-
Period: 1003 to
La Dinastia Savoia
La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946. -
Period: to
La difusió de les idees de la il·lustració
Els criolls,persones nascudes a Hispanoamèrica però que tenien origen europeui que constituïen el nucli dirigent de les colònies, van simpatitzar de seuguida amb les idees de llibertat, progrés, felicitat, educació... que preconitzaven els il·lustrats europeus. -
Period: to
Les demandes dels criolls.
La llibertat del comerç i l'obertura del mercat americà que va tenir lloc al llarg del segle XVIII van enriquir la classe criolla. Les mesures, però eren insuficients, i els criolls van revindicar a la metròpolis una política comercial i que donés més llibertat als comerciants americans, peticions que no van ser atesses. A tot això s'hi va afegir els interessos britànics. -
Period: to
Mimetisme dels Estats Units.
El moviment per la independència de les colònies del nord del continent va ajudar a despertar les consciències al centre i al sud del continent.
L'èxit del moviment va estimular els iberoamericans. -
Period: to
José de San Martín
tot i que la seva formació intelectual i militar es va desenvolupar a ESPAÑA, José de San Martín va tenir la necessitat d'unir-se als moviments d'emancipació del seu continent nadiu. -
Period: to
Simón Bolívar
Considerat el pare de la pàtria iberoamericana, Simón Bolívar va néixer en el si d'una família criolla de Venezuela. -
Period: to
El plantejament del conflicte
L'esclat de la revolució francesa va provocar que ESPAÑA tanqués les fronteres amb França per a evitar que les idees s'estenguessin pel seu territori, sobretot des que Manuel Godoy es va fer càrrec del govern ESPAÑOL. -
Period: to
Lleis de desamortització
Entre les quals hi havia la Mendizábal de 1836 i la de Madoz de 1855, van posar a subhasta, després de l'expropiació, terresde l'Església, dels ordes religiosos i dels municipis, cosa que va posibilitar que membres de la burgesia i alguns propietaris rurals poguessin adquirir-les i les fessin rendir. -
Tractat de Fontainebleau
Es va signar amb Napoleó i va permetre el pas de les tropes franceses per la Península amb la falsa promesa que es repartirien el regne de Portugal ja que no havia fet cas del Blocatge Continental. -
Esclat de la revolta
AL març, va esclatar la revolta, el motí d'Aranjuez, Ferran VII hereu del tron i principal instigador de la protesta, va obligar a abdicar el seu pare i a destituir el primer ministre. -
La batalla de Bailèn
Va representar una severa derrota per a Napoleó i que va suposar el confinament dels soldats presoners a l'illa de Cabrera, on van viure en condicions pèssimes. -
La revolta popular
El component popular és el que ha cridat més l'atenció als historiadors del període Napoleònic. -
L'alçament del 2 de maig de 1808 a Madrid
De manera espontània, i sense un lideratge definit, la població de Madrid es va alçar contra les tropes franceses lluitan amb armes improvisades. La repressió que va seguir els fets va ser molt dura. -
Els setges
Algunes ciutats van oposar-se a la presència dels exècits francesos i els van negar l'entrada. -
Les guerrilles
Consistien en accions aïllades en què el factor sorpresa tenia un paper molt important. -
Period: to
Els afrancesats
El regnat de Joseo I va coincidir amb la guerra del Francés i amb el rebuig de gran part de la població ESPAÑOLA, que el veia com un rei imposat i forà. -
Period: to
El virregnat de Plata.
Les revoltes es van iniciar a l'Argentina el 1810 i es van estendre pel Paraguai i l'uruguai ( 1811 ). La independència d'aquests territoris no va quedar guarantida fins a la victòria de Sant Martín a Chacabuco ( 1817 ) després de travessar els Andes i aconseguir de passada la independència de Xile. Bolívia va ser un dels últims territoris que va alliberar-se ( 1825 ). -
Period: to
La guerra del francés o Guerra de la Independència Espanyola.
El desgavell en què va entrar ESPAÑA per causa de la invasió napoleònica ve fer que les colònies haguessin d'administrar-se per si mateixes sense esperar instruccion d'ESPAÑA. -
Period: to
El procés d'independència d'Iberoamèrica.
Com a conseqüencia de la invasió napoleònica de la península, es van iniciar a diferents llocs d'Iberoamèrica revoltes contra la metròpolis i proclames d'independència. L'exèrcit ESPAÑOL va intentar sufocar-les i en alguns indrets ho va aconseguir executant i empresonant els principals responsables. Això no obstant, la llavor per la llibertat ja havia arrelat. -
Les corts de Cadis
La junta suprema va convocar les Corts de Cadis amb l finalitat de dotar ESPAÑA d'una constitució. L'any 1812 les Corts van aprovar una de les constitucions més liberals i avançades, per l'època, de la història d'ESPAÑA.
La Constitució de 1812 reconeixia la sobirania nacional, la igualtat entre els ciutadans, la separació dels poders i el dret a l'educació, entre d'altres. -
La batalla de Vitòria
En què les tropes aliades, encapçalades per britànic Wellington, va vèncer l'exèrcit francès en el que es considera la retirada definitiva de la Península. -
El virregnat de NUEVA ESPAÑA
Mèxic i Amèrica Central, els diferents grups insurgents van aconseguir la independència el 1821. El país resultantva tenir seriosos problemes de governabilitat i va acabar dividit en molts petits estats, sobretot l'Amèrica Central. -
El virregnat de NUEVA GRANADA
Simón Bolívar va ser l'artífex de la independència. Malgrat els intents de Bolívar de fer una confederació ( La gran Colòmbia ), al final, el virregnat va quedar dividit en tres estats : Veneçuela, Colòmbia i Equador. -
Period: to
El virregnat de Perú.
El més emblemàtic per a les autoritats ESPAÑOLAS. Allà hi havia les principals riqueses, bàscament mines, i ciutats importants com Lima o el port de Callao. Aixòexplica que fos l'últim reducte de lde foreces realistes.
La batalla d'Ayacucho ( 1824 ) va posar fi a la dominació ESPAÑOLA al Perú. -
Period: to
Regnat d'Isabel II
Va estar farcit de canvis de governs, de constitucions, cops d'estats militars i de tot tipus de tensions que van impedir la consolidació d'un règim liberal similar als que havien triomfat a Europa. Malgrat tot, es van aconseguir algunes millores. -
La mort de Ferran VII
Va esclatar a ESPAÑA un conflicte dinàstic entre els partidaris de Carles, germà del rei, a l'entorn del qual es van aglutinar les forces més reaccionàries del país, i els partidaris d'Isabel, la filla de Ferran VII, en qui els liberals dipositaven les seves esperances per a fer un país més modern. -
Period: to
Segona guerra Carlina
La divisió entre els carlins i els liberals va desembocar en una guerra civil que va acabar amb la victòria dels isabelins. Els carlins no es van donar mai per vernçuts i durant tota la centúria van continuar lluitant per imposar un règim absolutista. -
Nou pronunciament militar
Aquest cop encapçalat pels generals Prim i Serrano, va enderrocar la monarquía. Es pretenia accelerar les reformes i avançar en la creaciód'un país democràtic. Es van intentar moltes fórmules : des d'una monarquía constitucional sota la branca dels Savoia amb la figura d'Amadeu I ( 1870 - 1873 ), que va abdicar per la falta de suport al país, fins a una República. La Primera República no va durar ni un any i en la seva curta vida va veure desfilar quatre presidents. -
Period: to
El Sexenni democràtic
El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875. Aquesta etapa de la història espanyola es pot considerar un fet homòleg a la primavera dels pobles que visqueren les nacions europees; arribada, com molts altres fets o corrents, amb un cert retard a la península. -
Period: to
Tercera guerra Carlina
La divisió entre els carlins i els liberals va desembocar en una guerra civil que va acabar amb la victòria dels isabelins. Els carlins no es van donar mai per vernçuts i durant tota la centúria van continuar lluitant per imposar un règim absolutista. -
Un nou cop d'estat
El general Paviá, va preparar el terreny al retorn dels Borbó. Paviá havia encarregat un govern de concentració al general Serrano, que es va veure incapaç de salvar la república.
Martínez-Campos va tornar a ESPAÑA disposat a encapçalar un nou règim : la Restauració. -
Period: to
Antonio José de Sucre
Militar de carrera, Antoni José de Sucre va estar sempre al costat de Simón Bolívar, a qui va profesar una lleialtat inqüestionable. -
Period: to
La Guerra Civil ESPAÑOLA
La divisió entre els carlins i els liberals va desembocar en una guerra civil que va acabar amb la victòria dels isabelins. Els carlins no es van donar mai per vernçuts i durant tota la centúria van continuar lluitant per imposar un règim absolutista.
