-
Carles IV
Carles IV, anomenat el Caçador va ser rei d'Espanya del 1788 fins al 1808 amb la forma de l'absolutisme. Va entrar al tro just després de la revolució francesa, el qual va portar molta incertesa en quant al seu futur es referia, i a sovint acabava deixant el govern en mans del seu vàlid per la seva falta de caràcter.
També va proposar una sèrie de mesures, com per exemple, la limitació del preu del pa, el qual el va fer molt més accessible o la restricció d'acumulació de bens a mans mortes. -
Tractat de Fontainebleau
El tractat de Fontainebleau va ser firmat al 1807 en la ciutat francesa de Fontainebleau i s'estipulava la invasió militar conjunta franco-espanyola deixant les tropes franceses per territori espanyol, sent així l'antecedent a la invasió francesa de la península ibèrica i de la guerra de la independència espanyola. En teoria, amb el tractat de Fontainebleau, Portugal seria dividit en tres parts donades a diferents reis i figures importants. -
Guerra de la Independència
La guerra de la Independència Espanyola va ser un conflicte que, dins del contexte de les guerres napoleòniques, va enfrentar a Espanya, Portugal i el Regne Unit contra França, que volia instaurar al tro espanyol al germà de Napoleó, José Bonaparte. També va tindre un component de guerra civil a nivell nacional a França. -
Corts de Càdis
Les corts de càdis van ser una assemblea que van promulgar diversos decrets que volien desmantellar l'Antic Règim i donar pas al liberalisme. Per exemple, van ser ells els que van fer la constitució de "La Pepa". Es van crear a inicis de la Guerra de la Independència per les revoltes, junt amb les juntes provincials i locals de defensa, ja que no acceptaven el nou rei imposat per Napoleó Bonaparte, el seu germà gran José I Bonaparte. -
Constitució "la Pepa".
La constitució "la Pepa" fou la primera constitució moderna escrita per les "juntas" de Cadís que va ser molt liberal i avançada. Proposava una divisió de poders, tot i que només va estar en vigor durant dos anys, fins la seva derogació a Valencia el 4 de maig de 1814, i no va estar present a tota Espanya, ja que bona part d'Espanya es trobava submergida en el regnat del govern francès de José I Bonaparte, un altre de juntes interines i la resta de territoris distribuits en virreinats. -
Ferran VII
Al acabar la guerra, Ferran VII va perseguir els liberals i no va implantar la constitució com havia promés, sinó que va tornar a implantar l'absolutisme.
Tot això fins un pronunciament militar que va portar al trieni liberal, quan es van restablir la legislació de les corts i la constitució de càdis durant tres anys. -
Trieni Liberal
El Trieni Liberal va ser un període de tres anys que va ser propiciat per un cop d'estat contra el govern absolutista del rei Ferran VII, quan es va veure obligat a jurar la Constitució de la Pepa i a suprimir l'inquisició espanyola. Aquest període revolucionari va acabar amb una reacció de l'exèrcit francès tres anys després amb el contginent anomenat els Cent Mil Fills de San Luis. -
Guerra Realista
La Guerra Realista va ser una sublevació militar realitzada per les guerrilles realistes que tenien un caràcter absolutista i partidàries de Ferran VII durant el Trieni Liberal. Va finalitzar tras la intervenció militar francesa que va enviar la Santa Aliança a l'any 1823 a favor de Ferran VII. Aquest, va ser el precedent de les guerres carlistes. Aquesta guerra es va iniciar a Castilla la Vella i va acabar extenent-se per tota Espanya. -
Els Cent Mil Fills de Sant Luis
Els Cent Mil Fills de Sant Luis van ser un contingent de l'exèrcit francès que va invadir Espanya el 1823 per restaurar l'absolutisme borbònic i sostenir l'Antic Règim, donant fi a la Guerra Realista de la resistència dels militants a l'absolutisme i al Trieni Liberal. Els Cent Mil Fills de Sant Luis van acabar ocupant Espanya fins el 1828 per assegurar que no hi havia un altre aixecament. -
Pragmàtica sanció
La Pragmàtica Sanció va ser una llei aprovada pel rei Ferran VII que va anul·lar la llei anterior de que excepte en casos molt extrems les dones puguessin accedir al Tro. Amb aquesta aprovació es va anunciar també que la reina estava embarassada d'una noia, Isabel, i el seu germà es va quedar fora de la línea de successió del Tro d'Espanya. Això va provocar molts descontents, fins a arribar a una guerra. -
Guerres carlistes
Les Guerres Carlistes van ser una sèrie de tres guerres que van tindre lloc degut a la Pragmàtica Sanció de 1830, la qual abolia la llei de que només els homes poguessin accedir al Tro. Degut a això, es van enfrentar els carlins (els partidaris dels drets de Carles de Borbó, germà del rei difunt) amb els isabelins, els defensors dels drets de la filla, com a resultat de la Pragmàtica Sanció. Aquestes guerres van ser guanyades pels isabelins, i com a resultat d'això va ingressar al Tro. -
Isabel II
Isabel II d'Espanya, anomenada la Reina Castiza, va implantar per primer cop el LIBERALISME, que tenia un parlament. A Espanya, però aquest liberalisme permitia al monarca modificar o eliminar lleis. Va suposar la implantació de drets i llibertats, així com una constitució pròpia i una monarquia parlamentaria que va portar la primera separació de poders espanyola. El seu regnat va ser dividit en dues etapes: la minoria d'edat, regència que va ser assumida per la seva mare i l'efectiva. -
Desamortització de Mendizàbal
La desamortització de Mendizábal va ser un procés governamental de comercialització de terres i béns de propietat de l'Església catòlica. Durant la primera Guerra Carlista que va enfrentar als partidaris d'Isabel II amb els de Carles de Borbó, Mendizàbal necessitava recursos econòmics per fer front als gastos d'aquesta lluita. Per això, va aplicar aquest plan desenvolupat amb anterioritat pel compte de Toreno. -
Baldomero Espartero
Espartero va participar en un Aixecament militar, i es va fer famós per un motiu, es va portar malament. Ell vol fer reformes, per això es progresista. Va reformar els liberals i els empresaris catalans però a Catalunya no volien mesures liberals en economia, el que volien era proteccionisme. Van protestar contra ell (manifestacions). Per acabar amb això, va provocar el bombardeig de barcelona. Per això va agafar molt mala Fama. Espartero va dimitir, i es va coronar a la reina, als 13 anys. -
La crisi del moderantisme
La crisi del final del regnat d'Isabel II va ser una crisi que va provocar la fallida dels principals agents de canvi, cosa que va afectar a la gran majoria de la població. Va començar amb la caiguda del govern de l'Unió Liberal del general Leopoldo i va acabar amb la revolució del 1868, quan la reina Isabel II va marxar a l'exili. Això va obrir una nova etapa a Espanya frequentment anomenada el sexenni democràtic. -
La Revolució Gloriosa
Va ser una sublevació militar que va donar inici al sexenni democràtic i es va basar en acabar la crisi destronant a Isabel II del seu càrrec de reina per establir un règim polític democràtic primer com a monarquia parlamentaria durant el regnat d'Amadeu I de Saboia i després en forma de república, coneguda com la Primera República Espanyola. Aquestes dues fórmules, van acabar fracassant. -
Sexenni
El sexenni va ser un període històric entre la revolució de 1868, que va suposar la fi del regnat d'Isabel II i la restauració de la dinastia borbònica del 1875. El sexenni va donar lloc a un Govern Provisional presidit per Serrano acompanyat dels militars signants del Pacte d'Oostende. Aquest Govern Provisional va acabar amb una composició molt dominant dels progressistes amb 159 escanys i 69 unionistes i 69 republicans federals. Així, el nou Parlament, va establir una monarquia constitucional. -
Juan Prim i Prats
Va ser un militar i polític liberal espanyol que va ser president del Consell de Ministres durant aquest període. En la seva vida militar va participar en la primera guerra carlista, on va mostrar relevants dots de mandat, valor i temeritat, els quals el van portar a ser un dels homes més influents d'Espanya durant el sexenni.
Volia la entronització de la Casa de Saboia, tot i que va morir poc després. -
Amadeu de Saboia
Nascut a Itàlia, va ser constituit rei d'Espanya després de la guerra, al període del sexenni i abans de la Primera República Espanyola, del 2 de gener de 1871 fins al 11 de febrer de 1873. Va ser escollit rei per les Corts Generals al 1868 després de la deposició d'Isabel II al 1868. No va tindre un regnat molt satisfactori per la població, ja que amb només dos anys de duració, va estar marcat per la inestabilitat política. La forma de govern va ser una monarquia constitucional. -
Práxedes Sagasta
Sagasta va ser un enginyer de camins i polític espanyol, membre del Partit Liberal, President del Consell de Ministres i reconegut orador. Fou President del Consell de Ministres d'Espanya durant el període del Sexenni Democràtic, desenvolupant un càrrec important durant aquest. -
Primera República Espanyola
La Primera República Espanyola, proclamada per les Corts va ser part del sexenni democràtic, fins que el pronunciament del general Martínez Campos va donar lloc a la restauració de la monarquia borbònica donant pas a Alfons XII.
Aquesta Primera República va acabar amb el pronunciament militar de Martínez Campos a Sagunto, el qual va donar lloc al regnat de Alfons XII. -
Antoni Cànovas
Antonio Cánovas va ser un líder polític i historiador espanyol. també va ser president del Consell de Ministres i va esdevenir en el principal arquitecte de la Restauració, un règim que perseguia la instal·lació d'un ordre polític estable. -
Alfons XII
L'Alfons XII, fill d'Isabel II, estava a l'exili i va ser coronat Rei quan va tornar a Espanya.
Va posar fi a la Primera República a l'inici del seu regnat, i tot i que va tenir una mort prematura per la tuberculosis, va consolidar la monarquia i va instaurar el BIPARTIDISME i el CACIQUISME, generant una estabilitat institucional que no hi havia per culpa de la inestabilitat provocada pel sexenni. Aquest període es va dir la Restauració, ja que es va restaurar la monarquia dels Borbons. -
Constitució del 1876
La Constitució Espanyola de 1876 va ser promulgada per Cánovas del Castillo, un cop aconseguida la restauració borbònica. Proclamava la sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals i instaurava una monarquia constitucional amb importants atribucions a la Corona i un Estat molt centralitzat.