Eix cronològic Historia de la música

Timeline created by vilches007
In Music
  • 4,000 BCE

    Edat Antiga (4.000 a.C - 476 d.C)

    Edat Antiga (4.000 a.C - 476 d.C)
    Egipte (3100 a.C - 146 a.C)
    -Música vocal acompanyada.
    -Danses funebres.
    -Instruments de corda, vent i percussió. Grècia (1.200 a.C - 146 a.C)
    -Música vocal i instrumental.
    -Unió de la poesia i la música.
    -Ritmes marcats per la poesia
    -Ús d'escales modals.
    -Música com l'art dels Deus. Roma (s. VIII a.C - s. IV d.C)
    -Característiques semblants als Grecs
    -Ritme marcat per la lletra a la música vocal
    -Música per fins militars, relogiosos i d'oci.
    -Més riquesa d'instruments.
  • -50 BCE

    Prehistòria

    Prehistòria
    -No hi ha cap evidència escrita.
    -Música per propiciar la caça.
    -Instruments trobats a jaciments arqueològics
    -Imitació de la naturalesa. Instruments prehistòrics:
    -Os de mamut
    -Xiulets fets amb os.
  • 476

    Alta Edat Mitjana (s.V - s.X)

    Alta Edat Mitjana (s.V - s.X)
    Des del segle IV, cristianisme s'expandeix igual que la seva música. Música Religiosa
    Al segle VII, el papa Gregorio Magno unifica els criteris i recuperar el missatge original: cant gregorià Cant religiós d'estil lliure en llatí
    A capella.
    Música monòdica (1 veu)
    Notació en tetragrama Sil·làbic: una nota per síl·laba,neumàtic(síl·laba 2 o 3 notes), melismàtic (diferents notes per síl·laba)
  • 1300

    Baixa Edat Mitjana

    Baixa Edat Mitjana
    Guido d'Arezzo: recordar entoncació mitjançant peça musical: Himne de Sant Joan. Recolzat en la primera nota de cada frase Ars Antiqua: inicis de la polifonia (diverses veus). Ex: Escola de Notre Dame amb Leonin i Perotin.
    Ars Nova:màxima complexitat rítmica i qualitat. Escoles a França i Italia. Destaca: Philippe de Vitry. Música Populars.(XI - s.XIII)
    -Trovadors: Poetes-compositors, cercles aristocràtics.
    -Joglars: Artistes ambulants-intérprets, narraven històries amb la seva música
  • 1400

    Renaixement (Música Religiosa)

    Renaixement (Música Religiosa)
    Renaixements (XV - s.XVII)
    Època l'antropocentrisme (home mesura de tot) i l'helicentrisme (sol centre de l'univers).Diversos avanços tecnològics, culturals i científics. Música Religiosa
    -Predomini música vocal
    -Utilització del Llatí en la música religiosa
    -Els religiosos es converteixen en mecenes de la música religiosa
    -Ús dels pentagrames
    -Composicions vocals establint les veus tal i com les coneixem avui dia (Soprano, contralt, tenor i baix). Ex: Tomás Luis de Victoria, Josquin des Prez.
  • 1400

    Renaixement (Música Profana)

    Renaixement (Música Profana)
    Música Profana
    -Llengua vulgar per la música vocal profana
    -Aparició dels mecenes (nobles) que pagaven per la música.
    -Naixement de la música instrumental, lligada generalment a les danses. Primers teatres musicals
    Inicis música programàtica
    Es pren consciència per agrupar instruments per timbres i potències
    (Dansa, fanfarria, improvisacions)
    Òpera: necessitat reviure la tragèdia grega. La Dafne: primera Òpera al 1598. Monteverdi composa l'Orfeo, primera opera amb introducció instrumental
  • Barroc I (s. XVII - s.XVIII)

    Barroc I (s. XVII - s.XVIII)
    Edat daurada música. Desenvolupament filosofia i ciència moderna. Art comença a tenir grans artistes en diferents països Música: creació baix continu: Veu acompanyanda (viola de gamba, clave etc...) suport harmònic. Violí pren importància i es torna l'instrument estrella.
    La tècnica es desenvolupa portant músics virtuosistes i obres més complexes.La música cada cop és més instrumental Sorgiment de les orquestres. Compositors importants: Antonio Vivaldi, J.S. Bach i Haendel.
  • Barroc II (s. XVII - s.XVIII)

    Barroc II (s. XVII - s.XVIII)
    Parts:
    Obertura.
    Recitativo.
    Aria.
    Cors.
    Pasatge instrumental.
  • Classicisme (Mitjans del s. XVIII - Final s. XVIII)

    Classicisme (Mitjans del s. XVIII - Final s. XVIII)
    Període Ilustració: Combatre la ignorància mitjançant el coneixement i l'ús de la raó. Eix temàtic antigues civilitzacions gregues i romanes (Neoclassicisme). Música: Melodia element principal, i acompanyament respon a la melodia. Frases musicals de 8 i 16 compassos dividides en 2 semifrases Harmonies més senzilles. Orquestres creixen en interprets i d'instruments. Acompanyament es torna un motor rítmic. Compositors importants: W.A. Mozart, J. Haydn i L. Beethoven.
  • Música Classicisme II

    Música Classicisme II
    Nova forma musical, més important: La Sonata.
    -Exposició.
    -Desenvolupament.
    -Reexposició. Simfonies: Formalitza i utilitza la forma Sonata: Haydn, Mozart, Beethoven. Música de cambra: agrupacions reduïdes per música culta i música d'oci.El violoncel i la viola es desenvolupen, piano pren importància i substitueix al clave. L'Òpera es torna l'estil musical preferit de la noblesa i l'aristocràcia. Ex: Òpera bufa: La Flauta màgica, Don Giovanni i Les noces de fígaro (Mozart).
  • Romanticisme I (s. XIX)

    Romanticisme I (s. XIX)
    Moviment defensa: llibertat, individualisme naturalesa i mitologia. L'art pren encara més importància. Artistes persones formades i ofici remunerat. Música instrumental: Instruments guanyen importància. Les orquestres creixen en número. Sinfonies deixen de tenir la forma sonata i prenen més llibertat, donant més importància als motius i temes musicals que no pas a la forma (cresc, forte, mezzopiano, ritardando...) Compositors : F. Schubert, H. Berlioz, F. Chopin.
  • Romanticisme II (s. XIX)

    Romanticisme II (s. XIX)
    Música Instrumental: art romàntic ideal, ja que treballa a la ment dels individuus sense necessitat de paraules. Elements folklòrics. Preferència pel Saxo violí i el piano. Música Vocal: nous estils compositius que destacaran com el Lied (cançó en alemany) veu solista i acompanyament de piano. Unió música i poesia. Òpera: Espectacle burgesia, provocant la construcció d'edificis dedicats a aquest gènere. Increment de dansa, música, escenografía i literatura. Òpera buffa i òpera seria.
  • Romanticisme III (segona meitat s. XIX)

    Romanticisme III (segona meitat s. XIX)
    3 corrents: nacionalisme, postromanticisme i impresionisme musical. Moviment reivindicava independència i autonomía dels pobles, vivien dels moviments musicals de França, Alemanya o Itàlia. Els països busquen:
    -Música popular, base compositiva
    -Dansa com a expressió musical
    -Ús de ritmes i melodies populars
    -Redescubriment d'instruments de percussió música simfònica
    -Predomini de cançons, poemes simfónics, ballets i òperes. Compositors: Balakirev, Borodin, Cui, Músorgsky i Rimsky-Korsakov.
  • Postromanticisme (Segona meitat s.XIX)

    Postromanticisme (Segona meitat s.XIX)
    La importància de la música instrumental i l'orientació literària de la música romàntica, sorgeix música programàtica (instrumental no imitativa un tema). Està dividit en diferents moviments. Poemes simfònics, gènere poètic-literari semblant a la música progamàtica (un sol moviment, es donen diferents escenes). Gegantisme orquestral, Ús i experimentació d'harmonies i timbres menys tradicionals.Obres amb signficat i contingut. Compositors: G. Mahler, R. Strauss.