Història de la música

PREHISTÒRIA

50,000 BCE

Imitació dels sons de la naturalesa. Instruments fets amb materials de la natura (ex: ossos).

EDAT ANTIGA

4000 BCE

Grans civilitzacions amb molta riquesa musical (Grècia, Roma i Egipte).

Egipte

3100 BCE

Música vocal acompanyada d'instruments. | Danses funebres. | No hi ha registre de música escrita. | Ús d'instruments de corda, vent i percussió.

Grècia

1200 BCE

Música vocal i instrumental. | No hi ha registre de música escrita. | Unió de la poesia i la música. | Ritmes marcats per la poesia. | Ús d'escales modals. | Música com l'art dels Deus.

Roma

800 BCE

Característiques semblants als Grecs. | Ritme marcat per la lletra a la música vocal. | Música per fins militars, religiosos i d'oci. | Més riquesa d'instruments.

EDAT MITJANA

401

Música religiosa: "Cant Gregorià" (cant religiós, a capella, música monòdica), "Guido d'Arezzo" (creador de l'Himne de Sant Joan), "Ars Antiqua" (inicis de la polifonia) - "Ars Nova" (màxima complexitat rítmica i qualitat). Estils de cant: sil·làbic, neumàtic i melismàtic. | Música profana: "Trovadors" (compositos que cantàven en llengua no llatina, sorgien de cercles aristocràtics) i "joglars" (intérprets, narraven històries amb la seva música al poble).

RENAIXEMENT

1401

Creació del violí. | Música religiosa: Predomini de la música vocal. Utilització del Llatí. Els religiosos es converteixen en mecenes de la música religiosa. Ús dels pentagrames. | Música profana: Ús de la llengua vulgar. Aparició dels "mecenes" que pagàven per la música. Naixement de la música instrumental. Ús dels pentagrames. | Neix l'Òpera Renaixentista.

BARROC

1601

Època daurada de la música. | Creació del baix continu. | Violí pren importància. | Música cada cop més instrumental. | Ús de contrastos i contrapunts. | Sorgiment de les orquestres. | Nous repertoris religiosos: Oratoris, Cantates i Mises. | Nous estils de música instrumental: Concertos i Fugues. | Òpera seria: temes heròics i mitològics. Òpera bufa: de caire còmic, tracte de temes quotidians i crítiques socials.

CLASSICISME

1750

Melodia = element principal, acompanyament respòn a la melodia (es torna motor rítmic). | Orquestres creixen. |"LA SONATA", 3 parts: exposició, desenvolupament, reexposició. | Simfonies: estructura de música instrumental que utilitza la Sonata. | Sorgeix LA MÚSICA DE CAMBRA. | Piano substitueix al clave. | L'òpera estil musical preferit de la noblesa i l'artistocràcia.

ROMANTICISME

1801

Art al servei de l'art. | Nous instruments, com el saxo. | Preferència pel violí i piano. | Simfonies deixen de tenir la forma Sonata. | "LIED" uneix música i poesia, composta per una veu solista i acompanyament (normalment piano). | L'òpera seria es converteix en la GRAND ÒPERA. | LEITMOTIV: recurs rítmic-melòdic que s'asocia a un personatge, ubicació o situació.

SEGONA MEITAT S. XIX

1850

Neixen 3 corrents: Nacionalisme, Postromanticisme i l'Impresionisme musical.

Nacionalisme

1850

Utilitza la música popular com a base compositiva. | Desenvolupa la dansa. | Ús de ritmes i melodies populars. | Redescubriments d'instruments de percussió. | Predomini de les cançons, poemes simfònics, balletes i òperes. | Rússia, Bohèmia, Escandinàvia, Dinamarca i Espanya.

Postromanticisme

1850

Sorgeix la "música programàtica" (instrumental no imitiativa relacionada amb un tema poètic, descriptiu o narratiu mitjaçant la suggerència imaginativa). | Sorgeixen els "poemes simfònics" ( gènere poètic-literari semblant a la música programàtica però d'un sol moviment on es donen diferents escenes). | Gegantisme orquestral. | Experimentació d'harmonies i timbres. | Obres carregades de significat. | Influència de R. Wagner.

Impresionisme

1850

Retorn gradual als models gregorians i formes del barroc. | Desapareix la melodia linial per acords amb efectes auditius. | Noves harmonies i escales (pentatònica). | Creació d'atmosferes basades en impresions auditives. | Ús de timbres orquestrals colorits.