-
Worksong
Aquest estil els cantaven els escaus negres quan treballaven en les mines i camps de cotó. Seguien el ritme de les eines perquè no es fes tan dura,el tema solia ser de queixa i reivindicacions. -
Blues
La funció principal és explicar i posar de manifest els problemes quotidians de
la gent.És un cant de protesta, de reivindicació social.Són cançons estròfiques amb tres versos rimats: en el primer vers es fa una
afirmació que se sol repetir en el segon, i en el tercer vers es treu una
conclusió de la situació plantejada. -
Gospel
Són la prolongació moderna dels espirituals negres; molt semblants a
aquests, però de caràcter més optimista.
Solen narrar algun episodi evangèlic. -
Els Espirituals Negres
Són cançons de tema religiós que les comunitats negres cantaven a les
esglésies en les seves celebracions litúrgiques, que era l’únic lloc on la
comunitat negra es podia reunir.
Fusió de tradició de cant africà i música religiosa cristiana. -
El Ragtime
És una música per piano sol, totalment escrita, sense improvisació. Fusió
entre la música clàssica per piano i la concepció rítmica de la música africana.
El compositor més conegut de ragtime va ser Scott Joplin. -
New Orleans
Amb la fi de la guerra de Cuba els instruments van començar a vendres
i com eren barats em van sortir molts músics. Bandes de 6 a 9 músics formades per:
secció melòdica: trompeta (o corneta), clarinet i trombó. La trompeta feia la
melodia principal, el clarinet improvisava pels aguts i el trombó pels greus
(amb molts “glissandos”).
secció rítmica: banjo (o guitarra, piano),
tuba (o contrabaix) i “bateria”.
Les melodies eren de ragtimes, blues o marxes
famoses.
La improvisació era col·lectiva. -
Dixieland
El nou estil de música va ser tan exitós que moltes bandes de músics blancs el
van imitar. Aquesta música s’anomenà Dixieland (Terra del Sud), senzillament
per fer entendre que els músics que la interpreten són... blancs! -
Chicago
L’estil Chicago es desenvolupà a South Side , barri on es concentraven la majoria
de locals on tocaven els músics arribats de New Orleans.
L’estil Chicago es desenvolupa a South Side, barri on es concentraven la majoria de locals on tocaven els músics arribats de New Orleans.- Les bandes creixen fins a 10-12 músics i tocaven dins d’un local, sense
moviment. -
Swing
A partir de l’any 1925 la situació a Chicago és insostenible pels greus
enfrontaments entre els diferents clans mafiosos que volien controlar la ciutat.
Per això, molts músics van marxar cap allà on podien continuar desenvolupant la
seva activitat: New York , que en aquells moments era el centre de la indústria de
l’espectacle nord-americà. -
Bebop
Va ser forjat al barri de Harlem a Nova York,concretament al club Minton’s Playhouse. El bebop va ser forjat sobretot al mític barri de Harlem a Nova York,
concretament al club Minton’s Playhouse.
Les melodies son molt frenetiques i nervioses, de ritme molt rapis amb salts bruscs i molt dissonàncies
-Gran domini de l’instrument.Les melodies són molt frenètiques i nervioses, de ritme molt ràpid, amb salts
bruscs i moltes dissonàncies.
-Gran domini de l’instrumental. -
Cool-Jazz
L’estil “Cool” neix com a oposició del nerviosisme i frenesí del bebop. Buscava una
expressió musical dominada per l’equilibri, la racionalitat i un so molt ben cuidat,
tot dins d’un cert desapassionament.És un jazz íntim.
Els instruments s’expressen en un registre mitjà, sense tants salts, amb un so
més recte i suau.
La secció rítmica adopta un estil basat en l’acompanyament, accentuant de
manera menys evident el swing tan característic de la música negro-americana. -
Free-Jazz
Davant d’aquesta proposta musical, l’actitud de l’oient ha de canviar. El
“free-jazz” ja no segueix les previsions de l’oient, sinó que és ell qui ha de seguir
la música sense cap regla preestablerta.
- La tonalitat, és a dir, el no ús de l’ordre harmònic.
- Una nova concepció rítmica on es dilueixen tots els conceptes de tempo
regular, “beat”, simetria... -
Jazz-Fusion
Universalització del jazz, utilitzant nous conceptes musicals propis de la
música de la Índia, del Japó, d’Orient, d’Àsia; incorporació de ritmes no propis
del jazz (rock, llatins, flamencs...).
Ús d’instruments electrònics i per tant d’amplificadors, distorsionadors... La
tecnologia es convertirà en un nou instrument.