-
La crisis monárquica de Carles IV
Un any després de l'arribada al tron de Carles IV va começar la revolució francesa.
La derrota militar va provocar un canvi d'estratègia, Carles IV es va alliar-se amb Napoleó per enfrontar-se amb Anglaterra. -
Resistència popular
Es van formar guerrilles per fustigar els francesos, A Catalunya els grups de voluntària (miquelets i sometents) van de rrotar els francesos a la batalla del Bruc. Paral·lelament, l'exèrcit espanyol va obtenir una victòria a Bailèn. -
La invasió napoleònica
La presència de tropes franceses en territori espanyol i les intrigues de Ferran. El fill gran de Carles IV, contra el seu pare van provocar el popular Motí d' Aranjuez(1808).
Josep I va empendre algunes reformes amb el suport d' alguns liberals espanyols, anomenats afrancesats. -
Period: to
Ofensiva francesa
Napoleó va intervenir directament en el conflicte i va ocupar la major part d'Espanya. Algunes ciutats van resistir el setge. uns quants mesos, com ara Girona, Tarragona i Saragossa. Un cop controlat el territori el 1812, Napoleó va desplaçar bona part de les tropes per envair Rússia. -
Period: to
Primera fase del procés d'independència de l'Amèrica Hispana
Durant la Guerra del Francès es van formar juntes controlades per les elits criolles. Van destacar les de Bogotà, Quito, Caracas i Buenos Aires. El 1811 Paraguai va ser el primer en declarar l'independència. El retorn de Ferran VII va frenar el procès d'autogovern i va dissoldre les juntes. -
La guerra del Francès
L'aixecament del poble de madrid va comportar l'inici de la guerra. -
Primera sessió de Les Corts de Cadis
La primera sessió de Corts a Cadis fou celebrada al Teatro Cómico de la isla de León (Cadis). Fou convocada amb la finalitat de redactar una constitució -
Constitució de Cadis (la Pepa)
La Constitució va establir la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi universal masculí i reconeixia llibertats individuals. També van aprovar reformes destinades a abolir l'Antic Règim. La guerra però va dificultar l'aplicació de la Constitucio i la consolidació del liberalisme. -
Period: to
Victòries angloespanyoles
L'exèrcit britànic, comandat pel mariscal Wellington, va arribar des de Portugal per ajudar les tropes espanyoles i va vèncer els francesos a Arapiles (1812) Napoleó va haver de reconèixer la seva derrota i, mitjançant el tractat de Valençay (1813), va retirar les tropes d'Espanya i va alliberar els reis a Baiona. -
Retorn de l'absolutisme amb el rei Ferran VII
Ferran VII torna a Espanya com a rei, liquida la Constitució de 1812 i restaura l'absolutisme -
Sexenni absolutista
Periode de regnat de Ferran VII, que va tindre lloc desde 1814, amb la tornada de Ferran VII al tron, i fins 1820, amb el pronunciament de Riego. Aquest periode es va caracteritzar per la crisi econòmica, insurreccions liberals, govern ineficaz i repressió dels liberals. -
Period: to
Segona fase del procés d'independència de l'Amèrica Hispana
Després de la independència d'Argentina el 1816 la insurrecció es va generalitzar per tot el territori i va començar una guerra contra les tropes colonials. Després de diverses victòries militars sobre els exèrcits espanyols van aconseguir la independència Mèxic, Veneçuela, Xile, Equdor, Colòmbia, Perú, Bolivia, Paraguai i Uruguai. L'any 1826 Espanya havia perdut totes les colònies excepte Cuba, Puerto Rico i les Filipines -
Period: to
Trienni liberal
Amb el pronunciament de Riego l'any 1820 va Espanya va ser una monarquia constitucional durant 3 anys. El rei va perdre la gran part del seu poder. Durant aquells tres anys es va utilitzar la Constitució de 1812 com a màxima llei de l'estat. Va acabar amb la invasió de la Santa Aliança i el retorn de l'absolutisme. -
Period: to
Dècada Ominosa
Va ser una dècada terrible per Espanya, va perdre la majoria de les seves colònies americanes i estava submergida en una gran crisi econòmica. L'estat estava en bancarrota i igualment Ferran VII seguia governant de forma absoluta fins que va morir. -
El suport dels Isabelins
Quan Ferran VII va morir el 1833, els grups absolutistes es van negar a reconèixer a Isabel com a successora de la Corona, i van apostar per Carles Maria Isidre. Per defensar-lo van revoltar-se. Davant l'aixecament absolutista, la regent va buscar el suport dels liberals per preservar el tron d'Isabel. Així, es va formar un govern liberal moderat que va emprendre reformes cap a un govern constitucional. El govern va ser suportat per privilegiats, l'exèrcit, la burgesia i el proletariat. -
Els ideals del Carlisme: "Déu, pàtria, rei i furs."
"Déu, pàtria, rei i furs" era el lema del carlisme, que defensava l'origen divíi el poder absolut del rei, la presència de l'Església en la vida pública i el manteniment dels furs dels regnes d'Aragó i Navarra. La reivindicació foral explica que el carlisme tingués força sobretot al País Basc, Navarra i Catalunya. Els carlins defensaven el restabliment dels furs i les institucions tradicionals, un sistema fiscal propi i l'exempcio del sistema de reclutament militar obligatori. -
Bases socials del Carlisme
El Carlisme va aglutinar els sectors socials poc inclinats al liberalisme. Entre els privilegiats, la noblesa rural i el clero tenien por d'haver de pagar impostos sobre les seves terres i de perdre part de les seves propietats. En el cas de l'Església també recelava de la pérdua de poder i influència social. Entre els no privilegiats abundaven els pagesos, temorosos de perdre l'accés als béns comuns. La seva força residia al País Basc, Navarra, Catalunya, Aragó i València. -
Period: to
La primera guerra Carlina
Va començar al País Basc i a Catalunya on els Carlins van controlar bona part (l'Alt urgell, La Garrotxa, el Solsonès i el Berguedà) i del baix ebre. el 1839 van ser derrotats per les tropes liberals del general Espartero i la pau es va signar en el Conveni de Bergara. -
Period: to
Isabel II i la construcció de l'Estat liberal
Durant la minoria d'edat d'Isabel va començar la construcció d'un Estat Liberal a Espanya, que es va institucionalitzar durant la década moderada i va entrar en crisi a partir del 1856. -
Period: to
La regència de Maria Cristina
Constitueix el primer període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya durant el qual la seva mare Maria Cristina de Borbó-Dos Sicilias assumeix les funcions corresponents a la Corona -
Period: to
Guerra Carlina
L'Estat liberal es va implantar a Espanya enmig d'aquesta guerra. Va tenir un fort impacte a Catalunya. En aquesta guerra no només estava en joc la persona que governaria, sinó que si s'havia de mantenir l'absolutisme o implantar una monarquia liberal. Els absolutistes suportaven la candidatura de Carles, que mantindria l'Antic Règim i els liberals la d'Isabel II, que apostava per una monarquia constitucional. -
Period: to
Regència del General Espartero
L'any 1837 els moderats van arribar al poder amb el suport de la regent i van intentar fer un gir conservador al govern liberal. Un moviment d'oposició va forçar la dimissió de Maria Cristina i el nomenament com a regent del progressista Baldomero Espartero. El tarannà autoritari del nou regent i la promulgació de mesures que desprotegien la indústria catalana van generar una forta oposició. Aleshores es va decidir avançar la majoria d'edat d' Isabel II, que va ser proclamada reina. -
Period: to
La Dècada Moderada
La dècada moderada és el nom amb què es coneix el període del regnat d'Isabel II transcorregut entre maig de 1844 i juliol de 1854, així anomenat perquè durant aquests deu anys els liberals conservadors del Partit Moderat van detenir en exclusiva el poder gràcies al suport de la Corona, sense que els liberals progressistes tinguessin la més mínima oportunitat per accedir al govern -
Period: to
Guerra dels Matiners o Segona Guerra Carlina
Va ser el resultat de nous aixecaments carlins a Catalunya motivats per la crisi econòmica i pel suport al nou pretenent carlí (el compte de Montemolín, fill de Carles María Isidre). -
Period: to
El bienni progressista
Bienni Progressista és el nom amb què es coneix el breu període de la Història d'Espanya transcorregut entre juliol de 1854 i juliol de 1856, durant el qual el Partit Progressista va pretendre reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II. -
Period: to
La descomposició del sistema
Una nova crisi del govern va impulsar la reina a confiar el govern a O'Donnell, que havia creat la Unió Liberal, un partit de caràcter centrista. Des del 1856 unionistes i moderats es van alternar el poder i els progressistes van quedar marginats. El govern va ser molt autoritari i va prescindir de les Corts. Es va impulsar una política colonialista que es va concretar en les campanyes al Marroc i Indoxina i en el suport internacional a una coalició per intervenir a Mèxic. -
Period: to
La descomposició del sistema (2)
-
Period: to
La revolució i el govern provisional
va ser impulsada per progressistes i demòcrates i unionsistes, Dirigida per Topete, els generals Prim i Serrano.
Es van formar jutes revolcionaries i les tropes van ser vencudes. -
Period: to
La monarquia d´Amadeu I
Amadeu de Savoia va ser el representant d'una monarquia liberal que havia contribuit amb l'unificació d'Itàlia. Va tenir suport de progressistes, unionistes i demòcrates.
Els moderats i part de l'esglesia es va mentenir lleial als Borbons. Amb la cual va començar una nova guerra, Amadeu va deixar la corona. -
Period: to
La tercera guerra carlina
Es va iniciar durant el Sexenni Revolucionari,per la nova vacant al tron espanyol després de l´exili d´Isabel II.Els carlins catalans van aconseguir algunes victòries(Alpens, 1873) i van ocupar ciutats com ara Berga, Manresa, Vic i Olot -
Period: to
La primera Republica
La Primera Republica espanhola va ser el regim política vigente a Espanya des de la seva proclamação per les Corte l'11 de febre de 1873, fins al 29 de desmembré de 1874 quan el pronunciamiento del general Martinez Campos va donar bloc a la restauración de la monarquia borbonica. -
Period: to
Restauracio Borbonica
El desmembré del 1874 el pronunciamiento a Sagunt del general Martinez Campos proclámala Alfons XII com a rei, i commentava la restaurato de la monarquia borbonica. -
Sorgiment dels Nacionalistes
La consolidación d'un estas centralizan va provocar l'acaricio de movimientos nacionalistes. A Catalunya, Pais Basculase i Galicia es van fer carvis. -
La Crisis del 1898
Va escalar una nova insurrección a Cuba per la mala administraccio española. Estas Units proclamen la guerra a Espanya, on Espanya va padre i firma el tractat de Paris