-
1800 BCE
L’àbac
Uns precusors val la pena esmentar,pero,igual que algunes ajudes mecaniques a la informatica,els quals van ser molt reeixides i han sobreviscut durant segles fins a l´arribada de la calculadora electronica,com la sumeria abac,dissenyat al voltant de 1800aC que un descendent va guanyar una velocitat competencia amb un escriptori modern maquina calculadora al Japo el 1946 -
1 CE
Llenguatge de programacion de alt nivell
En computació, un llenguatge de programació d'alt nivell és un llenguatge de programació amb una alta abstracció dels detalls de maquinari de l'ordinador. En comparació a llenguatges de programació de baix nivell, pot utilitzar elements del llenguatge natural, més fàcils d'utilitzar, o ser més portàtil a través de diferents plataformes. Aquests llenguatges amaguen els detalls d'operacions de la Unitat Central de Procés, com els models d'accés de memòria. -
Tauletes de Napier
L'àbac neperià és un àbac inventat per John Napier que s'usa per al càlcul numèric de productes i quocients de nombres. També és anomenat àbac rabdològic . Napier va publicar la seva invenció de les varetes en una obra impresa a Edimburg a finals del 1617 intitulada Rhabdologia. -
La Pascalina
La Pascalina fou una de les primeres calculadores mecàniques. Va ser inventada per Blaise Pascal el 1642, fruit de tres anys de desenvolupament. Se'n van fabricar diverses versions; de fet, Pascal en persona en va construir com a mínim 50 exemplars. -
Ada Lovelace
Ada Augusta Byron King, comtessa de Lovelace, és la primera programadora en la història dels computadors. Matemàtica i física, va col·laborar amb Charles Babbage en el disseny d'una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials. -
La máquina de Babbage
Esta máquina fue creada por Charles Babbage, considerado el padre de la informática, diseñó una máquina a la que llamo máquina analítica, cuya estructura se basaba en una serie de engranajes que permitian realizar cualquier cálculo matemático. -
Herman Hollerith,IBM
Herman Hollerith (Buffalo, Nova York, 29 de febrer de 1860 - 17 de novembre de 1929) va ser un estadista que va inventar la màquina tabuladora. És considerat com el primer informàtic, és a dir, el primer que assoleix el tractament automàtic de la informació (Informàtica = Informació automàtica). -
Von Neumann
Va presentar la seua proposta per ENDVAC ,mai es construiria pero les seues idees han estat el fonament dels ordinadors actuals -
Konrad Kuse Z1
El Z1 és considerat com el primer ordinador mecànic programable del món. Va ser dissenyat per l'enginyer alemany Konrad Zuse entre 1935 i 1936, construït entre 1936 i 1938, i destruït al costat de tots els seus plànols de construcció al desembre de 1943 durant el bombardeig aliat de Berlín en la Segona Guerra Mundial. -
ABC: Atanasoff-Berry-Computer
L'Atanasoff Berry Computer (o també ABC) fou el primer computador electrònic i digital automàtic. Va ser construït pel Dr. John Vincent Atanasoff amb l'ajuda de Clifford Edward Berry entre 1937 i 1942 a l'Iowa State University, que llavors rebia el nom d'Iowa State College. -
Konrad Kuse Z3
La computadora Z3, creada per Konrad Zuse el 1941, va ser la primera màquina programable i completament automàtica, característiques usades per definir a un ordinador. -
Electronic Numeric Integrator And Calculator: ENIAC
L'ENIAC era una màquina gegant considerada la primera computadora de propòsit general totalment digital. El disseny i construcció de l'ordinador fou finançat per l'Armada dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial. -
Alan Turing. Colossus.
Colossus va ser el nom d'una col·lecció d'ordinadors desenvolupada per criptoanalistes britànics entre 1943 fins a 1945 amb l'objectiu d'ajudar en el criptoanàlisi del còdi Lorenz. El Colossus feia servir vàlvules termoiòniques per resoldre l'àlgebra de Boole i operacions de càlcul. Colossus va ser d'aquesta manera considerat el primer ordinador programable, electrònic i digital, tot i que va ser programat per mitjà d'interruptors i clavilles i no per un per un ordinador de programa emmagatzemat -
Mark I
L'IBM Automatic Sequence Controlled Calculator, anomenat Mark I per la Universitat Harvard, fou el primer ordinador electromecànic construït per Howard H. Aiken el 1944 en la Universitat Harvard i amb la subvenció d'IBM -
UNIVAC
L'UNIVAC I va ser el primer ordinador que es va fabricar de manera comercial als Estats Units. Els seus dissenyadors principals J. Presper Eckert i John William Mauchly van ser-ho també de l'ENIAC pocs anys abans. -
Transistor: 2ª generació ordinadors
es va expandir els ordinadors comercials i es va generar les memories de ferrita -
Internet
Internet és una xarxa pública i global d'ordinadors que estan interconnectats mitjançant el protocol d'Internet i que comuniquen mitjançant la commutació de paquets. -
Jacquard i les targetes perforades
La targeta perforada és un mitjà d'enregistrament d'informació digital basat en una cartolina amb unes perforacions que enregistren, de forma binària, «acció» (forat) o «no acció» (no forat). Aquest sistema, molt utilitzat els anys 1960 i 1970, va ser el primer mitjà utilitzat per emmagatzemar i entrar informació als ordinadors de l'època. -
PDP
Els Programmed Data Processor (abreviat PDP) són una sèrie d'ordinadors fabricats per la companyía Digital Equipment Corporation en la dècada del 1960. El nom PDP evita intencionadament la paraula «ordinador», ja que en aquella època els ordinadors tenien la reputació de ser màquines enormes, complicades i cares. Així, els principals inversors de l'empresa no estaven disposats a finançar els intents de Digital de construir un «ordinador». -
Xips: 3ª generació d’ordinadors
circuits integrats:circuit que conte mes de 5000 components electrics units -
Codi ASCII
ASCII és un codi estàndard americà per a l'intercanvi d'informació. L'ASCII és un joc de caràcters que assigna valors numèrics a les lletres, xifres i signes de puntuació. -
UNIX
UNIX és un sistema operatiu creat el 1969 a l'empresa AT&T Bell, amb la participació de Ken Thomson, Dennis Ritchie i Douglas McIlroy, entre altres. Hi ha un estàndard ISO per sistemes Unix i similars, anomenat POSIX. -
Microprocessador: 4ª generació
La denominada Cuarta Generación (1971 a 1981) es el producto del microprocesador de los circuitos electrónicos. El tamaño reducido del microprocesador de chips hizo posible la creación de las computadoras personales (PC). -
La regla de càlcul
El regle de càlcul és un calculador analògic mecànic. el regle de càlcul s'utilitza principalment per multiplicar i dividir, i també per a funcions "científiques" com les arrels, els logaritmes i la trigonometria, però no s'utilitza gaire per a la suma i la resta -
El Hombrew Computer
El Homebrew Computer Club o HCC va ser un dels primers clubs que va reunir furoners per a discutir, compartir i experimentar amb els ordinadors. El grup va reunir els seus membres dos cops al mes des del març de 1975 fins al desembre de 1986. -
IBM PC
Basado en un microprocesador 8080 y con sitema operativo SM-DOS. Muchos autores consederan a este ordenador como el salto a la quinta generación, en la que se incluyen los actuales pc.
En esta misma época Richard Stallman comienza su proyecto dde software lible llamado GNU -
Apple Macintosh
Macintosh és el nom amb el qual actualment es coneix qualsevol computadora personal dissenyada, desenvolupada, construïda i comercialitzada per Apple Inc. -
MS-DOS
MS-DOS és un sistema operatiu de disc comercialitzat per Microsoft per a ordinadors IBM-PC i compatibles, utilitzat sobretot durant la dècada dels 80 i primera meitat dels 90. Les ordres s'introdueixen escrivint un text. -
Microsoft Windows
Microsoft Windows és una sèrie de sistemes operatius i interfícies gràfiques d'usuari produïts per Microsoft. Microsoft va introduir per primera vegada un entorn operatiu anomenat Windows el novembre de 1985 com un complement a MS-DOS, en resposta al creixent interès en les interfícies gràfiques d'usuari -
Linux
Linux és el sistema operatiu format pel Nucli del sistema operatiu Linux juntament amb les utilitats GNU, denominat de vegades GNU/Linux. Avui en dia, hi ha moltes distribucions de programari basades en aquest sistema operatiu
