Screenshot 2021 04 22 10.39.50

SEGLE XIX ESPANYOL

By zamueh
  • Period: to

    EL PLANTEJAMENT DEL CONFLICTE

    El període de revolució de França coincideix amb el regnat de Carles IV a Espanya.
    A causa de la Revolució Francesa Espanya va tancar les fronteres amb França per a evitar les idees revolucionàries, sobre tot des que Manuel Godoy es va fer càrrec del govern espanyol.
  • TRACTAT DE FONTAINEBLEAU

    TRACTAT DE FONTAINEBLEAU
    Godoy, governant Espanya de manera ambigua, va signar el tractat de Fontainebleau amb Napoleó, permetint així el pas de les tropes franceses per la Península prometint falsament que es repartirien el regne de Portugal ja que aquest no havia fet cas del Blocatge Continental.
  • MOTÍ D'ARANJUEZ

    MOTÍ D'ARANJUEZ
    El malestar que s'havia generalitzat a Espanya i Godoy va ser assenyalat coma principal culpable de la situació. Va esclatar una revolta que va ser anomenada com "el motí d'Aranjuez". Ferran VII, hereu del tron, va obligar a abdicar el seu pare i a destituir el primer ministre.
  • JOSEP BONAPARTE

    JOSEP BONAPARTE
    Napoleó, que ja havia iniciat l'ocupació de la Península, va obligar a la família reial a traslladar-se a Baiona, forçant-los a abdicar a favor d'ell mateix. Seguidament, va nomenar al seu germà, Josep Bonaparte, rei d'Espanya.
  • L'ALÇAMENT DEL 2 DE MAIG DE 1808 A MADRID

    L'ALÇAMENT DEL 2 DE MAIG DE 1808 A MADRID
    Un dels fets més destacables del component popular, que és el que ha cridat més l'atenció als historiadors, és l'alçamentdel 2 de maig a Madrid.
    En aquest fet la població de Madrid es va alçar contra les tropes franceses lluitant amb armes improvisades.
  • LES GUERRILLERES

    LES GUERRILLERES
    Consistien en que petits grups d'homes que coneixien perfectament els terrenys, paraven emboscades als soldats francesos. L'objectiu era guanyar a l'enemic desmoralitzant-lo.
    La majoria de guerrillers provenien de les classes populars pero també provenien de l'Església i de la noblesa.
    Aquesta tipus de lluita va ser decisiu en la desfeta de Napoleó, ja què estava obligat a lluitar a camp obert.
  • LA BATALLA DE BAILÈN

    LA BATALLA DE BAILÈN
    Una de les principals batalles entre l'exèrcit napoleònic i l'exècit espanyol va ser la batalla de Bailèn.
    Aquesta batalla a representar una important derrota per a Napoleó i que va causar el confinament dels soldats presoners a l'illa de Cabrera.
  • ELS SETGES

    ELS SETGES
    Algunes ciutats van negar l'entrada als exèrcits francesos i van oposar-se a la seva presència, però la resposta va ser sotmetre-les a setges llargs i cruents. Saragossa en va patir dos, on, en el primer dels dos, en va destacar a figura d'Agustina d'Aragó.
    Girona també en va ser víctima de diversos setges, aquests van ocasionar la destrucció de gairebé tota la ciutat i també va ser el causant d'una gran mortaldar entre els gironins.
  • Period: to

    ELS AFRANCESATS

    No obstant que el regnat de Josep I va coincidir amb la "guerra del Francés" i amb el rebuig de gran part de la població espanyola, una minoria d'espanyols, seguidors de les idees de la il·lustració, van fer costat a Josep I.
    Per això, al haver-hi espanyols en els dos bàndols en lluita, la "guerra del Francés" ha de ser considerada com una guerra civil
  • Period: to

    EL PROCÉS D'INDEPENDÈNCIA

    A causa de la invasió napoleònica de la Península, en la que hi va haver varies fases per l'Independència.
    1. Al virregnat de Nova Espanya on els diferents grups insurgent van aconseguir l'independència.
    2. Al virregnat de Nova Granada, qui va quedar dividit en tres estats: Veneçuela, Colòmbia i Equador.
    3. Al virregnat de Perú, on les tropes espanyoles lluitaven a favor del rei Ferran VII.
    4. Al virregnat de la Plata, on es confirmà l'independència amb la victòria de San Martín a Chacabuco
  • LA CONSTITUCIÓ DE 1812

    LA CONSTITUCIÓ DE 1812
    Aquesta constitució tan lliberal reconeixia la sobirania nacional, la igualtat entre els ciutadans, la separació de poders i el dret a l'educació, entre d'altres.
    Quan Ferran VII va retornar de l'exili, va aolir la monarquia constitucional per la cual passava Espanya. D'aquesta manera tornaven els temps foscos de l'absolutisme.
  • LES CORTS DE CADIS

    LES CORTS DE CADIS
    Es van formar les "juntes locals" per tal d'organitzar el país i la lluita. Les "juntes locals" eren coordinades per una Junta Suprema.
    La Junta Suprema va convocar les Corts de Cadis amb la finalitat de dotar Espanya d'una constitució i a l'any 1812 les Corts van aprovar una de les constitucions més lliberals de la història d'Espanya.
  • LA BATALLA DE VITÒRIA

    LA BATALLA DE VITÒRIA
    També va ser una batalla principal entre l'exèrcit napoleònic i l'exèrcit espanyol la batalla de Vitòria.
    En aquesta batalla les tropes aliades que eren encapçalades pel britànic Wellington van vèncer l'exèrci francès en el que es considerada la retirada definitiva de la Península.
  • CONSEQÜÈNCIES DE LA INDEPENDÈNCIA

    1.Va desaparèixer la idea d'una gran confederació amb la fragmentació i rivalitat entre territoris, on no es van poder mantenir ni les fronteres dels virregnats espanyols.
    2.L'administració dels nous estats va caure en mans de cabdills militars, que van imposar règims totalitaris i corruptes a favor de les oligarquies.
    3.El colonialisme espanyol a ser substituït per una nova forma de colonialisme comecial per part de la Gran Bretanya i els Estats Units.
  • ELS CARLINS

    ELS CARLINS
    A la mort de Ferran VII va esclatar a Espanya un conflicte dinàstic entre els partidaris de Carles, el germà del rei, i els partidaris d'Isabel, la filla de Ferran VII, en qui els liberals creien per fer un país més modern.
    La divisió entre carlins i liberals va causar una guerra civil (1833-1840), en la que van guanyar els isabelins. Entre 1846 i 1849 hi ha haver la segona guerra Carlina i entre 1872 i 1876 n'hi va haver una de tercera.
  • Period: to

    LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL D'ISABEL II

    Durant el regnat d'Isabel hi ha haver canvis de govern, de constitucions, cops d'estats militars i de tot tipus de tensions que van impedirla consolidació d'un règim liberal. No obstant això, es van aconseguir algunes millores. Com les lleis de desamortització de Mendizàbal de 1836 i la de Madoz de 1855. També, durant el regnat d'Isabel II es van configurar infraestructures, com la xarxa radial de carreteres la xarxa ferroviària.
  • EL SEXENNI DEMOCRÀTIC

    EL SEXENNI DEMOCRÀTIC
    Un nou moviment militar dirigit pels generals Prim i Serrano va enderrocar la monarquia. Es pretenia crear un país democràtic. Es van intentar tenir una monarquia constitucional, o una República.
    La República va fracasar perquè hi havia moltes diferències entre els partidaris d'un estat centralista i els que volien un model federalista.
    L'any 1874 hi va haver un nou cop d'estat on el general Pavía que va contribuir al retorn dels Borbó.
    Alfons XII tornà a Espanya per instaurar la Restauració.