-
Tractat de Fontainebleau
Un tractat que va firmar Godoy i permetia a les tropes frances travesar Espanya per atacar portugal i la seva aliança angloportuguesa. Però la intenció real de Napoleó era ocupar Espanya aprofitant-se de les disputes internes de la família reial. -
Motí d'Aranjuez
Una de les revoltes provocades per la situació Espanyola tras les guerres europeas, sobretot la ocupació francesa del territori espanyol i la crisi del absolutisme. Principalment es dirigia contra Manuel Godoy. Quan finalment Godoy es destituït, Carles IV abdica en favor del seu fill, Ferran VII. -
Period: to
La Guerra Contra la França Napoleònica (Guerra del Francès)
-
Regnat de Josep Bonaparte
Al 6 de Maig de 1808 Napoleó otorga la corona d'Espanya al seu germà Josep Bonaparte. Així comença la guerra del Francès, dividida entra els espanyols afrancesats i els patriotes, que no reconeixien a Josep Bonaparte com a rei d'Espanya i eran fidels a Ferran VII -
Creació de la Junta Central Suprema
Aquesta junta tenia anava en contra de la familia Bonaparte que havia ocupat el tro espanyol. -
Primera Fase
Els francessos assetjen Saragossa i Girona. -
Segona Fase
Després de varies victòries succesives, les tropes frances van ocupar gairabé tota la Península al 1812. -
Primera Constitució Espanyola (la Pepa)
Va proposar reformes que acabarien amb l'Antic Règim. Resumidament: -Afirmava la sobirania nacional i que el poder de la nació l'exercia els seus representants. -Establia com a forma de govern una monarquia moderada hereditària. -Els poders es dividien en: poder legislatiu (monarca i les Corts), poder executiu (monarca) i poder judicial (tribunals). -Establia la religió catòlica como l'única religió espanyola. -
Tercera fase
Coincideix amb el declivi militar de Napoleó. Les tropes espanyoles i angleses derrotan definitivament al exèrcit francés i Ferran VII torna a regnar. -
Period: to
Primera Restauració Absolutista
-
Tornada de Ferran VII a Espanya
Un grup de diputats absolutistes li lliuren el Manifest dels Perses, que suggereix que restituís la soberania reial. Aixó va provocar que abolís la Constitució del 1812 y regnés com a rei absolut. -
Independència d'Argentina
Va ser proclamada per el general San Martín. -
Independència Xile
El general San Martín, després de declarar la independència d'Argentina, derrota als exèrcits reialistes a Chacabuco i Maipú, aconseguint també la independència de Xile al 12 de febrer de 1818. -
Creació de la República de la Gran Colòmbia
Al 10 d'agost de 1819 el general Simón Bolívar assoleix també la independència de Colòmbia i crea la República de la Gran Colòmbia, formada per les actuals Colòmbia, Panamà, Veneçuela i Equador. -
Period: to
El Trienni Liberal
-
Pronunciament de Riego
El pronunciament liberal dirigit pel tinent coronel Rafael de Riego triunfa i proclama la Constitució. El rei va haver de jurar la Constitució i moltes de les reformes liberals es van començar a aplicar. També es van deixar en llibertat les persones liberals empresonades i el rei va tornar a convocar les corts. -
Independència de Méxic
Després de més de 10 anys des del primer "crit d'Independència", Méxic es fa independent d'Espanya el 27 de septembre de 1821. -
Period: to
La Dècada Absolutista
-
Fi del Trienni Liberal
La Santa Aliança envia a Espanya els Cent Mil Fills de Sant Lluís. Aquest exèrcit absolutista va reposar a Ferran VII un altre cop com a únic rei absolut. -
Independència de Perú
Simón Bolívar i San Martín van atacar junts Perú i van aconseguir la seva independència al 1824 -
Independència de Bolívia
-
Independència d'Uruguai
-
Pragmàtica Sanció de Ferran VII
La llei de succesió fonamental espanyola prioritzava que regnesin els homes per sobre de les dones. Com que Ferran VII només havia tingut filles, deroga aquesta llei per a que, així, la seva filla Isabel (1830) pogués regnar. Moltes persones absolutistes no ho acceptaven i van donar soport al germà de Ferran VII, Carles Maria Isidre de Borbó. -
Period: to
Triomf del Liberalisme
-
Isabel II hereda el tron
Es fa reina amb només 3 anys, i per tant Espanya va passar a un periòde de Regències, sent la primera la de la seva mare, Maria Cristina. El govern volia mantenir l'absolutisme però l'aixecament Carlí va fer que Maria Cristina busqués suport en el liberalisme, dividit en moderat i progressista. -
Constitució del 1837
Maria Cristina s'aliava amb els liberals moderats, però les propostes populars van crèixers i la van obligar a lliurar el govern als progressites, que van aprovar la Constitució del 1837, prenent mesures per acabar de possar a fi a l'Antic Règim. -
Renunciació de Maria Cristina
Maria Cristina renuncia la regència al 1840 i la va assumir el general liberal progressista Joaquín Baldomero Fernández-Espartero. -
Fi de la Regència d'Espartero
El general liberal moderat Narváez organitza una sublevació que posa fi a la regència d'Espartero. Després, Isabel II puja al tron amb només 13 anys. Durant els primers anys del seu regnat el liberalisme al govern serà moderat en contes de progressista. -
Period: to
La Dècada Moderada
-
Constitució del 1845
Establia la soberania compartida entre la reina i les Corts, escollides per un sufragi molt restringit (només un 0,8% de la població). L'estat es va organitzar de forma centralista, és a dir, igualant les lleis, els impostos i les institucions a totes les províncies. -
Creació del partit centrista Unión Liberal
Es creat per O'Donnell i es va alternar el poder amb els moderats durant l'època dels Moderats i unionistes (1856-1868) -
Pronunciament de Vicálvaro
Es va generar després d'un periode de govern ultraconservador que va patir negativament tota la població espanyola. Va ser dirigit per O'Donnell i amb el suport de moderats i progressistes va posar fi a La Dècada Moderada. -
Period: to
El Bienni Progressista
-
Desamortització de Madoz
Tenia com a objectiu: disminuir el deute públic, protegir inmobles amb Patrimoni Históric i Turístic i, sobretot, vendre les propietats estàtiques de l'Esglèsia per a generar una economia més dinàmica. -
Llei de ferrocarrils
Va ser creada durant el Bienni Progressista i va ser molt important per al desenvolupament de las reds de ferrocarrils de l'època. -
Period: to
Moderats i unionistes
-
Period: to
Finals del regnat d'Isabel II
-
Conspiració contra Isabel II
Progressites i moderats començen a conspirar contra la reina perquè la crisi econòmica s'accentua molt sota el govern moderat. -
Pacte d'Oostende
La reina Isabel II era cada vegada més impopular degut a la crisis econòmica i la forma de govern cada vegada més conservadora i la distanciació de la burgesia, els militar i altres branques del govern del règim. Tot això va originar el pacte d'Oostende, en el que progressistes i demòcrates acordaran fer caure a Isabel II i democratitzar la vida dels espanyols. Al gener de 1868 la Unión Liberal es sumarà a aquest pacte. -
Pronunciament per deposar Isabel II
Liderat pels generals Serrano i Prim, cumplint el pacte d'Oostonde. La revolució coneguda com a "La Glorosia" va triomfar ràpidament i la reina es va veure obligada a abandonar Espanya. Durant aquesta revolució es va construir un govern provisional presidit per Serrano. -
Constitució del 1869
Va ser aprovada per les corts després del final del regnat d'Isabel II. Era de caràcter democràtic: -Reconeixia el sufragi universal masculí -La monarquia es mantenia com a forma de govern -Amplia declaració de drets del ciutadà. Es tria com a regent a Serrano fins a que es triés un rei. -
Period: to
El Regnat d'Amadeu
-
Amadeu I puja al tron
Les Corts van triar com a rei a Amadeu de Savoia, poc després de l'assesinat del general Prim. Va ser un rei democràtic, però s'enfrentava als monàrquics alfonsins i carlins, l'Església i els republicans. A més, bona part de la població el va rebutjar per ser un monarca extranger. Amadeu I abdica després de que esclati la primera guerra per la independència de Cuba i la tercera guerra Carlina -
Principi de la Tercera Guerra Carlina
Promulguda pel pretendent carlí Carles VII. -
Proclamació de La Primera República
Després de l'abdicació d'Amadeu I, les Corts declaren la Primera República espanyola. Des del febrer de 1873 fins al gener de 1874 van governar quatre presidents diferents i es van crear diferents problemes greus com el moviment cantonalista, que dividia l'estat en 17 estats federals i molts no hi estaven d'acord. També se li sumaba la guerra de Cuba i la tercera guerra Carlina. -
Period: to
La Primera República
-
Restauració Borbónica
En el context de caos que hi havia durant la Primera República, el general Pavía va fer un cop d'estat dissolent les corts al 1874 i, després, el general Martínez Campos va proclamar un pronunciament que va restaurar la dinastia dels Borbó. Va començar un periode de molta estabilitat política a Espanya. -
Period: to
Restauració Borbònica
-
Final de la Tercera Guerra Carlina
Cánovas va posar fi a la Tercera Guerra Carlina el 28 de febrer de 1876. -
Constitució del 1876
Part de la seva intenció era contentar a progressites i demòcrates. A part d'una sèrie de nous drets, es va proclamar la sobirania compartida entre les Corts i el rei i la confessionalitat de l'estat. El dret de sufragi va quedar pendent. -
Pau de Zanjón
Cuba va rebre suport dels Estats Units i la guerra va finalitzar amb la pau de Zanjón al 1878. Va ser un acord entre el general espanyol Martínez Campos i els rebels cubans independentistas. -
Aprovació del sufragi universal masculí
Després de ser reconegut per primera vegada en la Constitució del 1869, finalment s'estableix al any 1890. Va ser gràcies al Partit Liberal que aquest dret va ser posible durant el periode de bipartidisme o torn de partits. -
Primera Representació Parlamentaria del PSOE
Després de més de 30 anys desde la seva creació, el PSOE va aconseguir representació parlamentaria, encara que el caciquisme va fer que els partits socialistes i nacionalistes i regionalistes catalans s'acabessin apartant realment de la activitat parlamentària.