Napoleon

SOCIALS Paula i Joel fontana

  • Carles IV

    Carles IV
    Carles IV va començar a regnar, un any abans que esclatés la Revolució Francesa.
  • Napoleó va arribar al poder

    Napoleó va arribar al poder
    El nou primer ministre espanyol, Godoy, va retornar a la política d’aliances amb França, seguint la tradició dels pactes de família del segle XVIII.
  • Napoleó coronat

    Napoleó coronat
    Napoleó es coronat emperador françes després de ser demanat pel Senat.
  • Period: to

    Primera fase

    Les repetides victòries napoleòniques contra grans potencies van suposar el control d’Itàlia. I a España va regnar Josep I.
  • Batalla de Trafalgar

    Batalla de Trafalgar
    Va significar la derrota definitiva d'un estol combinat del Primer Imperi Francès i del Regne d'Espanya, que va esdevenir el 21 d' octubre de 1805 a prop del cap Trafalgar , a les costes de Barbate, Província de Cadis contra la armada del Regne Unit, en la batalla naval más importante de les Guerres Napoleòniques.
  • Dissolució sacre imperi

  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau
    Godoy va signar amb Napoleó el tractat de Fontainebleau, que permetia l’entrada a Espanya de tropes franceses per atacar Portugal, aliat d’Anglaterra. 
  • Portugal

    El pla de Napoleó no era només creuar Espanya per arribar a Portugal, sinó apoderar-se del territori, ocupació que va començar a principis de 1808
  • Motí d'Aranjuez

    Motí d'Aranjuez
    Disconforme amb aquesta política i enemic de Godoy, el príncep hereu, Ferran, va encoratjar el motí d’Aranjuez contra el seu pare, perquè aquest renunciés a la corona. Godoy fou obligat a dimitir i Carles IV va haver d’abdicar en el seu fill.
  • Invasió napoleònica d'espanya

    Invasió napoleònica d'espanya
    La invasió napoleònica d’Espanya va tenir repercussions a Hispanoamèrica. Els cabildos o ajuntaments americans, igual que a la península ibèrica, van proclamar juntes locals per suplir la manca de govern
  • Combat del Bruc

    Combat del Bruc
    Prop del Bruc (a l’Anoia) es va produir el primer combat del Bruc, una mostra de les guerrilles. S’hi van enfrontar una tropa de l’exèrcit francès, de 3 800 soldats, contra les tropes resistents, formades per guàrdies valons, un destacament suís i al voltant de 1 000 sometents catalans.
  • Period: to

    Guerra del Francés

    Atés l’enorme poder de l’exèrcit napoleònic, fins aleshores invencible a Europa, la Junta Central es va veure obligada a aliar-se amb l’enemic tradicional d’Espanya durant el segle XVIII, la Gran Bretanya, que va enviar tropes a la Península. Es van succeir els enfrontaments, que es van saldar amb el precari domini francès del territori.
  • Madrid es rebel·la

    Josep I gairebé no comptava amb suports entre la població espanyola i, el 2 de maig de 1808, el poble de Madrid es va rebel·lar contra les tropes franceses que ocupaven la capital.
  • La gran revolta a Mèxic

    La gran revolta a Mèxic
    A Mèxic va esclatar una gran revolta amb participació indígena.A Nova Granada (1811) i a Río de la Plata (1816) hi va haver rebel·lions liderades per Bolívar i San Martín, respectivament, i es van declarar independents. w
  • Conquesta Rúsia

    Conquesta Rúsia
    Intent de conquesta a Rússia sent greument vençut.
  • Corts generals

    Corts generals
    La Junta Central –reunida a Sevilla– va decidir convocar eleccions constituents per reunir els representants del poble a les primeres Corts Generals.
  • Period: to

    Segona fase

  • Constitució

    Constitució
    Els diputats escollits, influïts pel liberalisme, van aprovar en aquesta ciutat una constitució, la primera de la història d’Espanya.
  • Retrat de Lord Byron

    Retrat de Lord Byron
    Obra de Thomas Phillips. Aquest poeta anglès va personificar l’ideal revolucionari i romàntic. Va prendre part a les revolucions d’Itàlia i Grècia, país on va morir mentre lluitava en la seva guerra per la independència.
  • Carta otorgada

    Una llei fonamental per la qual el monarca limitava voluntàriament els seus poders. 
  • Retirada exèrcit napoleòlic

    Retirada exèrcit napoleòlic
    Després de sis anys de combats, enorme violència, saquejos i destrucció, l’exèrcit napoleònic es va retirar d’Espanya.
  • Ferran VII

    Ferran VII
    Un cop acabada la guerra i mort Carles IV, Ferran VII va tornar a Espanya. 
  • Ferran VII i la constitució

    Ferran VII i la constitució
    Va suprimir la Constitució de i les lleis aprovades per les corts gaditanes. Gran part de l’exèrcit li va fer costat i els liberals van ser perseguits i van haver d’exiliar-se.
  • Desterrament de Bonaparte

    Desterrament de Bonaparte
  • Waterloo

    Waterloo
    Napoleó es finalment vençut a la batalla de Waterloo.
  • Santa aliança

    Santa aliança
    Creació de la Santa aliança, coalició formada per les grans monarquies absolutes europees.
  • Revolucions

    Revolucions
    A Espanya, Portugal, Nàpols i el Piemont es van produir revolucions
  • Coronel Del Riego

    Coronel Del Riego
    El tinent coronel Del Riego es va posar al front de les tropes que havien d’embarcar-se cap a Amèrica i es va revoltar contra Ferran VII a Las Cabezas de San Juan (Sevilla), després que fet que aconseguí la restitució de la Constitució de 1812.
  • Period: to

    Periòde revolucionàri

  • Independència

    Independència
    Va proclamar la independència de Grècia de l’Imperi otomà
  • Rebrots

    Va haver rebrots revolucionaris a França i Rússia
  • Tractat Santa Aliança

    Tractat Santa Aliança
    Ferran VII va invocar el tractat de la Santa Aliança entre potències absolutistes, i un exèrcit de francesos amb el suport de voluntaris espanyols  –els Cent Mil Fills de Sant Lluís– va envair Espanya i va restaurar el tron absolutista. Amb tot això va començar la Dècada Ominosa, un període en què el rei va prendre mesures antiliberals i conservadores, va reposar la Inquisició i va tancar les universitats.
  • Batalla d'Ayacucho

    Batalla d'Ayacucho
    Batalla d’Ayacucho (1824) es va proclamar la independència d’aquest país, que es va sumar a la d’un total de catorze països fins al 1825.
  • Guerres

    Es va iniciar una guerra en què van participar la Gran Bretanya, Rússia i França
  • Revolució de les barricades

    Revolució de les barricades
    Grups d’intellectuals, estudiants i obrers van fer a París la "Revolució de les barricades" contra Carles X
  • Grècia obté la independencia

  • Guerra Carlina

    Guerra Carlina
    Ferran VII va morir, deixant la seva filla Isabel, menor d’edat, com a hereva de la Corona. Per fer-ho, abans de morir, va decretar una nova llei, la Pragmàtica Sanció, anul·lant la llei sàlica, que prohibia que regnessin les dones. Això va desencadenar una guerra civil entre els partidaris de Carles i Isabel. Va ser la primera guerra Carlina.
  • Heredació corona

    Heredació corona
    Ferran VII va morir i la seva filla Isabel II va heretar la Corona. Donada la seva minoria d’edat, va tenir dos regents: la seva mare Maria Cristina, primer, i el general Espartero, després.
  • Period: to

    Regència de Maria Cristina

    Constitueix del primer període de fer la mínima edat d'Isabel II d'Espanya, durant el qual la seva mare Maria Cristina de Borbó-Dos Sicilias va assumir les funcions corresponents a la Corona
  • Period: to

    El carlisme

    El carlisme va voler destronar Isabel II durant la primera guerra Carlina. Espanya va patir dues guerres carlines més durant el segle XIX: la segona, entre 1846 i 1849, i la tercera, de 1872 a 1876.
  • Unió Duanera

    Unió Duanera
    Prússia va prendre la iniciativa i va crear la Zollverein o Unió Duanera, de la qual va excloure els austríacs. Aquesta aliança comercial, que incloïa una única xarxa de ferrocarrils, va impulsar el desenvolupament econòmic i va animar la burgesia a lluitar per la unificació.
  • Period: to

    Regència del general Espartero

  • Period: to

    Dècada Moderada

  • Period: to

    Dècada moderna

    El govern va tenir una oposició molt conservadora, basada en la Constitució de 1845: es va marginar els progressistes i es va reprimir el recentment creat Partit Demòcrata, defensor del sufragi universal.
  • Crisi

    Els obrers patien els efectes de la crisi econòmica internacional
  • Segona republica françesa

    Segona republica françesa
    Va esclatar una revolució que conduí a la proclamació de la Segona República Francesa.
  • Revolució del 1848

    Revolució del 1848
    Amb les seves reivindicacions democràtiques i socials, va produir temor a la burgesia. Per això, el canceller prussià Otto von Bismarck, sota el regnat de Guillem I, va prendre la iniciativa de la unificació per dirigir-la en un sentit autoritari. 
  • Segon Imperi Francès

    Segon Imperi Francès
    Lluís Napoleó Bonaparte va ser escollit president i va proclamar el Segon Imperi francès.
  • Period: to

    Bienni Progressista

    Va començar quan alguns militars moderats, progressistes i demòcrates van aconseguir el poder mitjançant un pronunciament conegut com la Vicalvarada. Es va produir la desamortització de Madoz i es va impulsar el desenvolupament industrial i ferroviari
  • Period: to

    Crisi del moderantisme.

  • Period: to

    Crisi del moderantisme

    Es van alternar en el poder el Partit Moderat i la Unión Liberal, un partit centrista. L’oposició va ser exclosa del Parlament i es va exercir una forta repressió contra militars, polítics i estudiants.
  • Ajut de frança

    Cavour, primer ministre del Piemont, va pactar l’ajut de França, amb el qual va derrotar els austríacs a les batalles de Magenta i Solferino.
  • Period: to

    Guerra de Succesió

    Van voler suprimir l’esclavitud a tota la Unió, però els del Sud s’hi van oposar i van intentar formar un estat independent
  • Guerra a Dinamarca

    Guerra a Dinamarca
    Va declarar la guerra a Dinamarca el 1864 per prendre-li els ducats de Slesvig i Holstein.
  • Derrota àustria

    Derrota àustria
    Àustria fou derrotada a la batalla de Sadová
  • Pacte d’Ostende

    Pacte d’Ostende
    Resultat d’una reunión que va tenir lloc l'agost de 1866 a la ciutat flamenca d'Oostende per grups opositors a la reina Isabel II. Aquest pacte va ser l'origen de «La Gloriosa», la revolució que dos anys després va deposar la reina espanyola.
  • Imperi austrohongarès

    Imperi austrohongarès
    La mobilització nacionalista dels hongaresos va portar a una monarquia dual del Imperi austrohongarès
  • Revolució 1868

    El general progressista Joan Prim i el general Serrano, conforme al que es va pactar a Ostende, van organitzar a Cadis la Revolució de 1868, coneguda com La Gloriosa. Isabel II es va exiliar a França i va començar el Sexenni Democràtic.
  • Sufragi femení

    Sufragi femení
    Estats Units va reconèixer el sufragi femení
  • Nova constitució

    Nova constitució
    Les Corts van promulgar una nova constitució, la més avançada de les aprovades fins a aleshores a Espanya, que incloïa els principis de sobirania nacional, sufragi universal, llibertat de culte i ampliació de la declaració de drets.
  • Drets negres

    Drets negres
    Concedir el dret al vot als antics esclaus negres i, dos grans partits polítics el republicà i el demòcrata
  • Francesos derrotats

    Francesos derrotats
    Els francesos van ser derrotats a la batalla de Sedan i els prussians van ocupar París proclamant el naixement del Segon Imperi alemany (Segon Reich), que va gaudir de sufragi universal masculí.
  • Period: to

    Monarquia democràtica d'Amadeu

    La monarquia democràtica d’Amadeu I. La forma de govern escollida a la Constitució de 1869 va ser la d’una monarquia democràtica, però deixant fora la dinastia borbònica.
  • Period: to

    Primera República

    La Primera República. En els onze mesos que va durar, va tenir quatre presidents: Figueras, Pi i Margall, Salmerón i Castelar. No obstant això, cap d’ells va aconseguir resoldre l’enfrontament polític entre els mateixos republicans al voltant del grau de federalisme que havia de tenir l’estat.
  • Pactes de laterà

    Pactes de laterà
    Pactes de laterà, conjunt d'acords o pactes signats a Roma l'11 de febrer del 1929 entre el Regne d'Itàlia i la Santa Seu. Són anomenats així perquè foren signats al Palau del Laterà, antic palau dels papes. Aquesta signatura tancà el conflicte polític de la Qüestió Romana, iniciat a mitjans del segle xix.