SEGLE XIX ESPANYOL

Timeline created by a_ponce
In History
  • Plantejament del conflicte

    Període revolucionari francès que va coincidir amb el regnat de Carles IV (1788- 1808)
  • Cap de govern Manuel de Godoy

    Cap de govern Manuel de Godoy
    El govern de Godoy va tancar les fronteres amb França per evitar les idees revolucionàries
  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau
    Godoy va signar el Tractat de Fontainebleau amb Napoleó l'any 1807. Va permetre el pas de les tropes franceses amb la falsa promesa de repartirse Portugal
  • Motí d'Aranjuez

    Motí d'Aranjuez
    Ferran VII hereu del tron i principial instigador de la protesta, va obligar a abdicar al seu pare i a destituir al primer ministre
  • Josep Bonaparte rei d'Espanya

    Josep Bonaparte rei d'Espanya
    Napoleó va obligar a la familia reial a traslladar-se a Baiona, i els va forçar a abdicar a favor d'ell mateix. Que va anomenar al seu germà rei d'Espanya.
  • Batalla de Bailèn

    Batalla de Bailèn
    Va representar una severa derrota per a Napoleó, va suposar el confinament dels soldats presoners a l'illa de Cabrera.
  • Les batalles

    Batalles principals entre l'exèrcit napoleònic i l'exèrcit espanyol
  • Alçament del 2 de maig (Madrid)

    Alçament del 2 de maig (Madrid)
    De manera improvisada i sense lidertage la població de Madrid es va alçar contra les tropes franceses lluitant amb armes imporvisades
  • Period: to

    Regnat de Josep I

    Va coincidir amb la guerra del Francès
  • Period: to

    Els setges

    Algunes citutas van oposarse a la presencia del exèrcits francesos i els van negar la entrada. I en resposta van ser sotmesos a llargs i durs setges. Com per exemple Saragossa on destaca la figura d'Agustina d'Aragó o Girona
  • Period: to

    Les guerrilles

    Petits grups d'homes armats, aporfitant-se del coneixement del terreny, paraven emboscades als soldats francesos. Aquest tipus de lletres va ser decisiu en la desfeta napoleónica.
  • Period: to

    Conseqüències de la independència

    Gràcies de la independencia, les colonies iberoamericanes van poder actuar seguint els seus propis interessos. La idea d'una gran confederació, va desaparèixer amb la fragmentació i la rivalitat entre territoris. Alguns dels nou paisos van entrar en pugna per qüestions de fronteres
  • Period: to

    Gran confederació

    La idea d'una gran confederació, que tant havia desitjat Simón Bolívar, va desaparèixer amb la fragmentació i la rivalitat entre territoris. No es van poder mantenir ni les fronteres dels virregnats espanyols. On més es van posar de manifest les disputes va ser a l'Amèrica Central. Alguns dels nous països van entrar en pugna per qüestions de fronteres, un problema que encara s'arrossega.
  • Period: to

    Cabdills militars

    L'administració dels nous estats de seguida va caure en mans de cabdills militars, que van imposar règims totalitaris i corruptes a favor de les oligarquies. A causa d'això, la inestabilitat política i institucional es manté com una constant de la història contemporània d'Iberoamèrica.
  • Period: to

    Colonialisme comercial

    A molts llocs, el colonialisme espanyol va ser substituït per una nova forma de colonialisme comercial, més subtil, per part de la Gran Bretanya i els Estats Units.
  • Virregnat de la Plata

    Al virregnat de la Plata, les revoltes es van iniciar a l'Argentina el 1810 i es van estendre pel Paraguai i l'Uruguai (1811). La inde pendència d'aquests territoris no va quedar garantida fins a la vic tòria de San Martín a Chacabuco (1817) després de travessar els Andes i aconseguir de passada la independència de Xile. Bolívia va ser un dels últims territoris que va alliberar-se (1825).
  • Period: to

    Virregnat de Nova Granada

    Simón Bolívar va ser l'artífex de la independència del virregnat de Nova Granada. Malgrat els intents de Bolívar de fer una confederació la Gran Colombia-, al final el virregnat va quedar dividit en tres estats: Veneçuela, Colombia i l'Equador.
  • Les juntes locals

    Ja que no es reconeixia l'autoritat de Josep Bonaparte, per organitzar el pais i la lluita es van crear les juntes locals, que eren cordinades per una Junta Suprema Central, que traçava les directrius que s'havien de seguir
  • Les Corts de Cadis

    La junta suprema va convocar les Corts de Cadis amb la finalitat de dotar Espanya d'una constitució
  • La constitutoció de 1812

    La constitució de 1812 reconeixia la sobirania nacional, la igualtat entre ciutadans, la separació de poders i el dret a l'educació, entre altres. España va pasar a ser una monarquia constitucional.
  • Batalla de Vitòria

    Batalla de Vitòria
    Les tropes aliades, encapçalades pel britànic Wellington, van vencer l'exèrcit francès en el que es considera la retirada definitiva de la Península
  • El virregnat de Nova Espanya

    Mèxic i l'America central, els diferents grups d'insurgents van aconseguir l'independencia el 1821
  • El virregnat del Perú

    Era el més emblematic per a les autoritats espanyoles. Alla hi havia les principals riqueses, basicament mines i ciutats importants com Lima o port del Callao
    La batalla d'Ayacucho 1824 va posar fi a la dominació espanyola de Perú
  • La mort de Ferran VII

    La mort de Ferran VII
    Amb la mort de Ferran VII va esclatar a Espanya un conflicte dinastic entre els partidaris de Carles germà del rei, e Isabel la filla de Ferran VII
  • Period: to

    Guerra civil

    La divisió entre Carlins i liberas ( Isabel) va desembocar en una guerra civil que va finalitzar amb la victoria dels isabelins. Els carlins van seguir lluitant per imposar un règim absolutista
  • Period: to

    El regnat d'Isabel II

    El regnat d'Isabel II va estar farcit de canvis de governs, de constitucions, cops d'estats militars i tot tipus de tensions que van impedir la consolidació d'un regim liberal. Tambe es van anar configurant infraestructures com la xarxa radial de carreteres i la xarxa ferroviaria. Es van construir canals de regadius i van començar el camí de la industrialització
  • Lleis de desamortització

    Una serie de lleis de desamortització entre les cuals havia la de Mendizabal de 1836 i la de Madoz de 1855
  • Period: to

    Segona guerra Carlina

    Segona guerra entre carlins i liberals
  • Els generals Prim i Serrano

    Un nou pronunciament militar encapçalat pels generals Prim i Serrano, va enderrocar la monarquia . Es pretenia accelerar les reformes i avançar en la creació d'un país democratic.
  • Period: to

    Amadeu I

    Sota una monarquia constitucional sota la branca dels Savoia amb la figura d'Amadeu I que va abdicar per la falta de suport al país, fins a una republica.
  • Period: to

    Tercer guerra carlina

    Tercera guerra entre carlins e isabelins. Catalunya, el País Basc i Navarra van tenir una forta presència carlina
  • La primera republica

    La primera republica no va durar ni un any. Gran art del seu fracas s'explica per les diferencies entre els partidaris d'un estat centralista i el sque pretenien aplicar el model federalista.
  • General Pavía

    General Pavía
    L'any 1874 un nou cop d'estat, el del general Pavía, que va preparar el terreny al retorn deln borbó. Pavía que havia encarregat un govern de concentració al general Serrano que es va veure incpaç de salvar la republica.
  • Alfons XII

    Alfons XII
    Alfons XII deprés d'un nou cop d'estat aquest cop de Martínez-Campos, va tornar a Espanya disposat a encapçalar un nou regim: la Restauració.