HISTÒRIA DE LA INFORMÀTICA

  • 3000 BCE

    Les primeres calculadores(I)

    Les primeres calculadores(I)
    Els primers càlculs numèrics van ser al 3000 abans de Crist pels Babilonis que habitaben a l'antiga Mesopotàmia. Més tard els xinesos inventaren l'àbac que realitzaven calculs més ràpids i complexos.
  • Les primeres calculadores(II)

    Les primeres calculadores(II)
    Al 1617 el matemàtic alemany Wilhelm Schickard dissenyà la primera calculadora capaç de sumar, restar, dividir i multiplicar. Però quan va finalitzar el seu invent un incendi el va destruir, però quedaren uns esquemes per pemetre reconstruir-la al 1970.
    El 1642, el físic i matemàtic francès Blaise Pascal va dissenyar la primera calculadora mecànica, anomenada la pascalina. Després la va millorar perque tinga memòria de les altres operacions.
  • Preordinadors: Targetes Perforades

    Preordinadors: Targetes Perforades
    Al 1805 un l'inventor francès Joseph Marie Jacquard fabricà un telar automàtic que s'utilitzava per copiar teles dificls mitjançant la copia i la duplicació de targetes perforades.
    En el 1739-1871 Charles Babbage va inventar un motor analític que sumava, restava i feia operacions matemàtiques sense ajuda del ésser humà a una velocitat de 60 sumes per minut.
    Al 1900 Herman Hollerith va inventar una màquina que feia 300 targetes per minut.
  • Ordinador Z3, Mark I

    Ordinador Z3, Mark I
    Ordenador Z3: Va ser creat per Konrad Zuse va ser la primera màquina completament automàtica.La màquina va ser completada el 1941. El Z3 va ser destruit al 1944 durant un bombardeig a Berlín.
    Mark I: Al 1939 i 1944 Howard H. Aiken va inventar Mark I. Va ser un ordinador electromecànic de 15 metres de llarg i 2,40 d'alt, i pesava 5 tones. Tenia una memòria de 72 números de 23 xifres i podia multiplicar dos nombres de 10 xifres en 10 segons.
  • Primeres computadores digitals

    Primeres computadores digitals
    Durant la segona gerra mundial un equip de científics i matemàtics crearen el "primer ordinador digital":el COLOSSUS.
    Per el 1943 ja estava disponible per utilitzar-lo i va serutilitzat per desxifrar el missatges de ràdio dels alemanys.
  • Eniac

    Eniac
    Eniac: Al 1941 Mauchly va publicar un article amb les seves idees i les d'Atanasoff, el qual va despertar l'interès de Herman Goldstine un oficial de reserva que estava entre l'universitat i l'exèrcit. El 9 d'Abril es va autoritzar l'inici del projecte.L'eniac tenia 19.000 vàlvules de buit,1500 relés,7500 interruptors,condensadors i i 800 quilòmetres de cablejat, funcionant tot a una freqüència de rellotge de 100.000 cicles per segon.
  • Period: to

    Màquines von Neumann de primera generació

    Von Neumann proposa una idea de millora per l'eniac que fa crear l'edvac. Tenia dos grans diferències de l'eniac:
    -Tenia una arimètrica binària
    -Permet emmagatzemar
    Von Neumann proposà cablar una sèrie d'instruccions i fer que aquestes s'executen baix un control central. A més proposa que els codis d'operació que havien de controlar les operacions s'emmagatzemen de manera similar a les dades en forma binària
  • Transistors

    Transistors
    A la segona meitat dels anys 50 subsitueixen les bàlvules per transitors.
    El transitor de junció bipolar va ser inventat al 1947. El transitor i la bàlvula fan funcions molt pareixides així que perfectament es van poder cambiar les bàlvules per transitors. Està construït principalment per sicili o germani. La seua mitjana de vida és il.limitada i més llarga que el tub de buit.
  • La tercera generació d'ordinadors

    La tercera generació d'ordinadors
    Encara que van ser al 1958, es van utilitzar al 1964 que va ser quan els van construir. Jack Kilby al 1958 fabricà el primer circuit integrat. La idea d'un circuit integrat, és la d'encapsular transistors en un mateix xip, fent que els transistors siguen més xicotets per tal que un impuls elèctric, viatge més ràpid, ja que ha de transcórrer menys espai.
    L'aparició de l'IBM 360 marca el començament de la tercera generació
  • La quarta generació d'ordinadors

    La quarta generació d'ordinadors
    La quarta generació va ser la invenció per part de Marcian Hoff del microprocessador.eren essencialment una versió reduïda d'ordinadors mainframe, els orígens de la quarta generació són fonamentalment diferents. Eren molt limitats pel que fa a la capacitat computacional i velocitat, i no eren per tant cap intent de fer una versió de mida xicoteta. d'un minicomputador, sinó que anava dirigits a un mercat completament diferent. Alguns xips caracerístics eren el 8008, 8080 d'intel, el Z80...
  • L'Altair 8800 i l'Imsai 8080

    L'Altair 8800 i l'Imsai 8080
    L'Altair 8800,hi hagué una baixada de preu per un ordinador, portant la possessió de l'ordinador a un mercat certament selecte en la dècada del 1970.Això va ser seguit per l'ordinador IMSAI 8080,amb capacitats i limitacions similars.L'Altair i el IMSAI eren essencialment miniordinadors reduïts i eren incomplets: per connectar un teclat a ells es requerien perifèrics pesats i costosos.Les dues màquines oferien un panell davanter amb interruptors i llums,que es comunicaven amb l'operador binari.
  • El microprocessador i la reducció de costos

    El microprocessador i la reducció de costos
    Els avantpassats del ordinador personal utilitzaven la tecnologia de circuits integrats, que van reduir la mida i el cost, comparat als transistors discrets. El procés va ser realitzat per circuits amb una gran quantitat de components disposats en múltiples targetes grans de circuits impresos. Els miniordinadors eren físicament grans i cars en produir comparat amb posteriors sistemes de microprocessadors.
  • El microcomputador emergeix

    El microcomputador emergeix
    Els primers sistemes de computadors s'introduiren al voltant de 1975 van marcar el llançament dels xips de processador de 8 bits, que tenien suficient poder de computació per ser d'interès per a usuaris aficionats.Per 1977,sistemes preensamblados com l'Apple II van començar l'era dels computadors personals mercadeados en massa; molt menys esforç va ser requerit per obtenir un ordinador operant, i aplicacions com ara jocs, processament de paraules, i fulls de càlcul van començar a proliferar.
  • Micral N

    Micral N
    A França, la companyia Réalisations formada per dos enginyers anteriors de la companyia de Intertechnique, André Truong i François Gernelle,van introduir un microcomputador,el MICRAL N basat en el Intel 8008.El MICRAL va costar $1300.El sistema operatiu de MICRAL va ser anomenat inicialment Sysmic, i va ser més tard renombrat Prologue.Groupe Bull no estava interessat en el mercat de l'ordinador personal i els computadors MICRAL van ser confinades sobretot a les portes de peatge de la carretera.
  • Intent fallit de cinquena generació

    L'any 1982, el Ministeri d'Indústria Japonès va intentar innovar el món dels ordinadors llançant un projecte per a desenvolupar ordinadors de cinquena generació en un termini de 10 anys. Havien de ser ordinadors aptes d'utilitzar intel·ligència per tal de resoldre els problemes.
    Tot indueix a pensar que els resultats d'aquest projecte no es van correspondre ni de bon tros amb les expectatives que es van generar.
  • El futur(II)

    Les xarxes informàtiques han adquirit cada vegada més importància en el desenvolupament de la tecnologia informàtica. Les xarxes són grups de ordinadors interconnectats mitjançant sistemes de comunicació, permeten que els ordinadors connectats intercanvien informació,i comparteixin una tasca.Una forma de procés paral·lel és l'utilització d'ordinadors moleculars.En aquests ,els símbols lògics s'expressarien per unitats químiques d'ADN en comptes d'electrons habitual en els ordinadors d'ara.
  • El futur(I)

    Encara no s'ha descobert ningun sustitut comercial per als xips de silici.Es parla dels ordinadors basats en ADN,dels ordinadors quàntics .Una tendència firme en el desenvolupament dels ordinadors és la microminiaturització.Actualment existeixen ordinadors de butxaca, que es poden agafar amb una sola mà.Els investigadors intenten activar el funcionament dels circuits mitjançant l'ús de la superconductivitat.