-
LA REVOLUCIÓ FRANCESA
Segona meitat S.XVII > França període revolucionari (lluites polítiques i socials, desigualtats socials institucionals que van transformar totalment el país) > Privilegiats gaudien de tot i els no privilegiats requeien molts impostos > Reformes fiscals de Lluís XVI empitjorava > 10 anys (1789-1799) > Revolucionaris francesos encapçalats per la burgesia
* Primera revolució política burgesa d'Europa
* Esfonsament absolutisme monàrquic
* Referent polític i ideològic per revolucions posteriors -
FI DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA
Guerra i crisi econòmica > Nou aixecament revolucionari > Instauració d'una república > Lluís XVI acusat de traïció > empresonat, condemnat i finalment executat > Napoleó Bonaparte proclamat emperador dels francesos. -
ESPANYA NAPOLEÒNICA
Carles IV rei d'Espanya des de 1888 / Ministre Manuel Godoy controlava el regne > Napoleó va prendre avantatge de la situació i va proposar al govern espanyol conquerir Portugal i repartir-lo entre les dues nacions > Les veritables intencions d'aquest eren conquerir Espanya i Portugal simultàniament i situar al seu germà José Bonaparte al capdavant de tots dos regnes. -
TRACTAT DE FONTAINEBLEAU
Napoleó i Espanya > Tractat que preveia l'ocupació de Portugal i la seva partició entre Espanya i França > 1808, Tropes franceses entren a la Península > ocupen les places més importants sense que les autoritats espanyoles s'hi oposin (per el tractat). -
MOTÍ D'ARANJUEZ
Ferran, fill de Carles IV > Va aglutinar l'oposició de molts sectors priviliegats contra Godoy > També va provocar el motí d'Aranjuez (provocà la destitució del primer ministre i l'abdicació de Carles IV) > Napoleó > Proclama Ferran VII > Va aconseguir a Baiona que tots dos abdiquessin en favor seu > Nominació rei d'Espanya al seu germà Josep I. -
L'AIXECAMENT
Presencia dels francesos a Espanya > Es va començar a aixecar un sentiment "anifrancès" molt fort > Els pobles eren reprimits durament i el 2 de maig de 1808 a Madrid, i va haver un alçament contra la situació. -
ELS BONAPARTISTES I ELS AFRANCESATS
A partir de l'aixecament a Espanya i va haver dos poders:
* Bonapartistes, de part de Josep I > suport de l'exèrcit françès i part dels espanyols.
* Afrancesats i les juntes provinciales que es van crear en molts llocs d'Espanya > s'oposaven a les noves autoritats franceses. -
EMANCIPACIÓ DE L'AMÈRICA HISPANA
Va iniciar l'any 1810 i va finalitzar al 1825 .
Aquest procés va tenir protagonistes en Sudamèrica com el veneçolà Simón Bolívar "El Libertador" o l'argentí José de San Martín qui van aconseguir en la dècada del 1820 la independència d'un vast territori que s'estenia de Xile a Mèxic -
LES CORTS DE CADIS
Durant la revolta antinapoleònica > Juntes de defensa contra l'invasor francès > Convocatòria de les Corts a la ciutat de Cadis al 1810.
La seva obra legislativa va comportar > Substitució estructures econòmiques i polítiques de la monarquia absoluta i de l'Antic Règim per les d'un Estat liberal. -
LA CONSTITUCIÓ DE 1812
Pressió de grups absolutistes, reformistes i liberals > Corts de Cadis van declarar els principis de sobirania nacional amb la Constitució de 1812. Principis:
* Reconeixia la sobirania nacional
* Establia la divisió de poders
* Decretava la llibertat de premsa
* Suprimia la Inquisició -
REI FERRAN VII: L'ABSOLUTISE
Retorn a l'Antic Règim > Gran crisi econòmica
La guerra > Empobreix a la població (va destruir les collites, hi havia més mortandat, les ciutats van ser sacsejades, les indústries es van arruinar, i el comerç va entrar en crisi a causa del moviments independentistes d'Amèrica).
Acaba la guerra i l'ocupació > Torna Ferran VII > Decrets que abolien l'obra legislativa de les Corts de Cadis > Restaurament de l'absolutisme. -
L'AMÈRICA HISPANA: JOSÉ DE SAN MARTÍN
1810 > Proclamà a Buenos Aires la independència d'Argenina > Es va consolidar definitivament el 1816.
També va conduir a la independència Xile (1818), Perú (1821) i Bolívia (1825). -
L'AMÈRICA HISPANA: SIMÓN DE BOLÍVAR
Províncies Unides de Veneçuela > Amb la direcció de Simón Bolívar > De les primeres colònies espanyoles a proclamar la independència.
1817 Bolívar > Ajut britànic > Derrota les forces del virrei > Suport per a continuar amb èxit la lluita contra Espanya. Congrés d'Angostura (1819) > Fundació de la República de la Gran Colòmbia (Veneçuela, Ecuador i Nova Granada) > 1829, 1830 i 1831 respectivament es van independitzar -
FERRAN VII: TRIENNI LIBERAL
Ferran VII al tron > Incessants enfrontaments entre dues faccions: els partidaris de l'absolutisme i els partidaris del liberalisme > Ferran VII va abolir la Constitució de Cadis i va restaurar l'absolutisme > 1820 es va produir un pronunciament militar dirigit per Rafael del Riego, en defensa dels valors constitucionals > El rei va haber de gobernar com a monarca durant tres anys (Trienni Liberal) -
"ELS CENT MIL FILLS DE SANT LLUIS"
Gran exèrcit enviat per França l’any 1823 (d'uns 60.000 homes) en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d’ajuda de Ferran VII perquè fos restaurat com a monarca absolut. L’exèrcit va travessar la frontera espanyola i va recórrer tot el país perseguint el govern liberal refugiat a Cadis. -
LA DÈCADA OMINOSA
Es restableix l'absolutisme > Forta repressió:
* Els liberals son exiliats, empresonats o executats i s'anul·la la legislació del Trienni
* L'església recupera els seus béns (no inquisició)
Ferran VII > Vol suport dels reialistes moderats > Els ultrareialistes (apostòlics) > Descontents > Manifest de la Federació dels Reialistes purs:
* Desqualifica al rei
* Proposen al seu germà: Carles Maria Isidre
* Catalunya: insurecció dels malcontents (1823) -
EL PROBLEMA SUCCESORI DE FERRAN VII
Mort Ferran VII > Reina Maria Cristina i el general Espartero van governar com a regents per la minoria d'edat d'Isabel II, filla del rei (pot governar per la reformació de la Llei Sàlica). Van sorgir dos bàndols:
* Els carlins: partidaris de Crarles Maria Isidre, germà de Ferran VII, a favor de l'absolutisme > Minoría
* Els Isabelins: partidaris d'Isabel II, liberals > Major part del país -
LA GUERRA CARLINA
1833 i 1868 > Consolidació revolució burgesa a l'Estat espanyol > Liberals > Derroten als absolutistes en la primera i segona guerra Carlina > Els Isabelins (exèrcit del govern) i els Carlins (guerrilles) > Protagonitzaren una guerra molt violenta > Carlins:
* Uns volen acord (pau)
* Altres es mostren intransigents (no es rendeixen)
Conveni de Bergara > Carlins abandaonen lluita armada > A Catalunya > Carlins: no accepten pau > Guerra fins a ser derrotats al 1840 -
L'ESTATUT REIAL I L'OPOSICIÓ LIBERAL
Maria Cristina (1834) > Primer Ministre: Martínez de la Rosa > Text constitucional molt conservador > Liberalistes radicals > Revoltes populars (Canvi real de règim)
Maria Cristina (1835) > Per les revoltes > Cap de govern: Mendizábal > Polític d'idees liberals progressistes > Alt suport popular
1836 > Tornada moderats al govern > Esclaten pronunciaments a les ciutats (volien a Mendizábal) > El 12 d'agost > Obligen a la reina regent > Mendizábal ministre d'Hisenda > Reestabliment Const. 1812 -
MENDIZÁBAL
Mendizábal > Lleis > Contribuiren a l'establiment definitiu del liberalisme amb:
* La llibertat d'indústria i comerç
* La supressió de duanes interiors
* La desvinculació de propietats dels nobles
* La desamortització dels béns de l'Esglèsia -
LA DESVINCULACIÓ I DESMORTITZACIÓ
Propietaris de la terra > Noblesa (propietat vinculada: la família heretava les terres si o si) i Església i Municipis (propietat amortitzada) > Les dues no es podien vendre ni comprar ja que pertany a la família, i restaven sempre en poder dels seus beneficiaris.
* Desvinculació > Lliurement de les seves terres que fins ara pertanyien a les families > Desapareix el règim senyorial i la jurisdicció nobilària
* Desamortització > Propietats esgléisa > Béns nacionals (propietat de l'Estat) -
CONTITUCIÓ DE 1837
Nou govern > Fi a l'Antic Règim > Començament nou Règim Liberal.
La Constitució de 1837 > Més moderada que la de 1812. Tenia:
* Sobirania nacional compartida amb el rei i les corts
* Monarquia constitucional
* Llibertat que permetia l'expressió, la impremta i la religió (tot i que l'Estat obligaba a mantenir la Catòlica).
