Timeline segle XIX

  • 1799 BCE

    1799. Napoleó és anomenat Cònsol

    1799. Napoleó és anomenat Cònsol
    Entre 1799 i 1815 Napoleó va regir els destins de França i d'Europa. Durant el Directori francès, la inestabilitat política i la necessitat de posar fi a la guerra ontra Europa van proporcionar un gran poder a l'exèrcit, el qual va ser recolzat per la burgesia ja que aquesta necessitava ordre per consolidar les transformacions ja produïdes. Aquesta situació fou aprofitada per Napoleó Bonaparte per a accedir al poder.
  • Publicació de La Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana per Olympe de Gouges

    La Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana és un text jurídic francès que exigeix la plena assimilació legal, política i social de les dones, redactat el setembre del 1791 per Olympe de Gouges, sobre el model de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, proclamada el 26 d'agost del 1789, i publicat al tríptic Els drets de la dona, adreçat a la reina.
  • 1804. Napoleó és proclamat Emperador

    La coronació de Napoleó com a emperador dels francesos va tenir lloc el diumenge 2 de desembre de 1804 (11 Frimari, any XIII segons el calendari republicà francès) a Notre-Dame de Paris
  • 1805. Batalla d’Austerlitz

    La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkov u Brna) també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès
  • 2 de maig

    L'Aixecament del dos de maig de 1808 és el nom amb què es coneix l'aixecament popular de Madrid (Espanya), acabat en derrota a favor dels francesos, sorgit per la protesta davant de la situació d'incertesa política generada després del Motí d'Aranjuez
  • Unificació d’Alemanya completada

    La unificació alemanya fou un procés polític endegat al segle XIX que va portar a l'agrupació en un únic estat dels diversos estats alemanys, esdevenint l'Imperi alemany.
  • Constitució de Cadis

    La Constitució de 1812 o Constitució de Cadis (oficialment: Constitució política de la Monarquia espanyola) fou la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis el 1812, reunides a Cadis, sota l'assetjament dels francesos.
  • 1813. Batalla de Leipzig

    La batalla de Leipzig (16 a el 19 d'octubre de 1813),també anomenada batalla de les Nacions , va ser el major enfrontament armat de totes les guerres napoleòniques i la batalla més important perduda per Napoleó Bonaparte .
  • Proclamació del Manifest del perses

    L'anomenat Manifest dels Perses va ser un document subscrit el 12 d'abril de 1814 a Madrid per seixanta-nou diputats al capdavant dels quals es trobava Bernardo Mozo de Rosales i pel qual es demanava a Ferran VII el retorn a l'Antic Règim i l'abolició de la legislació de les Corts de Cadis, just quan el rei acabava de tornar de l'exili i es trobava a València.
  • 1815. Batalla de Waterloo

    La Batalla de Waterloo fou una decisiva batalla entre les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes comandades per Wellington que va tenir lloc el 18 de juny de 1815 a una planura propera a pWaterloo al ducat de Brabant, actualment Brabant Való a Bèlgica.
  • Congrés de Viena

    El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich. Va tenir lloc a Viena (Àustria), de l'1 d'octubre de 1814 al 9 de juny de 1815.
  • Congrés d’Aquisgrà

    Els Congrés d'Aquisgrà o Congrés d'Aix-la-Chapelle, que tingué lloc la tardor de 1818, va ser una reunió entre les quatre potències aliades (Regne Unit, Àustria, Prússia i Rússia) per a decidir la qüestió de la retirada de l'exèrcit d'ocupació de la França napoleònica i la naturalesa de les modificacions que serien introduïdes a conseqüència de les relacions dels quatre poders en relació d'uns amb els altres i, col·lectivament, amb França
  • La Guerra d’Independència i la Constitució de Cadis

    La Revolució de Porto, també anomenada Revolució Lliberal de Porto, fou un moviment de tarannà lliberal que esclatà el 24 d'agost del 1820 a la ciutat de Porto i va tenir repercussions tant en la història de Portugal com en la de Brasil.
  • La Guerra d’Independència i la Constitució de Cadis

    La Revolució de Porto, també anomenada Revolució Lliberal de Porto, fou un moviment de tarannà lliberal que esclatà el 24 d'agost del 1820 a la ciutat de Porto i va tenir repercussions tant en la història de Portugal com en la de Brasil.
  • Pronunciament de Reg

    El pronunciament de Reg va ser la revolució liberal que es va produir a Espanya, inici de les Revolucions de 1820. Després de la Guerra d'Independència Espanyola, els liberals van demanar el retorn de Ferran VII, anomenat “el Desitjat”. Li van demanar que aquest firmés la Constitució de 1812.
  • Revolució liberal de Porto

    La Revolució liberal de Porto va ser un moviment liberal que va comportar conseqüències tant en la Història de Portugal com en la Història del Brasil.
  • Revolta liberal de Nàpols

    Revolució de 1820 o Cicle revolucionari de 1820 foren un conjunt de processos revolucionaris que van tenir lloc a Europa al voltant de 1820.
  • Invasió d’Espanya dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.

    Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d'ajuda que feu Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut
  • Independència de l'Amèrica hispana

    ●Les guerres han estat definides històricament com a guerres d'alliberament o com a guerres civils, ja que bona part dels combatents en ambdós bàndols eren d'origen espanyol. Aquests moviments estan emmarcats i influenciats per la Il·lustració i són anàlegs a altres revolucions similars a ambdós costats de l'Atlàntic com la Revolució Francesa o la Independència del Brasil.
  • 1808. Invasió francesa d’Espanya

    La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
  • Independència de l'Amèrica hispana (4)

    ●Les Guerres d'independència hispanoamericanes foren un seguit de guerres en contra de la dominació de l'Imperi Espanyol a Hispanoamèrica de principis del segle xix coincidint amb la invasió napoleònica de la península Ibèrica durant la Guerra del Francès.
  • Mort de Simón Bolívar

    La Conspiración Septembrina fue un atentado contra la vida de Simón Bolívar cuando era presidente de la Gran Colombia, ocurrido en Bogotá el 25 de septiembre de 1828.
  • Inici de la primera guerra carlista

    La primera guerra carlista fue una guerra civil que se desarrolló en España entre 1833 y 1840 entre los carlistas, partidarios del infante Carlos María Isidro de Borbón y de un régimen absolutista, y los isabelinos o cristinos, defensores de Isabel II y de la regente María Cristina de Borbón, cuyo gobierno fue originalmente absolutista moderado y acabó convirtiéndose en liberal para obtener el apoyo popular.
  • Motí de la Granja de San Ildefonso.

    El motí de la Granja de San Ildefonso fou una revolta militar que esdevingué a Espanya durant la Presidència del Consell de Ministres d'Espanya de Francisco Javier de Istúriz, quan era regent Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies l'estiu de 1836.
  • Revolució de 1840 espanyola

    La regència d'Espartero va ser un període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, així anomenat perquè el general Baldomero Espartero, després del triomf de la "revolució de 1840" que va posar fi a la regència de María Cristina de Borbó, mare de la futura reina Isabel II, que llavors comptava amb nou anys.
  • Revolució de París i proclamació de la II República

    La Segona República Francesa va ser el règim polític republicà instaurat a França durant el període comprès entre el 25 de febrer de 1848 i el 2 de desembre de 1852. Malgrat la seva relativa brevetat, es van produir reformes determinants en el panorama polític i social francès com foren el sufragi universal masculí, així com l'abolició definitiva de l'esclavitud a les colònies franceses.
  • Revolució dels estats dels Habsburgs

    La revolució de 1848 als Estats dels Habsburg va ser un conjunt de moviments revolucionaris que es van succeir als Estats dels Habsburg (l'Imperi austríac i els seus territoris dependents a l'Europa central, els Balcans i Itàlia) entre març de 1848 i juliol de 1849, de forma simultània al cicle revolucionari europeu, iniciat a França i conegut historiograficamente com la revolució de 1848
  • Declaració de Seneca Falls

    La Declaració de Seneca Falls, també coneguda com la Declaració de Sentiments i Resolucions de Seneca Falls, és el document resultant de la convenció celebrada el 19 i 20 de juliol de 1848 signat per seixanta-vuit dones i trenta-dos homes de diversos moviments i associacions polítiques de tarannà liberal i propers als cercles abolicionistes, liderades per Elizabeth Cady Stanton i Lucretia Mott per estudiar les condicions i drets socials, civils i religiosos de la dona.
  • Sentència del cas de Dred Scott contra Sandford

    El Caso Dred Scott contra Sandford[1]​ (también conocido como El Caso Dred Scott) fue una demanda judicial, crucial en la historia de los Estados Unidos, resuelta por la Corte Suprema de dicho país en 1857, en el que se decidió privar a todo habitante de ascendencia africana, fueran esclavos o no, el derecho a la ciudadanía y se le quitó al Congreso la autoridad de prohibir la esclavitud en territorios federales del país
  • Unificació d’Itàlia completada

    La unificació fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes"
  • Revolució de la Gloriosa

    La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i exili de la reina Isabell II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
  • Inici de la comuna de París

    El terme Comuna de París es referia originàriament al govern de París durant la Revolució Francesa. No obstant això, en l'actualitat, el terme es refereix al govern socialista que va exercir el poder breument a la ciutat de París des del 18 de març (formalment el 26 de març) del 1871 fins al 28 de maig del mateix any
  • Setmana sangrenta de París

    El 21 de maig de l'any 1871 es va marcar l'inici de la 'setmana sagnant'. Tot va començar amb l'aixecament de les tropes de la Comuna de París contra el govern, que va respondre amb l'entrada dels militars a una zona mal defensada de la capital i van començar a disparar a qualsevol amb una arma. Més de 20.000 persones van perdre la vida.
  • Inici de la tercera guerra carlista

    La Tercera Guerra Carlista se desarrolló en España entre 1872 y 1876 entre los partidarios de Carlos, duque de Madrid, pretendiente carlista con el nombre de Carlos VII, y los gobiernos de Amadeo I, de la I República y de Alfonso XII.
  • Proclamació de la I República Espanyola

    La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.
  • Constitució espanyola de 1876

    La Constitució Espanyola de 1876 (oficialment: Constitució de la Monarquia Espanyola) fou promulgada per Cánovas del Castillo, un cop aconseguida la restauració borbònica.
  • Pacte del Pardo

    El Pacte del Pardo fou un pacte signat a la mort d'Alfons XII el 24 de novembre de 1885 al Palau del Pardo (Madrid) entre Antonio Cánovas del Castillo, cap del Partit Liberal Conservador, i Práxedes Mateo Sagasta, cap del Partit Liberal Fusionista, els dos dirigents més importants de la restauració borbònica, pel qual acordaven turnar-se en el poder pacíficament donant suport la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, embarassada del futur Alfons XIII.
  • Fundació Partit Nacionalista Basc

    El PNB és un partit nacionalista basc. Fou fundat el 1895 per Sabino Arana, per a defensar les seves tesis en pro de la raça basca, la recuperació dels furs i la defensa de la independència de la "confederació basca", encara que més tard Ramón de la Sota el va dirigir més al conservadorisme regionalista.
  • Creació del partit la Lliga Regionalista

    La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.
  • sufragetes

    El terme suffragette designava, al començament del segle xx, a una dona que reivindicava el dret a vot de les dones, i que fins i tot estava disposada a infringir la llei per aconseguir-ho, en un context en el qual les dones no tenien més opció. D'acord amb l'Oxford English Dictionary, el terme va ser encunyat pel Daily Mail el 1906, com a forma despectiva de distingir les suffragettes i les sufragistes més moderades, una forma de dividir el moviment.
  • Final de la guerra civil americana i abolició de l’esclavitud als EEUU

    L'esclavitud als Estats Units es refereix a la institució legal que va existir als Estats Units d'Amèrica durant els segles xviii i xix. L'esclavitud va ser practicada a l'Amèrica britànica des del principi de l'era de la colonia, i va ser fermament establerta quan es va signar la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica.