-
Mèxic i l'Amèrica Central--, els diferents grups insurgents van aconseguir la independència el 1821. El paìs resultant va tenir seriosos problemes de governabilitat i va acabar dividint en molts petits estats, sobretot a l'America Central.
-
era el més emblematìc per a lesautoritats espanyoles. Allà hi havia les principals riqueses, bàsicament mines, i ciutats impotants com Lima o el port del Callao. Això explica que fos l'ultim reducte de les forces realistes--nom amb què eren conegudes les tropes espanyoles que lluitaven a favor del rei Ferran VII.
La batalla d'Ayacucho (1824) va posar fi a la dominació espanyola al Perú. -
El període revolucionari francès va coincidir amb el regnat de Carles IV (1788-1808) a Espanya, un monarca no gaire intressat pels afers de govern. L'esclat de la Revolució Francesa va provocar que a Espanya tanqueés les fronteres amb França per a evitar que les idees revolucionàries s'estenguessin pel seu territori, sobretot des que Manuel Godoy es va fer càrrec del govern espanyol.
-
El liberalisme es basa en la llibertat de l'individu, reflecrida en la Declaració dels Drets de l'Home, i en la divisió de poders
-
D'una banda, es va anar confirmant una branca moderada que aviat va connectar amb els sectors consevadors, que van entendre que l'absolutisme era una ideologia caduca i que calia avançar. Els moderats s'incinaven per règims monàrquics i pel sufragi censari, és a dir, per limitar el dret de vot a unes quantes persones.
De l'altra, alguns sectors liberals van optar per solucions més radicals i van ser partidaris de règims republicans i d'estendre al dret de vot a tots els ciutadans. -
Godoy va governar de manera ambigua: tan aviat lluitava contra França com hi pactava. L'any 1807 va signar el tractar de Fontainebleau amb Napoleó i va permetre el pas de les tropes franses per la Península amb la falsa promesa que es repartirien el regne de Portugal ja que aques no havia fet cas del Blocatge Continental
-
Amb tot, el malestar s'havia generalitzat a Espanya i Godoy va ser assenyalat com principal culpable de la situació, de manera que el març de 1808 va esclatar una revolta: el motì d'Aranjuez.
-
De manera espontània, i sense un lideratge definit, la població de Madrid es va alçar contra les tropes franceses lluitant amb armes improvisades. La repressió que va seguir els fets va ser molt dura.
-
Consistien en accions aÏllades en què el factor sorpresa tenia un paper molt important. Petits grups d'homes armats, aprofitar-se del coneixement del terreny, paraven emboscades als soldats francesos. La guerra de guerrilles és una lluita de desgast, a llarg termini, en què es busca desmoralitzar l'enemic. La majoria de guerrillers provenien de les classes populars, però també hi havia membres de l'Església i de la noblesa fent de guerrillers.
-
Es l'episodi més conegut de la guerra del Francès. Tracta de dues accions militars, a mig camí entre la guerra convencional i la guerrilla, als voltants de la muntanya de Montserrat. A l'acció real s'hi va afegir la llegenda del timbaler del Bruc.
-
Algunes ciutats van oposar-se a la presència dels exèrcits francesos i els van negar l'entrada. La resposta va ser sotmetre-les a setges llargsi cruents. Saragossa en va partir dos, en el primer dels quals va destacar la figura mítica d'Agustina d'Arago, Girona també va ser víctima de doversos setges que van ocasionar la destrucció gairebé total de la ciutat i una gran mortaldat entre els gironis.
-
El regnat de Josep I (1808-1813) va coincidir amb la guerra del Francès i amb el rebuig de gran part de la població espanyola, que el veia com un rei imposat i forà
-
(1808), que va representar una severa derrota per a Napoleó i que va suposar el confinament dels soldats presoners a l'illa de Cerbera, on van viure en condicions pèssimes.
-
Una de les preocupacions dels dirigents espanyols que no reconoixien l'autoritat de Josep Bonaparte era com calia organitza el país i la lluita. Amb tal fi es van formar les juntes locals, que eres coordinades per una Junta Suprema Central, que traçava les directius que s'havien de seguir.
La Junta Suprema va convocar les Corts de Cadis amb la finalitat de dotar a Espanya d'una constitució. -
Reconeixia la sobirania nacional, la igualtat entre els ciutadans, la separació de poders i el drat a l'educació, entre d'altres. Espanya passava a ser una monarquia constitucional. Malauradament, quan Ferran VII va retonar de l'exili la va abolir. Tornarien així els temps foscos de l'absolutisme.
-
En què les tropes aliades, encapçalades pel britànic Wellington, van vèncer l'exèrcit francès en el que es considera la retirada definitiva de la Península.
-
La idea d'una gran confederació, que tant havia desitjat Simón Bolívar, va desaparèixer amb la fragmentació i la rivalitat entre territoris. No es van poder mantenir ni les fronteres dels virregnats espanyols. On més es van posar de manifest les disputes va ser a l'America Central. Alguns dels nous països van entrar en pugna per qüestions de fronteres, un problema que encara s'arrosega.
