-
Signat per Napoleó i Godoy, permetia a les tropes franceses travessar Espanya per arribar a Portugal, les quals aprofitaren l'ocasió i ocuparen algunes ciutats espanyoles.
-
Començada per una revolta popular, en què la població espanyola es va dividir entre afrancesats, fidels a Josep I, i fernandinos, fidels a Ferran VII.
-
Motivada pel descontentament de la minoria criolla, les idees del nacionalisme i liberalisme, com a base ideològica del moviment emancipador i els interessos del Regne Unit, que desitjava la independència per comerciar-hi.
-
Provocat pel descontentament general, més lo recientment ocorregut, on Godoy va ser destituït i Carles IV abdicà en el seu fill, Ferran VII.
-
Va suposar la primera derrota en camp obert de la història de l'exèrcit napoleònic i va enfrontar a un exèrcit francés amb un altre espanyol més nombrós. -
L'absència de la família reial deixà a Espanya un buit de poder, i es crearen juntes per organitzar la lluita. Posteriorment es va crear la Junta Central Suprema.
-
Convocades per la Junta Central on es reunien a Cadis. Molts diputats que no podien assistir-hi, eren substituïts per uns altres presents a Cadis.
-
Reflectia els principis del liberalisme polític: reconeixia la sobirania nacional, monarquia moderada hereditària, divisió de poders, establia la religió catòlica i reconeixia drets.
-
Constituït pel sexenni absolutista, on es lliurà el manifest dels Perses i l'abolició de la constitució de 1812, el trienni liberal on triomfà el pronunciament liberal i el final de l'absolutisme amb la primera guerra carlina.
-
Un grup de diputats absolutistes lliuraren a Ferran VII el manifest dels Perses. Aquest monarca decretà l'abolició de la constitució de 1812, governant com un rei absolut. A més tractaren de restaurar el liberalisme amb pronunciaments fracasats.
-
Va ser lliurat per un grup de diputats absolutistes per l'arribada de Ferran VII a Espanya al març de 1814. En aquest manifest li sugerien que restituïra la plena sobirania reial.
-
Projecte creat per Simón Bolívar, fins la seua mort, que estava formada per les actuals Colòmbia, el Panamà, Veneçuela i l'Equador, que va concebre com a germen dels futurs Estats Units de l'Amèrica del Sud.
-
Triomfà el pronunciament liberal dirigit pel coronel Riego, que va proclamar la constitució de 1812. A més es convocaren les corts i es restauraren les reformes. En 1823 la Santa Aliança envià a Espanya els Cent Mil Fills de Sant Lluís.
-
Resolt amb les armes i va donar inici al Primer Imperi Mexicà. La pèrdua d'aquesta possessió va tindre una importància decisiva per a l'economia de l'Imperi Espanyol. A més Mèxic obtingué la independència amb el general conservador Agustín de Iturbide. -
Trobada de caràcter privat que va ser un punt d'inflexió en el procés independentista. L'objectiu era definir com es culminaria la guerra i què hauria de passar amb els nous països independents per a consolidar la independència sud-americana. -
Va significar la consolidació de la independència de la República del Perú. Es desenvolupà en la Pampa de Quinua i la victòria dels patriotes va suposar la desaparició del contingent militar que seguia en peu. -
Promulgada per Ferran VII perquè no havia tingut fills mascles. D'aquesta manera es derogava la llei sàlica que impedia regnar a les dones, així que gràcies a açò, la seua filla Isabel podia regnar.
-
Fou un període de regències, la primera regent fou sa mare Maria Cristina. El govern volgué mantindre l'absolutisme, però el començament de la guerra carlina forçà la regent a buscar el suport dels liberals.
-
Al morir Ferran VII, la vídua Maria Cristina, es féu càrrec del govern, ja que Isabel, nascuda en 1830, era menor d'edat. Així que va assumir les funcions corresponents a la Corona i va haver de fer front a la primera guerra carlina.
-
Carles Borbó es proclamà rei d'Espanya i es desencadenà així la primera guerra carlina, la qual va ser un enfrontament dinàstic i ideològic entre dos bàndols: els liberals i carlins. La guerra finalitzà amb el conveni de Vergara, amb la derrota carlina. -
Va ser la quarta dona de Ferran VII i va ocupar la regència, després de la mort del seu marit. Ella va presentar un manifest polític. Es van publicar els Reials decrets sobre llibertat d'impremta i organització de la Milícia Nacional. -
Va ser una de les mesures per posar fi a l'Antic Règim. És la més coneguda d'una sèrie d'expropiacions de béns i terres de l'Església que els liberals van dur a terme i va consistir en l'expropiació de les terres eclesiàstiques a part de la seua subasta de manera pública. -
Assumí la regència de Maria Cristina i aconseguí grans èxits contra els carlins, però Espartero governà de forma autoritària, fet que li valgué l'oposició de moderats i progressistes. -
Pronunciament dirigit per O'Donnell i amb el suport d'alguns moderats i els progressistes, posà fi a l'etapa de la Dècada Moderada.
-
Fou un partit centrista que alternà en el govern amb els moderats fins a 1868. Va ser un període d'una certa estabilitat, però més tard la crisi econòmica s'accentuà i demòcrates i progressistes começaren a conspirar.
-
Signat per progressistes, republicans i demòcrates, en què van acordar enderrocar Isabel II i democratitzar la vida política espanyola. La Unió Liberal es va sumar al pacte posteriorment.
-
Durant els últims anys del regnat d'Isabel II es va viure una greu crisi, hi hagué revoltes, es rebutjà el conservadorisme dels governs, distanciament del règim a causa de l'autoritarisme i la reina era cada vegada més impopular.
-
Va ser una de les juntes revolucionàries per controlar les províncies i les ciutats. Aquesta en concret, triomfà ràpidament i la reina es va veure obligada a abandonar Espanya. -
Començà pel descontentament de la població criolla, que rebutjava l'opressió econòmica d'Espanya i desitjava participar en el govern de l'illa. El conflicte finalitzà l'any 1878 amb la pau de Zanjón.
-
Amadeu I va ser un rei democràtic però va haver de fer front a l'oposició dels monàrquics, l'Església i republicans. Durant el seu regnat esclatà una guerra a Cuba i una nova guerra carlina. Finalment Amadeu abdicà. -
Proclamada per les corts. Aquesta només va durar 9 mesos, en què tingué quatre presidents: Figueras, Pi i Margall, Salmerón i Castelar, i hagué de fer front a greus problemes. -
Període de notable estabilitat política a Espanya, quan el general Martínez Campos va proclamar rei Alfons XII, fill d'Isabel II. D'aquesta manera començà aquesta nova etapa política.
-
Pronunciament ocorregut en desembre, la qual restaurà la dinastia dels Borbó i provocà el fi de la Primera República Espanyola. Es va iniciar amb el Manifest de *Sandhurst que va tindre la seua culminació amb la finalitat del Sexenni liberal i la volta dels Borbons a Espanya.
-
Intentà ser conciliadora. Per satisfer els progressistes i els demòcrates va incloure una àmplia relació de drets i llibertats, i per satisfer als moderats, proclamà la confessionalitat de l'estat i la sobirania compartida entre les corts i el rei.
-
Es va fundar a Madrid pel tipògraf Pablo Iglesias, constituint un dels partits obrers més antics d'Europa, el qual aspirava a agrupar el proletariat industrial espanyol sota la ideologia marxista.
-
Aquest sufragi universal masculí es va aprovar amb un govern liberal, tot i que va tenir una eficàcia reduïda. Simplement consistia en votar la totalitat dels homes que complissin amb els requisits legals necessàris.