Història de la música

  • Jan 1, 1560

    Els castratti

    Els castratti
    En aquesta època podem datar els primers castratti, homes castrats abans de la pubertat que conservaven una veu blanca com la dels nens però amb una capacitat toràcica superior. Es creu que els primers van aparèixer en el cor de la Capella Sixtina de Roma. Un dels més famosos fou Farinelli (fotografia)
    Els castratti són característics de la música vocal barroca.
  • May 15, 1567

    Neix Claudio Monteverdi

    Neix Claudio Monteverdi
    BiografiaFragment de l'òpera Il Retorno
    Destaca per protagonitzar el naixement de les òperes líriques i per ser una de les grans figures de la transició del Renaixement al Barroc.
  • Period: Jan 1, 1580 to

    BARROC PRIMERENC

    Euridice de J. Peri, marca l'inici del Barroc. És la primera òpera que conservem en l'actualitat.Comença el primer període del barroc musical. la música queda supeditada a la paraula i es diferencien la música vocal i la instrumental.
  • Cantata religiosa. Naixement de H. Schütz

    Cantata religiosa.  Naixement de H. Schütz
    Cantata ''O Jesu, nomen dulce'' SWV308
    Schütz és considerat el millor compositor fins l'arribada de Bach, fou un gran compositor i entre les seves obres està la primera òpera en alemany "Dafne". Destacà com a compositor de cantates religioses, que tot i ser un gènere que partia de l'àmbit profà, fou utilitzat extensament en l'entorn luterà on el text líric i religiós era acompanyat per un cor i un o diversos solistes.
  • Estrena de Euridice de J. Peri

    Estrena de Euridice de J. Peri
    Primera part de l'òpera (disponible tota en fragments)Va ser estrenada a Florència i es considerada l'obra que inicia de manera simbòlica el barroc. En l'actualitat conservem el llibret i gran part de la música.
  • "Stile moderno" de Claudio Monteverdi

    "Stile moderno" de Claudio Monteverdi
    Claudio Monteverdi (1567-1643) fou el compositor italià que marcà el pas de la música del Renaixement a la música barroca amb el seu pròleg del "V Llibre dels Madrigals" on amb l'expressió "stile moderno" marcava les diferències (homofònic, concertant i amb acompanyament musical) amb el que ell anomenava "stile antico"
  • L'escolania de Montserrat

    L'escolania de Montserrat
    Gràcies a Pere Joan Cererols que visqué a Madrid, Catalunya i en especial l'escolania del Monestir de Montserrat, viu els seus moments d'esplendor superant el cert endarreriment musical que vivia Catalunya degut a l'absència de cort i noblesa.
  • Period: to

    BARROC

    El barroc destaca per ser un estil molt ornamental amb fortes contrpaosicions. És una de les èpoques musicals mé simportants ja que es produgué una gran quantitat d'obres d'una quealitat excel·lent, de fet certs trets del llenguatge musical i de l'harmonia emprats durant el barroc han arriabt fins els nostres dies. De manera simbòlica, l'estrena de l'òpera "l'Euridice" i la morta de Johann Sebastian Bach marquen l'inici i la fi del període.
  • Òpera Orfeo de Monteverdi

    Primera part de l'òpera, tota disponible en parts
    Primera òpera de la qual conservem la partitura, s'estrena a Màntua (itàlia)
  • Lamento d'Ariadna de Monteverdi

    Lamento d'Ariadna de Monteverdi
    Veronique Gens canta El Lamento d'Ariadna
    El Lamento d'Ariadna és una ària d'òpera (part de caràcter líric on s'expressen els sentiments dels personatges) és un bon exemple del barroc primerenc on la música queda al servei de la paraula i per descomptat transmet el sentiment propi del barroc, en aquest cas un dolor molt profund.
  • Period: to

    BARROC MITJÀ

    Segon període del barroc, en destaquen l'òpera o la cantata.
    L'òpera és una forma musical profana que amb acompanyament musical es representada de manera escènica i la cantata pot ser profana o religiosa, de durada més curta i sense representació escènica.
  • Teatre San Casiano

    Teatre San Casiano
    Obre per al gran públic el primer teatre que representaria òperes, fins aleshores representades a la cort. El teatre San Casiano era a Venècia i fou el primer de molts.
  • Música instrumental. G. Sanz

    Música instrumental. G. Sanz
    Gaspar Sanz, violí i guitarra
    La música instrumental pren un gran protagonisme, els intèrprets s'especialitzen en un insturment concret, els de corda tenen una gran importància. Vídeo: Peça del compositor espanyol Gaspar Sanz (1640-1710) gran intèrpret de guitarra.
  • Neix Giacomo Carissimi

    Neix Giacomo Carissimi
    Jephte de G. CArissimi
    Gran compositor d'oratoris: forma vocal religiosa no litúrgica i narrativa que compta amb les mateixes parts d'una òpera però no es representada, és de caràcter didàctic.
  • Neix Vivaldi

    Neix Vivaldi
    Concert per a dos trompetes de Vivaldi
    Vivaldi fou un compositor alemany que destacà durant el barroc gràcies als seus concerts que eren innovadors i donaren pas als perfeccionaments que Bach va fer més tard.
  • Period: to

    BARROC TARDÀ

    Concerto Grosso Op 6 Nº 12, G.F. Haendel‏Últim dels tres períodes en els que dividim el barroc musical. La música instrmental és la gran protagonista. Le sobres són més llargues i destaca la forma musical de concert que amb tres moviments (allegro, lento i allegro) juga amb les contraposicions característiques del barroc. El concert pot ser grosso (grup de solistes i grup orquestral) o bé concerto solista que és més virtuós (grup orquestra i solista)
  • Neix Händel

    Neix Händel
    Fragment de lòpera RianldoÉs considerat und els grans compositors de música culta anglesa, fou un gran seguidor del compositor H.Purcell. Destaquen les seves òperes i els seus oratoris.
  • Neix Johann Sebastian Bach

    Neix Johann Sebastian Bach
    Neix el gran compositor del barroc: Bach. Escrigué un gran nombre de peces religioses i profanes excepte òperes, fou un expert organista.
    Biografia i obra
  • Motet: Te Deum, Charpentier

    Te deumEstructura i història de l'obra
    Charpentier acaba la composició de la seva obra "Te deum" un motet que es beneficia de l'acompanyament orquestral i el baix continu, el fet de que compti amb un preludi és una de les altres diferències amb els motets anteriors.
  • La Sonata: Sonata da camaera,op. 4 (Corelli)

    La Sonata: Sonata da camaera,op. 4 (Corelli)
    Sonata da Camera, Coerelli
    La sonata és una peça, com indica el seu nom, per a ser tocada en comptes de cantada (cantata). Podia ser "sonata da camera" (ritmes de dansa i tocada en un ambient laic) o bé "sonata da chiesa" (tocada a l'església i de moviments més abstractes) Informació sobre el compositor A. corelli
  • Estrena de Dido i Eneas de H. Purcell

    Lament de Dido
    S'estrena la que és considerada la primera òpera nacional anglesa, fou composada en 1682.
  • Invenció del piano

    Invenció del piano
    Biografia de l'inventorl
    L'italià Bartolomeo Cristofori di Francesco inventa el piano
  • Carl Philipp Emanuel Bach

    Carl Philipp Emanuel Bach
    Biografía Neix el fill del compositor barroc per excel·lència Johann Sebastian Bach. Fou un dels compositors destacats del preclassicisme, tenia els coneixements necessaris de la trajectòria musical i sabia adaptar-se a les noves tendències que assenyalaven l'inici del classicisme. Creà la forma allegro-sonata, hi ha dos temes, oposició tomal i un desenvolupament.
  • El clavicembal, suites de Bach

    El clavicembal, suites de Bach
    Història de les suites angleses de BachSuite anglesa de Bach n°6 BWV 811
    En aquesta peça destaca el virtuosisme de Bach com a compositor i la predominància del clavicembal com un dels instruments característics com l'orgue d'aquest període.
  • "El clavecí ben temperat" de J. S., Bach

    "El clavecí ben temperat" de J. S., Bach
    L'ornamentació es característica d'aquest període musical, en aquesta col·lecció de 24 preludis i fugues en dos parts, Bach demostra amb els canvis de tonalitat que la música ha canviat.
  • "Traité de l'harmonie" de J. P Rameau

    "Traité de l'harmonie" de J. P Rameau
    Amb aquest tractat quedaven establertes les noves tendències pel que fa a l'harmonia barroca. Els compositors tenen en compte la formació sonora i la superposició d'acords. L'inici i el final de les obres és en tònica i el transcurs tonal es pot modular . Es juga amb distensions i tensions.
  • Haydn completa els 6 quartets Opus 20

    Haydn Opus 20 no.1Aquest treball es pot considerar l'inici de l'estil clàssic madur ja que tot i que les tècniques polifòniques són antigues en desenvolupa de noves per entrellaçar les idees melòdiques.
  • Passió segons Sant Joan

    Passió segons Sant Joan
    Passió segons Sant Joan, J. S. Bach
    Fou composada per Johann Sebastian Bach per representar la mort de Crist durant la setmana Santa de 1724. És cantada per diversos solistes i un cor acompanyats per l'orquestra.
  • El concert: "Les quatre estacions" de Vivaldi

    El concert: "Les quatre estacions" de Vivaldi
    Les Quatre Estacions
    El concert és una de les formes musicals característiques del Barroc, és una peça formada per tres moviments on es desenvolupen clarament les contraposicions pròpies del Barroc. Aquesta peça de Vivaldi és una de les obres de la música culta més populars i ens evoca mitjançant els elements musicals (recordem que la música es al servei de la paraula) les quatre estacions de l'any
  • Period: to

    Els inicis del classicisme- Preclassicisme

    Encara s'utilitzen les formes barroques (ària da capo, simfonia i concerto) però la tendència porta als compositors a simplificar les obres i a tractar d'aconsseguir melodies que es recordin.
  • Period: to

    Classicisme

    Tot i que el classicisme musical es superposa en el seu inici amb el barroc i més tard amb el romanticisme, aquesta època marca una tendència clara musicalment: la simplicitat ha de ser la protagonista i cal una estructura clara que s'allunyi de la gran ornamentació barroca. El pensament racional i la forma damunt del contingut són les característiques essencials per entendre aquest període.
  • Joseph Haydn

    Joseph Haydn
    BiografiaNeix Joseph haydn, el gran protagonista dels inicis i responsable de la consolidació del classicisme musical. Fou el primer compositor que deixà de dependre d'un mecenes gràcies al seu viatge a la ciutat de Londres. tot i que gairebé tota la seva vida fou músic de la cort de Viena. És considerat el pare de la simfonia i del quartet de corda.
  • Òpera: La serva Padrona de Pergolesi

    Video de la serva padronaL'òpera és el gènere vocal més destacat del classicisme, amb l'estrena d'aquesta obra apareixen per primer cop personatges de classe social baixa. Es creà una gran controvèrsia degut a que l'opinió pública quedava dividida entre el que es considerava l'òpera seria i l'òpera buffa.
  • La fuga: L'art de la fuga de Bach

    La fuga: L'art de la fuga de Bach
    L'art de la Fuga de Bach
    La fuga és una peça insturmental barroca de la que Bach fou un destacat compositor. És polífonica i contrapuntística i té un discurs continu i lineal amb dos temes: un de princial i un altre secundari; està estructurada en tres parts: exposició, desenvolupament i conclusió.
  • Missa en si menor, J. S. Bach

    Missa, BachTot i que les misses ja es cantaven abans del Barroc ara es beneficien d'estar acompanyades orquestralment i amb baix continu. L'obra més representativa és la Missa en si menor de Bach.
  • Música reials focs. Händel: La suite

    Música reials focs. Händel: La suite
    Història dela peçaMúsica reials focs de Händel
    La suite és una de les formes barroques orquestrals, són danses de diferent caràctes, ritme i país agrupades.
  • S'estableix a Barcelona una companyia fixa d'òpera

    S'estableix a Barcelona una companyia fixa d'òpera
    Gràcies al pas del rei de Barcelona Carles III, d'orígen italià, les òperes arriben amb la seva cort a la ciutat de Barcelona on s'establí el teatre de la Santa Creu com el primer teatre d'òpera
  • Mort de Bach

    Amb la mort del gran compositor barroc Bach es dóna per finalitzat el període barroc de la música.
  • Neix Vicent Martí i Soler

    Neix Vicent Martí i Soler
    Martí i Soler fou un músic valencià que destacà per compondre òperes que aconseguiren un reconeixement internacional. A Itàlia l'anomenaven Martini lo spagnolo. Una de les seves obres és Una cosa rara, ossia bellezza ed onesta estrenada al 1786
  • Neix Wolfang Amadeus Mozart

    Neix Wolfang Amadeus Mozart
    Fou un gran intèrpret de violí i clavecí però realment és recordat per la seva faceta de compositor (composà tot tipus d'obres musicals). Donà concerts ben jove per tota Europa i treballà primer sota el mecenatge de l'arquebisbe de Salzburg i després aconseguí independitzar-se i traslladar-se a Viena on composava per encàrrec.
  • Primera simfonia de Haydn

    Forma part dels inicis del classicisme, era una simfonia sense minuet i d'estil galant.
  • Period: to

    Classicisme primerenc

    Encara no és un estil definit i les influències barroques són clares però gràcies als nous centres de producció musical: parís, Viena, Itàlia i Mannheim augmenta la producció de simfonies i destaca l'òpera com a peça vocal profana. Les orquestres clàssiques dupliquen els instruments gràcies a la incorporació de més insturments de corda.
  • Period: to

    Bases del Romanticisme

    Des del Naixement de Beethoven fins la mort de Schubert
  • Neix Beethoven

    Neix Beethoven
    Neix Ludwing Van beethoven un compositr que influencià el classicisme i el romanticisme musical. La seva sordera fa que la seva obra sigui encara més miraculosa, fou deixeble de Haydn ja que tot i tenir intenció d'estudiar sota les ordres de Mozart morí abans.
  • Els reguladors d'intensitat

    Els reguladors d'intensitat
    Biografia de Stamitz</a>Amb el classicisme apareixen els reguladors d'intensitat (crescendo i diminuendo) serà gràcies a l'orquestra de Mannheim i el seu director, Stamitz. Una crònica de J. F . Reichardt parla dels sentiments que desperta aquesta nova dinàmica musical.
  • Period: to

    Classicisme mitjà

    Gràcies a les reestructuracions musicals de Haydn el classicisme assoleix un període d'esplendor. Apareix Mozart com a gran virtuós i com la futura clau de la música culta.
    En aquesta etapa el classicisme ja té unes característiques pròpies allunyades de l barroc musical, tot i que les guerres eviten que les grans orquestres continuïin amb el seu treball, beneficien l'aparició i el desenvolupament de la música de cambra.
  • Missa de la Coronació, Mozart

    Video
    Tot i que la música religiosa no destaca damunt de la profana en el període del classicisme, hi ha unes quantes peces de Mozart y Haydn que cal esmentar.
  • Arribada de Mozart a Viena

    Arribada de Mozart a Viena
    Després de lliurar-se del mecenantge de l'arquebisbe de Salzburg, Mozart composarà per encàrrec, gràcies a la seva arribada a Viena el classicisme musical arriba al seu punt àlgid. Mozart destacà per fusionar les tendències italiana i alemanya en composicions melòdic-rítmiques de gran complexitat amb tocs de virtuosisme però amb la coherència característica d'aquesta etapa.
  • Quartets de Mozart dedicats a Haydn.

    Quartets de Mozart dedicats a Haydn.
    Quartet n19: les dissonànciesQuartets de Mozart dedicats a Haydnels quartets prenen protagonisme degut a les dificultats per contiuar amb les grans orquestres tot i que aquestes no despareixen i fins i tot aconssegueixen fites pensades impossibles. Existeix un recull de quartets escrits per Mozart i dedicats a Haydn.
  • Period: to

    Classicisme tardà

    Haydn i Mozart són referents d' una nova generació que neix als voltants del 1770, Beethoven és la gran figura que farà la transicio del classicisme al romanticisme. Les característiques principals d'aquest període són: augment de la duració dels moviments, canvis melòdics, es maximitza l´ús del teclat, el mode menor i l'ambigüitat modal; es canvia de l'escriptura vocal a la pianística i l'acompanyament es fa de manera que resultin diferents textures musicals.
    La música forma part de la vida.
  • Rèquiem de Mozart

    Rèquiem de Mozart
    És una de les peces més solemnes de la música culta, sempre ha estat envoltada d'un gran misteri degut a la petició tan accelerada i exigent que va rebre el compositor per acabar ràpidament l'obra, tot i el seu treball va morir abans i el seu ajudant tingué que terminar-la per facilitar que la dona de Mozart cobrés el treball.
  • Simfonia La Sorpresa de Haydn

    Simfonia La Sorpresa de Haydn
    La sorpresaLa simfonia és una peça instrumental per a orquestra, de fet és una sonata però per orquestra. Haydn escrigué sis simfonies durant el seu viatge a Londres de 1791 una d'elles és La sorpresa degut al toc de timbal que desencisa a l'oient.
  • Òpera: La Flauta Màgica de Mozart

    S'estrena la Flauta Màgica de Mozart és una de les primeres òperes amb llibret en alemany tot i que alguns experts consideraven que aquest no era un idioma per a cantar.
  • Period: to

    Obra Beethoven, primer període

    Influència clàssica i predomina el piano
  • Sonata per a piano opus 2 n.3 en do major - Beethoven

    Sonata per a piano opus 2 n.3 en do major - Beethoven
    Video Sonatales formes instrumentals predominen damunt de les vocal, la osnata és una peça per a música de cambra per un instrument o més. Aquesta sonata de beethoven estava dedicada a Haydn.
  • Concert- Haydn, Concert per a trompeta

    Concert- Haydn, Concert per a trompeta
    VideoConcert per a tormpeta HaydnEl concert és una peça instrumental per a orquestra i un solista. En aquest cas l'enllaç és d'un concert de Haydn per a trompeta
  • Franz Peter Schubert

    Franz Peter Schubert
    Neix a Viena, Franz Schubert. Contonua la línea oberta per Beethoveen i és considerat l'iniciador del romanticisme musical.
    Estudia piano, orgue i s'interessa per l'harmonia. Va composar nombrosos lieder, música per a cambra, piano i orquestra
  • Telèmac de Josep Ferran Sors i Muntades

    Telèmac de Josep Ferran Sors i Muntades
    S'estrena al Teatre de la Santa Creu l'òpera d'aquest compositor català: Telèmac. Ferran Sors i Muntades també fou un gran compositor i intèrpret de guitarra.
  • Oratori: La Creació de Haydn

  • Sonata n8, op 13 "Patètica", Beethoven

    És una sonata on l'instrument predominant és el piano, característica de la primera etapa de l'obra de Beethoven
  • Period: to

    Obra Beethoven, segon període

    Simfonies romàntiques, concerts i òperes
  • Cinquena Simfonia de Beethoven

    Simbolitza la lluita amb el destí, és una de les obres mé sinterpretades de tots els temps.
    Pertnaya a la segona etpa d ela producció de Beethoven.
    Video
  • Felix Mendelssohn

    Felix Mendelssohn
    Hamburg, naixement de F. Mendelssohn.
    Compositor, director d'orquestra i pianista. Escriu simfonies, música rleigiosa (oratoris), concerts, música per a cambra i peces per a piano (l'instrument més característic del Romanticisme). Fou més conservador que d'altres autors romàntics i un gran admirador de Bach.
  • Period: to

    Primera generació romàntica

    Des del naixement de Mendelssohn i la vida de Chopin fins la mort de Schuman
  • Period: to

    Obra Beethoven, tercer període

    El compositor ja és sord i la seva obra es totalment romàntica. La veu humana apareix per primer cop en una simfonia (La novena Simfonia)
  • El barber de Sevilla, Rossini

    El barber de Sevilla, Rossini
    S'estrena El barber de Sevilla de Rossini, una òpera buffa de lòpera italiana del romanticisme.
    Vídeo
  • Simfonia inacabada, Schubert

    Simfonia inacabada, Schubert
    La simfonia inacabada de Schubert, dou una de les nou simfonies que escrigué aquest compositor seguint el model de simfònia romàntica on les formes prenen més llibertat per tal de servir com a transmissors de sentiments. La vuitena és coneguda com La Inacabada.
    Aquesta obra es va descobrir després de la mort de l'autor i les teories sobre la raó per no acabar-la són diverses.
    Video
  • Period: to

    Segona generació romàntica

    Des del naixement de césar Frank fins a la mort de Brahms
  • Novena Simfonia de Beethoven

    Video de la pel·lícula Beethoven on s'interpreta l'estrena de l'obraÉs el primer cop que s'introdueixen veus humanes en una simfonia.
  • Lieder: La Bella Molinera de Schubert

    Lieder: La Bella Molinera de Schubert
    El lied és una de les formes de música vocal profana del romanticisme. Schubert escrigué més de 600, amb aquesta forma musical s'agermana la veu , el piano i la literatura en forma de texts poètics o cançons tradicionals.
    La Bella Molinera s'estrena al 1824, està basat en poemes de Wilhelm Müller.
    Vídeo de fragment de La bella Molinera amb traducció catalana
  • Simfonia Fantàstica de H. Berlioz

    Simfonia Fantàstica de H. Berlioz
    La Simfonia fantàstica d'Hector Berlioz inicia la música pragmàtica: un gènere que segueix l'argument d'una obra literària.
    Obra completa
  • Concert per a piano n.2, Chopin

    Concert per a piano n.2, Chopin
    Chopin dedicà tota la seva obra a les peces per a piano, escrigué dos concerts, el segon està dedicat a una comtessa i destaca per la seva melodia i ritme. té tres moviments i els instruments que acompanyen al piano són les trompas, trompetes, tombó, timbals i instruments de corda.
    Vídeo
  • Oratori Paulus op.36 de Mendelsshon

    Després del barroc alemany es produí una davallada en l'ús dels oratoris en la música religiosa, Mendelsshon recupera aquesta forma musical, molt influenciada per Bach i traspassarà les parets de les esglésies.
    Vídeo
  • Una vida pel Tsar - Glinka

    Una vida pel Tsar - Glinka
    Aquesta obra marca l'inici de la primera escola nacionalista, la russa. És una òpera en quatre actes i llibret en rus que parla d'un heroi rus que com acte patriòtic morí després de lluitar amb l'imperi polonès.
  • Saxòfon

    Saxòfon
    Adolphe Sax inventa el saxòfon Els instruments durant el període del romanticisme pateixen fortes millores tècniques i adquireixen una gran importància.
  • Inauguració del teatre del Liceu a la Rambla de Barcelona

    Inauguració del teatre del Liceu a la Rambla de Barcelona
  • Nacionalisme

    Nacionalisme
    La música busca els valors essencials de cada poble, s'investiguen les tradicions i la cultra popular.
    La música culta es veurà influenciada, apareixen nous instruments, neix el ballet modern.
  • Period: to

    1r Nacionalisme

    La música s'inspira en el folklore.
    Tres escoles: russa, bohèmia i escandinava
  • Primera societat coral, Els cors Clavé

    Josep Anselm Clavé promogué les societats corals per despertar la sensibilitat de les classes més bixes i donar l'oportunitat de gaudir de l'art.
    Història a la Wikipedia
  • La Traviata de Verdi

    La Traviata de Verdi
    S'estrena una de les obres més importants del bel canto italià: La Traviata. Degut a l'aspecte físic de la soprano l'obra no va rebre la consideració adient als seus mèrits i el segon i tercer acte tampoc van agradar gaire al públic, necessità diferents canvis i quan es tornà a representar anys després començà a crear l'èxit que encara l'acompanya.
  • Grup dels Cinc

    Grup dels Cinc
    S'inicien les reunions del Grup dels Cinc. Cinc músics russos que representen la línia més pura del nacionalisme. Inlfuenciats per l'estil de Mihail Glinka
    Borondin, Cui, Balakirev, Mussorgski i Andrévievitx Rimsli-Korsakov.
  • Period: to

    Postromanticisme

    Des del naixement de Mahler ifns la mort de Serguei Rakhmaninov
  • Tristany i Isolda de Wagner

    Tristany i Isolda de Wagner
    S'estrena l'òpera Tristany i Isolda basada en una llegenda artútica medieval.
    Vídeo
  • Carmen, Bizet

    Carmen, Bizet
    S'estrena l'òpera-còmica Carmen del compositor francès Bizet ambientada en un paratge exòtic: Sevilla.
  • La meva pàtria - Smetana

    La meva pàtria - Smetana
    Cicle de sis poemes simfònics de Bedrich Smetana (un dels fundadors de l'escola bohèmia). Utilitza cançons i danses folklòriques on crida l'atenció l'estil melòdic. Narren històries i transmeten paisatges i llegendes de la pàtria del compositor.
  • Peer Gynt amb música d' E. Grieg

    S'estrena l'obra Peer Gynt d'Ibsen amb música incidental d'E. Grieg (escola escandinava). El protagonista és un personatge típic del folklore escandinau.
    Vídeo que explica la història de Peer Gynt i la música d'E. Grieg
  • Simfonies de Brahms

    Simfonies de Brahms
    Influenciat per Beethoven, Brahms presenta la primera de les seves quatre simfonies: Primera simfonia op. 68, després de treballar-la durant vint anys. Molts l'anomenaren la Dècima de Beethoven, com si fos la continuació del treball del compositor a cavall entre el classicisme i el romanticisme.
    Vídeo
  • Aires Bohemios, Sarasate

    Aires Bohemios, Sarasate
  • Danses eslaves - Dvorák

    Dvorák (escola bohèmia) composà aquest recull de 16 peces per a piano.
  • Simfonia en re menor de César Franck

    Simfonia en re menor de César Franck
    S'estrena la única simfonia d'aquest compositor belga que consolidà la seva trajectòria musical els darrers anys de la seva vida i destacà com a organista.
    Vídeo
  • Es funda l'Orfeó Català

    Gràcies Lluís Millet es funda l'Orfeó Català per difondre la cancço popular de la nostra terra.
  • Txaikovski - El Trencanous

    Txaikovski - El Trencanous
    Txaikovski (escola russa) desenvolupa el ballert modern. No va seguir una línia nacionalista tant pura com el grup dels cinc.
    El Trencanous s'estrena a St. Petersburg i és una adaptació d'un conte d'Alexandre Dumas pare.
  • Simfonia del Nou Món - Dvorák

    Composada per Antonín Dvorák durant la seva estància als EUA com a director del Conservatori Nacional de Música de Nova York.
  • Madame Butterfly de Puccini

    Madame Butterfly de Puccini
    S'estrena una de les òperes més recordades en l'actualitat. Es diu que Puccini es basà en fets reals de Nagasaki a principis de 1890; el compositor va fer més de cinc versions i que després de la seva estrena no agradà gens al públic i necessità diferents canvis find que al 1904 encantà al públic i comença a representar-se a diferents parts del món. Fou a Barcelona on arribà al 1907 la primera representació a Espanya d'aquesta obra de Puccini un dels autors que barrejà el verisme amb trets propi
  • Suite Catalonia. Albéniz

    Vídeo
    Biografia del compostior català
  • Period: to

    2n Nacionalisme

    Inspiració pròpia amb trets de música popular.
    Escoles: hongaresa i espanyola
  • Pompa i circumstància, Edward Elgar

    Estrena de les cinc marxes populars d'Edward Elgar.
    Marxes 1-4 en la películ·la Fantasia
  • Òpera Els Pirineus, Felip Pedrell

    S'estrena al teatre del Liceu aquesta òpera de Felip Pedrell, musicòleg i compositor català que formà part del moviment musical del nacionalisme català
  • Palau de la Música Catalana

    S'inicia la construcció de la seu social de l'Orfeó Català: El Palau de la Música Catalana que s'estrenà al 1908
  • La sardana, Pep Ventura - Per tu ploro

    Pep Ventura dóna forma a la sardana i a la cobla. Va escriure la música de les sardanes més famoses que actuen com a símbol de l'identitat catalana.
    Vídeo de la sardana "Per tu ploro" amb música de Pep Ventura i lletra de Maragall
  • Goyescas, Enric Granados

    Goyescas, Enric Granados
    Es considera la seva obra principal, és una suite per a piano (Granados fou un gran pianista) inspirada en diferents quadres del pintor espanyol Goya, amb influències romàntiques.
    Vídeo L'amor i la mort
  • La procesión del Rocío, Turina

    Obra inspirada en la processó religiosa a la verge del Rocío.
    La obra
  • El castell de Barbablava - Bàrtok

    El castell de Barbablava - Bàrtok
    Òpera de Bèla Bàrtok (escola hongaresa) d'un sol acte amb llibret escrit en hongarès. Destaca perquè només apareixen dos personatges. Està basada en un conte de Perrault.
    Bàrtok busca les arrels del folklore, etnomusicòleg, i descobreix ritmes i l'escala pentatònica.
  • Psalmus hungaricus - Kodály

    Zoltán Koldály (escola hongaresa) composa obres a partir de formes, harmonies, melodies i ritmes de la música popular. Amb l'obra Psalmus hungaricus aconsegueix fama mundial, és una peça coral per a tenor, cor i orquestra i fou composada per celebrar la unificació de Budapest al 1923
  • El retablo de Maese Pedro de Manuel de Falla

    El retablo de Maese Pedro de Manuel de Falla
    Obra inspirada en un fragment del gran universal espanyol: El Quixot.
    Informació de l'obra
    Vídeo de l'obra completa
  • La Sarsuela, Doña Francisquita (A. Vives)

    Gènere teatral musical tipicament espanyol amb parts vocals i musicals. L'obra Doña Francisquita és considerada una de les més importants i aconsegueix representar l'alma madrilenya amb la música.
    L'obra sencera interpretada al Liceu
  • An American in Paris, Gershwin

    An American in Paris, Gershwin
    S'estrena el musical An American in Paris amb música de George Gershwin.
    Vídeo de concert amb la música de la pel·lícula
  • Concierto de Aranjuez, Joaquín de Rodrigo

    La obra més coneguda del compositor de l'escola nacionalista espanyola, tot i que una mica més tardà que els seus companys actualment és recordat com un dels grans compositors de la postguerra.
    Adagio
  • Porgy and Bess - Gershwin

    Porgy and Bess - Gershwin
    Òpera de Geroges Gershwin, component de l'escola nacionalista nord-americana que ensenya la vida dels negres nord-americans a principis de la dècada dels 30.
    Fragments de l'òpera
  • Bachianas brasileiras. Héctor Villalobos

    Bachianas brasileiras. Héctor Villalobos
    Nou composicions que harmonitzen l'estil de Bach amb el folklore brasiler.
    Vídeo
    Vídeo 2