-
L'antic règim va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar -
Aquest tractat va ser del rei Carles IV i Napoleó.
Consisteix en que les tropes franceses puguin passa per Espanya per conquistar Portugal. -
El príncep Ferran li va fer un motí al seu pare Carles IV, i després va provocar la caiguda de Godoy. -
El buit del poder que es va produir a Espanya pels Francesos, va fer que Napoleó s'anés a Cadis, l'únic lloc de espanya que no estava conquistada pels Francesos, y que nomines al seu germà hereter del tron. -
Les corts de cadis, can donar lloc a la primera constitució a Espanya.
S'anomena la pepa perquè es va redactar just en Sant Josep, es deia així perquè si Josep es pepe Josepa es pepa.
Era progressista, i liberals. -
El tractat de de Valençay va ser un tractat per reconciliar la tranquilitat, establir la pau y posar fi a la guerra entre Portugal, Espanya y França.
Aquest tractat va ser un acord afimat en el castell de Valençay, localitzat a Portugal. -
La pintura de Goya, demostra clarament con van atacar els francesos als espanyols quan aquests es van resistir.
En el quadre veiem els afusellaments del 3 de maig.
A mes, la pintura de Goya es tardia. -
-
Un pronunciament és una forma de rebel·lió militar o cop d'estat, peculiar d'Espanya i el món hispanoparlant, característic del segle xix. També existeix aquest concepte al món lusòfon amb la forma pronunciament. -
-
-
La dècada ominosa és el període que comprèn des de la fi del trienni liberal fins a la mort de Ferran VII el 1833. Aquesta denominació és perquè va ser una època de decadència i ineficàcia governamental. -
La Pragmàtica Sanció de 1830 va ser una Pragmàtica Sanció aprovada per Ferran VII d'Espanya el 29 de març de 1830 que va promulgar la Pragmàtica de 1789 que havia estat aprovada per les Corts d'aquell any a instàncies del rei Carles IV i que no havia entrat en vigor per raons de política exterior. -
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys va ser el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830 -
La Constitució de 1837 estableix un catàleg de drets i llibertats en el Títol I (art. 2 a 11). Recull els drets de seguretat personal, petició, igualtat, propietat privada i llibertat d'impremta. No s'estableixen drets de caràcter social. És menys progressista que «la Pepa» y el general Espartero ocupa nova regència. -
El pronunciament de 1841 va ser un pronunciament patrocinat i promogut per la ex regent d'Espanya, María Cristina de Borbó i el seu marit, Fernando Muñoz, contra el regent, el general.
Espartero que es va forjar des de l'exili a França de la Reina Governadora juntament amb elements del Partit Moderat també en l'exili, i militars afins. -
Antonio Cánovas del Castillo va ser el fill primogènit d'Antonio Cánovas García, un mestre nascut a Oriola (Alacant), i de Juana del Castillo i Estébanez, filla de Juan José del Castillo i cosina germana de l'escriptor i arabista Serafín Estébanez Calderón. Va ser un bon estudiant, interessat sobretot per la història i les humanitats. Però va quedar orfe de pare als quinze anys, juntament amb els seus quatre germans, el març de 1843. -
La dècada moderada és el nom amb el qual es coneix al període del regnat d'Isabel II transcorregut entre maig de 1844 i juliol de 1854, així anomenat perquè durant aquests deu anys els liberals conservadors del Partit Moderat van posseir en exclusiva el poder gràcies al suport de la Corona, sense que els liberals progressistes tinguessin la mínima oportunitat per a accedir al govern.
En aquesta dècada s'aprova la Constitució de 1845, un text que expressa el pensament del moderantisme dominant. -
Amadeu I d'Espanya (Torí, Piemont, 30 de maig de 1845 - Torí, Itàlia, 18 de gener de 1890)[1] va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó. -
-
Antonio Maura i Montaner (Palma de Mallorca, 2 de maig de 1853; Torrelodons, 13 de desembre de 1925) va ser un polític espanyol, president del Consell de Ministres en cinc ocasions durant el regnat d'Alfons XIII; -
Bienni Progressista és el breu període de la història d'Espanya transcorregut entre juliol de 1854 i juliol de 1856, durant el qual el Partit Progressista va pretendre reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat donis de 1843, en aprofundir en els característiques pròpies del règim liberal, després del fracàs dels Governs moderats en la dècada anterior. -
Alfonso XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), va ser rei d'Espanya (1875-1885). El regnat d'Alfons XII va significar el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat el 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola. -
-
El Pacte d'Ostende va ser l'acord signat el 16 d'agost de 1866 a la ciutat belga d'Ostende pel Partit Progressista i pel Partit Demòcrata, per iniciativa del general progressista Juan Prim, per a derrocar la monarquia d'Isabel II d'Espanya. -
Va ser una revolta militar amb elements civils que va tenir lloc a Espanya al setembre de 1868, la qual va suposar el destronament i exili de la reina Isabel II i l'inici del període denominat Sexenni Democràtic (1868-1874). -
-
-
-
La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876. El pretendent al tron del Regne d'Espanya Carles VII va cridar a la revolta el 15 d'abril de 1872 i va ser escoltat pel País Basc, Catalunya i també es van aixecar partides a altres llocs. -
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica. -
Va ser un cop d'estat que es va produir a Espanya el 3 de gener de 1874, durant la Primera República i que va estar encapçalat pel general Manuel Pavía, capità general de Castella la Nova la jurisdicció de la qual incloïa Madrid. -
El règim de la Restauració Borbònica a Espanya s'assentava en un sistema dissenyat des de dalt per assegurar la permanència i estabilitat en el poder dels grups dominants. Només dos partits polítics podien alternar-se al poder, Liberals i Conservadors. La resta d'opcions polítiques quedaven fora del sistema i sense cap possibilitat d'accedir al poder. -
El pronunciament de Sagunt o pronunciament de Martínez Campos fou un pronunciament fet pel General Martínez Campos a Sagunt el 29 de desembre de 1874, que va suposar la restauració borbònica, la fi al Sexenni Democràtic (1868-1874) i de la Primera República Espanyola (1873-1874) -
La Constitució Espanyola de 1876 (oficialment: Constitució de la Monarquia Espanyola) va ser promulgada per Cánovas del Castillo, una vegada aconseguida la restauració borbònica. -
Alfonso XIII d'Espanya (Madrid, 17 de maig de 1886 - Roma, 28 de febrer de 1941) [1] va ser rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941). Va ser fill pòstum d'Alfonso XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria. -
La Guerra Hispano-nord-americana, Guerra Hispano-americana o Hispano-nord-americana, que a Espanya és coneguda popularment com Desastre del 98 o Guerra de Cuba ia Cuba com Guerra Hispano-cubana-nord-americana, es va dur a terme entre Espanya i Estats Units de Amèrica el 1898 -
La Guerra Hispano-nord-americana, Guerra Hispano-americana o Hispano-nord-americana, que a Espanya és coneguda popularment com Desastre del 98 o Guerra de Cuba ia Cuba com Guerra Hispano-cubana-nord-americana, es va dur a terme entre Espanya i Estats Units de Amèrica el 1898 -
Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que van succeir a Barcelona , i altres ciutats industrials catalanes , entre el 26 de juliol i el 2 d' agost de 1909 . El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, on el dia 9 de juliol havia començat la Guerra de Melilla -
El pistolerisme va ser un fenomen propi dels anys compresos entre 1918 i 1923 als Països Catalans -
La Vaga de La Canadenca va ser una important vaga que es va produir durant els mesos de febrer i març de 1919 que va constituir una de les fites més rellevants de la història del moviment obrer català -
El Directori militar de Primo de Rivera constitueix la primera etapa de la Dictadura de Primo de Rivera instaurada a Espanya durant el regnat d'Alfons XIII després del triomf del cop d'estat del 23-25 de setembre de 1923. Directori militar va ser el nom que es va donar a la institució integrada exclusivament per militars que sota la presidència del general Primo de Rivera havia d'assessorar-lo en les funcions de govern.
-
El Directori civil constitueix el segon i últim període de la Dictadura de Primo de Rivera a Espanya. Es va dir així pel nom que va rebre el govern nomenat per Miguel Primo de Rivera el desembre de 1925 i que va substituir el Directori militar que havia ocupat el poder des del triomf del cop d'estat de Primo de Rivera el setembre de 1923. -
Un cop d'estat és la usurpació del poder vigent de manera violenta i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport dels altres estats, amb lobjectiu daconseguir el poder. -
-
La Confederació General del Treball (CGT) és una organització sindical espanyola d'orientació anarcosindicalista creada el 1979 com a conseqüència d'un procés judicial entre dues faccions de la CNT. El grup anomenat fins llavors CNT-Renovada o CNT-Congrés de València, constituït l'any 1979, va perdre el plet amb l'altre sector i amb ell el dret a l'ús de les sigles històriques del sindicat.
