Reis Espanya 1800 --> 1900

  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau
    Es tracta d'un acord secret signat entre el Regne d'Espanya i el Primer Imperi de França per dividir Portugal.
    Aquest es divideix en tres regnes: el nou Regne de la Lusitània del Nord, governat per la filla de Carles IV del Principat de l'Algarve, que governarà Manuel Godoy; i la Lusitània Central. Així doncs, Espanya va permetre el pas de les tropes franceses pel seu territori per poder arribar a Portugal.
  • Carles IV (1788 - 1808)

    Carles IV (1788 - 1808)
    Carles IV d'Espanya, va ser príncep d'Astúries i Rei d'Espanya després de la mort del seu pare Carles III d'Espanya.
  • Constitució Espanyola de 1812 (la pepa)

    Constitució Espanyola de 1812 (la pepa)
    Va ser la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis el 1812, reunides a Cadis, sota l'assetjament dels francesos. Va ser coneguda com "La Pepa", pel fet d'haver-se aprovat el dia de sant Josep. La constitució establia la sobirania en la Nació (no ja en el rei), la monarquia constitucional, la separació de poders, la limitació del rei, el sufragi universal masculí indirecte, la llibertat d'impremta, la llibertat d'indústria i el dret de propietat, entre altres.
  • Josep Bonaparte (1808-1813)

    Josep Bonaparte (1808-1813)
    Josep Bonaparte, també anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas, va ser rei de Nàpols i rei d'Espanya, però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.
  • Guerra de la Independencia (1808 – 1814)

    Guerra de la Independencia  (1808 – 1814)
    La Guerra de la Independencia va ser un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que va acabar el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
  • Pragmàtica sanció

    Pragmàtica sanció
    La Pragmàtica Sanció de 1830 va ser aprovada per Ferran VII la qual proclamava la Pragmàtica de 1789 que havia estat aprovada per les Corts d'aquell any a instàncies del rei Carles IV i que no havia entrat en vigència per raons de política exterior. La Pragmàtica de 1789 anul·lava el reglament de successió de 1713 de Felip V que, a excepció de casos extrems, impossibilitava a les dones accedir al tron.
  • Ferran VII (1808 i 1814-1833)

    Ferran VII (1808 i 1814-1833)
    Ferran VII va recobrar la corona pel Tractat de València (1813) i va tornar a Espanya el març de 1814. A València, 69 diputats absolutistes li van lliurar el Manifest dels Perses, sol·licitant-li l'anul·lació de tot el que va ser aprovat a Cadis i la tornada a l'absolutisme.
  • Guerres carlistes

    Guerres carlistes
    Les Guerres Carlines van ser tres guerres que van tenir lloc a Espanya al segle XIX com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del segle XIX van sostenir els carlistes (absolutistes), partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i els liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.
    (1833 - 1876)
  • Joan Prim

    Joan Prim
    Va ser un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del segle xix.
    Es va integrar en l'exercit per defensar el tron d'Isabel II des del principi de la Primera Guerra Carlista. Inclinat per les guerres liberals es va llançar a la política com a diputat per Tarragona. Es va enfrontar a l'autoritària d'Espartero i va acabar contribuint a derrocar-lo.
  • Isabel II d'Espanya (1833 i 1886)

    Isabel II d'Espanya (1833 i 1886)
    Al llarg del seu regnat es va produir la configuració de l'Estat liberal a Espanya. A la mort de Ferran VII el 29 de setembre de 1833, la seva esposa, Maria Cristina de Borbó-Dos Sicília va assumir la regència amb el suport dels liberals, en nom de la seva filla i futura reina, Isabel II.
  • Amadeu de Savoia (1870 - 1873)

    Amadeu de Savoia (1870 - 1873)
    Va ser escollit com a rei d'Espanya per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbóva, només va ser rei 3 anys, ja que no podia canviar res i va acabar dimitint. Quan se'n va s'insta-la la primera república espanyola.
  • La Primera República

    La Primera República
    Va ser el règim polític que hi va haver a Espanya. En els seus primers onze mesos va haver-hi quatre presidents del Poder Executiu, tots ells del Partit Republicà Democràtic Federal, fins que el cop d'Estat del general Pavía va posar fi a la República Federal i va donar pas a la República Unitària sota la dictadura del general Serranol. Va estar marcat per tres conflictes armats simultanis: la tercera guerra carlina, l'aixecament cantonal i la Guerra dels Deu Anys a Cuba.
  • Baldomero Espartero (1793 -1879)

    Baldomero Espartero  (1793 -1879)
    Va ser un militar i polític espanyol. Durant la primera guerra carlina va estar del costat de la reina Isabel II d'Espanya.
    Ha estat l'únic militar espanyol amb tractament d'Altesa Reial i, malgrat totes les seves contradiccions, va saber passar desapercebut els darrers vint anys. Va rebutjar la Corona d'Espanya i va ser tractat com una llegenda des de ben jove.
  • Alfons XII (1875-1885)

    Alfons XII (1875-1885)
    Va ser rei d'Espanya. Va ser retorn de la casa de Borbó a Espanya després de la breu pausa iniciada l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyol.
    Alfons XII va començar el bipartidisme que consisteix en el fet que hi ha dos partits que entre ells de forma acordada es comparteixen el govern (partit liberal i partit conservador) i feien eleccions manipulades.