Línea del temps de la Història de la Música

  • 476

    L'edat Mitjana

    L'edat Mitjana
    La música de l'Edat Mitjana destaca per l'aparició de la polifonia i la invenció de sistemes de notació musical que fixaran la música en forma de partitura.
  • 476

    Cant Gregorià

    Cant Gregorià
    El cant gregorià és el cant monòdic, en llatí i sense acompanyament instrumental de la litúrgia catòlica.
  • Period: 476 to 1453

    L'edat Mitjana

  • 896

    Monestir Benedictí de Ripoll

    Monestir Benedictí de Ripoll
    Fundat per Guifré el Pilós. A la seva biblioteca s'hi copiaven els còdexs més importants d'Europa.
  • 900

    Inicis Polifonia

    Inicis Polifonia
    Les primeres formes polifòniques són:
    · L'organum
    · El discantus
    · L'organum florejat
  • 1001

    Trobadors

    Trobadors
    Els trobadors eren senyors feudals cultivats que eren poetes, compositors i intèrprets de les seves obres. Els seus temes eren l'amor cortès, la vida d'herois i fets heroics com les creuades.
  • 1101

    Joglars

    Joglars
    Eren d'origen humil i anaven de poble en poble fen representacions, mímica, malabarismes i música. Cantaven cançons de moda composades per trobadors i les acompanyaven amb instruments.
  • 1170

    Ars Antiqua

    Ars Antiqua
    L'Escola de Notre-Dame de París amb els compositors Leonin i Pérotin és el centre de la polifonia, des d'on s'expandeix per Europa. S'incorpora el conductus.
  • 1320

    Ars Nova

    Ars Nova
    La polifonia es va sofisticant cada vegada més i agafa un caire més modern i popular. La base teòrica serà el desenvolupament d'harmonies noves, llibertat rítmica i melòdica i l'inici del trencament amb els modes eclesiàstics. Les formes musicals d'aquesta etapa són: el motet, la missa, la balada, el virolai i el rondó.
  • 1401

    El Renaixement

    El Renaixement
    Període històric ple de canvis ideològics, socials, culturals, artístics i musicals. En l'art augmenta l'interès pels temes profans.
  • 1450

    De arte altendi et choreas ducendi

    De arte altendi et choreas ducendi
    El primer tractat de dansa és De arte saltendi et choreas ducendi (L'art de dansar i dirigir conjunts), de Domenico de Piacenza o Domenico de Ferrara. (1450-1504)
  • Period: 1453 to

    Renaixement

  • 1533

    Madrigal

    Madrigal
    Forma lliure polifònica emprada a Itàlia i a Anglaterra, amb un text poètic. Podia tenir parts contrapuntístiques i parts homòfones.
  • 1550

    Villancico

    Villancico
    Forma literària i musical inicialment profana i més tard religiosa, de caràcter i temàtica populars. La seva estructura és senzilla. L'origen el situem a Espanya.
  • 1560

    Ensalada

    Ensalada
    Obra polifònica a quatre veus o més i fou anomenat d'aquesta manera per la barreja dels siversos elements que conté: les llengües, els gèneres, els caràcters i les textures.
  • 1580

    Barroc primirenc

    Barroc primirenc
    Caracteritzat per obres de poca extensió. La música està al servei de la paraula. Es comencen a establir diferències entre la música vocal i la instrumental.
  • Period: 1580 to

    Barroc primerenc

  • El barroc

    El barroc
    El barroc és una de les èpoques més importants de la Història de la Música per la quantitat i la qualitat del repertori creat, i també perquè el llenguatge musical i l'harmonia emprats pels compositors barrocs encara perduren en l'actualitat.
  • Primera Òpera

    Primera Òpera
    S'estrena la primera òpera escrita que ha arribat fins a nosaltres, l'Euridice de J. Peri.
  • Period: to

    El barroc musical

  • La Grazia d'amore

    La Grazia d'amore
    Es publica el Libro dell'arte di danzare d'Antonio Cornazano.
  • Orfeo

    Orfeo
    La primera òpera de la qual es conserva la partitura és Orfeo, de Monteverdi. S'estrena el 1607 a Màntua.
  • Barroc mitjà (1630 - 1680)

    Barroc mitjà (1630 - 1680)
    Predomini de l'òpera i la cantata.
  • Period: to

    Barroc mitjà

  • San Casiano

    San Casiano
    Vènecia va esdevenir una ciutat cappdavantera en inaugurar el primer teatre públic, el de San Casiano.
  • Académie Royale de Danse

    Académie Royale de Danse
    El llibre Chorégraphie va ser un dels encomanats pel rei a l'Acadèmia. A partir d'aquest i altres llibres al segle XX s'ha pogut recuperar la dansa barroca.
    L'Acadèmia Reial de Dansa (francès Académie royale de danse) fou una institució creada per iniciativa de Lluís XIV de França per a millorar la tècnica de dansa dels nobles pels balls que ell oferia a la cort, registrada el 1661.
  • Mort de G. Carissimi

    Mort de G. Carissimi
    El primer gran autor d'oratoris és G. Carissimi que dóna gran importància i força dramàtica als cors. La seva obra més perfecta és Jephte.
  • Barroc tardà (1680 - 1750)

    Barroc tardà (1680 - 1750)
    Predomini de la música instrumental sobre la vocal. Època del concert i obres més llargues quant a dimensió.
  • Period: to

    Barroc Tardà

  • Farinelli

    Farinelli
    Naixement de Carlo Broschi, més conegut com a Farinelli (Àndria, Regne de Nàpols, 24 de gener de 1705 - 16 de setembre de 1782), que fou un reconegut cantant d'òpera castrat del segle XVIII. Fou ell mateix qui es va batejar amb el nom artístic de Farinelli, agafat d'un magistrat italià.
  • Piano

    Piano
    S'inventa el piano.
  • Cantata BWM 4, Christ lag in Todesbanden: J. S. Bach

    Cantata BWM 4, Christ lag in Todesbanden: J. S. Bach
    Christ lag in Todes Banden, BWV 4 (Crist jeia amortallat) és una de les primeres cantates religioses de Johann Sebastian Bach, composta probablement l'any 1707 o 1708 a Mühlhausen que ens ha arribat en una forma revisada estrenada a Leipzig el 3 d'abril de 1725, diumenge de Pasqua.
  • Passió segons Sant Joan: J.S. Bach

    Passió segons Sant Joan: J.S. Bach
    La Passió segons Sant Joan (en alemany, Johannes Passion), BWV 245 és una obra religiosa composta per Johann Sebastian Bach durant el primer hivern que va treballar a Leipzig. La va escriure per a ser executada la vigília del Divendres Sant de 1724.
  • Les quatre estacions: A. Vivaldi

    Les quatre estacions: A. Vivaldi
    Al voltant de 1725, Antonio Vivaldi, publicà Le quattro stagioni, que són els primers quatre concerts d’una col·lecció de dotze titulats col·lectivament Il cimento dell’armonia e dell’inventione (la lluita entre l’harmonia –la raó i la invenció– i la imaginació) dedicats al comte de Bohèmia Morzin.
  • Israel a Egipte de G. F. Händel

    Israel a Egipte de G. F. Händel
    Israel a Egipte es un oratori bíblic del compositor Georg Friedrich Händel. L'obra fou estrenada a Londres, a King's Theatre en Haymarket el 4 d'abril de 1739.
  • L'ofrena Musical

    L'ofrena Musical
    L'ofrena musical, de J.S. Bach.
  • Missa en si menor de J.S. Bach

    Missa en si menor de J.S. Bach
    Missa en si menor o Gran Missa és una missa composta pel compositor alemany Johann Sebastian Bach, catalogada com BWV 232.
  • Mort de J.S. Bach

    Mort de J.S. Bach
  • El classicisme musical

    El classicisme musical
    El classicisme en música és un estil que abraça la segona meitat del segle XVIII, aproximadament. Volia alliberar-se de les sumptuoses formes barroques i rococós inspirant-se en la noble senzilleza de l'art clàssic. Època de predomini de la ment, del pensament racional, de la forma més que no pas del contingut.
  • Period: to

    Classicisme musical

  • Jean-Georges Noverre

    Jean-Georges Noverre
    Jean-Georges Noverre (París, 29 d'abril del 1727 - Saint-Germain-en-Laye, 19 d'octubre del 1810) fou un ballarí i professor de ballet francès. Se'l considera el creador del ballet modern. El dia del seu naixement, el 29 d'abril, se celebra el dia internacional de la dansa.
  • Ludwig van Beethoven

    Ludwig van Beethoven
    Ludwig van Beethoven (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme.
  • J. F. Reichardt

    J. F. Reichardt
    Una crònica de l'època escrita per J. F. Reichard l'any 1774 ens parla de l'efecte que causa en el públic els reguladors d'intensitat.
  • Sonata per a piano alla turca, en la major, KV 331 de Mozart

    Sonata per a piano alla turca, en la major, KV 331 de Mozart
    La Sonata per a piano n.º 11 en la mayor, K. 331/300i, és una sonata per a piano composta per Wolfgang Amadeus Mozart.
    Es tracta de la més cèlebre de les sonates per piano de Mozart, particularment pel seu final que ha tingut innumerables transcripcions i versions.
  • Mort de Carl Philipp Emanuel Bach

    Mort de Carl Philipp Emanuel Bach
    Carl Philipp Emanuel Bach (1714 - 1788) destaca com a pioner en la composició de la forma allegro - sonata ja que imposa el bitematisme, l'oposició tonal i el desenvolupament.
  • Mort de Mozart

    Mort de Mozart
    Joannes Chrysostomus Wolfgangus Theophilus Mozart, més conegut com a Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 27 de gener de 1756 − Viena, 5 de desembre de 1791) fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental. La seva influència va ser profundíssima, tant en el món germànic com en el llatí. A diferència de qualsevol altre compositor en la història musical, va escriure en tots els gèneres musicals de la seva època.
  • Rèquiem

    Rèquiem
    La Missa de Rèquiem en re menor (K.626) de Wolfgang Amadeus Mozart va ser composta el 1791. Va ser l'última composició de Mozart i potser una de les seves obres més reconegudes i amb més força, no només pel que fa a la música, sinó també pel debat sobre com una part de l'obra musical es va completar després de la seva mort, i com va ser composta pel seu amic i alumne Franz Xaver Süßmayr.
  • Period: to

    F. Schubert

  • El ballet romàntic

    El ballet romàntic
    El ballet romàntic va néixer a París l'any 1832 representat per primera vegada pel ballet La sílfide i interpretat per Maria Taglioni, que va perfeccionar el treball sobre puntes i va popularitzar el tutú blanc, en aquell moments llarg fins al genoll.
  • Mort de Haydn

    Mort de Haydn
    Franz Joseph Haydn (Rohrau, Baixa Àustria, 31 de març de 1732 - Viena, 31 de maig de 1809) fou un compositor austríac del Classicisme. És exponent del Classicisme vienès o Escola de Viena en la mateixa mesura que ho són Mozart i Beethoven, tres compositors que la posteritat, sobretot en el Romanticisme, van ser agrupats amb el nom de trinitat.
  • Period: to

    R. Schumann

  • Period: to

    F. Chopin

  • Period: to

    F. Liszt

  • Richard Wagner

    Richard Wagner
    Richard Wagner (1813 – 1883) fou un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany. Creador del drama musical i renovador del gènere operístic, Wagner va ampliar l'horitzó del teatre líric en establir les bases d'una òpera alemanya, en la qual l'acció dramàtica preval sobre el virtuosisme vocal. Les seves composicions són notables per llur textura contrapuntal, les harmonies riques, i l'ús elaborat del leitmotiv temes associats amb personatges o situacions específiques.
  • Period: to

    G. Verdi

  • El Romanticisme musical

    El Romanticisme musical
    El romanticisme musical correspon aproximadament a la música occidental composta al llarg del segle XIX en Alemanya. La música d'aquest període va sorgir sense ruptura amb el llenguatge musical, l'harmonia i els gèneres del classicisme, de tal manera que en molts aspectes ambdós períodes es poden considerar com una única gran època dins la història de la música.
  • El barber de Sevilla

    El barber de Sevilla
    Il barbiere di Siviglia (El barber de Sevilla) és una opera buffa en dos actes de Gioachino Rossini amb un llibret de Cesare Sterbini, basat en la comèdia de 1775 de Pierre Beaumarchais Le Barbier de Séville i el llibret de Il barbiere di Siviglia de Giuseppe Petrosellini.
  • Period: to

    El Romanticisme musical

  • Norma

    Norma
    Norma és una òpera en dos actes de Vincenzo Bellini, amb llibret de Felice Romani, basat en una tragèdia d'Alexandre Soumet. Fou estrenada al Teatre de La Scala de Milà el 26 de desembre de 1831. A Catalunya s'estrenà al Teatre de la Santa Creu de Barcelona el 1835; al Gran Teatre del Liceu no va fer-se fins al 16 d'octubre de 1847, mig any després d'haver-se inaugurat, i va ser la tercera òpera d'estrenar-s'hi.
  • Estudi en mi major, op.10 n.3, <> - F. Chopin

    Estudi en mi major, op.10 n.3, <> - F. Chopin
    L'Estudi op. 10 núm. 3, en mi major, és un dels dotze Estudis op. 10 per a piano compostos per Frédéric Chopin; és del 1832. També és conegut pel sobrenom de "Tristesa" (del francès: Tristesse). Aquests estudis aparegueren publicats el 1833 a França, Alemanya, i Anglaterra.
  • Una vida pel Tsar

    Una vida pel Tsar
    Una vida pel tsar (en rus: Жизнь за царя, transliterat Zhizn' za tsarya) és una òpera en quatre actes i epíleg de Mikhaïl Glinka, amb llibret de Jegor Fjodorowitsch von Rosen. S'estrenà al Teatre Bolxoi Kamenny de Sant Petersburg el 9 de desembre de 1836. A Catalunya es va estrenar al Liceu de Barcelona el 12 de gener de 1969. Amb aquesta òpera es considera que el compositor va fundar l'òpera nacional russa.
  • Liceu Filharmònico-Dramàtic Barcelonés de Doña Isabel II

    Liceu Filharmònico-Dramàtic Barcelonés de Doña Isabel II
    El 1838 s'inaugura el Liceu Filharmònico-Dramàtic Barcelonés de Doña Isabel II, que es convertí en el primer conservatori de Catalunya.
  • Saxòfon

    Saxòfon
    El belga Adolphe Sax inventa el saxòfon
  • Period: to

    P. I. Txaikovski

  • Nabucco

    Nabucco
    Nabucco és una òpera en quatre actes amb música del compositor Giuseppe Verdi i llibret de Temistocle Solera, basada en l'Antic Testament i l'obra Nabuchodonosor de Francis Cornue i Anicète Bourgeois. Es va estrenar el 9 de març de 1842 a La Scala de Milà.
  • Giselle

    Giselle
    Un altre dels grans ballets romàntics va ser Giselle (1841), escrit pel poeta Théophile Gautier per a la seva estimada, la ballerina Carlotta Grisi, amb música d'Adolphe Adam i coreografia de Jean Coralli, en el qual també es barreja allò natural i allò sobrenatural.
  • Period: to

    P. Pedrell

  • Don Pasquale

    Don Pasquale
    Don Pasquale és una opera buffa en tres actes de Gaetano Donizetti segons un llibret escrit per ell mateix i Giovanni Ruffini basat al seu torn en el llibret d'Angelo Anelli per al Ser Marcantonio de Stefano Pavesi (1810). Es va estrenar al Théâtre Italien de París el 3 de gener de 1843.
  • Macbeth

    Macbeth
    Macbeth és la desena òpera de Giuseppe Verdi. El llibret, basat en el Macbeth de William Shakespeare, va ser obra de Francesco Maria Piave, però va ser reescrit i revisat en part per Andrea Maffei. Es va estrenar el 14 de març de 1847 al Teatro della Pergola de Florència. El 1865 Verdi la revisà per a l'estrena al Théâtre Lyrique de París en una traducció francesa de Charles Nuitter i Alexander Beaumont, i és aquesta segona versió, retraduïda a l'italià, la que s'ofereix habitualment.
  • El nacionalisme musical

    El nacionalisme musical
    El Nacionalisme en música es refereix a l'ús de materials que són reconeguts com a nacionals. Per exemple, l'ús directe de la música tradicional, i l'ús de melodies, ritmes i harmonies inspirats per aquesta. El nacionalisme també inclou l'ús del folclore com a base d'obres programàtiques o òperes.
  • Period: to

    El nacionalisme musical

  • Period: to

    1r Nacionalisme

    Música inspirada en el folklore. Apareixen tres grans escoles: la russa, la bohèmia i l'escandinava.
  • El Grup dels Cinc

    El Grup dels Cinc
    Grup dels Cinc va constituir-se l'any 1856, amb una primera associació entre Balàkirev i César Cui; Modest Mússorgski s'hi va afegir el 1857, Nikolai Rimski-Kórsakov el 1861, i Aleksandr Borodín el 1862. Abans de tots ells, Mikhaïl Glinka i Aleksandr Dargomijski ja havien fet alguns intents de desenvolupar un estil genuïnament rus, component òperes sobre temes russos, però el Grup dels Cinc va representar el primer intent estructurat en aquest sentit.
  • Period: to

    E. Elgar

  • Les work-songs

    Les work-songs
    Una cançó de traball sol ser una canció rítmica cantada a capella per aquelles persones que duuen a terme tasques físiques i repetitives; probablement, el motiu d'aquestes cançons és el de reducir l'aburriment de les tasques mencionades; tanmateix, el ritme d'aquestes cançons serveix per sincronitzar el moviment físic de les persones que realitzen els treballs.
  • El carnaval dels animals

    El carnaval dels animals
    El carnaval dels animals és una suite musical en 14 moviments composada per el romàntic Camille Saint-Saëns.
  • La núvia venuda

    La núvia venuda
    La núvia venuda (en txec Prodaná nevěsta) és un òpera còmica en tres actes del compositor txec Bedřich Smetana, amb llibret de Karel Sabina. S'estrenà al Teatre Provisional de Praga el 30 de maig de 1866. A Catalunya es va estrenar al Liceu de Barcelona el 2 de febrer de 1924.
  • Carmen

    Carmen
    Carmen és una òpera en quatre actes de Georges Bizet, composta el 1875, sobre un llibret d'Henri Meilhac i Ludovic Halévy, basada en la novel·la Carmen de Prosper Mérimée. Es va estrenar el 3 de març de 1875 a l'Opéra-Comique de París.
  • El llac dels cignes

    El llac dels cignes
    El llac dels cignes és el primer dels tres ballets que va escriure el compositor rus Piotr Ilitx Txaikovski, a petició de l'Òpera de Moscou. Originalment es va estrenar al Teatre Bolxoi de Moscou el 1877. En aquell moment no va ser gaire acceptat però el 1895 es va reestrenar amb una nova coreografia, aquesta vegada de Màrius Petipà, que va assolir un gran èxit al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg.
  • Period: to

    B. Bártok

  • Period: to

    H. Villalobos

  • Impressionisme

    Impressionisme
    En la música, aquest estil neix l'any 1887 com un moviment renovador i es desenvolupa a França, però influirà de manera general en la música del segle XX. L'iniciador va ser C. Debussy, influït pel poeta simbolista francés Mallarmé.
  • Claude Debussy

    Claude Debussy
    Achille-Claude Debussy (Saint-Germain-en-Laye, 22 d'agost de 1862 - París, 25 de març de 1918) fou un compositor francès. Se'l considera com un dels principals compositors del segle XX. Admirador en un principi de l'obra de Wagner, va trencar amb el corrent romàntic del segle XIX, adherint-se a l'Impressionisme musical. Tot i això, sempre va refusar encasellar-se en un motlle preestablert i sempre va anar a la recerca d'una llibertat estilística absoluta.
  • El postromanticisme

    El postromanticisme
    El postromanticisme musical és un moviment artístic que es desenvolupa a Europa entre 1887 i 1930. Aquest estil musical portà al màxim grau d'expressivitat al romanticisme, que resulta en un música simfònica grandiosa i expressiva, tributària de Richard Wagner que evoluciona progressivament vers l'expressionisme. Desenvolupa llargues melodies, utilitza cromatismes i aprofita el màxim els recursos orquestrals. Predomina la música instrumental profana i programàtica.
  • Marching Bands

    Marching Bands
    Una marching band és una activitat física i artística, consistent en una banda musical conformada per instruments de vent metal, vento fusta i percussions, que generalmente participen en desfilades, marxant amb estil militar entonant diferents tipos de melodíes, generalment peçes de qualsevol gènere musical adaptadas als instruments de la banda.
  • Disc d'agulla

    Disc d'agulla
    Émile Berliner va inventar el disc d'agulla
  • Period: to

    El postromanticisme musical

  • El blues

    El blues
    El blues és un gènere musical vocal i instrumental basat en la utilització d'unes determinades notes (notes blues), l'ús de les progressions d'acords del blues, i d'un patró repetitiu que sol seguir una estructura de dotze compassos. El terme anglès, que vol dir literalment 'blaus', pren també la significació de 'tristesa'. Originari de les comunitats afroamericanes dels Estats Units.
  • El ragtime

    El ragtime
    El ragtime és un estil i un gènere de música de ball desenvolupat als Estats Units cap a finals del segle XIX. Es va convertir principalment en un gènere pianístic en què destaca una melodia sincopada a la mà dreta sobre un compàs uniforme en estil de marxa (2/4 o 4/4) a la mà esquerra.
  • L'expressionisme

    L'expressionisme
    L'expressionisme atorgà molta importància a la música, lligada estretament a l'art sobretot al grup Der Blaue Reiter: per a aquests artistes, l'art és comunicació entre individus, per mitjà de l'ànima, sense necessitat d'un element extern. L'artista ha de ser creador de signes, sense la mediació d'un llenguatge. La música expressionista, seguint l'esperit de les avantguardes, pretenia deslligar la música dels fenòmens objectius externs.
  • L'aprenent de bruixot

    L'aprenent de bruixot
    L'aprenent de bruixot (en francès L'Apprenti sorcier) és un poema simfònic de Paul Dukas. Va ser compost l'any 1897 i porta com a subtítol Scherzo sobre una balada de Goethe
  • Orfeó Català

    Orfeó Català
    L'Orfeó Català és una societat coral fundada l'any 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives i va ser un orfeó capdavanter dins el panorama musical català
  • El trencanous

    El trencanous
    El Trencanous és una obra de ballet amb partitura de Txaikovski, estrenada el 18 de desembre de 1892 (6 de desembre del Calendari Julià) al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg, sota la direcció de Riccardo Drigo i amb la coreografia de Lev Ivànov. Està composta per dos actes, tres taules i 15 escenes. La coreografia original dura una hora i mitja aproximadament
  • La Bohème

    La Bohème
    La Bohème és una òpera en quatre quadres de Giacomo Puccini sobre un el llibret de Luigi Illica i Giuseppe Giacosa, sobre Scènes de la vie bohème (Escenes de la vida bohèmia), de Henry Murger. Va ser estrenada al Teatro Regio de Torí, l'1 de febrer de 1896, sota la direcció d'Arturo Toscanini. S'insereix dins del corrent verista.
  • Pepita Jiménez

    Pepita Jiménez
    Pepita Jiménez és una òpera en dos actes d'Isaac Albéniz, amb llibret de Francis B. Money-Coutts, basat en l'obra homònima de Juan Valera. S'estrenà al Liceu de Barcelona el 5 de gener de 1896. Poc després va fer-se a Praga i Brussel·les.
  • La música culta del segle XX

    La música culta del segle XX
    El segle XX és el segle dels canvis: els esdeveniments polítics, socials, econòmics, culturals...se succeeixen a una velocitat vertiginosa. Tota la societat ho viu i ho pateix. I literats, filòsofs i artistes ho reflecteixen en les seves obres. Aquest període s'ha caracteritzat per la convivència de diferents estils i per una recerca d'un llenguatge individual, per part dels músics, que els ha allunyat del públic.
  • José Padilla

    José Padilla
    José Padilla Sánchez (Almeria, 23 de maig de 1889 - Madrid, 25 d'octubre de 1960) va ser un dels músics més populars del primer terç del segle XX, autor de sarsueles i cançons, entre les quals destaquen El relicario, La violetera i Valencia.
  • Period: to

    2n Nacionalisme

    Més que la inspiració directa en la música popular, se cerca la seva essència. Escola hongaresa i escola espanyola.
  • Madame Butterfly

    Madame Butterfly
    Madama Butterfly és una òpera en tres actes de Giacomo Puccini, sobre un llibret de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica. Puccini va trobar el tema de l'òpera a Londres, el juliol de 1900, a la representació de l'obra teatral Madame Butterfly del dramaturg David Belasco. Aquest, per altra banda, havia basat el seu drama en un conte de l'americà John Luther Long de títol Madame Butterfly, aparegut l'any 1898 i en Madame Chrysanthème (1887) de Pierre Loti.
  • La Segona Escola de Viena

    La Segona Escola de Viena
    La Segona Escola de Viena va ser un grup de compositors de la primera meitat del segle XX compost per Arnold Schönberg i els seus deixebles. Van ser els primers a emprar l'atonalitat i després el dodecafonisme en la música occidental. Els principals membres de l'Escola, a més de Schönberg, van ser Alban Berg i Anton Webern (també van ser anomenats la Trinitat Vienesa). La Segona Escola de Viena està vinculada a l'estètica expressionista.
  • Disc del gramòfon

    Disc del gramòfon
    Substitució del cilindre del fonògraf pel disc del gramòfon.
  • Salome

    Salome
    Salome (en alemany, Salomé) és una òpera en un acte de Richard Strauss sobre llibret en alemany del compositor, basat en la traducció alemanya de Hedwig Lachmann de l'obra de teatre Salomé d'Oscar Wilde. Va ser estrenada a la Königliches Opernhaus de Dresden el 9 de desembre de 1905. L'òpera és famosa per la seua Dansa dels set vels, que en la seua època va resultar escandalosa. Salomé s'interpreta sovint i hi ha diversos enregistraments.
  • Das Lied von der Erde

    Das Lied von der Erde
    Das Lied von der Erde (La Cançó de la Terra) és un treball a gran escala per a dos solistes vocals i orquestra escrit pel compositor austríac Gustav Mahler. Distribuït en sis moviments separats, cada un d'ells és una cançó independent.
  • Generació de 1908

    Generació de 1908
    Als inicis del segle XX, coincideixen els compositors nacionalistes (Pedrell, Albéniz, Granados) amb el nou corrent artístic català, el modernisme. Els compositors de la Generació de 1908 van estar estretament vinculats a l'Orfeó Català. A més a més dels nacionalistes abans esmentats, cal recordar F. Alió, J. Gay, A. Nicolau, L. Millet, A. Vives i E. Morera, J. Lamote de Grignon i P. Casals.
  • Palau de la Música Catalana

    Palau de la Música Catalana
    El Palau de la Música Catalana és un auditori de música situat al barri de Sant Pere de Barcelona. Va ser projectat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner, un dels màxims representants del modernisme català. El Palau és la seu social de l'Orfeó Català. A més, l'any 1990 es va crear també com a formació resident el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana i més tard, el 1999, l'Escola Coral de l'Orfeó Català on es proporciona la formació musical dels components de l'orfeó.
  • Ballets Russos

    Ballets Russos
    Els Ballets Russos van tenir una gran influència a París, després de l'èxit de la seva promera actuació. Això contribueix a que el ballet ressorgeixi a Rússia sota els auspicis dels millor coreògrafs.
  • El castell de Barbablava

    El castell de Barbablava
    El castell de Barbablava (en hongarès: A kékszakállú herceg vára) és una òpera d'un sol acte del compositor hongarès Béla Bartók. El llibret fou escrit per Béla Balázs, poeta i amic del compositor, basat al seu torn en el conte Barbablava de Charles Perrault. L'òpera fou escrita el 1911 (amb modificacions posteriors al 1912 i 1917) i es va estrenar a l'Òpera Reial de Budapest el 24 de maig de 1918.
  • Igor Stravinski

    Igor Stravinski
    Ígor Fiódorovitx Stravinski, fou un compositor rus, posteriorment nacionalitzat francès (1934) i estatunidenc (1945). Va compondre una gran quantitat d'obres clàssiques abordant diversos estils com el Primitivisme, el Neoclassicisme i el Serialisme, però és conegut mundialment sobretot per tres obres d'un dels seus períodes inicials - l'anomenat període rus - : L'ocell de foc (l'Oiseau de feu, 1910), Petruixka (1911) i La consagració de la primavera (Le Sacre du printemps, 1913).
  • 1913

    1913
    Impresa per primera vegada la paraula jazz
  • L. Armstrong

    L. Armstrong
    Louis Armstrong (4 d'agost del 1901[1] – 6 de juliol del 1971), també conegut com a Satchmo o Pops, va ser un dels grans músics de jazz del segle XX. Armstrong va ser un personatge carismàtic i un músic innovador que, amb el seu talent musical i la seva personalitat, transformà el jazz en un estil de música popular.
  • Dixieland

    Dixieland
    Aviat les bandes de jazz van ser imitades per músics blancs. Aquests tenien un accés més fàcil al món discogràfic, de manera que el primer enregistrament de jazz que es conserva (1917) va ser realitzat per l'Original Dixieland Jazz Band.
  • El grup dels Sis

    El grup dels Sis
    Grup dels Sis o Els Sisera un grup de compositors francesos de principis del segle XX. La seva música reaccionava essencialment contra el wagnerianisme i la música impressionista de Claude Debussy i Maurice Ravel. Estaven molt influenciats per les idees d'Erik Satie i de Jean Cocteau. Encara que en alguna ocasió van escriure música col·lectivament, cada un d'ells va mantenir el seu estil personal.
  • Orquestra Pau Casals

    Orquestra Pau Casals
    L'Orquestra Pau Casals va ser una orquestra simfònica fundada i dirigida per Pau Casals, que va funcionar a Barcelona entre 1920 i 1937. Va ser una de les millors orquestres del moment i va contribuir a donar a conèixer moltes obres del repertori clàssic a Barcelona. Feia els seus concerts al Palau de la Música Catalana. El fons de l'Orquestra Pau Casals es conserva a la Biblioteca de Catalunya.
  • L'edat d'or: Chicago

    L'edat d'or: Chicago
    Quan l'any 1917 a Nova Orleans es van tancar locals i tavernes on les bandes de jazz tocaven, i molts dels seus músics es van traslladar a Chicago. Allí es produí l'edat d'or del jazz amb intèrprets com King Oliver i la seva banda Creole Jazz Band; Louis Armstrong, amb els Hot Five primer (1925) i amb els Hot Seven després (1927); i Jelly Roll Morton, amb la Red Hot Peppers. L'estil de Chicago es caracteritza per la presència d'improvisacions solistes, emmarcades per improvisacions col·lectives.
  • Música Utilitària

    Música Utilitària
    Gebrauchsmusik és un terme alemany, que essencialment significa "música utilitària", que es fa servir per a la música que existeix no només per ella mateixa, sinó que va ser composta amb alguna finalitat específica, identificable. Aquest propòsit pot ser un esdeveniment històric particular, com un acte polític o d'una cerimònia militar, o pot ser més general, com amb la música escrita per a acompanyar la dansa o la música escrita per a ser interpretada per aficionats o estudiants.
  • Movietone

    Movietone
    Invenció del Movietone, que sincronitzava so i imatge
  • El dodecafonisme o música serial

    El dodecafonisme o música serial
    El dodecafonisme o música serial, estil creat per Schönberg en la seva maduresa (1923). L'atonolisme havia trencat amb la tonalitat, la negava com a sistema compositiu, però l'atonalisme no era una alternativa. Per aquest motiu Schönberg busca i crea un sistema: el dodecafonisme. La música dodecafònica està composta per dotze sons d'igual importància i sense relació entre si.
  • Trautonium

    Trautonium
    El Trautonio (Trautonium) és un instrument musical electrònic creat, al 1923 per l'alemany Friedrich Trautwein, de qui en deriva el nom.
  • Theremin

    Theremin
    El theremin, creat el 1923 per Lev Termen (Léon Théremin) (1896-1993), va ser un dels primers instruments electrònics de la història i el més antic que ha perdurat fins avui.
    Pertany a la família dels instruments electròfons, el so es genera mitjançant circuits elèctrics, i com genera i amplifica el so de forma totalment elèctrica, i sense la utilització de cap mecanisme, forma part del subgrup dels instruments ràdio-elèctrics.
  • 1923

    1923
    Louis Armstrong enregistra els primers discos.
  • Enregistrament electrònic

    Enregistrament electrònic
    Es posa a punt l'enregistrament electrònic
  • Associació Obrera de Concerts

    Associació Obrera de Concerts
    L'Associació Obrera de Concerts va ser una societat musical fundada el 1926 a iniciativa de Pau Casals, juntament amb dirigents de l'Ateneu Politècnic de Barcelona, que tenia per objectiu apropar la música culta a les classes treballadores sense recursos. L'instrument bàsic van ser els concerts oferts per l'Orquestra Pau Casals, que el mateix Casals havia fundat el 1920. Va oferir obres importants amb intèrprets de qualitat en locals de pobles i barris d'arreu del país. Va existir fins al 1939.
  • Vitaphone

    Vitaphone
    La productora Warner va adoptar el sistema Vitaphone, que sincronitzava la imatge amb el so del gramòfon.
  • Generació del 27

    Generació del 27
    La Generació del 27 va ser una constel·lació d'autors barons, que va sorgir en el panorama cultural espanyol al voltant de l'any 1927, en què es va celebrar la mort del poeta barroc Luis de Góngora. Aquests autors van aprofitar aquesta data per reivindicar la poesia que aquest autor va compondre a l'última època de la seva vida, desprestigiada per la crítica decimonònica. Tant escriptors com professors i intel·lectuals van celebrar en homenatge a Góngora una sèrie d'actes a l'Ateneu de Sevilla.
  • El cantant de jazz

    El cantant de jazz
    The Jazz Singer (El cantant de jazz o El cantor de jazz) és el primer llargmetratge comercial amb so sincronitzat. Va ser dirigit per Alan Crosland i es va estrenar el 6 d'octubre de 1927.
  • Martha Graham

    Martha Graham
    Martha Graham, l'any 1927, va idear una tècnica pròpia basada en la percepció dels moviments i caracteritzada per la contracció muscular i la relaxació per a produir energia motriu, i pel joc amb el pes del cos i el contrast de posicions tancades i obertes.
  • Ones Martenot

    Ones Martenot
    Les Ones Martenot són un instrument de música electrònica inventat l'any 1928 per Maurice Martenot. En el Segle XXI s'assisteix al renaixement d'aquest instrument gràcies a un nou fabricant anglès. En ser Ondes Martenot una marca registrada, els nous fabricants utilitzen altres marques.
  • Big Bands

    Big Bands
    Una Big Band és una agrupació musical pròpia de la música de jazz, que es va popularitzar en l'època daurada del swing (les dècades dels 30 i 40 del segle XX).
    El seu nom prové de l'anglès i literalment significa gran banda. Tot i que és poc utilitzat, el terme català més apropiat seria orquestra de jazz.
    Una big band típica està composta aproximadament per una quinzena de músics i conté saxos, trompetes, trombons i secció rítmica (habitualment piano contrabaix i bateria).
  • L'era del swing: Nova York (1930)

    L'era del swing: Nova York (1930)
    Els anys 20, Chicago va esdevenir una ciutat perillosa. Els locals on es venia alcohol il·legalment van ser tancats i els músics que hi treballaven van haver de marxar. El destí de molts d'ells va ser Nova York, ciutat puntera de l'espectacle nord-americà (Broadway). El jazz s'estengué a través de la ràdio i dels enregistraments discogràfics.
  • Dècada dels anys trenta i quaranta

    Dècada dels anys trenta i quaranta
    Tot i que el cinema neix a Europa, el desenvolupament del cinema sonor és més palès a Amèrica. A Hollywood, a més dels musicals, els altres gèneres cinematogràfics també porten música.
    Molts dels compositors provenen d'Europa i estableixen un llenguatge musical cinematogràfic basat en el model simfònic postromàntic.
  • 1932

    1932
    Armstrong dóna a conèizer el jazz a Europa.
  • Swing

    Swing
    A Nova York comença el swing. El swing és un estil de jazz que va néixer durant la dècada dels ‘30 (els anys 1935-1945 són coneguts com "l'era del swing") i que es caracteritza per un augment en la quantitat i varietat d'instruments utilitzats per formar les anomenades "Big Bands", com, per exemple, les de Benny Goodman, Glenn Miller, Woody Herman, Count Basie o Duke Ellington.
  • Cotton Club

    Cotton Club
    El Cotton Club era una sala de concerts i una sala de ball de Harlem a New York que va funcionar durant i després de la Prohibició. Tot i que el club es distingia pels millors músics afroamericans de l'època com Duke Ellington, Cab Calloway, Louis Armstrong, Ethel Waters o Sister Rosetta Tharpe, rebutjava generalment l'entrada als que no siguessin blancs.
  • So estereofònic

    So estereofònic
    L'enregistrament magnètic del so permet el so estereofònic.
  • Porgy and Bess

    Porgy and Bess
    Porgy and Bess és una òpera en tres actes, amb música de George Gershwin i llibret anglès d'Ira Gershwin i DuBose Heyward sobre un argument de DuBose Heyward. Es va basar en la novel·la Porgy de DuBose Heyward i l'obra de teatre del mateix títol que va escriure en col·laboració amb la seua muller, Dorothy Heyward.
  • Frank Sinatra

    Frank Sinatra
    Francis Albert Sinatra (Hoboken, Nova Jersey, 12 de desembre de 1915 - Los Angeles, Califòrnia, 14 de maig de 1998), Frank Sinatra, conegut com La veu, fou un cantant i actor estatunidenc. Al llarg de cinc dècades, va gravar no pas menys de 1300 cançons per a quatre companyies discogràfiques, i va guanyar l’Oscar al millor actor secundari per la seva actuació a D’aquí a l’eternitat.
  • Hot Club

    Hot Club
    El Hot Club de Barcelona, que va ser creat el maig 1935,[1] tenia una activitat frenètica i extensa. Per aquest motiu, es van moltes filials que durant el 1935 van aparèixer per tot Catalunya (Badalona, Calella, Figueres, Granollers, Manresa, Mataró, Rubí, Sabadell, Terrassa, Vic, Vilafranca...). Amb la voluntat de propagar el jazz s'organitzaven disco fòrums, concerts, conferències, projeccions de cinema, programes de ràdio i festivals de jazz.
  • Bebop

    Bebop
    El bebop (o bop) és un estil de jazz caracteritzat per tempos ràpids i una improvisació basada més en l'estructura harmònica que no en la melodia. Va ser desenvolupat a principis i a mitjans dels anys 1940. El hard bop n'és una evolució posterior, que combina el bebop amb el blues i el gospel. Els seus principals creadors foren, entre d'altres, Thelonius Monk, Charlie Parker, Max Roach i Dizzy Gillespie. Cronològicament, és posterior al swing i previ al cool jazz.
  • Ray Charles

    Ray Charles
    Ray Charles (Albany, EUA, 23 de setembre del 1930 - Beverly Hills, Califòrnia, 10 de juny del 2004) fou un músic cec de jazz que va néixer a l'estat de Geòrgia, als Estats Units.
  • La cançó del Cola-Cao

    La cançó del Cola-Cao
    La cançó del Cola-Cao, creada l'any 1948, és un exemple molt clar d'aquest tipus d'anunci, ja que es tracta d'una cançó força llarga (diverses estrofes i tornada).
  • Dècada dels 50

    Dècada dels 50
    El locutor de ràdio Alan Freed, de l'emissora de Cleveland va començar a posar música negra en el seu programa Moondog's Rock and Roll Party. Els joves blancs, rebels i liberals van fer seva aquesta música. El rock-and-roll té característiques de la música negra i de la música blanca americanes. És per tant integradora.
    El rock-and-roll es va associar a protesta juvenil, vestimentes provocatives, falta de respecte envers els grans...
  • El cool-jazz

    El cool-jazz
    El cool (cool jazz en anglès) és un estil de jazz mesurat i subtil i que sovint abasta l'anomenat jazz o cool West coast (de la Costa oest, ja que es va originar a Califòrnia). Les primeres gravacions les va fer l'Orquestra de Claude Thornhill i Lennie Tristano a finals dels quaranta. Entre les de Claude Thornhill hi ha "Snowfall", que encara es toca en l'actualitat.
  • Period: to

    Dècada dels 50

  • Period: to

    Dècada dels anys 50, 60 i 70

    La tendència simfònica de l'estadi anterior dóna pas a una música interpretada per grups més reduïts i per la presència d'altres estils, com el jazz. A finals dels anys 60 es comencen a emprar músiques preexistents i també músiques provinents del pop-rock.
  • Generació del 51

    Generació del 51
    Por generació del 51 es coneix al grupo de compositors nascuts entre 1924 y 1938, que va definir a Espanya la modernitat en el camp de la música, després de l'estètica nacionalista de principis de segle. Centrats a Madrid i Barcelona, aquell moviment va tenir un cert mimetisme amb la plàstica. La generació del 51 coneix totes les novetats europees i crea un llenguatge propi. Destaquen: Luis de Pablo, C. Halffter, R. Barce, C. Bernaola...
  • Bill Haley & The Comets

    Bill Haley & The Comets
    Bill Haley & The Comets (nom original Bill Haley & His Comets) fou una banda estadounidense de rock and roll creada al 1952 que va continuar fins a la mort de Haley al 1981.
  • Anti-Opus 4'33"

    Anti-Opus 4'33"
    La provocació és al darrere de moltes obres dels compositors de l'època. J. Cage va compondre'n una de titulada Anti-Opus 4'33'' (tacet en tres moviments, 1952): el director dirigeix uns músics <<en silenci>> durant 4 minuts i 33 segons, provocant des de la sorpresa fins a la indignació.
  • Fender Stratocaster

    Fender Stratocaster
    La Fender Stratocaster, comunament coneguda com a Strat, és un model de guitarra elèctrica dissenyat per Leo Fender el 1954 i que continua fabricant-se en l'actualitat. Des de la seva introducció ha estat tal el seu èxit que ha estat imitada amb major o menor fortuna per diferents marques -en particular asiàtiques-, algunes de les quals van començar la seva etapa en el negoci comercialitzant aquestes còpies.
  • "Semillas de maldad"

    "Semillas de maldad"
    A la pel·lícula Semillas de maldad hi apareix per primera vegada el rock i el dóna a conèixer amb el tema Rock around the clock, que va ser considerat l'himne dels joves.
  • Mark II

    Mark II
    El MARK II (el seu nom complet és RCA Mark II Electronic Music Synthetiser), com el MARK I, és un sintetitzador creat per VON NEUMANN y el mark I fou el primer orde¡inador electrònico, sota la direcció dels doctors Harry Olson y Herbert Belarel en els laboratoris de la RCA.
  • Elvis Presley

    Elvis Presley
    Elvis presley publica el seu primer disc. El cantant va néixer en una família de grangers i als divuit anys treballava de camioner. No tenia formació musical, ni instrumental ni compositiva, però sabia que tenia una veu excepcional, poderosa i tendre alhora, i va decidir gastar-se uns quants diners per regalar a la seva mare un disc gravat per ell mateix. Elvis fou el primer producte musical que les cases discogràfiques van llançar al mercat amb campanyes. Era considerat com the King.
  • Aretha Franklin

    Aretha Franklin
    Aretha Franklin (Memphis, Tennessee, 1942) és una cantant afroamericana especialitzada en els estils gospel i soul, coneguda com la Reina del Soul. Filla d'un popular predicador baptista, als catorze anys cantava a l'església amb les seves germanes Carolyn i Erma. Va conèixer i va rebre influències de les estrelles del gospel Clara Ward i Mahalia Jackson. Entre 1956 i 1960 es va dedicar només a cantar gospel.
  • Little Richard

    Little Richard
    Little Richard publica el seu primer disc. És un cantant, compositor i pianista afroamericà de rock and roll. Els seus primers enregistraments en els anys 50 eren una mescla de blues i rhythm and blues, amb una forta influència del gospel, però amb una habilitat tal que van marcar decididament una nova classe de música. De si mateix ha dit que es considerava com el "arquitecte" del rock and roll, però que el color de la seva pell li va apartar de la glòria acaparada, entre uns altres, per Elvis.
  • Chuck Berry

    Chuck Berry
    Chuck Berry publica el seu primer disc. Chuck Berry (Saint Louis, Missouri, 18 d'octubre de 1926 – Missouri, 18 de març de 2017[1]) va ser un compositor, intèrpret i guitarrista afroamericà de rock and roll dels Estats Units. En la dècada dels anys 60, Berry va interpretar cançons com "Roll Over Beethoven", "Rock and Roll Music", "Route 66" de Nat King Cole, "Johnny B. Goode", i "Maybellene". Va guanyar un Grammy el 1984. El 1989 va publicar la seva autobiografia.
  • El Duo Dinámico

    El Duo Dinámico
    L'any 1958 es crea El Dúo Dinámico, el qual començà cantant èxits del rock traduïts al castellà, per exigències de la casa discogràfica.
  • Dècada dels 60

    Dècada dels 60
    El centre d'atenció passa dels EUA al Regne Unit i s'empra per primera vegada el terme pop. No obstant això, als EUA se celebren els macrofestivals més grans de la història del rock. Aquests grans festivals anaven lligats al moviment de joves més emblemàtic dels anys 60: el moviment hippy, que tenia com a lema el pacifisme, la llibertat, la solidaritat, l'ecologisme...
    En aquesta dècada es consolida el fenomen dels fans, que ja havia començat amb Elvis Presley.
  • El moviment ié-ié

    El moviment ié-ié
    El ié-ié és un estil de música pop popularitzat a França, Espanya i Llatinoamèrica a la dècada dels anys 1960. A Europa va acostumar a estar representat per noies joves amb un productor artístic a l'ombra i amb cançons influenciades pel soul, el rhythm & blues i el pop, i als EUA, pels anomenats girls groups ("grups de noies"), com ara The Ronettes, The Shirelles o The Shangri-Las.
  • El jazz

    El jazz
    Cap a 1940, el jazz és una música coneguda i admirada arreu del món però a partir de 1960 ja és considerada un art. El jazz és una música afroamericana, apareguda a principis del segle XX al sud dels EUA, basada en la improvisació, en la recerca del so i del fraseig, en el swing i en les blue notes.
  • Free Jazz

    Free Jazz
    El Free-jazz (jazz lliure) és un estil de jazz que es caracteritza per la disminució de la dependència dels límits formals. Es va desenvolupar en la dècada dels cinquanta i seixanta. Els capdavanters de l'estil van ser músics com ara Ornette Coleman, Cecil Taylor, Albert Ayler, Archie Shepp, Bill Dixon i Paul Bley. Tot i que, potser, els exemples més coneguts són les darreres obres de John Coltrane.
  • Period: to

    Dècada dels 60

  • Bob Dylan

    Bob Dylan
    Bob Dylan publica el seu primer disc i es manifesta com una de les veus més representatives de la seva generació. Dylan és la figura clau del folk.
  • The Beatles

    The Beatles
    The Beatles fou un grup de música que va néixer a Liverpool, Anglaterra, format per John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr. Són el grup de música pop amb més èxits i vendes de discs de la història de la música popular. Les seves aportacions innovadores a la música popular i el seu impacte cultural van tenir una gran transcendència en els anys seixanta, que es perllongà d'una manera o altra en els anys posteriors.
  • The Rolling Stones

    The Rolling Stones
    El grup The Rolling Stones va començar a actuar en plena explosió del pop i la campanya de promoció de la seva discogràficaels va presentar com una alternativa als Beatles, més rebels, provocadors i perillosos. Tot i així, hi va haver bona relació entre tots dos grups al llarg de les seves respectives carreres.
  • David Bowie

    David Bowie
    David Bowie (8 de gener de 1947 - 10 de gener de 2016) (pronunciat /boʊ.iː/ nascut amb el nom de David Robert Jones) fou un músic, actor i compositor de rock anglès que també exercí de productor musical i arranjador. Fou una figura important de la música popular durant més de cinc dècades i considerat un innovador, en particular pels seus treballs de la dècada de 1970 i per la seva peculiar veu, a banda de la profunditat intel·lectual de la seva obra
  • Bob Dylan i els Byrds

    Bob Dylan i els Byrds
    Bob Dylan i els Byrds demostraren que les cançons d'autor es podien beneficiar del tractament elèctric i que era possible la seva entrada en llistes d'èxit.
  • Sintetitzador Moog

    Sintetitzador Moog
    Sintetitzador Moog es pot referir a qualsevol número de sintetitzador anàleg dissenyat per Robert Moog o manufacturats per Moog Music i comunament és usat com a terme genèric per a l'antiga generació de sintetitzadors analògics musicals.
  • Dolby Stereo

    Dolby Stereo
    Aparició del sistema Dolby Stereo, que elimina els sorolls de fons.
  • Máquina!

    Máquina!
    Máquina! (també anomenats Màquina! i Maquina!) fou un grup català de rock progressiu i una de les agrupacions pioneres en aquest gènere derivat de la psicodèl·lia a l'Estat espanyol.
  • Separació dels Beatles

    Separació dels Beatles
    Els últims concerts en directe els van fer l'any 1966 i el grup es va dissoldre l'any 1970.
  • Queen

    Queen
    Queen és un grup de rock britànic format després de la ruptura del grup Smile el 1970. A aquest grup, del que van quedar el bateria Roger Taylor i el guitarrista Brian May, decideix unir-se després Freddie Mercury, posseïdor d'una veu amb un registre poc comú i un timbre excepcional.
  • Dècada dels 70

    Dècada dels 70
    El públic jove estava descontent amb els grans ídols dels 60, perquè s'havia enriquit molt i ja no hi connectaven. Aquest públic volia que el pop-rock fos la seva via d'expressió, que els parlés de la seva realitat. Concretament, el públic punk no estava d'acord amb el sistema social i polític establert i veia el món sense esperança ni futur. Els mitjans de comunicació i les cases discogràfiques van apoderar-se de la música pop-rock per fer-ne un negoci.
  • El fusió-jazz

    El fusió-jazz
    El jazz fusió (de vegades anomenat jazz-rock o només fusió) és un gènere musical que combina el jazz amb altres estils, especialment amb el rock, funk, R&B i la world music. Bàsicament en formen part músics de jazz que barregen les formes i les tècniques del jazz amb els instruments elèctrics del rock i l'estructura rítmica de la música popular afroamericana, tant amb el soul com amb el rhythm and blues.
  • Anys 70 (Música Electrònica)

    Anys 70 (Música Electrònica)
    Va ser als anys 70 quan es va començar a fer música exclusivament electrònica, és a dir, música realitzada únicament per màquines.
  • Period: to

    Dècada dels 70

  • Michael Jackson

    Michael Jackson
    Michael Joseph Jackson (Gary, Indiana, 29 d'agost de 1958 - Los Angeles, 25 de juny de 2009) fou un cantant, compositor, intèrpret, ballarí i músic en general de música pop estatunidenc, així com filantrop.Conegut com el «rei del pop»,les seves contribucions a la música, el ball i la moda, a més a més de la seva coneguda vida pública, en feren una figura destacada de la cultura popular durant pràcticament quatre dècades.
  • John Williams i El violinista a la teulada

    John Williams i El violinista a la teulada
    Johm Williams guanya el seu primer Oscar per la banda sonora del violinista a la teulada. John Towner Williams (Floral Park, Nova York, EUA, 8 de febrer de 1932) és indiscutiblement el compositor de música de cinema més reeixit, popular i conegut de tots els temps. És el compositor elegit per Steven Spielberg, i és la persona viva que ha rebut més nominacions a l'Oscar (51). Ha guanyat l'Oscar en cinc ocasions.
  • AC-DC

    AC-DC
    AC/DC és un grup australià de heavy metal que va sorgir l'any 1973. El nom del grup fou idea de la germana de Malcolm i Angus que va veure'l escrit en un maquina de cosir, l'acrònim "AC/DC" significa "Alternating Current/Direct Current". AC/DC va quedar format per Angus i Malcolm a les guitarres, Mark Evans al baix, Phil Rudd a la bateria i Bon Scott de vocalista, que en morir el 1980 va ser substituït per Brian Johnson, el cual actualment retirat i ocupant el seu lloc Axl Rose.
  • El Club Zeleste

    El Club Zeleste
    El Club Zeleste va obrir l'any 1973, va programar concerts i van crear un segell discogràfic.
  • Sex Pistols

    Sex Pistols
    Els Sex Pistols van ésser una banda anglesa de punk rock formada el 1975 a Londres. Tot i la seva curta durada com a grup, de tan sols dos anys i mig, i només publicar un únic àlbum d'estudi, Never Mind the Bollocks, Here's the Sex Pistols, conformaren un dels conjunts més influents de la història de la música popular; són els responsables d'iniciar un moviment punk al Regne Unit i d'inspirar molts músics de punk rock i rock alternatiu posteriors.
  • Canet

    Canet
    L'any 1975, a Canet, se celebrà el primer festival de música pop-rock, al qual varen assistir 25.000 rockers.
  • The Cure

    The Cure
    The Cure és una banda anglesa que va començar la seva carrera a la fi dels setanta amb l'edició de l'LP Three Imaginary Boys, en un moment musical conegut com a post-punk. És molt difícil de categoritzar The Cure en un sol estil musical prenent en compte el so de la banda al llarg de la seva dilatada carrera, ja que en alguns treballs es pot sentir un so clarament rock gòtic i dark, mentre que en d'altres es poden trobar melodies pop i certs tocs d'electrònica.
  • Nacha Pop

    Nacha Pop
    Nacha Pop va ser un grup musical espanyol dels anys 1980, format enmig de la llavors anomenada moguda madrilenya. En la seva formació més coneguda van participar Antonio Vega i Nacho García Vega (guitarres i veus), Carlos Brooking (baix) i Ñete (bateria). Format el 1978, després de desintegrar-se el grup Uhu Helicopter, es va dissoldre deu anys més tard, encara que el 2007 van tornar a reunir-se per a una gira.
  • Taller de Músics

    Taller de Músics
    Taller de Músics és una escola de música amb seu a Barcelona que disposa de segell discogràfic, taller de producció i club de jazz, i que ensenya la música amb una pedagogia d'acord amb els nous temps, capaç d'estimular i facilitar el procés creatiu i interpretatiu. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi pel destacat impuls que ha donat al desenvolupament del jazz i la música moderna a Catalunya.
  • CD

    CD
    S'inventa el CD
  • Dècada dels 80

    Dècada dels 80
    A partir dels vuitanta, el món de la música pop-rock es va apuntar a la revolució de la imatge i la televisió. Aquesta esdevé la forma de promoció dels grups i dels intèrprets: si abans ho era el single, ara ho és el videoclip.
  • Radio Futura

    Radio Futura
    Radio Futura és un grup de pop rock espanyol dels anys 80 i 90. Destaquen entre altres grups de la movida pel seu estil rock amb arranjaments reggae i pop.
  • Period: to

    Dels anys vuitanta fins a l'actualitat

    Un dels compositors que més ha destacat ha estat John Williams. Amb ell s'ha recuperat el model simfònic postromàntic, complementat amb el so estèreo digital
  • El MIDI

    El MIDI
    El MIDI (Musical Instruments Digital Interface) va ser creat per l'Associació Internacional de Fabricants d'Instruments Electrònics en la dècada dels 80.
    El MIDI és un llenguatge utilitzat per alguns instruments musicals electrònics per tal de comunicar-se entre ells.
  • So digital

    So digital
    Aparició del so digital
  • MP3

    MP3
    El format MP3 es va desenvolupar a l'Institut Fraunhofer, l'any 1987. Consisteix en un algoritme que permet comprimir el so sense pèrdua de qualitat.
  • Extremoduro

    Extremoduro
    Ells mateixos han definit el seu estil com a "rock transgressiu" tot i que se sol catalogar com a rock urbà. El fundador, líder, vocalista i guitarrista extremeny "Robe" Iniesta ha estat l'únic membre estable al llarg de la història de la banda, tot i que Iñaki Antón "Uoho", productor i guitarrista basc va iniciar la seva col·laboració amb el grup en el 1993 integrant-se progressivament fins a convertir-se en el membre més actiu juntament amb el mateix Robe.
  • Dècada dels 90 i actualitat

    Dècada dels 90 i actualitat
    En la dècada dels noranta , cal destacar la substitució total del disc de vinil pel CD. La qualitat digital d'aquest darrer i la dels enregistraments afavoreixen el consum de música enregistrada i fa que, de vegades, la música en directe no arribi a satisfer les expectatives ofertes en els CD.
  • Es crema el Gran Teatre del Liceu

    Es crema el Gran Teatre del Liceu
    Es crema el Gran Teatre del Liceu de Barcelona.