SEGLE XIX ESPANYOL
By Jordi_gs
-
Period: to
El regnat de CARLES IV a Espanya
El període revolucionari francès va coincidir amb el regnat de Carles IV (1788-1808). -
Tractat de Fontainebleau
Godoy va governar de manera ambigua: tan aviat lluitava contra França com hi pactava. L'any 1807 va signar aquest tractatamb Napoleó i va permetre el pas de les tropes franceses per la península amb la falsa promesa que es repartirien el regnat de Portugal ja que aquest no havia fet cas del Blocatge Continental. -
El motí d'aranjuez
El març de 1808 va esclatar una revolta: el motí d'Aranjuez. Ferran VII, hereu del tron i principal instigador de la protesta, va obligar a abdicar el seu pare i a destituir el primer ministre.
Napoleó va nombrar el seu germà, JOSEP BONAPARTE, rei d'Espanya. -
La batalla de Bailèn
Va representar una severa derrota per a Napoleó i que va suposar el confinament dels soldats presoners a l'illa de Cabrera, on van viure en condicions, pèssimes. -
L'alçament del 2 de maig de 1808 a Madrid
De manera espontània, i snse un lideratge definit, la població de Madrid es va alçar contra les tropes franceses lluitant amb armes improvisades. La repressió qeu va seguir els fets va ser molt dura. -
Els setges
Algunes ciutats van oposar-se a la presència dels exèrcits francesos i els van negar l'entrada. La resposta va ser sotmetre-ls a setges llargs i cruents. Saragossa en va patir dos, en el primer dels quals va destacar la figura mítica d'Agustina d'Aragó. Girona també va ser víctima de diversos setges que van ocasionar la destrucció gairebé total de la ciutat i una gran mortaldat entre els gironins. -
Les guerrilles
Petits grups d'homes armats, aprofitant-se del coneixement del terreny i del factor sorpresa, paraven emboscades als soldats francesos. -
Period: to
Els afrancesats
El regnat de Josep I (1808-1813) va coincidir amb la guerra del francès, i amb el rebuig de gran part de la població espanyola, que el veia com un rei imposat i forà. -
Les Corts de Cadis
Es van formar les juntes locals, que eren cordindes per una junta suprema central, que traçava les directriu que s'havien de seguir. La Junta Suprema va convocar les Corts de Cadis amb la finalitat de dotar Espanya d'una constitució. -
La batalla de Vitòria
Les tropes aliades, encapçalades pel britànic Wellington, va vèncer l'exèrcit francès en el que es considera la retirada difinitiva de la península. -
Period: to
Els Carlins
Amb la mort de Ferran VII, l'any 1833, va esclatar a Espanya una guerra civil entre la divisió entre els carlins i liberals que va acabr amb la victòria dels isabelins. -
Period: to
La monarquia constitucional d'Isabel II
El regnat d'Isabel (1833-1868) va estar farcit de canvis de governs, de constitucions, cops d'estats militars. Malgrat tot, es van aconseguir algunes millores. -
Llei de desamortització de Mendizábal
Es van a posar a subhasta terres de l'església, dels ordes religiosos i dels municipis, cosa que la burgesia les va adquirir. -
Period: to
Segona guerra Carlina
Entre 1846 i 1849 va tenir lloc la segona guerra Carlina -
La difusió de les idees de la il·lustració
Els criolls, van simpatitzar de seguida amb les idees de la il·lustració. -
Les demandes dels Criolls
La llibertat de comerç i l'obertura del mercat americà que va tenir lloc al llarg del segle XVIII van enquirir la clase criolla. -
Mimetisme dels Estats Units
El moviment per la independència de les colònies del nord del continent va ajudar a despertar les consièncie al centre i al sud del continent. -
Llei de desamortització de Madoz
També es van posar a subhasta terres de l'església que les va adquirir la burgesia. -
El Sexenni democràtic
Un nou pronunciament militar, aquest cop encapçalat pes generals Prim i Serrano, va enderrocar la monarquia. La primera República no va durar ni un any. -
Period: to
Tercera guerra Carlina
Entre 1872 i 1876 va tenir lloc la tercera guerra Carlina. Catalunya, el País Basc i Navarra van tenir una forta presència carlina -
Cop d'estat del general PAVIA
Nou cop d'estat al 1874 del general Pavía. Va preparar el terreny al retorn dels Borbó. Martínez campos va tornar a Espanya disposat a encapçalar un nou règim: LA RESTAURACIO
