-
Les autoritats espanyoles, al 1807, van firmar el tractat de Fontainebleau segons el qual acordaven que les tropes franceses podien travessar Espanya per envair Portugal, que incomplia el bloqueig continental al Regne Unit imposat per Napoleó. -
Napoleó, aprofitant els enfrontaments dins de la família reial espanyola, va atorgar la corona d'Espanya al seu germà, Josep Bonaparte, que va regnar amb el nom de Josep I. El 2 de maig de 1808 es va produir una gran insurrecció popular a Madrid, seguida per aixecaments en altres llocs. Va ser el principi de la guerra del Francès (1808-1814). -
Els partidaris del príncep Ferran, fill de Carles IV, van instigar un motí, el motí d'Aranjuez, que va provocar la caiguda del favorit del rei, Godoy, i l'abdicació de Carles IV. Posteriorment, el rei es va desdir de la renúncia al tron. -
En plena guerra, la Junta Central va convocar les Corts, que es va reunir a Cadis, l'única ciutat que els francesos no havien ocupat. Les Corts van elaborar la Constitució del 1812, la primera de l'historia de Espanya. -
Finalment, al 1813, es va firmar el tractat de Valençay, que va posar fi a la guerra i va retornar la corona a Ferran VII. -
El mes de març de 1814, Ferran VII va tornar a Espanya i va derogar la Constitució i les reformes aprovades durant la guerra. Va restaurar els privilegis de clergat i la noblesa i els va dispensar de pagar impostos. Era un retorn a l'Antic Règim. -
El 1820 va triomfar un pronunciament liberal dirigit pel tinent coronel Rafael del Riego, que va proclamar la Constitució del 1812. El rei va haver de jurar la Constitució, alliberar els presos polítics i convocar eleccions per reunir les Corts. -
Entre el 1820 i el 1823, els liberals van restaurar les reformes que s'havien aprovat a Cadis. El 1823, però, la Santa Aliança va enviar a Espanya tropes dels Cent Mil Fills de Sant Lluis, que van restituir Ferran VII com a rei absolut. -
La tornada de Ferran VII va coincidir amb una greu crisi interna, la pèrdua de l'Imperi Americà va agreujar més la crisi econòmica. En resum, el règim absolutista estava en plena crisi.
A aquesta situació es va afegir el problema dinàstic. Com a conseqüència de la llei sàlica, a Espanya no podien regnar-hi dones. Ferran VII volia destruir aquesta llei per a que la seva filla Isabel pogués regnar, però molt absolutistes es van negar i li van donar suport a Carles Maria Isidre, el germà del rei. -
Quan Ferran VII va morir el 1833, la vídua Maria Cristina es va fer càrrec del govern perquè la princesa només tenia tres anys. Al seu torn, Carles es va proclamar rei d'Espanya. Aquesta va ser la causa de la primera guerra Carlina; els liberals donaven suport a Isabel i, els carlins, que defensaven l'absolutisme i la forma tradicional, a Carles Maria Isidre. La guerra va durar set anys i va acabar amb la derrota carlina. -
Durant la minoria d'edat d'Isabel II va tenir lloc una regència en què es va instaurar el règim liberal a Espanya. La regent va estar Maria Cristina, mare d'Isabel, que va donar suport als lliberals per assegurar el tron de la seva filla. En els lliberals hi havia dos grups: els moderats i els progressistes
Es va promulgar la constitució del 1837, més restrictiva que la de 1812. Mes endavant, Maria Cristina va dimitir i el nou regent va ser el general Espartero, que era progressista. -
El general Espartero va governar de manera autoritària, fet que no va agradar ni als progressites ni als moderats. Aquests dos grups es van unir en un pronunciament que va forçar l'exili del general el 1843. Per solucionar la inestabilitat, Isabel II va ser proclamada reina d'Espanya amb tan sols tretze anys. -
Durant deu anys van governar els moderats emparats per la Constitució del 1845, un text conservador que limitava molts els drets dels ciutadans. La Dècada Moderada va acabar el 1854 amb un cop d'estat dirigit per el general O'Donnell, que va comptar amb el suport dels progressites i alguns moderats. -
Després del cop d'estat, el poder va caure en mans dels progressistes, que disposaven del suport d'un partit patrocinat pel general O'Donnell, la Unión Liberal.
El Bienni progressista va ser un període castigat per la crisi econòmica i les protestes dels obrers i camperols. A més, els enfrontaments del govern van donar pas a un altre cop de força d'O'Donnell que va posar fi al Bienni Progressista. A partir del règim isabelí va entrar en una fase de descomposició política. -
Durant els últims anys del regnat d'Isabel II es va viure una profunda crisi política, social i econòmica:
·Es van produir revoltes al camps i a les ciutats.
·Amplis sectors socials es van distanciar del règim a causa de l'excessiu autoritarisme.
·La monarquia patia un fort descrèdit, pels comentaris que es feien de la vida privada de la reina. -
El 1866, els progressistes i els demòcrates van firmar el pacte d'Oostende, en què van acordar l'expulsió dels Borbó. La Unión Liberal s'hi va sumar una mica més tard. -
Es va constituir un govern provisional presidit per Serrano, que va convocar Corts constituents, les quals van aprovar una constitució monàrquica però democràtica. -
El 1868, els generals Serrano i Prim van liderar un pronunciament contra Isabel II. La reina no va tenir més remei ue abandonar el país. -
Amadeu I era un monarca respectuós amb la legalitat parlamentària. No obstant, això sempre va estar en una posició de feblesa política: tenia en contra els monàrquics, que s'estimaven més els Borbó o la branca Carlina, i l'església, qui detestava les seves idees. Els republicans no li donaven suport i part de la població no el volia per ser estranger.
Al seu regnat, el país va haver de superar dos conflictes armats: la insurrecció a Cuba i una nova guerra carlina. Amadeu va acabar abdicant. -
Provisionalment, el general Serrano es va encarregar de la regència, i el general Prim, de la presidència del govern. -
El príncep italià Amadeu de Savoia va acceptar la Corona d'Espanya. Però mentre el príncep arribava a la Península, el general Prim (que s'encarregava de la presidència del govern), el seu principal suport, va ser assassinat. -
Amadeu I era un monarca respectuós amb legalitat parlamentària. Això no obstant, sempre va estar en una posició de feblesa política. Durant el seu regnat, el país va haver de fer front a dos conflictes armats: la insurrecció a Cuba i una nova guerra carlina, Amadeu I va acabar abdicant. -
El nou sistema va néixer amb grans problemes. La majoria dels grups polítics eren monàrquics i els republicans estaven dividits. Es va produir l'esclat del moviment cantonalista i la creació de cantons independents a Catalunya, Màlaga i Cartagena. A més la República es va enfontar amb la continuació de la tercera guerra Carlina. -
Després del fracàs d'Amadeu I, les Corts van proclamar la Primera República. -
El general Martinez Campos proclama rei Alfons XII, fill d'Isabel II. -
El desembre del 1874 un nou cop d'estat, protagonitzat pel general Martinez Campos, va posar fi a la República i va restaurar la monarquia i la dinastia del Borbó. -
El nou monarca va anomenar president del govern a Cánovas del Castillo. -
El general Pavía va fer un cop d'estat i va dissoldre les Corts. Després del cop d'estat, el general Serrano va presidir el govern. -
L'exercici del poder era dels dos partits polítics que es van anar alternant en el govern de manera pacífica:
· El conservador (Cánovas) defensor de l'Església i l'ordre social.
· El liberal, (Sagasta) va fer reformes molt importants i va aprovar el sufragi universal masculí.
El monopoli del govern dels 2 partits dinàstics va ser possible gràcies a la corrupció electoral. Al camp,els cacics, ajudaven a guanyar les eleccion, i els governadors manipulaven els resultats (topinada). -
Cánovas va acabar amb el conflicte carlí i la guerra de Cuba i va posar les bases d'un nou estat poític. Va impulsar la redacció d'una nova constitució. La Constitució tenia un carácter inegrador, perquè incorporava principis moderats i progressistes, tot i que es tractava d'un text bàsicament conservador. Establia la sobirania entre les Corts i el rei, al qual concedia molt poder, i proclamava la consfessionalitat de l'estat. -
El 1985 va esclatar a Cuba un moviment independentista. Després de 3 anys de guerra, 1898 el cuirassat Maine va explotar al port de l'Havana. Els Estats units va culpar a Espanya de la explosió, i va declarar la guerra a Espanya. En pocs mesos els espanyols van ser derrotats. Espanya va cedir Filipines, Puerto Rico i Guam als Estats Units i reconeixia la indpendència de Cuba. La perdúa de les colònies (desastre del 98), va provocar una profunda crisi. -
El líder dels conservadors, Antonio Maura, va impulsar una reforma de la llei electoral i de l'administració local que no va posar fi al caciquisme, i el dirigent del liberals, José Canalejas, va intentar aplicar una descentralització. -
El 1902 es va iniciar el regnat d'Alfons XIII. En la nova etapa, a Catalunya i al País Basc la burgesia va donar suport dels partits nacionalistes. També van créixer el republicanisme, dins el qual cal destacar el lerrouxisme, anticlerical i anticalanista, el PSOE i els sindicats UGT i CNT. -
Al juliol del 1909 Barcelona va ser escenari de la Setmana Tràgica, Una protesta contra l'enviament de reservistes a la guerra del Marroc es va transformar en una inserrucció popular. L'anticlericalisme va fer que la protesta dervés en la crema d'edificis religiosos. -
El 1910 un congrés obrer a Barcelona va donar lloc al sindicat revolucionari Confederació General del Treball (CGT), que l'any següent adoptà el nom de Confederació Nacional del Treball (CNT). -
Els anys de la Gran Guerra, el creixement econòmic va atreue masses de treballadors cap a les zones industrials. Això va reforçar els sindicats. Després de la vaga Cnadenca, va sorgir el pistolerisme, marcat per l'actuació dels Sindicats LLiures, d'inspiració carlista i anticenetista. -
L'any 1919, la gran empresa elèctrica La Canadenca va patir una vaga general de 44 dies. Va ser el preludi d'un període en què la intransigència de la patronal afavorí el clima de violència. -
La situació conflictiva social i política va provocar un cop d'estat militar que va conduir a set anys de dictadura. -
Directori militar va ser el nom que es va donar a la institució integrada exclusivament per militars (vuit generals i un contraalmirall) que sota la presidència del general Primo de Rivera havia d'assessorar-lo en les funcions de govern i en la promulgació dels decrets que tindrien força de llei. -
El Directori civil constitueix el segon i últim període de la Dictadura de Primo de Rivera a Espanya. Es va dir així pel nom que va rebre el govern nomenat per Miguel Primo de Rivera el desembre de 1925 i que va substituir el Directori militar que havia ocupat el poder des del triomf del cop d'estat de Primo de Rivera el setembre de 1923. -
Finalment, la convocatòria d'eleccions va fer caure tot el sistema polític, inclosa la monarquia, i es va implantar la Segona República.