-
També s'han trobat sonalls realitzats amb ossos o llavors, així com cargols i banyes que es pensa que s'utilitzaven per ser bufats i produir so. En jaciments europeus s'han trobat, sobretot, flautes, xiulets i possibles bramadores, aquestes darreres realitzades en os o en fusta.
-
La música seria homofònica, però sembla que també haguessin conegut la polifònica. Així, les lires i les arpes gairebé sempre es puntejaven amb les dues mans i la grinyola sonava a dues veus (possiblement una emetia una nota pedal o bordó mentre que a l'altra s'executava la melodia)
-
La música era religiosa, càntics dels sacerdots durant els ritus litúrgics. Per l'estudi dels instruments, dels quals hi ha nombroses representacions, s'ha arribat a la conclusió que seguien una escala pentatònica o heptatònica
-
La partitura més antiga que conservem es va escriure fa 4.000 anys. La peça es titula «El prec de la dona estèril» i està escrita en caràcters cuneïformes -
La música grega es caracteritza per ser monofònica, és a dir, composta per una sola melodia sense harmonia o contrapunt. Diversos instruments com la lira, podien ornamentar la melodia, generant heterofonia. No obstant això, mai no es va assolir una complexitat com la que adquiriria la polifonia de l'Edat Mitjana
-
Roma projecta la música cap a finalitats èpiques, guerreres i rituals però també cap al gaudi sensual com havien après dels etruscs. Pel que fa a la instrumentació, s'aprecia un gran desenvolupament dels instruments heretats dels etruscs, els grecs i dels d'origen oriental.
-
La música de l'Edat Mitjana està representada principalment per composicions vocals, religioses o seculars, marcades als primers segles per la monodia, en particular representada pel cant pla religiós i en l'àmbit secular per la lírica cortès dels trobadors i els troveros
-
Guido de Arezzo, en italià, Guido D'Arezzo, (Arezzo, c. 991/992 – 1050) va ser un monjo benedictí i teòric musical italià que constitueix una de les figures centrals de la música de l'Edat Mitjana juntament amb Hucbaldo (840 – c. 930) -
La viola de roda es va desenvolupar durant el segle XII, sent utilitzat en la música religiosa i en la música profana medieval. Requeria de dos intèrprets i rebia el nom d'organistrum i més tard vielle à roue ('viola de roda' symphonia -
Les Cantigues de Santa Maria, compostes sota la direcció d'Alfons X de Castella, constitueixen una recopilació de poemes que relaten diferents miracles atribuïts a la Verge.
Cantiga -
dies irae ("Dia de la ira") és un famós himne llatí del segle XIII atribuït al franciscà Tomàs de Celano (1200-1260), amic i biògraf de Sant Francesc d'Assís. També s'han considerat com a possibles autors el papa Gregori Magne, Sant Bernat de Claravall o els frares dominics Umbertus i Frangipani. Se sol considerar el millor poema en llatí medieval, i difereix del llatí clàssic tant per la seva accentuació (no quantitativa) com per les seves línies en rima Música -
*Tocata y fuga en re menor BWV 565
*(https://youtu.be/nWI-fal7Oh8) -
La música barroca o música del Barroc és l'estil musical europeu, relacionat amb l'època cultural homònima, que abasta aproximadament des del naixement de l'òpera entorn de 1600 fins a la mort de Johann Sebastian Bach.
-
Sonata para piano nº 11 en La Mayor. Kv 331 III-Alla Turca Allegretto (https://youtu.be/gYQVvd9mrII) -
La música clàssica és un gènere musical que es va originar a Europa a la fi del segle XVIII. És coneguda per les seves melodies harmonioses, que es toquen en instruments orquestrals com el piano, la viola, el violoncel, entre altres.
-
Para Elisa (Für Elise https://youtu.be/UPNUp9DwFR0 -
La música romàntica sempre busca aconseguir la major llibertat expressiva. Aquest anhel a vegades es veu empresonat a les fronteres dels gèneres clàssics (simfonia, concert, sonata) i acaba per donar origen a un nou gènere: El poema simfònic.