-
Tractat de Fontainebleau
El Tractat de Fontainebleau va ser firmat el 27 de octubre de 1807 en la ciutat francesa de Fontainebleau entre els respectius representants plenipotenciaris de Manuel Godoy, validat del rei de Espanya Carles IV de Borbó, y Napoleó Bonaparte, emperador dels francesos. El tractat de fontaineblau de 1762 va tenir la aliança la presencia de l'imperi espanyol de la nova espanya territori que va va avarca des de florida l'ocea pacific i va mantenir el control catòlic, social i cultural de la religió. -
Ferran VII
Ferran VII de Espanya, apodat «el Desitjat» i «el rei Feló», va ocupar personalment el tro espanyol entre març i maig de 1808 i,despres de la sortida de Espanya del «rei intrus» Josep Bonaparte i la seva volta al país, novament desde maig de 1814 fins la seva mort, exceptuant un brevíssim interval de uns pocs días de 1823. El rei Ferran VII era un rei absolutiste -
Carles IV
Carles IV d'Espanya anomenat "el caçador" va ser rei d'Espanya des de el 14 de desembre de 1788 fins el 19 de març de 1808. Fill i successor de Carles III i de Maria Amaria de Sajonia, va provocar la guerres carlines on va sortir derrotat en les tres guerres i s'en va anar al sud de França, rei d'espanya entre 1748 fins 1819 -
Josep Bonaparte
Josep Bonaparte, mes conegut com Josep I Bonaparte o Josep Napoleó I va ser un polític, diplomàtic i abogat françes, germa gran de Napoleó Bonaparte, diputat per Corcega en el consell dels cinc-cents, també va ser rei d'espanya fins a l'any 1808. Durant les guerres napoleònics, Josep I va actuar com enviat per el seu germà i va firmar tractats amb Estats Units, Austria, Gran Bretanya i el vaticà. Va ser embajador de Roma en 1797 i va contribuir a la preparació del cop de estat per el seu germa. -
Motí d'aranjuez
El Motí d'Aranjuez va ocurrir entre el 17 y el 18 de març de 1808 por els carrers d'aquesta localitat madrileña. Es va desencadenar debut a varies causas motivats por la política de Manuel Godoy, secretari de Estat de Carles IV. Fa 212 anys va començar el anomenat motí d'aranjuez, els partidaris del princep d'Asturias va provocar un llevantament en contra del rei Carles IV i el seu valid Godoi -
Guerra del frances
La guerra de la Independència Espanyola va ser un conflicte bolic que va entrar entre 1808 y 1814 dintre del context de las guerres napoleònics, que va enfrentar a les potencies aliades de Espanya, Regne Unit y Portugal contra el Primer Imperi Francés -
Capitulacions de Baiona
Las capitulacions de Baiona va ser un event històric que va ocurrir el 5 de maig de 1808 en Baiona, Franca, quan Carles IV i el seu fill Ferran VII van ser obligats a abdicar als seus drets al tro espanyol a favor de Napoleó Bonaparte, qui despres li va cedir al seu germa Josep Bonaparte sota el nom de Josep I. -
Corts de Cadis
Es coneix com Corts de Cadis a la Assemblea constituent inaugurada en San Ferran el 24 de setembre de 1810 posteriorment traslladada a Cadis en 1811 durant la Guerra de la Independència Espanyola, les revoltes populars s'acompanyava de la creació de Juntes provincials i locals de defensa, doncs a pesar de que legislativament el traspàs de la corona era irrepochable, molts espanyols no reconeixien la figura de Josep I Bonapart com rei aquestes juntes tenien com objectiu defensar-se de l'invasio. -
Constitució de Cadis
La constitució política de la monarquia espanyola, mes coneguda com constitució espanyola de 1812 o constitució de Cadis coneguda popularment com "La Pepa", va ser promulgada per las Corts Generals espanyoles,el 19 de març integrades per diputats d'americà, Asia i la Península reunides extraordinàriament en Cadis el 19 de març de 1812, se li va otorgar una gran importància històrica per tratar-se de la primera constitució promulgada en Espanya ademes de ser una de les mes liberals del seu temps. -
Isabel II
Isabel II, apodada «la dels trits desitjos» o «la Reina Castiza», va néixer en 1830 filla de Ferran VII va ser reina d'Espanya entre 1833 y 1868, gracies a la derogación del Reglament de successió de 1713 per mitja de la Pragmática Sanció de 1830. Aixo va provocar la del infant Carlos Maria Isidro germa de Ferran VII i tiet de Isabel II que apojat per els grups denominats "Carlistes" ja havia intentat proclamar-se rei en l'agonia de Ferran. La reina Isabel II era una reina del liberalisme. -
Pragmàtica Sanció
La Pragmática Sanció de 1830 va ser una sanció aprovada per Ferran VII d'Espanya el 29 de març de 1830 que va vindre a promulgar la Pragmàtica de 1789, aprovat por las Corts de aquell any a instancias del rei Carles IV i que, per raons de política exterior, no hi havia arribant a entrar en vigor. La pragmàtica de 1789 anulaba l'auto acordat de 10 maig de 1713 de Felip V, que excepte en casos molt extrems impossibilita a les dones accedir al tro per lo que comunment es denominada "Llei Salica". -
Guerres carlines
Les guerres carlistes van esclatar per la mort de Ferran VII. Les guerres carlistes van ser una serie de contendes civils que van tenir lloc en Espanya al llarg del segle XIX. Es van disputat per un lloc, a una disputa por el tro, i per el altre, a un enfrenament entre principis polítics oposats, com son l'exercit de la Isabel II i Carles IV, els isabel.listes i els carlistes, va començar al 1833 i va terminar al 1876 amb la derrota dels carlistes, despres de tres guerres Carles IV es va anar. -
Desamortització de mendizabal
La desamortització de mendizabal va ser un llarg process històric, econòmic y social iniciat a finals del segle XVIII con la denominada «Desamortització de Godoy» encara que va haver un antecedent en el reinat den Carles III d'Espanya i tancat be entrat el segle XX, perquè els burgesos van comprar les terres a l'església i no van deixar que els camperols li van comprar com es tenia planejat -
Joaquim Espartero
Baldomer va néixer en 1793, conegut generalment com Baldomero Espartero va ser un militar espanyol que va ostentar els titols de príncep de Vergara, duque de la Victoria, duc de Morella, comte de Luchana i vizconde de Banderas, tots aquells en recompensa per la seva actuació en el camp de batalla en especial de la primera guerra carlista on la seva actuació de l'exercit isabelino va ser de vital importància per la victorià final ademes també va estar al carrec d'el exercit del Virrei de Navarra. -
Crisi del 1867
La crisis final del reinat de Isabel II constitueix el cuart i últim període en el que es sol dividir amb el reinat d'Isabel II de Espanya. Va començar en març de 1863 amb la caiguda del govern de la Unió Liberal del general Leopoldo O'Donnell y termina con la Revolució de 1868 que va posar fi a la Monarquia de Isabel II i va obrir la nova etapa de la historia contemporània de Espanya denominada Sexenni Democràtic -
Joan Prim
Juan Prim i Prats, comte de Reus, marqués de els Castillejos i vizconde del Bruch, va ser un militar, polític liberal espanyol del segle XIX que va arribar a ser president del Consell de Ministres, en la seva vida militar va participar en la primera guerra carlista i en la guerra d'Africa, on va mostrar rellevants dots de mandament, valor i temeritat. Despres de la revolució del 1868 es va convertir en un dels homes mes influents en l'espanya del moment patrocinant la casa de Saboya per Amadeu I -
"La gloriosa" o la revolució del 1868
La Revolució de 1868, apodada "la Gloriosa" o Revolució de Setembre o la Septembrina, va ser una sublevació militar amb els elements civils que va tenir lloc en Espanya en setembre de 1868, la cual va suposar el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període denominat Sexenni Democràtic.La revolució va ser proporcionada per el parlament angles, que veia amb preocupació els intents absolutistes del rei i els seus intents de reimplantar d'una societat majoritàriament protestant -
Amadeu de Savoia
Amadeu I de Espanya, anomenat «el Rei Cavaller» o «el Electe», va ser rei de Espanya desde el 2 de gener de 1871 fins el 11 de febrer de 1873. Va ser, además, el primer duc de Aosta y cap de la rama Savoia-Aosta. Va ser elegit rei de Espanya por las Corts Generals en 1870 despres de la deposició de Isabel II en 1868. Entre las raons del fracàs es pot dir que es per l'arribada del nou rei de moria de Madrid el general Prim que va una víctima d'un atemptat que es va produir tres dies abans -
Primera República Espanyola
La primera república espanyola va ser el regim polític vigent en Espanya des de la seva proclamació per las corts, el 11 de febrer de 1873 fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez Campos va donar lloc a la restauració de la monarquia borbònica. I va fracassar perquè el rei Alfons XII va assumir el poder del rei d'espanya, la república cau definitivament el 25 de Juny de 1812 per en San Mateo al haver guanyat a la seva campanya amb la recuperació el mateix mes. -
Alfons XII
Alfons XII d'Espanya, anomenat «el Pacificador», va ser rei de Espanya entre 1874 y 1885. fill de la reina Isabel II y del rei consort Francesc de Assís de Borbó, amb l'inici del seu reinat va terminar la Primera República i va començar el període conegut com la Restauració, va restaurar la monarquia ja que van treure a la Isabel II, i va tenir la monarquia parlamentaria, pero va ser un sistema poc democràtic. -
Antoni Cánovas
Antonio Cánovas del Castillo va ser un polític i historiador espanyol, figura capital de la política espanyola de la segona meitat del segle xix. Va redactar el Manifiest de Manzanares publicat a l'inici del Bienio progresista, era del partit dels conversadors volia fer poques reformes, els drets i llibertats limitats podien votar poques persones nómes entre el 3 o el 5% de tota la població espanyola -
Constitució del 1876
La Constitució espanyola de 1876 va ser promulgada el 30 de juny de 1876 per Antoni Cánovas del Castillo i va ser la base de la Restauració borbònica proclamat per Alfons XII i nombrat a Cánovas president del consell de ministres, aquest ultim va redactar la constitució que va permetre la instauració d'una pau flexible i duradera que hauria de subsistir fins el cop d'estat de Miguel Prim de Rivera en 1923 -
Práxedes Mateo Sagasta
Práxedes Mariano Mateo Sagasta i Escolar va ser un ingenier civil, masón i polític espanyol, membre successivament dels partits dels Progressistes, Constitucional y Liberal-Fusionista; varies vegades president del Consell de Ministres en el període comprendido entre 1870 y 1902, va ser famós per els seus dots retòrics, volia fer moltes reformes ampliar els drets i les llibertats com el de la religió i ampliar les persones per a votar, també volia fer que el rei redueixi el seu poder polític. -
Guerra de Cuba
La guerra d'independència de Cuba es el nom amb el que es coneix a l'última guerra d'independència cubana front l' Imperi espanyol, además de l'última de las portades a cap en el continent americà, i Espanya apart de perdre la baralla contra Cuba i Estats Units també va perdre les colònies de Filipines, Cuba i Puerto Rico i també va perdre la colonia de Guam, i va néixer un sentiment de frustració cap a Estats Units
