ESPANYA EN EL SEGLE XIX

  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau
    El Tractat de Fontainebleau fou un acord asignat el 27 d'octubre de 1807 entre el Regne d'Espnya i el Primer Imperi Francès.
  • Period: to

    Guerra de l'independència

    La guerra de la independència va ser un conflicte bèl·lic dins del context de les Guerres Napoleòniques, que va enfrentar les potències aliades d'Espanya, Regne Unit i Portugal contra el primer ministre Frances.
  • Motí d'Aranjuez

    Motí d'Aranjuez
    El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda entre el 17 i 19 de març de 1808 durant el regnat de Carles IV, que va contar amb el suport de Ferran, el príncep d'Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII.
  • Aixecament del 2 de Maig

    Aixecament del 2 de Maig
    L'Aixecament i derrota del dos de maig de 1808 és el nom amb què es coneix l'aixecament popular de Madrid (Espanya), acabat en derrota a favor dels francesos, sorgit per la protesta davant de la situació d'incertesa política generada després del Motí d'Aranjuez. La protesta fou reprimida per les forces napoleòniques regidores de la ciutat. Arran d'aquesta derrota s'estengueren proclames d'indignació i crides públiques a la insurrecció armada.
  • Josep Bonaparte es proclamat rei

    Josep Bonaparte es proclamat rei
    El 6 de juliol de 1808, el seu germà el va nomenar rei d' Espanya, La seva arribada a Madrid va ocórrer en plena Guerra de la Independència, després de la revolta popular del 2 de maig contra les tropes napoleòniques.
  • Covocatoria de les Corts de Cadis

    Covocatoria de les Corts de Cadis
    Les Corts de Cadis és com es coneix l'Assemblea constituent inaugurada a Sant Fernando el 24 de setembre de 1810 i posteriorment traslladada a Cadis (Andalusia) fins a 1814 durant la Guerra del Francès.
  • Constitució de 1812

    Constitució de 1812
    La Constitució de 1812 o Constitució de Cadis fou la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis el 1812, reunides a Cadis, sota l'assetjament dels francesos. Fou de caràcter liberal. La constitució establia la sobirania en la Nació, la monarquia constitucional, la separació de poders, la limitació dels del rei, el sufragi universal masculí indirecte, la llibertat d'impremta, la llibertat d'indústria i el dret de propietat, etc.
  • Tractat de Valençai

    Tractat de Valençai
    El tractat de Valençay fou l'acord signat a la localitat francesa de Valençay, que posa fi a la Guerra del Francès.
    En aquest tractat l'emperador Napoleó I oferia la pau i reconeixia a Ferran VII com a rei d'Espanya,
  • Restauració de l'absolutisme

    Restauració de l'absolutisme
    Quan Ferran VII va tornar a Espanya el 1814 els liberals pretenien que jurés immediatament la Constitució del 1812. Però ell va imposar un cop d'Estat i va clausurar les corts i anul·lar la Constitució de Cadis. Així doncs, es van restaurar totes les antigues institucions i es va restablir el règim senyorial. Per altra banda, els liberals van ser fortament reprimits, detinguts o executats.
  • Period: to

    Regnat de Ferran VII

    Ferran VII va començar a regnar el 19 de març del 1808 amb una alta popularitat, que no veia en ell un fill que havia traït el seu pare sinó una víctima més del príncep de la Pau, Manuel Godoy. Però Ferran inicià el seu regnat en un país ocupat per les tropes franceses de Joachim Murat, havent-se de posar sota la seva protecció.
  • Trienni liberal

    Trienni liberal
    El Trienni Liberal va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.
  • Fi de l'absolutisme

    Fi de l'absolutisme
    El tercer període és la Dècada Ominosa. Ferran VII torna a regnar com a rei absolut i els liberals foren perseguits novament.
    La crisi econòmica, derivada de sis anys de guerra, que cada cop s'agreujava més, va fer que el rei fes algunes concessions als liberals.
    Aquesta actitud contemporitzadora del rei, va fer que els sectors més conservadors i intransigents, els reialistes, s'enfrontessin a ell i pensessin com a alternativa en Carles Maria Isidre, el germà del monarca.
    Donada la
  • Regència de Maria Cristina

    Regència de Maria Cristina
    Maria Cristina de Borbó , quarta dona de Ferran VII , ocupa la Regència de 1833 a 1840, després de la mort del seu marit. El 4 d'octubre de 1833, Maria Cristina presenta un manifest polític. Es publiquen els Reials Decrets de 4 de gener i 16 febrer 1834 sobre llibertat d'impremta i organització de la Milícia Nacional.
  • Period: to

    Regnat d'Isabel II

  • Regència d'Espartero

    Regència d'Espartero
    Espartero gaudeix d'enorme prestigi per haver contribuït a la fi de la Guerra Carlista . Segueix amb un govern progressista , però part dels propis progressistes estan en contra , a causa del component dictatorial - militar del seu govern. De l'esquerra del progressisme sorgeixen els demòcrates , alguns d'ells republicans , relacionats amb l'incipient proletariat urbà . Els moderats conspiren , recolzats des de l'exili per Maria Cristina
  • Isabel II accedeix al tron

    Isabel II accedeix al tron
    El regnat d'Isabel II és el període de la història contemporània d'Espanya comprès entre la mort de Ferran VII el 1833 i el triomf de la Revolució de 1868 , que va obligar a la reina a marxar a l'exili . El seu regnat està dividit en dues grans etapes : la minoria d'edat (1833-1843) i , després, el general Baldomero Espartero
  • La revolució de 1868

    La revolució de 1868
    La revolució de 1868 va ser un aixecament revolucionari espanyol que va tenir lloc el setembre de 1868 al Regne constitucional d'Espanya i va suposar el destronament de la reina Isabel II i l'inici del període denominat Sexenni Democràtic.
  • Period: to

    El sexenni democràtic

    El Sexenni Democràtic és un període històric del Regne constitucional d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868 que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el Gener del 1875.
  • La monarquia d'Amadeu I

    La monarquia d'Amadeu I
    Va ser rei d'Espanya tan sols 2 anys. La brevetat del seu regnat va provocar una inestabilitat política a Espanya.
  • La primera república

    La primera república
    La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.
  • Period: to

    La Restauració

  • Constitució de 1876

    Constitució de 1876
    La Constitució Espanyola de 1876 fou promulgada per Cánovas del Castillo, un cop aconseguida la restauració borbònica.
    Proclamava la sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals i instaurava una monarquia constitucional amb importants atribucions a la Corona i un Estat molt centralitzat.
  • Torn pacífic

    Torn pacífic
    Nou govern basat en l'alternança en el poder de conservadors i liberals. Aquests renunciaven els pronunciaments per a pujar al tro.
  • Regnat d'Alfons XII

    Regnat d'Alfons XII
    El regnat d'Alfons XII significà el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola.