-
La música prehistòrica és la música que es creava i es tocava a la Prehistòria, és a dir, en cultures anteriors a la invenció de l'escriptura. De vegades se l'anomena música primitiva, amb un terme que pot incloure l'expressió musical de les cultures primitives actuals.
-
Mesopotàmia significa “terra entre rius” ja que les seves ciutats van créixer al voltant dels rius Tigris i Eufrates, a l'anomenat Orient Mitjà (avui dia és la zona on es troben Iraq i Síria, ambdós països pertanyents al continent asiàtic.
-
La Música a l'antic Egipte s'emprava en diverses activitats, però el seu desenvolupament principal va ser als temples, on era usada durant els ritus dedicats als diferents déus i era utilitzada com a remei terapèutic, com indiquen alguns papirs: de fet, el signe jeroglífic per a la música és el mateix que per a benestar i per a alegria.
-
-
La música grega es caracteritza per ser monofònica, és a dir, composta per una sola melodia sense harmonia o contrapunt. Diversos instruments com la lira, podien ornamentar la melodia, generant heterofonia. No obstant això, mai no es va assolir una complexitat com la que adquiriria la polifonia de l'Edat Mitjana.
-
L'Imperi romà va ser un domini politicomilitar exercit per la civilització romana sobre part d'Europa, Àfrica i Orient proper entre l'any 27 a.C. i l'any 476 dC. Representa el tercer període de la civilització romana i la darrera etapa de l'antiguitat clàssica.
-
La música de l'Edat Mitjana està representada principalment per composicions vocals, religioses o seculars, marcades als primers segles per la monodia, en particular representada pel cant pla religiós i en l'àmbit secular per la lírica cortès dels trobadors i els troveros.
-
-
La música barroca abarca los siglos XVII y XVIII y se caracterizó por la preponderancia de la melodía, dando origen a géneros como la ópera y el oratorio, así como por la creación de obras instrumentales más largas. Durante su evolución, se cultivaron diferentes modalidades de ópera, como el bel canto y las passions, y se destacaron la sonata y el concert. La tercera etapa del barroco se distinguió por el predominio de la música instrumental.
-
-
Els compositors romàntics mantenen un fort vincle amb la literatura. Tant és així que el que avui coneixem per lied ('cançó'), tot i que ja s'havia conreat abans del romanticisme, culmina durant aquest període i adquireix la màxima expressió d'unió entre melodia i poesia.
-
El classicisme musical és un estil musical que es va desenvolupar a Europa durant el segle XVIII i les primeres dècades del segle XIX. Es caracteritza per la simplicitat melòdica i la claredat de la forma, amb una atenció especial a la simetria i l'equilibri, i va ser una reacció contra l'excessiva ornamentació i complexitat del barroc. Importants compositors d'aquest estil són Mozart, Haydn i Beethoven.
-