-
Espartero
-
Tractat de Fontainebleau
Va ser un pacte entre Espanya i França que establia la partició de Portugal, únic aliat de Gran Bretanya a la Unió Europea. El tractat va motivar la concentració de tropes franceses a Espanya, fet que donà lloc a la guerra contra Napoleó. -
Guerra del Francès
Amb l'excusa d'envair Gran Bretanya, les tropes imperials franceses van entrar a la península Ibèrica. Amb l'objectiu de dominar Europa Napoleó va aprofitar per deposar a Carles IV i substituir-lo en el tron pel seu germà, Josep I Bonaparte. La guerra va acabar amb el tractat de Valençay, i va restituir a Ferran VII com a monarca d'Espanya. -
Corts de Càdis
Les Corts de Cadis van ser una assemblea de diputats que primariament es va celebrar a la "Isla de León" (actual San Fernando). Va ser reunida durant el govern de Josep I, en plena revolta antinapoleònica, sota la pressió dels grups cultes il·lustrats i liberals minoritaris, que promulgaven liquidar l’Antic Règim i transformar la monarquia en un estat liberal. -
Constitució de Càdis
Va ser la primera constitució política de la monarquia espanyola i va ser aprovat per les corts de Cadis per 128 vots contra 24. Trencant amb l’Antic Règim, declara que la sobirania és del poble. Defineix el govern com a monarquia moderada hereditària, declara la religió catòlica com a única religió oficial i apunta el propòsit d’establir una divisió administrativa provincial. El poder legislatiu és atribuït a les corts amb el rei, l’executiu al rei, i el judicial als tribunals. -
Ferran VII
També anomenat el desitjat, Ferran VII va ser un dels màxims exponents de l'ABSOLUTISME. Ell es va estar apartat de totes les qüestions polítiques durant la guerra del francès i el 1814 va tornar al seu càrrec. A València va invalidar la Constituició de Cadis fet que va provocar algunes revoltes liberals, però sense més incidents. Ell seria un monarca absolutista, és a dir els 3 pooders de l'estat passarien per ell, sense límits i sense compartir-lo. -
Guerres Carlistes
Van ser tres guerres per aconseguir la monarquia espanyola on es van enfrontar Isabel ll i el seu tiet, Carles Maria Isidre de Borbó. Els dos bàndols s'anommenaven Carlins i Isabelins. Els Carlins volien imposar una monarquia absolutista, mentres que els Isabelins una més liberal. Isabel guanyaria les guerres. -
Pragmàtica sanció
La pragmàtica sanció va ser un fet que es va produir al 1830 que invalidava la prohibició que havia fet Carles IV sobre la successió de les dones al tron. Ferran VII va ser el promotor d'aquest decret perquè no va tenir cap descendent masculí. Això va permetre a Isabel ll regnar. -
Espartero
Espartero era un general militar que va protagoniitzar un aixecament militar. Ell volia imposar reformes liberals a Espanya tanmateix Catalunya va oposar resistència i el general va optar per bombejar la ciutat. Degut aquest fet va haver de dimitir ja que era intolarable que es repetís un fet semblant. Seguidament va regnar Isabel ll. -
Isabel ll
Isabel ll va ser una monarca espanyol LIBERAL. Ella volia més drets i llibertats, una nova constitució, una monarquia parlamentària amb una sobirania nacional i la separació de poders. El seu tiet es va oposar al seu regnat i aquesta discusió va causar les guerres carlines que va guanyar Isabel. Malgrat tot la benevolència d’Isabel la va aprofitar el general Espartero que es va aixecar militarment i es va proclamar com a governador. -
Desamortització de Mendizàbal
Va ser un procés de governamental de comercialització de terres i bèns propietat de l'Església catòlica. Aquesta operació d'expropiació rep el nom del ministre d'Hisenda Juan Álvarez de Mendizàbal (1790-1853), qui la va propulsar. -
Crisis del 1867
Va ser una crisis que a diferència de moltes altres va afectar a les classes populars, i no als grans inversors. Fou causat per males collites i a Cuba, a moltes altres terres espanyoles, havien explotat totes les fonts de recursos. -
Revolució del 1868 ("La gloriosa")
Va ser una sublevació militar amb elements civils que va tenir lloc a Espanya el setembre de 1868 i que va suposar el destronament i exili de la reina Isabell II.
Aquesta revolució va iniciar el període anomenat Sexenni Democràtic, que proposava Espanya com un estat democràtic Tan sols va durar 7 anys, quan es va restaurar la dinastia borbònica el gener del 1875. -
La Primera República
La Primera República Espanyola va ser el sistema polític que hi havia a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan es va restaura la dinastia borbònica.
Va ser el primer intent republicà en la història d'Espanya caracteritzat per la inestabilitat política ja que en els seus primers onze mesos van haver quatre presidents, la tercera guerra carlina, l'aixecament cantonal i la Guerra dels Deu Anys a Cuba -
Alfons XII
Alfons XII era el fill d'Isabel ll, i va ser coronat després del sexenni democràtic, en la restauració Borbònica. Ell va implantar una monarquia autoritària de caire liberal. Va obtar, doncs, per el BIPARTIDISME, un sistema polític que consisteix en dos partits polítcs que s'alteren el poder. Es fan moltes trampes i es sabotegen les eleccions. -
Constitució del 1876
La constitució del 1876 era un text breu que constava de 89 atricles que proclamaven la sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals i instauraven una monarquia constitucional amb importants atribucions a la Corona i un Estat molt centralitzat. -
Cánovas
Antonio Cánovas va ser un polític i historiador espanyol. Fou president del Consell de Ministres i va esdevenir en el principal arquitecte de la Restauració, un règim que perseguia la instal·lació d'un ordre polític estable a Espanya. A aquest fer el van denominar com CANOVISME. -
Guerra de Cuba
La Guerra de cuba és el procés pel qual Cuba va aconseguir l'independència. També es coneix com la guerra del 95, va suposar per Espanya una gran pèrdua de recursos i la fi d'una hegemonia, a més a més de la reducció del terreny espanyol.