-
Period: 400 to Dec 31, 1445
Música Medieval
Música Medieval-Anònima
Fins al segle XII la música religiosa és vocal, monòdica i en llatí. Entre els segles IX i XII comença la polifonia amb l'ORGANUM. A partir del segle XII apareix l'ARS ANTIQUA, on s'introdueixen instruments.
No es conserven vestigis de la música civil fins al segle XII, quan es comença a usar la llengua pròpia, i apareixen GOLIARDS, JOGLARS i TROBADORS. -
570
Papa Gregori I El Magne
El PAPA GREGORI I EL MAGNE recopila tots el cants eclesiàstics d'Occident, que s'anomenaran GREGORIÀ en honor seu. -
Period: Jan 1, 700 to
Notació Neumàtica
Els NEUMES eren signes elementals que es col·locaven damunt de cada síl·laba del text i que servien de guies per a recordar la melodia. No indicaven l'altura relativa ni el ritme, només la direccionalitat. -
Jan 1, 1030
Guido D'Arezzo
Aquest monjo benedictí creà el TETRAGRAMA o pauta de quatre línies i donà nom a les notes agafant la primera síl·laba de cada frase d'un cant dedicat a Sant Joan Baptista. -
Jan 1, 1050
L'Organum i l'Ars Antiqua
Apareix l'organum, que consisteix en afegir una melodia en paral·lel a una distància de 4ª o 5ª. Les primeres obres polifòniques d'aquest tipus apareixen entre el SS.IX i XII.
També al S.XII comença l'Ars Antiqua basada en l'organum i noves formes polifòniques. Afegeixen instruments per acompanyar la música vocal i apareix el ritme. -
Period: Jan 1, 1200 to Dec 31, 1285
Notació mensural
Les notes adopten diferents formes segons la seva durada. -
Period: Jan 1, 1400 to Dec 31, 1485
Impremta
Amb la invenció de la impremta de 1455, la música es comença a divulgar molt més ràpidament. Es comencen a escriure obres de PEDAGOGIA MUSICAL i MANUALS per aprendre'n. -
Jan 1, 1430
L'Ars Nova
S'introdueixen novetats com patrons rítmics i s'augmenten les superposicions fins arribar a l'Ars Nova on la polifonia és preciosista i refinada però segueix mantenint l'equilibri entre la complicació tècnica i el lirisme. Els instruments i la individualitat del compositor passen a tenir més importància. -
Jan 1, 1455
Impremta
S'inventa la impremta, fet que facilita la distribució de les partitures. Gràcies al seu invent, s'escriuen obres de PEDAGOGIA MUSICAL i MANUALS per aprendre'n. -
Period: Jan 1, 1465 to
Renaixement
Moro perchè non day fede-Juan Cornago
Es revaloritza la cultura GRECOLLATINA.
Predomina la música vocal religiosa (MISSES i MOTETS) i profana (MADRIGALS).
Alguns instruments es constitueixen en FAMÍLIES. -
Period: to
Barroc
Les quatre estacions-A. Vivaldi
La música instrumental es diferencia de la vocal, i adopta una funció propagandística. Destaca l'EXPRESSIVITAT. Es produeix el naixement de l'ÒPERA. -
Period: to
Matissos d'intensitat
S'estandaritzen i es perfeccionen els matissos d'intensitat. És habitual veure FORTES, PIANOS, CRESCENDOS i DECRESCENDOS. -
Period: to
Classicisme
Canon-J. Pachelbel
La música es caracteritza per les MELODIES fàcils i estructurades, el RITME regular i l'HARMONIA. Es desenvolupa l'ÒPERA i apareix la forma SONATA. Es consolida la SIMFONIA. -
Period: to
Romanticisme
Novena simfonia-L.V. Beethoven
Es valoren les èpoques passades, la cultura i la natura. Destaquen l'ÒPERA ROMÀNTICA i el LIED. L'instrument predilecte és el PIANO. -
Period: to
Notació del S.XIX
S'escriuen tots els DETALLS EXPRESSIUS a la patitura. S'amplia l'espectre s'indicacions de TEMPO. -
Period: to
S. XX
Let it be-The Beatles
Apareixen noves tendències per renovar el llenguatge musical (ATONALISME, DODECAFONISME, SERIALISME...). Neixen el JAZZ i el ROCK'N'ROLL. La música entra a formar part dels mitjans de comunicació. -
Period: to
Notació dels SS.XX i XXI
S'introdueixen pocs canvis en la notació. L'escriptura musical s'INDIVIDUALITZA, i els compositors fant servir, sovint, els seu propi codi que adjunten a la partitura. -
Period: to
S. XXI
Gangnam style-PSY
Apareixen nous sistemes d'enregistrament i de producció de SO. La música és essencial per al CINEMA i la PUBLICITAT. Creix l'interès per al FOLKLORE. -
Period: to Dec 31, 1050
Tetragrama
AL S.X es van començar a fer servir línies per senyalar l'altura de les notes; eren dues, una per al Fa i l'altra per al Do. Més tard, el monjo benedictí Guido D'Arezzo va afegir-ne dues més, creant el tetragrama o pauta de quatre línies.
