-
LA DIFUSIÓ DE LES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ
La Il·lustració (en francès: Les Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) és un corrent filosòfic, polític i social europeu[1] que va aparèixer al Regne de França,[2] al Regne Unit[2] i a Alemanya[2] a finals del Segle XVII.[1] Després es va estendre, amb empremta francesa,[1] a altres parts d'Occident durant el segle xviii,[1] anomenat el segle de les llums -
ESPANYA ABANS DE LA GUERRA
El Regnat de Carles IV abans de la guerra.
Es caracteritza per la presencia de Manuel de Godoy i per els
Principals fets historics del periode. -
CAUSA DIRECTA DE LA GUERRA
La causa directa de la guerra. El Tractat de Fontainebleau, la intervenció de Napoleó, la coronació de Josep I, la resistencies dels francesos, entre altres. -
LES DEMANDES DELS CRIOLLS
Crioll és aquella persona que a l'Amèrica Espanyola designava un fill de peninsulars nascut a Amèrica.[1] Històricament, els criolls compartien, generalment, una ètnia castellana i es concentraven a les capes més altes de la societat. Contrari a la creença popular, els criolls sí podien tenir càrrecs en la política. Així mateix, tots els virregnats a Amèrica han tingut almenys un virrei crioll. També hi va haver a les Corts de Cadis presidents i diputats criolls i mestissos. -
CAUSES DEL MOVIMENT D'EMANCIPACIÓ
La nova edició d’aquest llibre d’Andreu Nin, publicat per primera vegada durant la Segona República, és una de les formulacions pioneres de la relació entre el moviment nacional català i el moviment obrer de Catalunya. Lluita obrera i lluita per l’alliberament nacional es relacionen de manera molt estreta en el pensament de l’autor. -
ELS AFRANCESATS
En termes generals rebien el qualificatiu d'afrancesats tots aquells que es mostraven seguidors de la cultura francesa i la il·lustració, a partir dels inicis del s. XVIII quan els Borbons assoliren el tron espanyol. Més endavant, durant la Guerra del Francès (1808-1814), la paraula va passar a designar més específicament els partidaris de Josep I Bonaparte i el reformisme liberal, així com aquells que col·laboraven amb l'Administració napoleònica. -
LA REVOLTA POPULAR
El conseller de Vertebració de l'Territori, Mobilitat i Habitatge, José Luis Soro ha destacat, en la presentació de "Goya: una icona cultural i turístic" la importància de la figura de l'pintor aragonès per al desenvolupament d'un nou producte turístic "experiència Goya" en la qual es puguin unir la figura de l'pintor, el patrimoni cultural i la gastronomia. -
MIMETISME DELS ESTATS UNITS
El moviment per la independencia de les colonies al nord del continent va ajudar a despertar les consciencies al centre i al sud del continent.
L'exit del moviment va estimulr els iberoamericans. -
LA GUERRA DEL FRANCÈS
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.Fou provocada per la pretensió de Napoleó d'instal·lar el seu germà Josep Bonaparte en el tron espanyol després de les abdicacions de Baiona. -
EL PROCÉS D'INDEPENDÈNCIA
Les Guerres d'independència hispanoamericanes foren un seguit de guerres en contra de la dominació de l'Imperi Espanyol a Hispanoamèrica de principis del segle xix coincidint amb la invasió napoleònica de la península Ibèrica durant la Guerra del Francès. Tots els països de la regió aconseguiren proclamar de forma efectiva la seva independència i a la mort de Ferran VII l'any 1833 només Cuba i Puerto Rico seguien sota control espanyol. -
LES CORTS DE CADIS
Es trobava, la Junta Suprema Central, la Asamblea Nacional, la Constitució al 1812, i molt més. -
LA RESTAURACIÓ DEL ABSOLUTISME
La petició de Ferran VII, el retorn del absolutisme a tota Europa, els militars liberals, etc. -
VIRREGNAT DE LA PLATA
El Virregnat del Riu de la Plata (castellà, Virreinato del Río de la Plata),establert en 1776,va ser l'última divisió administrativa de l'Imperi Espanyol durant la colonització d'Amèrica. Va integrar els territoris de les governacions de Buenos Aires, Paraguai, Tucumán, Santa Cruz de la Sierra i els corregiments de l'Alt Perú i Cuyo, que en l'actualitat són part de les repúbliques de l'Argentina, Uruguai, Paraguai, Bolívia, el sud del Brasil i possiblement una franja de la costa tropical de Xile -
EL TRIENNI LIBERAL
-
VIRREGNAT DE NOVA ESPANYA
La Nova Espanya (Virreinato de Nueva España en castellà) fou el virregnat de l'imperi Espanyol a Amèrica del Nord i Àsia, nascut per cèdula reial el 17 d'abril, 1535 i amb una duració de 286 anys, fins al 21 de setembre, 1821, data en què el territori continental del virregnat aconseguí la seva independència i naixeria Mèxic, aleshores conformat com a monarquia constitucional amb el nom d'Imperi Mexicà. -
VIRREGNAT DEL PERÚ
El virregnat del Perú fou el territori d'administració colonial espanyola que comprenia bona part de l'Amèrica del Sud. Fou creat el 20 de novembre de 1542 i la seva capital fou Lima. Es va dissoldre el 9 de desembre de 1824. -
CONSEQÜENCIES DE LA INDEPENDÈNCIA
Les Guerres d'independència hispanoamericanes foren un seguit de guerres en contra de la dominació de l'Imperi Espanyol a Hispanoamèrica de principis del segle xix coincidint amb la invasió napoleònica de la península Ibèrica durant la Guerra del Francès. Tots els països de la regió aconseguiren proclamar de forma efectiva la seva independència i a la mort de Ferran VII l'any 1833 només Cuba i Puerto Rico seguien sota control espanyol. -
L'EPOCA DE LES REGÈNCIES
-
LA PRIMERA GUERRA CARLINA
El enfrontament ideologic, la caiguda de la guerra de Carlina, la regència de Maria Cristina de Borbon Dos Sicilias del 1833-1840 -
LA REGÈNCIA DE MARIA CRISTINA
La minoria d'edat d'Isabel II, la regència de Maria Cristina, el Estatut reial, la instauració de l'estat liberal a Espanya i la divisió dels liberals -
LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL D'ISABEL II
El regnat d'Isabell II d'Espanya és el període de la història d'Espanya en que l'estat es constitueix com una monarquia constitucional després de la mort de Ferran VII de Castella el 1833 i la promulgació de la Constitució espanyola de 1837. Acabada la Guerra del Francès (1808-1814) el retorn al tron de Ferran VII de Castella suposà la derogació de la Constitució Espanyola de 1812 elaborada a les Corts de Càdis i la restitució de la monarquia absoluta borbònica. -
ELS CARNILS
El carlisme, también anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser -i tot i que Molt reduit, encara és- un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar 1 branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola. El carlisme va nèixer el 1833 com 1 moviment tradicionalista en OPOSICIÓ a l'liberalisme. Els Seus postulats ideològics és van resumir en el lema de Déu, pàtria, furs i rei. -
EL SEXENNI DEMOCRÀTIC
El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875. Aquesta etapa de la història espanyola es pot considerar un fet homòleg a la primavera dels pobles que visqueren les nacions europees; arribada, com molts altres fets o corrents, amb un cert retard a la península.