Cronologia Segle XIX (Martina Farré)

Timeline created by martinafarre2004
In History
  • Absolutisme

    Absolutisme
    L'absolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
  • Carles IV

    Carles IV
    Rei d'Espanya (Portici, Nàpols, 1748 - Roma, 1819). Va succeir al seu pare, Carles III, en morir aquest en 1788. Va ser un rei poc inclinat als assumptes de govern, era absolutiste, que va deixar en gran mesura en mans de la seva esposa Maria Lluïsa de Parma i de l'amant d'aquesta, Manuel Godoy.
  • Josep Bonaparte

    Josep Bonaparte
    (Ajaccio, França, 1768 - Florència, 1844) Rei d'Espanya (1808-1812). Germà gran de Napoleó Bonaparte, va estudiar dret i es va dedicar al comerç. El seu germà el va nomenar rei de Nàpols i, després, en 1808, d'Espanya, país a què es va traslladar immediatament, ell va començar la nova guerra perquè ningú l’acceptava, era reformista però no va poder aplicar les reformes.
  • Motí d’Aranjuez

    Motí d’Aranjuez
    Un succés que va tenir dues clares conseqüències: la destitució de Godoy (primer ministre, duc d’Alúcia i Príncep de la Pau) i l’abdicació del rei Carles IV en el seu fill Ferran VII. El Motí d’Aranjuez va ser el poble contra Carles IV per signar el pacte amb Napoleó, El rei va abdicar i la corona passa a Ferran VII.
  • Capitulacions de Baiona

    Capitulacions de Baiona
    El 7 de maig del 1808, al castell de Marracq va tenir lloc la trobada entre Napoleó amb Carles IV i Fernando VII. El Napoleó va fer d'intermediari entre Carles IV i Ferran VII perquè ells estaven barallats pel tro, va obtenir la renúncia dels dos reis a la Corona espanyola, un dels capítols més tristes de la història d’Espanya. Al final es va quedar Josep Bonaparte com a rei.
  • Guerra del Francès - 1808-1814

    Guerra del Francès - 1808-1814
    Tracta de Fontainebleau que provoca l’ocupació francesa d’Espanya i va portar el poble espanyol, descontent amb la política portada per Godoy es revolta i provoca Motí d’Aranjuez provoca abdicació de Carles IV en mans del seu fill Ferran però intervé Napoleó i aconsegueix la renúncia de Carles i Ferran al tron espanyol i coronar com a nou rei d’Espanya el seu germà, Josep I (Capitulacions de Baiona) la resistència espanyola i l’inici de la Guerra del Francès.
  • Guerra del Francès - Juny - Novembre de 1808

    Guerra del Francès -  Juny - Novembre de 1808
    Va haver-i un intent d'invasió francesa amb dues derrotes de la resistència espanyola al Bruc (Catalunya) i a Bailèn (Serralades Bètiques).
  • Guerra del Francès - Novembre de 1808 - juny 1812

    Guerra del Francès - Novembre de 1808 - juny 1812
    Domini francès de tota la península amb l’arribada de Napoleó (menys a Cadis), la resistència dels espanyols s’organitza a través de la resistència popular patriòtica: Guerra de Guerrilles (Heroiques defenses de Saragossa, Tarragona i Girona) i l'exèrcit regular de la Junta Suprema.
  • Corts de Cadis

    Corts de Cadis
    El 24 de setembre del 1810 al 14 de maig de 1814 a Illa de León, Cadis i Madrid, va haver-hi una assemblea de diputats. El 1812 van elaborar una constitució que consistia en la sobirania nacional, el poder legítim de les corts unicamerals amb el rei, el poder executiu del rei, la declaració de drets amb el liberalisme d'impremta, i la igualtat de tots davant el rei, el poder judicial i el catolicisme.
  • Guerra del Francès - Juny 1812 - Desembre 1813

    Guerra del Francès - Juny 1812 - Desembre 1813
    Ofensiva espanyola amb l’ajut dels anglesos dirigits pel general Wellington, després la derrota francesa a Arapiles (Castella) i expulsió dels Francesos després de la derrota.
  • Liberalisme (parlament i constitució)

    Liberalisme (parlament i constitució)
    El liberalisme és un sistema filòsof i polític. Defensa les llibertats i els drets individuals. Es va crear durant la guerra contra l'absolutisme. El liberalisme polític consisteix:
    Separació de poders (legislatiu, executiu, judicial)
    Igualtat
    Monarquia parlamentària (el rei té un parlament que defensa la llei)
    Sobirania nacional (poble → lleis)
  • Ferran VII Absolutisme

    Ferran VII  Absolutisme
    El poble pensava que farien reformes però quan va arribar el poder, no ho va complir, ell va ser rei quan acaba la guerra del francès, és un període absolutisme, igual que el seu pare.
    La intervenció francesa de 1823 per mandat de la Santa Aliança va donar pas a l’últim període del regnat de Ferran VII amb la segona restauració de l’absolutisme, l’anomenada Dècada Ominosa (1823-1833), en la qual va produir-se el col·lapse definitiu del sistema de l’Antic Règim a Espanya.
  • Pragmàtica sanció

    Pragmàtica sanció
    La Pragmàtica Sanció de 1830 va ser aprovada per Ferran VII d'Espanya el 29 de març de 1830 que va promulgar la Pragmàtica de 1789 que havia estat aprovada per les Corts d'aquell any a instàncies del rei Carles IV i que no havia entrat en vigor per raons de política exterior. La Pragmàtica de 1789 anul·lava el reglament de successió de 1713 de Felip V que, a excepció de casos extrems, impossibilitava a les dones accedir al tron, en aplicació de la «Llei Sàlica» encara que no ho fos.
  • Isabel II - Liberalisme

    Isabel II  - Liberalisme
    Isabel II, va ser reina d'Espanya entre 1833 i 1868, data en què va ser destronada per l'anomenada «Revolució Gloriosa». El seu regnat ocupa característiques pels profunds processos de canvi polític que porta amb si la Revolució liberal, el liberalisme polític i la consolidació del nou Estat d'empremta liberal i parlamentària, al costat de les transformacions socioeconòmiques que il·luminen a Espanya la societat i l'economia contemporània .
  • Guerra Carlistes

    Guerra Carlistes
    La guerra carlina es tracta d’un enfrontament per tenir el tron reial.
    Hi havia dos bàndols els Carlins i Isabelins. Els Carlins eren partidaris de mantenir l’absolutisme (zones rurals), el seu suport era: els nobles o aristocràcia i clergat; les seves defenses era la monarquia absoluta amb manteniment dels privilegis estamentals i molt religiosos. I els Isabelins eren partidaris de crear un estat liberal (zones urbanes)
    El 1840 la victòria final pels Isabelins (els liberals).
  • Desamortització de Mendizábal

    Desamortització de Mendizábal
    La desamortització va ser un element recorrent en la política espanyola, com a mitjà per aconseguir recursos per a l’Estat a través de la venda de terres que estaven amortitzades en mans de l’Església i els ajuntaments. Mendizábal, l’any 1836, va decretar la dissolució dels ordres religiosos (amb l’excepció d’algunes beneficències com les dedicades a l’ensenyament i a l’assistència hospitalària), la incautació del patrimoni de les comunitats afectades i la seva renda.
  • Constitucions

    Constitucions
    Càdis 1837 1837:
    La Constitució Espanyola de 1837 va ser un text constitucional que substituí a la Constitució Espanyola de 1812 i que va estar en vigor fins a la seva reforma l'any 1845.
  • Espartero

    Espartero
    Espartero, va ser un militar i polític espanyol, que va defensar la monarquia de la reina Isabel II. Va ser el militar de la Isabel II, gairebé 4 anys, des d'Octubre de 1840 fins a juliol 1843. Va estar destinat a Anglaterra des de 1843 a 1848 per les divisions polítiques entre el seu propi partit (era totalista). Quan la Isabel II va morir li van proposar a Espartero ser rei al 1868, però no la va acceptar. Va morir a Logronyo en 1879.
  • Prim

    Prim
    Joan Prim i Prats, militar i polític progressista català. Va ser
    governador militar de Barcelona (1843), capità general de Puerto Rico (1847) i president del consell de Ministres entre els anys 1869 i 1870. Participà en la campanya del Marroc i dirigí les forces que lluitaren a la campanya de Mèxic.
  • Constitucions

    Constitucions
    Càdis 1845 1845:
    La Constitució Espanyola del 1845 era de tendència liberal molt conservadora, que recollia els principis polítics del Partit Moderat:
    - Sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals.
    - Monarquia constitucional amb una clara preponderància del
    monarca sobre les Corts Generals.
    - Confessionalitat catòlica de l'Estat.
    - Sistema parlamentari bicameral.
    - Sufragi censatari molt restringit.
    - Va estar en vigor fins al 1868, llevat del Bienni Progressista (1854-
    1856).
  • Crisi del 1867

    Crisi del 1867
    Al 10 de Març del 1867 es va crear unes eleccions, on el polític progresista Pascual Madoz, va descriure la situació econòmica espanyola en una carta enviada al seu amic general Prim.
  • La Gloriosa

    La Gloriosa
    Les causes de la gloriosa van afectar principalment en l’economia (crisis textil, crisis financiera i les males collites). Les conseqüències que van haver van ser el retir dels grups dirigents i el retir de la població treballadora → Monarquia sense suport.
  • Guerra de Cuba

    Guerra de Cuba
    Començà el 10 d’octubre del 1868, s’agrupa en tres guerres: la dels Deu Anys (1868-78), la ‘‘guerra Chiquita’’ (1878-95) i la de la Independència (1895-98). En el darrer període de la guerra dels Deu Anys (que no hi havia a Cuba gaire més de 80.000 soldats, que esdevingueren 200.000 a la darrera guerra), la situació dels cubans era molt difícil. Seguir uns quants anys d’apaivagament, reprendre la guerra fins que Jose... a través del Partido Revolucionario coordinà un nou aixecament general.
  • Amadeu de Savoia

    Amadeu de Savoia
    Amadeu de Savoia, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó.
  • Segesta

    Segesta
    Práxedes Mateo Segesta, va ser un enginyer de camins i polític espanyol, maçó, membre de el Partit Liberal -progresista-, diverses vegades president del Consell de Ministres en el període comprès entre 1870 i 1902 i famós per les seves dots retòriques.
  • La Primera República

    La Primera República
    La Primera República, va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874.
    En els seus primers onze mesos es varen succeir quatre presidents del Poder Executiu, tots ells del Partit Republicà Democràtic Federal, fins que el cop d'Estat del general Pavia del 3 de gener de 1874.
  • Restauració

    Restauració
    El 29 de desembre de 1874 a Sagunt, el general Martínez Campos fa un pronunciament i proclama com a nou rei a Alfons XII, fill d'Isabel II. Es "restaura" novament la monarquia borbònica.
  • Monarquia

    Monarquia
    El 29 de desembre de 1874 es va produir la restauració de la monarquia en pronunciar-se el general segovià Martínez-Campos a Sagunt (València) a favor de l'accés al tron del príncep Alfons.
  • Cànoves

    Cànoves
    Antonio Cànoves del Castillo, Polític i historiador espanyol. Va ser president del Consell de Ministres (1874-1875), (1875-1879), (1879-1881), (1884-1885), (1890-1892) i (1895-1897). Va esdevenir en el principal arquitecte de la Restauració, un règim que perseguia la instal·lació d'un ordre polític estable a Espanya.
  • Alfons XII - BIPARTIDISME

    Alfons XII - BIPARTIDISME
    Alfons XII va ser rei d'Espanya (1875/1885). El regnat d'Alfons XII va significar el retorn de la casa de Borbó A Espanya després del breu parèntesi inicial l'any 1568 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola. Amb Alfons XII torna la restauració i s'instal·la el sistema polític del bipartidisme
  • Constitucions

    Constitucions
    Càdis 1876 1876:
    La Constitució Espanyola de 1876 (oficialment: Constitució de la Monarquia Espanyola) fou promulgada per Cánovas del Castillo, un cop aconseguida la restauració borbònica.
  • Concepte, Liberalisme (parlament i constitució)

    Concepte, Liberalisme (parlament i constitució)
    El liberalisme és un sistema filòsof i polític. Defensa les llibertats i els drets individuals. Es va crear durant la guerra contra l'absolutisme. El liberalisme polític consisteix:
    Separació de poders (legislatiu, executiu, judicial)
    Igualtat
    Monarquia parlamentària (el rei té un parlament que defensa la llei)
    Sobirania nacional (poble → lleis)
  • Bipartidisme

    Bipartidisme
    Sistema de partits basat en l’existència de dues organitzacions polítiques o, en el cas d’existir-ne més, sistema en el qual només dues acaparen l’atenció de l’elector en l’escena política.
  • Caciquisme

    Caciquisme
    Sistema politicosocial basat en la influència dels cacics.
    El caciquisme és un sistema social i polític en el qual existeixen formalment les institucions de la democràcia parlamentària (com les eleccions o els partits polítics), però a la pràctica el poder real es troba en mans de les persones (cacics) que posseeixen major influència econòmica i social en cada localitat, comarca o regió.