-
A la fi del s.XVIII, la societat , política i l’economia espanyola presentava
característiques de l’Antic Règim .
Les reformes il.lustrades de Carles III van impulsar un desenvolupament de
l’agricultura i la indústria manufacturera , però la modernització del país quedava lluny. -
La Guerra del Francès és la denominació popular que ha utilitzat la historiografia catalana des de finals del segle XIX per referir-se a la contesa de 1808-1814. L'ocupació napoleònica va provocar una resistència als pobles i ciutats, i les primeres accions bèl·liques del Bruc van servir d'esperó encara més gran.
-
La Constitución de Cádiz, aprobada el 19 de marzo de 1812, festividad de San José, conocida por eso como la Pepa, es la primera Constitución propiamente española, ya que el Estatuto de Bayona de 1808 no dejó de ser una “Carta otorgada” marcada por el sello napoleónico. -
-Carles IV accedeix al tron l’any 1788 i va intentar mantenir la política reformista que
havia dut a terme Carles III. La Revolució Francesa va fer que l’aristocràcia i la corona tinguessin por de perdre els privilegis i s’inicià una política repressiva :
-Frenar les reformes
-Tancar les fronteres. -
Acabada la Guerra del FRANCÈS el rei Ferran VII va tornar a Espanya el 1814 amb la voluntat
de reinstaurar el sistema de l’Antic Règim que van suposar una sèrie de lluites entre liberals i
absolutistes. -
Ferran VII d'Espanya, anomenat «el Desitjat» i «el rei Felón»3 (San Lorenzo de l'Escorial, 14 d'octubre de 1784-Madrid, 29 de setembre de 1833), va ocupar personalment el tron espanyol entre març i maig de 1808 i, després de l'expulsió del «rei intrús» Josep I Bonaparte i la seva tornada al país, novament des de maig de 1814 fins a la seva mort, exceptuant el breu interval el 1823 en què va ser destituït pel Consell de Regència.
-
Les guerres d'independència hispanoamericanes van ser una sèrie de conflictes armats entre 1809 i 1829, que es van desenvolupar a les colònies i possessions americanes de l'Imperi espanyol a principis del segle XIX, en els quals es van enfrontar el bàndol a favor de les independències, també anomenat revolucionari o patriota, contra el bàndol a favor de mantenir la integritat de la Monarquia espanyola,6 que es coneixeria més tard com a realista o virreinal.
-
El General Riego durà a terme una revolta i els liberals ocuparan el
govern tres anys -
La Dècada Ominosa (1823-1833) va ser un període de la història d'Espanya en què es va restaurar l'absolutisme, amb Ferran VII, i es va perseguir ferotgement tots els liberals. ... Exemple d'això va ser la mort de Rafael del Reg a la plaça de la Cebada de Madrid, lloc on va ser penjat el 7 de novembre de 1823.
-
La Regència de Maria Cristina d'Habsburgo és el període del regnat d'Alfons XIII d'Espanya en què a causa de la minoria d'edat del rei Alfons XIII la prefectura de l'Estat va ser exercida per la seva mare Maria Cristina d'Habsburg-Lorena
-
La regència d'Espartero va ser el darrer període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, anomenat així perquè, després del triomf de la «revolució de 1840» que va posar fi a la regència de Maria Cristina de Borbó, mare de la futura reina Isabel II —llavors amb nou anys—, el general Baldomero Espartero va assumir la regència al seu lloc.
-
El regnat d'Isabel II és el període de la història contemporània d'Espanya comprès entre la mort de Ferran VII el 1833 i el triomf de la Revolució de 1868, que va obligar la reina a marxar a l'exili. El seu regnat està dividit en dues grans etapes: la minoria d'edat (1833-1843) durant la qual van assumir la regència, primer, la seva mare Maria Cristina de Borbó-Dos Sicilias i, després, el general Baldomero Espartero;.
-
La dècada moderada és el nom amb què es coneix el període del regnat d'Isabel II transcorregut entre maig de 1844 i juliol de 1854, així anomenat perquè durant aquests deu anys els liberals conservadors del Partit Moderat van detenir en exclusiva el poder gràcies al suport de la Corona, sense que els liberals progressistes tinguessin la més mínima oportunitat per accedir al govern.
-
Amadeu I d'Espanya (Torí, Piemont, 30 de maig de 1845 - Torí, Itàlia, 18 de gener de 1890)[1] va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó. -
Bienio Progresista es el nombre con el que se conoce el breve período de la historia de España transcurrido entre julio de 1854 y julio de 1856, durante el cual el Partido Progresista pretendió reformar el sistema político del reinado de Isabel II, dominado por el Partido Moderado desde 1843, al profundizar en las características propias del régimen liberal, tras el fracaso de los Gobiernos moderados en la década anterior.
-
El 1863 venç la coalició de progressistes, demòcrates i republicans, encara que puja al poder Narváez, amb un govern dictatorial que acaba el 1868, quan esclata una nova revolució, dirigida contra el govern i la Reina Isabel II: la Revolució Gloriosa. La substitució d'O'Donell no era pas fàcil. Els partits tradicionals comptaven amb molts problemes i enfrontaments entre els seus membres.
-
El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que va suposar la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875. Aquesta etapa de la història espanyola es pot considerar un fet homòleg a la primavera dels pobles que visqueren les nacions europees; arribada, com molts altres fets o corrents, amb un cert retard a la península.
-
La Constitución española de 1869 fue la Constitución aprobada bajo el Gobierno Provisional de 1868-1871, tras el triunfo de la Revolución de 1868 que puso fin al reinado de Isabel II. Fue la Constitución que estuvo vigente durante el reinado de Amadeo I. -
La Primera República espanyola va ser el règim polític vigent a Espanya des de la seva proclamació per les Corts, l'11 de febrer del 1873, fins al 29 de desembre del 1874, quan el pronunciament del general Martínez Campos va donar lloc a la restauració de la monarquia borbònica.
-
Alfons XII d'Espanya, fou rei d'Espanya (1875-1885). El regnat d'Alfons XII va significar el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola.