega - romana per la teocèntrica.
- Nova organització de la societat. (noblesa, clergat, campesins i més tard la burgesia)
-
- Convivència de música religiosa amb popular per les festivitats.
- Poc a poc la música es va diferenciant segons la zona.
- (S.VII) Papa Gregorio Magno realitza una reforma per unificar els criteris i recuperar el missatge original de Deu.
- Inicis de la notació musical per unificar la música religiosa.
-
- Cant religiós en llatí
- Ritme lliure
- Acapella
- Monòdic
- Tetragrama
· Sil·làbic: una nota per síl·laba
· Neumàtic: dos o tres notes per síl·laba
· Melismàtic: combinació dels dos anteriors. -
Va idear la manera de recordar la entonació mitjançant una peça musical: l'Himne de San Joan.
Es recolzava en la primera nota de cada frase. -
TROBADORS: Poetes-compositors que escrivien i cantaven en occità o provençal.
JOGLARS: Artistes ambulants-interprets, malabaristes que narraven històries amb la seva música. -
(fins al S.XIV)
Ars Antiqua: principis de la polifonia.
Ars Nova: màxima complexitat rítmica i qualitat. -
- Antropocentrisme i Helicentrisme
- Avenços tecnològics, culturals i científic.
- La burgesia pren importàcia.
- Personatges: LEONARDO DA VINCI I NICOLÁS COPÉRNIC
-
- Predomini de la música vocal.
- Pentagrama.
- Llatí.
- Els religiosos es converteixen en mecenes de la música religiosa.
- Composicions vocals fins a quatre veus (Soprano, contralt, tenor i baix)
- Compositors: TOMÁS LLUIS DE VICTORIA, JOAQUIM DES PREZ
-
- Llengua vulgar.
- Mecenes (nobles) que pagaven per la música.
- Naixement de la música instruental lligada a les danses.
- Noves formes musicals (dansa, fanfarri, improvitzacions)
- Conciencia per agrupar instruments per timbres i potències.
- Inicis de la música pragmàtica.
- La música vocal, instrumental i dramatització s'uneixen.
- Pentagrames.
- Primers teatres musicals.
-
- Neix dels humanistes per la necessitat de reviure la tragèdia grega.
- La Dafne, primera òpera representada (1598)
- Monteverdi va composar l'Orfeo, primera òpera amb introducció musical.
-
- Monarquies absolutes.
- Noves rutes comercials.
- Desenvolupament de la filosofía i la ciència moderna.
- Art com a propaganda.
-
- Baix continu.
- Violí com a instrument estrella.
- La tècnica es desenvolupa portant músics virtuosos i obres més complexes.
- Música cada cop més instruental.
- Sorgiment de les orquestres.
- Ús de contrastos i contraposicions entre plans sonors.
- Composicions: LES QUATRE ESTACIONS DE VIVALDI; CONCERTS DE BRANDERBURG DE BACH.
-
TIPUS:
- Òpera Seria: temes heròic i mitològics.
- Òpera bufa: cómica, temes quotidians i critiques socials. PARTS:
· Obertura: preludi instrumental abans d'obrir el teló.
· Recitatiu: Part recitada que avança guió.
· Aria: Fragment líric per un personatge.
· Cors: Fragment que representa colectius del guió.
· Pasatge instrumental: Enllaça escenes i interludis. -
RELIGIOSES:
- Oratoris
- Cantates
- Mises INSTRUMENTALS:
- Concertos
- Fugues -
- Periode de la il·lustració.
- La burgesia ascendeix generalitzant l'educació, la difusió i la popularització de l'art.
- Les famílies adinerades consumien art.
- Neoclassicisme.
-
- Melodia com a element principal i l'acompanyament respón a la melodia i es torna un motor rítmic.
- Frases de 8 i 16 compassos dividides en 2 semifrases.
- Harmonies és senzilles.
- Les Orquestres creixen.
- Cmposicions: "Für Elise" de Beethoven; La Flauta Màgica de Mozart
-
- Estil preferit per la noblesa i l'aristocràcia per demostrar el seu esplendor.
- Destaca l'òpera bufa.
-
- Agrupacions reduides.
- Desenvolupament del violoncel i la viola sustitunt la viola de gamba.
- El piano substitueix al clave.
-
Estructura de la música instrumental que formalitza i utilitza la forma sonata. Molt contrast fort-piano. Haydn 104 simfonies
Mozart 41 simfonies
Beethoven 9 simfonies -
PARTS:
- Exposició: Introducció i presentació dels temes.
- Desenvolupament: Llibertat de composició amb els temes.
- Reexposició: Tornen els temes principals i s'afegeix una coda per finalitzar. -
- L'art al servei de l'art.
- Trencament de les idees classicistes.
- Moviment en defensa de la llibertat, el sentiment i l'individuealisme.
- Interés per temes de naturalesa, mitologia, ruines i l'Edat Mitjana.
- L'artista crearà per la burgesia.
-
- Art ideal, ja que treballa a la ment dels individus sense necessitat de paraules.
- Elements follòrics.
- Aparició de nous instruments con el saxo.
- Destaquen violí i piano.
- Les orquestres creixen.
- Les simfonies prenen més llibertat.
- Més contrastos dinàmics.
- Compositors: F. SHUBERT; F. CHOPIN
-
- Menys importancia.
- Nous estils.
- Lied: veu solista i acompanyament.
- Encara es composen obres religioses (ex. Requiem de Verdi)
-
- Espectacle preferit per la burgesia.
- Increment de dansa, música, escenografía i literatura.
- L'òpera seria es converteix en la Grand Òpera.
- Temàtica: Popular; llegendes.
