-
El Tractat de Fontainebleau fou un acord secret signat el 27 d'octubre de 1807 entre el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès per a repartir-se Portugal.
-
El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran.
-
La Guerra del Francès fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
-
Les Corts de Cadis és com es coneix l'Assemblea constituent inaugurada a San Fernando el 24 de setembre de 1810 i posteriorment traslladada a Cadis
-
El 19 de març de 1812 les Corts Generals d' Espanya reunides a Cadis van promulgar la primera Constitució del país, considerada com una de les més liberals del seu temps. En ser el dia de Sant Josep se la coneix popularment com 'La Pepa'.
-
El tractat de Valençay fou l'acord signat a la localitat francesa de Valençay, l'11 de desembre de 1813, que posà fi a la Guerra del Francès. En aquest tractat l'emperador Napoleó I oferí la pau i reconegué Ferran VII com a rei d'Espanya, a conseqüència de les derrotes patides en la guerra i, especialment, el declivi progressiu de l'exèrcit francès i de la moral dels soldats per l'assetjament que patien per part de la guerrilla. -
Després de la Guerra del Francès, les Corts es reuneixen a Madrid l'octubre de 1813. Poc després, Napoleó reconeix a Ferran VII com a rei d'Espanya.
-
El Trienni Liberal va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.
-
Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d'ajuda que feu Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut.
-
-
La primera guerra carlina va ser una guerra civil que es va desenvolupar a Espanya entre 1833 i 1840 entre els carlinistes, partidaris de l'infant Carlos María Isidro de Borbón i d'un règim absolutista
-
Regència Maria Cristina (vídua de Ferran VII) va
suposar el triomf del liberalisme (moderats i progressistes), que es fa una Constitució el 1837, menys progressista que «la Pepa», que el general Espartero s’ocuparà nova regència. -
Espartero era autoritari, que hi ha un pronunciament en
contra d’ell, Isabel II proclamada Reina d’Espanya. -
Amb una nova Constitució, 1845 i un cop d’Estat d’O’Donnell
-
La segona guerra carlina o guerra dels matiners fou una guerra civil espanyola del segle XIX, emmarcada en el context de l'enfrontament originat en el conflicte de successió dinàstica a la corona d' Espanya conegut genèricament com les guerres carlines i que tingué lloc entre el 1846 / 47 i el 1849.
-
L’alternança al govern dels moderats i el partit d’O’Donnell.
-
La Revolució de 1868 fou una sublevació militar que suposà el destronament i exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
-
El pacte d'Oostende va ser el resultat d'una reunió que va tenir lloc l'agost de 1866 a la ciutat flamenca d'Oostende per grups opositors a la reina Isabel II.
-
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i exili de la reina Isabell II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
-
La Constitució espanyola de 1869 va ser la Constitució aprovada sota el Govern Provisional de 1868-1871, després del triomf de la Revolució de 1868 que va posar fi al regnat d' Isabel II.
-
Francisco Serrano y Domínguez, Duc de la Torre militar i polític espanyol. Fou cap d'Estat en tres ocasions.
Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya, fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del segle xix. -
Fou príncep de la casa de Savoia. Mariner, montanyer, explorador i geograf italià
-
La tercera guerra carlista va ser una guerra civil desenvolupada a Espanya entre 1872 i 1876, entre els partidaris de Carlos, duc de Madrid, pretesament carlista al tron, i els governs d'Amadeo I, de la I República i d'Alfons XII.
-
Després de l'abdicació del rei Amadeo I de Saboya l'11 de febrer de 1873, les Corts espanyoles van proclamar la Primera República de la història del nostre país, fa 146 anys.
-
El desembre de 1874 un nou cop d'estat del general Martínz Campos va posar fi a la Repubica i va restaurar la monarquia i la dinastía dels Borbó. -
El cop d'estat de Pavía va ser un cop d'estat que es va produir a Espanya el 3 de gener de 1874, durant la Primera República i que va estar encapçalat pel general Manuel Pavía, capità general de Castella la Nova la jurisdicció de la qual incloïa Madrid. -
La Constitució de 1876 reconeix les llibertats d'opinió, reunió i associació dels espanyols.
-
Alfons XII va ser rei de Espanya entre el 1874 i el 1885. -
El torn polític fou una pràctica política vigent durant la Restauració borbònica iniciada en vigílies de la mort d'Alfons XII, mitjançant la qual els partits del moment, el Partit Conservador i el Partit Liberal, s'alternaren en el govern.
-
Fou un polític i historiador espanyol. Va ser President del Govern espanyol (1874-1875), (1875-1879), (1879-1881), (1884-1885), (1890-1892) i (1895-1897) i la seva actuació, sovint fonamentada sobre la repressió, va ser bastant polèmica.
-
La Guerra Hispano-estatunidenca, que a Espanya és coneguda popularment com a desastre del 98 o Guerra de Cuba, es va dur a terme entre Espanya i els Estats Units d'Amèrica en 1898, durant la regència de Maria Cristina, vídua del rei Alfons XII, va desembocar en la pèrdua de les colònies d'ultramar i vi a significar la pèrdua de la meitat de l'escàs imperi colonial espanyol. -
-
Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909. El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, on el dia 9 de juliol havia començat la Guerra de Melilla.
-
La Confederació General del Treball és una organització sindical espanyola d'orientació anarcosindicalista creada com a conseqüència d'un procés judicial entre dues faccions de la CNT. -
El pistolerisme va tenir una importància especial a Catalunya, on es va produir després de l'espectacular ascens numèric de l'afiliació de treballadors al sindicat de la Confederació Nacional del Treball durant 1918 i 1919.
La Federació Patronal, a més d'intentar una política de total intransigència enfront de les demandes obreres, va finançar una onada d'atemptats contra els quadres sindicals. -
La Vaga de La Canadenca fou una important vaga que es va produir durant els mesos de febrer i març de 1919 que va constituir una de les fites més rellevants de la història del moviment obrer català.
-
El Directori militar de Primo de Rivera constitueix la primera etapa de la Dictadura de Primo de Rivera instaurada a Espanya durant el regnat d'Alfons XIII després del triomf del cop d'estat del 23-25 de setembre de 1923. Directori militar va ser el nom que es va donar a la institució integrada exclusivament per militars
-
El cop d'estat de Primo de Rivera va tenir lloc a Espanya entre el 13 i el 15 de setembre de 1923 i va estar encapçalat pel llavors Capità General de Catalunya Miguel Primo de Rivera. Va tenir com a conseqüència la instauració de la dictadura gràcies sobretot al fet que el rei Alfons XIII no es va oposar al cop i va nomenar el general revoltat cap del Govern al capdavant d'un Directori militar.
-
El Directori civil constitueix el segon i últim període de la Dictadura de Primo de Rivera a Espanya. Es va dir així pel nom que va rebre el govern nomenat per Miguel Primo de Rivera el desembre de 1925 i que va substituir el Directori militar que havia ocupat el poder des del triomf del cop d'estat de Primo de Rivera el setembre de 1923. El propòsit del dictador era estabilitzar el seu règim "gràcies a la creació d'una base civil de suport".
-
La intervenció estatal en l'economia, encara que limitada, va afavorir l'aparició dels primers monopolis espanyols, va impulsar les grans obres públiques i va beneficiar les finances, que van donar lloc a figures com Juan March. Això no obstant, el règim de Primo no tenia suports institucionals ni socials; era una construcció amb peus de fang que depenia de la bonança econòmica.
-
El Regnat d'Alfonso XIII al 1902, en complir setze anys, Alfons XIII és declarat major d'edat i proclamat Rei d'Espanya després de la regència de la seva mare María Cristina. El seu regnat, que s’allarga fins a 1931, es caracteritza per una relativa estabilitat amb fort creixement demogràfic i industrial afavorit per la neutralitat espanyola en la I Guerra Mundial.
