-
-
L'any 1807, Manuel Godoy va signar el tractat de Fontainebleau per deixar pasar a les tropes franceses de Napoleó a la península ibèrica a canvi de de repartir-se Portugal.
-
Napoleó, que ja havia iniciat l'ocupació de la Península, va obligar la familía reial a translladar-se a Baiona i allà els va forçar a abdicar a favor d'ell mateix. Napoleó va nomenar a Josep Bonapart, el seu germà, rei d'Espanya. Als seguidors de Josep se'ls coneixia com els "afrancesats"
-
Com a conseqüència de la invasió napoleònica de la península, es van inicia a diferents llocs d'Iberoamèrica revoltes contra la metròpolis i proclames d'independència.
-
De manera espontània, i sense un llideratge definit, la població de Madrid es va alçar contre tropes franceses lluitant amb armes improvisades. La repressió que va seguir els fets va ser molt dura.
-
-
Napoleó va perdre i aixó va suposar el confinament dels seus soldats presonares a l'illa de Cabrera, on van viure en condicions pèssimes
-
La Junta Suprema va convocar les Corts de Cadis amb la finalitat de dotar España d'una constitució. L'any 1812 les Corts van aprovaruna de les constitucions més liberals i avançades, per l'època, de l'història d'Espanya.
La Constitució de 1812 aprovava la sobirania nacional, la igualtat entre els ciutadans... Espanya pasava a una monarquia constitucional. -
Les tropes aliadas, encapçalades pel britànic Wellington, van vèncer l'exèrcit francès en el el que es considera la retirada definitiva de la península.
-
Les revoltes es van iniciar a l'Argentina el 1810 i es van estendre pel Paraguai i l'Uruguai (1811). L'independència d'aquests territoris no van quedar garantida fins a la victòria de San Martín a Chacabuco(1817). Bolívia va ser un dels ultims països que es va alliberar.
-
(Mèxic i l'Amèrica central) Els diferents grups insurgents van aconseguir la independència el 1821. El país resultant va tenir seriosos problemes de governabilitat i va acabar dividit en molts petits estats, sobretot a l'Amèrica central
-
Simón Bolívar l'artífex de l'independència del virregnat de Nova Granada. Malgrat els intents de Bolívar de fer una confederació (la gran Colòmbia) al final el virregnat va quedar dividit en tres estats: Veneçuela, Colòmbia i l'Equador.
-
Era el més emblemàtic per a les autoritats espanyoles. Hi havia les principals riqueses (mines i la ciutat de Lima i el port del Callao). Això explica que fos l'ultim reducte de les forces realistes. La batalla d'Ayachucho va possar fi a la dominació espanyola de Perú
-
+La idea de una gran confederació va desaparèixer amb la fragmentació i la rivalitat de territoris. On més es van posar en manifest les disputes va ser ha Amèrica central.
+L'administració dels nous estats va caure en mans de cabdills militars. Van imposar règims totalitaris i corruptes a favor de les oligarquies. Per això, la inestabilitat política es manté com unna constant de la història contemporània d'Iberoamèrica.
+El colonialisme espanyol va ser substituit per el colonialisme comercial. -
Va estar farcit de canvis de governs, de constitucions, cops d'estats militars i de tot tipus de tensions que van impedir la consolidació d'un règim liberal similar als que havien triomfat a Europa. Malgrat tot, es van aconseguir algunes millores.
Es van signar una serie de desamortitzacións, entre les quals hi havien la MENDIZÁBAL de 1836 i la de MADOZ de 1855. -
Mendzábal va ser una figura del liberalisme progressista que va intentar modernitzar el país durant els períodes en què va tenir càrrecs de govern. La seva mesura més destacable va ser la llei de desmortització de 1836.
-
Un nou pronunciament militar comandat per Primm i Serrano van enderrocar la monarquia. La primera república no va durar no va durar més d'un any. Gran part del fracàs de la republica va ser el federalisme, que no va ser entés.
-
El general Pavía va derrocar la Primera República i va possibilitar el retorn del Borbó al tron d'Espanya El 3 de gener de 1874 el general Pavía va fer entrar tropes de la guàrdia civil a l'edifici i va dissoldre les Corts. Aquests fets va posar fi al Sexenni democràtic.
