-
Carles IV
Carles IV (1789). Monarca absolut. Germà de Ferran IV i de la família dels Borbons. -
Baldomero Epsartero
Baldomero Espartero (1808) va ser un militar i un polític. Va governar en el període de temps en que la reina Isabel II encara no havia arribat a la majoria d’edat. En la seva regència va bombardejar la ciutat de Barcelona, per així calmar als catalans liberalistes. Ell opinava que Barcelona hauria de ser bombardejada un cop cada 50 anys. -
Tractat de Fontainebleau
Va ser un acord secret entre Espanya i França per accedir a repartir-se Portugal. Va ser signat el 27 d'octubre de 1807. -
Guerrillas
Petites guerres entre els francesos i els espanyols per concretar qui governaria. Els espanyols feien atacs imprevistos contra l’exèrcit francès, ja que així era més fàcil derrotar als francesos. -
Guerra de la independència
La guerra de la independència comença quan Napoleó conquesta Espanya. La guerra la guanyen els espanyols. Ferran VII es convertiex en rei, i implanta l'absolutisme de nou enganyant així al poble espanyol. No implanta la constitució i persegueix als liberals. A partir d’aquell moment l’anomenen “el rei felón”. -
Ferran VII
Ferran VII (1808). Monarca absolut. L'ABSOLUTISME és un sistema polític on el rei té tot el poder i el poble no té llibertat d’expressió. Oposat al liberalisme. Abans de la guerra de la independència, Ferran VII va enganyar al poble espanyol afirmant que implantaria el liberalisme, però després de la guerra i el poble el va escollir com a monarca, va tornar a implantar l’absolutisme. -
Corts de Cadis
Les corts de Cadis van ser una assemblea de diputat reunida del 24 de setembre de 1810 al 14 de maig de 1814 a Isla de León (actual San Fernando, prop de Cadis). Aquestes juntes tenien com a objectiu defensar-se de la invasió francesa i omplir el buit de poder, ja que no reconeixien a Josep I com a monarca. Aquestes eren compostes per militars, representants de l'alt clergat, funcionaris i professors. -
Constitució
Durant la guerra de la independència, els espanyols tenien un govern no oficial anomenat “Las juntas”. Tenien la seva seu principal a Cadis. Al 1812 van redactar la constitució:
- Sobirania nacional (el poble escull els seus governants).
- Llibertats individuals.
- Divisió de poders (rei i parlament).
- Territori dividit en províncies i municipis.
- Servei militar obligatori.
- Espanya ha de ser un estat catòlic. -
Pragmàtica sanció
Ferran VII promulgava la Pragmàtica Sanció pel 1830, la qual deixava sense validesa l'antiga Llei Sàlica. Des que va començar el seu regnat no va haver-hi més hereu al tron que el seu germà don Carlos. Don Carlos no era un mal candidat, però era d'idees tradicionalistes, partidari d'una monarquia forta. Per tant, l'opció de don Carlos no agradava res als liberals, que estaven plens de projectes de futur. -
Isabel II
Isabel II (1833) va ser la primera i única filla de Ferran VII. Per poder fer que Isabel pogués governar, Ferran va haver de canviar la llei que deia que les dones no podien governar, i al cambiar-la va començar la guerra dels carlistes, on hi havien dos bàndols; els de carles IV (carlistes), i els liberalistes. El liberalisme és el sistema oposat a l’absolutisme. En aquest sistema les persones poden tenir llibertat pròpia i hi ha una separació de poders (la monarquia i el govern). -
Desamortització de Mendizábal
La desamortització de Mendizábal va ser un procés governamental de comercialització de terres i béns propietat de l'Església catòlica i que es va produir a finals del primer terç del segle XIX a Espanya, concretament des del 1836. Les conseqüències van ser la privatització de la propietat de la terra i la generació de riquesa per a l'Estat, la burgesia i la noblesa. -
Napoleó Bonaparte
Napoleó Bonaparte (1840) va ser un dels emperadors més importants de l’imperi francès. Va conquerir gran part de l’Europa occidental, gràcies a les seves estratègies militars. Avui en dia se’l considera com un dels més grans genis militars. -
La primera república
La primera república va ser el primer projecte republicà de la història espanyola, va estar, el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, durant el Sexeni democràtic (1868-1874). Dintre d’aquest nou període d’ideal polític van governar quatre presidents, dels quals els més importants varen ser Estanislao Figueras i Pi Maragall. -
Sexenni democràtic
El sexeni democràtic va estar un periode de 6 anys, desencadenat per la Revolució del 1868, on el regnat d’Isabel II va acabar i va haver d’exiliar-se. Aquest període va finalitzar amb la tornada dels Borbons al gener de 1875. -
La gloriosa
La gloriosa va ser com un període a Espanya, també conegut com a la revolució del 1868. Aquesta revolució va suposar el destronament i exili d’Isabel II i l’inici del Sexenni Democràtic. -
Amadeu de Savoia
Amadeu I d’Espanya (1870), va ser rei d’Espanya escollit per les corts. Tan sol va governar tres anys, del 1870 fins al 1873. -
Alfons XII
Alfons XII (1874) va ser un rei espanyol. Va ser el rei que va tornar a la dinastia borbònica després del sexeni democràtic. Aquest va morir l’any 1885 per tuberculosis. El sistema bipartidista és aquell que afavoreix el desenvolupament de dos partits polítics (els conservadors (poques reformes) i els liberals). El caciquisme és un sistema polític en el qual hi ha una democràcia parlamentària que és alterada per una manipulació electoral dirigida per persones d’importància. -
Práxedes Mateo Sagasta
Sagasta va ser un polític i enginyer espanyol, el qual va ser el líder del partit liberalista, un dels partits del bipartidisme durant el període de la restauració espanyola. -
Antonio Cánovas del Castillo
Antonio Cánovas del Castillo va ser un polític i historiador espanyol, el qual va ser el líder dels conservadors, un dels partits del bipartidisme durant el període de restauració.