Evolució Música i notació musical

  • 300

    musica religiosa

    Música vocal monòdica, senzilla sense instruments i amb textos en llatí.
    Melodies d'influència oriental: melismes (llargues vocalitzacions).
    Lligam de la melodia amb el text que s'ha d'entendre
    ritme lliure i
    uniforme i pauses al final de cada frase.Sentit solemne ,sublim i místic.
  • 300

    Ascens de la importancia de la literatua cristiana

  • Period: 300 to Mar 1, 1492

    Edat mitjana

  • 350

    Imperi Bizanti

  • 400

    Primeres biblioteques eclesiàstiques i monàstiques

  • 450

    Església romana

  • 500

    producció del llibre

  • Jan 24, 800

    cant gregorià

    organum, la polifonia s'estén per Europa i creen el sistema modern de la notacio occidental
    • Ars Antiqua (SS.XII / XIII):
    Inici de la polifonia vocal.
    Introducció de l'ús d'instruments per acompanyar la música vocal.
    Més complicació tècnica i més ritme.
  • Jan 1, 840

    tecnica d'Hucbald

    Organum a dues veus paral·leles segons la tècnica d'Hucbald (840-930). Cada sïl·laba va a diferent altura segons l'entonació que correspongui
  • Jan 24, 900

    ús del tetragrama

    Escriure de manera polifonica, nom de les notes i pentagrama (guido d'Arezzo)
  • Mar 1, 900

    Guido d'Arezzo

    Inventor del tetragrama
  • Jan 1, 1000

    Sta Maria Ripoll

  • Jan 1, 1000

    Sistema de tetragrama

    El sistema del tetragrama, ideat per Guido d'Arezzo (s.XI). Permet tenir una idea de l'alçada dels sons.
  • Jan 24, 1000

    Segona meitat del renaixement

    Gòtic
  • Jan 1, 1200

    MUsica civil

    Fins el S.XII les cançons són en llatí. Després s'usa la llengua pròpia i les
    canten els còmics , els músics itinerants (goliards, joglars...).
    Hi ha les cançons de trobadors (d'amor, de gestes...) i música instrumental per
    ballar.
  • Jan 24, 1200

    Leonin

    pentagrama a Espanya, Cantigues de Sta Maria
  • Feb 5, 1300

    Notació quadrada

    Cant gregorià amb notació quadrada. (s. XIV)
  • Jan 1, 1400

    Musica del renaixement

    Tècnica de la imitació ( cànon). En el SXV és més complicada i artificiosa i
    en el XVI més senzilla. Polifonia ( entre 4 i 8 veus)
    Menys complicació rítmica i preferència per una línia melòdica senzilla i
    adaptada a la respiració humana i concepció simultània de les veus.
    Preocupació pel color i pel timbre.
    Alternança del contrapunt i de l'homofonia.
    Formes musicals:
    música religiosa:missa
    motet (cançó de caràcter lent i
    solemne en llatí).
    música profana: madrigal (cançó de caràcter més
    lleuger
  • Jan 24, 1400

    S'incorpora la nota musical "si"

  • Period: Mar 1, 1498 to

    Edat moderna

  • Música del Barroc

    Més importància de la música profana i equilibri de la música vocal i
    instrumental. L'estil instrumental s'independitza del vocal.
    Hi ha més demarcació dels estils segons el territori; es diversifiquen els
    estils i els gustos musicals.
    Predomina l'estil vertical, homofònic; neix el concepte d'harmonia vertical:
    Baix continu ( acords xifrats)
    Melodia acompanyada ( clavicèmbal o orgue, viola de gamba o tiorba)
    Estil concertant ( diversitat d'individualitats musicals i contrast amb el suport
    del ba
  • l'ut passa a dir-se do

  • Musica del classicisme

    És una música basada en els acords amb moltes repeticions de temes i
    melodies i una harmonia molt senzilla.
    Hi ha un excés d'ornamentació que ofega la melodia.
    Domini de la música profana : òpera i música instrumental.
    Melodia amb frases quadrades, clares amb algun ornament però menys que
    en el barroc o el rococó.
    Ritme: senzill i regular.
    Harmonia: s'abandona el baix continu. Hi ha poques dissonàncies, sempre
    resoltes amb
    suavitat. Sobretot predomina el mode major. Música plenament tonal.
    Dinàm
  • Música del romanticisme

    Domini de la música profana : òpera i música instrumental.
    Melodia amb frases quadrades, clares amb algun ornament però menys que
    en el barroc o el rococó.
    Ritme: senzill i regular.
    Harmonia: s'abandona el baix continu. Hi ha poques dissonàncies, sempre
    resoltes amb
    suavitat. Sobretot predomina el mode major. Música plenament tonal.
    Dinàmica: contrastos expressius usats amb mesura.
    Música instrumental:
    bases de la instrumentació i orquestració moderna:
    Combinacions instrumentals.
    Atenció al colo
  • Period: to

    Actualitat

  • Música del s. XX

    Trencament de la unitat artística --- superposició d'estils i estètiques.
    Reacció contra el romanticisme i contra els elements extramusicals; es
    reacciona contra l'emotivitat, buscant un art més intel·lectual.
    Melodia: alliberament i independència. Melodies tenses i anguloses.
    Ritme: independència i elasticitat. Nous esquemes mètrics complexos i
    variats. Polirrítmies.
    Superposició de compassos.
    Harmonia: Trencament de la tonalitat. Dissonància. Nous sistemes
    harmònics: el dodecatonisme, música p
  • Partitura clàssica

    La notació tradicional pot representar una partitura complexa, amb dinàmiques, instrumentació, etc.