-
Tractat de Fontainebleau
Signat per Napoleó i Godoy, permetia a les tropes franceses travessar Espanya per arribar a Portugal, les quals aprofitaren l'ocasió i ocuparen algunes ciutats espanyoles. -
Period: to
GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA
Començada per una revolta popular, en què la població espanyola es va dividir entre afrancesats, fidels a Josep I, i fernandinos, fidels a Ferran VII. -
Period: to
INDEPENDÈNCIES DE LES COLÒNIES AMERICANES
Motivada pel descontentament de la minoria criolla, les idees del nacionalisme i liberalisme, com a base ideològica del moviment emancipador i els interessos del Regne Unit, que desitjava la independència per comerciar-hi. -
Motí d’Aranjuez
Provocat pel descontentament general, més lo recientment ocorregut, on Godoy va ser destituït i Carles IV abdicà en el seu fill, Ferran VII. -
Batalla de Bailén
Va suposar la primera derrota en camp obert de la història de l'exèrcit napoleònic i va enfrontar a un exèrcit francés amb un altre espanyol més nombrós. -
Period: to
CORTS DE CADIS
L'absència de la família reial deixà a Espanya un buit de poder, i es crearen juntes per organitzar la lluita. Posteriorment es va crear la Junta Central Suprema. -
Convocatòria de les Corts Constituents
Convocades per la Junta Central on es reunien a Cadis. Molts diputats que no podien assistir-hi, eren substituïts per uns altres presents a Cadis. -
Aprovació de la Constitució de 1812
Reflectia els principis del liberalisme polític: reconeixia la sobirania nacional, monarquia moderada hereditària, divisió de poders, establia la religió catòlica i reconeixia drets. -
Period: to
REGNAT DE FERRAN VII
Constituït pel sexenni absolutista, on es lliurà el manifest dels Perses i l'abolició de la constitució de 1812, el trienni liberal on triomfà el pronunciament liberal i el final de l'absolutisme amb la primera guerra carlina. -
Sexenni Absolutista
Un grup de diputats absolutistes lliuraren a Ferran VII el manifest dels Perses. Aquest monarca decretà l'abolició de la constitució de 1812, governant com un rei absolut. A més tractaren de restaurar el liberalisme amb pronunciaments fracasats. -
Manifest dels Perses
Va ser lliurat per un grup de diputats absolutistes per l'arribada de Ferran VII a Espanya al març de 1814. En aquest manifest li sugerien que restituïra la plena sobirania reial. -
República de la Gran Colòmbia
Projecte creat per Simón Bolívar, fins la seua mort, que estava formada per les actuals Colòmbia, el Panamà, Veneçuela i l'Equador, que va concebre com a germen dels futurs Estats Units de l'Amèrica del Sud. -
Trienni Liberal
Triomfà el pronunciament liberal dirigit pel coronel Riego, que va proclamar la constitució de 1812. A més es convocaren les corts i es restauraren les reformes. En 1823 la Santa Aliança envià a Espanya els Cent Mil Fills de Sant Lluís. -
Rebel·lió de Mèxic
Resolt amb les armes i va donar inici al Primer Imperi Mexicà. La pèrdua d'aquesta possessió va tindre una importància decisiva per a l'economia de l'Imperi Espanyol. A més Mèxic obtingué la independència amb el general conservador Agustín de Iturbide. -
Conferència de Guayaquil
Trobada de caràcter privat que va ser un punt d'inflexió en el procés independentista. L'objectiu era definir com es culminaria la guerra i què hauria de passar amb els nous països independents per a consolidar la independència sud-americana. -
Batalla d’Ayacucho
Va significar la consolidació de la independència de la República del Perú. Es desenvolupà en la Pampa de Quinua i la victòria dels patriotes va suposar la desaparició del contingent militar que seguia en peu. -
Promulgació de la Pragmàtica Sanció
Promulgada per Ferran VII perquè no havia tingut fills mascles. D'aquesta manera es derogava la llei sàlica que impedia regnar a les dones, així que gràcies a açò, la seua filla Isabel podia regnar. -
Period: to
REGNAT D’ISABEL II
Fou un període de regències, la primera regent fou sa mare Maria Cristina. El govern volgué mantindre l'absolutisme, però el començament de la guerra carlina forçà la regent a buscar el suport dels liberals. -
Mort de Ferran VII
Al morir Ferran VII, la vídua Maria Cristina, es féu càrrec del govern, ja que Isabel, nascuda en 1830, era menor d'edat. Així que va assumir les funcions corresponents a la Corona i va haver de fer front a la primera guerra carlina. -
Inici de la primera guerra carlina
Carles Borbó es proclamà rei d'Espanya i es desencadenà així la primera guerra carlina, la qual va ser un enfrontament dinàstic i ideològic entre dos bàndols: els liberals i carlins. La guerra finalitzà amb el conveni de Vergara, amb la derrota carlina. -
Regència de Maria Cristina
Va ser la quarta dona de Ferran VII i va ocupar la regència, després de la mort del seu marit. Ella va presentar un manifest polític. Es van publicar els Reials decrets sobre llibertat d'impremta i organització de la Milícia Nacional. -
Desamortització de Mendizábal
Va ser una de les mesures per posar fi a l'Antic Règim. És la més coneguda d'una sèrie d'expropiacions de béns i terres de l'Església que els liberals van dur a terme i va consistir en l'expropiació de les terres eclesiàstiques a part de la seua subasta de manera pública. -
Regència d’Espartero
Assumí la regència de Maria Cristina i aconseguí grans èxits contra els carlins, però Espartero governà de forma autoritària, fet que li valgué l'oposició de moderats i progressistes. -
Pronunciament de Vicálvaro
Pronunciament dirigit per O'Donnell i amb el suport d'alguns moderats i els progressistes, posà fi a l'etapa de la Dècada Moderada. -
Govern de la Unión Liberal
Fou un partit centrista que alternà en el govern amb els moderats fins a 1868. Va ser un període d'una certa estabilitat, però més tard la crisi econòmica s'accentuà i demòcrates i progressistes começaren a conspirar. -
Pacte d’Ostende
Signat per progressistes, republicans i demòcrates, en què van acordar enderrocar Isabel II i democratitzar la vida política espanyola. La Unió Liberal es va sumar al pacte posteriorment. -
Period: to
SEXENNI DEMOCRÀTIC
Durant els últims anys del regnat d'Isabel II es va viure una greu crisi, hi hagué revoltes, es rebutjà el conservadorisme dels governs, distanciament del règim a causa de l'autoritarisme i la reina era cada vegada més impopular. -
Revolució Gloriosa
Va ser una de les juntes revolucionàries per controlar les províncies i les ciutats. Aquesta en concret, triomfà ràpidament i la reina es va veure obligada a abandonar Espanya. -
Guerra de Cuba
Començà pel descontentament de la població criolla, que rebutjava l'opressió econòmica d'Espanya i desitjava participar en el govern de l'illa. El conflicte finalitzà l'any 1878 amb la pau de Zanjón. -
Regnat d’Amadeu I
Amadeu I va ser un rei democràtic però va haver de fer front a l'oposició dels monàrquics, l'Església i republicans. Durant el seu regnat esclatà una guerra a Cuba i una nova guerra carlina. Finalment Amadeu abdicà. -
Primera República
Proclamada per les corts. Aquesta només va durar 9 mesos, en què tingué quatre presidents: Figueras, Pi i Margall, Salmerón i Castelar, i hagué de fer front a greus problemes. -
Period: to
RESTAURACIÓ
Període de notable estabilitat política a Espanya, quan el general Martínez Campos va proclamar rei Alfons XII, fill d'Isabel II. D'aquesta manera començà aquesta nova etapa política. -
Pronunciament de Martínez Campos
Pronunciament ocorregut en desembre, la qual restaurà la dinastia dels Borbó i provocà el fi de la Primera República Espanyola. Es va iniciar amb el Manifest de *Sandhurst que va tindre la seua culminació amb la finalitat del Sexenni liberal i la volta dels Borbons a Espanya. -
Constitució de 1876
Intentà ser conciliadora. Per satisfer els progressistes i els demòcrates va incloure una àmplia relació de drets i llibertats, i per satisfer als moderats, proclamà la confessionalitat de l'estat i la sobirania compartida entre les corts i el rei. -
Fundació del PSOE
Es va fundar a Madrid pel tipògraf Pablo Iglesias, constituint un dels partits obrers més antics d'Europa, el qual aspirava a agrupar el proletariat industrial espanyol sota la ideologia marxista. -
Aprovació del sufragi universal masculí
Aquest sufragi universal masculí es va aprovar amb un govern liberal, tot i que va tenir una eficàcia reduïda. Simplement consistia en votar la totalitat dels homes que complissin amb els requisits legals necessàris.