Segle XIX

  • Carles IV arriba al tro

    Carles IV arriba al tro
    Va arribar al tron al 1788, finals del segle XVIII. En aquella època es vivia en una monarquía absolutista i la gent pensava que al canviar de rei les coses canviarien però Carles IV va seguir amb aquest tipus de política. Es considerava que era un rei que no estava preparat per governar. El seu ministre es deia Godoy i va fer un pacte amb Napoleó, el qual va demanar a en Godoy poder passar per Espanya per conquerir Portugal, aquest pacte va causar la seva ruïna i el van treure del tro.
  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau
    El pacte de napoleó consisitia en poder passar per Espanya per conquerir Portugal. Més tard va acabar conquerint Portugal i Espanya.
  • Josep Bonaparte

    Josep Bonaparte
    Era el germà gran de Napoleó Bonaparte. El seu germà el va anomenar rei de Nàpols (1806-1808) i després, rei d’Espanya (1808-1813). Durant la Primera República Francesa ,va actuar com diplomàtic, primer a la cort de Parma i després a Roma. Va ser rei d’Espanya durant el període de la guerra del Francès (Guerra de l'independència Espanyola), després va tornar a frança.
  • Motí d'Aranjuez

    Motí d'Aranjuez
    Es va revoltar la gent del poble contra Carles IV i el seu ministre, per haver signat el pacte amb Napoleó. El rei va abdicar i la corona passa a Ferran VII, li deien el desitjat ja que el poble pensava que seria més modern i faria reformes, però quan va arribar al poder no va fer res. Va governar quan va acabar la guerra Període absolutista.
  • Guerra del Francès

    Guerra del Francès
    Aquesta guerra va ser provocada al 1808 en contra de Napoleó per haver posat al seu germà al tro. Va acabar al 1815. Va aparèixer el fenomen guerriller, que era la gent que anava contra Napoleó, és a dir el bàndol minoritari i el seu objectiu era que amb falses alarmes, sabotatges poder equilibrar i desestabilitzar l’altre bàndol. La guerra va acabar al 1814 amb la tornada al poder de Ferran VII. Va guanyar Victòria d’Espanya al 1814. Després d’aquesta guerra Espanya va quedar molt endarrerida.
  • Capitulacions de Bayona

    Capitulacions de Bayona
    En en el castell de Bayona va tenir lloc la reunió entre Napoleó amb Carles IV i Ferran VII. En aquesta reunió Napoleó va aconseguir la renúncia dels dos reis a la corona espanyola. Després, Napoleó va posar com a rei al seu germà Josep Bonaparte.
  • Corts de Cadis

    Corts de Cadis
    Les corts de Cadis, va ser una assemblea de diputats reunida des del 24 de setembre de 1810, fins al 14 de maig de 1814 a la Isla de León, Càdis. Aquesta assemblea va ser reunida durant el govern de Josep I, en plena revolta antinapoleònica, sota la pressió dels grups cultes il·lustrats i liberals minoritaris, que proposaven la promulgació d’una constitució política per a la monarquia espanyola, de liquidar l’Antic Règim i de transformar la monarquia en un estat liberal.
  • Ferran VII → Absolutisme

    Ferran VII  → Absolutisme
    Va començar a regnar al 1808, amb molta popularitat perquè era el fill de Carles IV, la gent pensava que seria molt millor que ell. Més tard Napoleó va convidar a Ferran VII i a Carles IV a Bayona per fer una reunió. Allà va aprofitar que fill i pare estaven barallats per treure el poder reial als dos, i apoderar-se’l ell. Per això va posar com a rei a Josep Bonaparte, el seu germà, que passava a ser Josep I. Quan va acabar la Guerra del Francès al 1814, Ferran VII va passar a ser el rei de nou.
  • Absolutisme

    L'absolutisme va ser un sistema polític en què el governant o la institució que exerceix les funcions de govern no té limitacions de tipus jurídic. Proposa que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
  • Pragmàtica Sanció

    Pragmàtica Sanció
    La Pragmàtica Sanció de 1830 va ser aprovada per Ferran VII. Aquesta consistia en que les dones només podien heretar el tro en cas de no haver hereus homes a la línia principal,fills o lateral,germans i nebots.Ferran VII va tenir el problema de tenir només dues filles,Isabel i Lluïsa.Carles IV volia eliminar la Llei Sàlica però Ferran va decidir fer-ho amb la Pragmàtica Sanció, perquè la seva filla Isabel II pogués heretar el tro i ser reina després de la seva mort,seguint la tradició espanyola.
  • Isabel II d’Espanya→ Liberalisme

    Isabel II d’Espanya→  Liberalisme
    Isabel II va ser la reina d’Espanya entre 1833 i 1868. Era la filla de Filla de Ferran VII i coneguda com «la dels tristos destins», tambe va ser princesa d'Astúries entre 1830 i 1833. Ferran VII va anular la llei sàlica, aquesta llei consistia en que ninguna dona podia regnar Espanya, així Ferran VII consegueix que la seva filla tingues la corona d’Espanya. S’acaba l’absolutisme del seu pare i s’implanta el sistema del liberalisme.
  • Regent Maria Crsitina

    Regent Maria Crsitina
    Regent d'Espanya (1833-1840).Durant el regnat de Maria Cristina va haver un petit conflicte. Dins dels liberals hi havia dos grups, els moderats i els progressistes. Els moderats tractaven de que els poders locals depenguessin al poder central, i els progressistes creien que l’autonomia municipal era una eina fonamental per aprofundir en les reformes que encara estaven pendents.
    Maria Cristina amb aquest conflicte va voler deixar el regnat i cedir-li a Baldomero Espartero.
  • Liberalisme

    El liberalisme es una filosofia política, econòmica i social que va sorgir a finals del segle xviii i que defensa la llibertat de l'individu i una intervenció mínima de l'estat en la vida social i econòmica.
  • Period: to

    Guerres Carlistes

    Les guerres carlistes van ser unes confrontacions dels carlistes contra els isabelins. Els isabelins eren liberals i volien a Isabel II al tro. També,veien que podien aportar les seves idees i podrien arribar a fer reformes que ells consideraven necessàries.Per altra banda, els carlins defensaven l’absolutisme, per tant no volien a Isabel II.A més,acostumaven a ser gent de camp, que no volien que seguís aquest tipus de regnat perquè deien que amb les reformes que volien fer, acabarien pitjor .
  • Mendizabal (liberal - progresista) → Desamortització

    Mendizabal (liberal - progresista) → Desamortització
    Va accedir al govern al 1836, durant la primera guerra carlista. Per guanyar diners, va vendre terres de l’església. Els seus objectius eren pagar el deute públic per fer front a les guerres carlines, poder sol·licitar nous préstecs i ampliar la base de el liberalisme. Les terres desamortitzades només van poder ser comprades per nobles i burgesos. Per tant, no va poder pagar el deute públic i els liberals van entrar amb conflicte amb l'església.
  • Constitució 1837

    Quan va haver l’enfrontament dels liberals, entre els moderats i els progressistes, es va crear una crisi,on Maria Cristina va haver de fer canvis en la constitució del 1812 i va arribar la del 1837.Arriba un govern progressista, ja que gràcies a elles es dona lloc a la nova constitució.El rei i els ministres promouen les lleis. Els tribunals han de fer justícia en nom del monarca. El congrés és escollit pel poble, només la gent que està a la sens pot votar. Senat escollit pel rei.
  • Constitució 1845

    El 23 de maig del 1845 es va votar i aprovar la constitució. Governada per Isabel II. Va suposar, després de la primera guerra civil carlista i la revolució progresista del 1836-37, la consolidació a Espanya del estat constitucional i de la societat liberal. Va plantejar un model de forma de govern, la monarquia constitucional d'inspiració liberal-doctrinaria. Era un govern liberal pero moderat, per exemple hi havia molt poca gent que podia votar.
  • Amadeu de Savoia

    Amadeu de Savoia
    Al 1868 després de la Revolució a Espanya es va posar una monarquia constitucional, però no es trobava a ningú que volgués ser el rei. Espanya era un país amb dificultats i molta crisi llavors gràcies a les corts i els carlistes, Amadeu va ser triat com a rei. Primera república → Estat federal 11 mesos divisions polítiques. La primera república va acabar amb un cop d’estat.
  • Prim

    Prim
    Al 1868 va haver una revolució,anomenada la gloriosa on es va fer un cop d’estat i degut a això Isabel II va haver de marxar a l’exili.Els generals del cop,eren Prim i Serrano.Just després del succés,va començar el Sexenni Democràtic.Amb Isabel II a l’exili,es forma un govern provisional i es comença a elaborar la Constitució del 1869,que implementa la monarquia parlamentària,la divisió de poders i un sufragi universal.Més tard es s'escull un nou rei i surt com a governador Amadeu Savoia.
  • La Primera República

    La Primera República
    La primera república van ser uns canvis en l’estat, convertint-lo en un estat federal. Aquests canvis van crear divisions polítiques, ja que uns volien l’unitat d’Espanya i d’altres un govern més demòcrata i republicà. Va durar 11 mesos i va ser anulada després del Cop d’Estat General a Pavia.
  • Period: to

    Cànovas

    Cànovas era el cap del partit conservador i utilitzava el sistema bipartidista amb Sagasta. Per tant, s'anaven alternant la presidència. Era com els moderats en el període de Isabel II. Tenia suport de l’església, estava a favor de les classes privilegiades i volia molta protecció econòmica, al catolicisme i sufragi censatari.
  • Period: to

    Sagasta

    Sagasta era el cap del partit liberal i utilitzava el sistema bipartidista amb Cànoves. Per tant s'anaven alternant la presidència. Era demòcrata, liberal i republicà. Tenia el suport de les professions comercials i liberals i això l’ajudava a tenir més vots. Ell volia que tothom sigués lliure a creure en la religió que volgués però que l’estat fos confessional. També volia lliure canvi econòmic, que s’acabés l’esclavitud i el dret d'associació.
  • Alfons XII

    Alfons XII
    Alfons XII va ser rei d'Espanya (1875-1885). El regnat d'Alfons XII va significar el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola. Amb Alfons XII torna la restauració i s’instala el sistema polític del bipartidisme.
  • Bipartidisme

    El bipartidisme és un sistema polític que es van alternant dos partits polítics. En aquest cas s’alternaven els conservadors (cánovas) i liberals (sagasta). Això passava perquè arribava un moment en què el poble, ja no estava d’acord en algunes mesures que volia fer un, llavors en les següents votacions votaven a l’altre. Però era el rei el que acabava proposant els canvis perquè les votacions eren manipulades.
  • Caciquisme

    El caciquisme era un sistema polític en el que el cacics, que eren les persones que es troben dins del sistema, influenciaven al poble perquè votessin el que ells volien i així aconseguir els seus interessos. A més a més també manipulaven les eleccions.
  • Constitució 1876

    Va ser una constitució de la monarquia espanyola signada per Alfons XII al 1876. Pretenia temperar els criteris conservadors amb el reconeixement de les llibertats i els drets individuals inclosos en les constitucions progressistes anteriors.
    Les corts, exerceixen el poder legislatiu. El senat resultava de la reunió de senadors per drets propis.
  • Guerra de Cuba

    Guerra de Cuba
    La Guerra d'independència cubana o Guerra del 95,és el nom amb el qual es coneix l'última guerra per la independència dels cubans contra el domini espanyol.El maine va ser un vaixell dels estats units que va explotar i es va enfonsar,llavors els cubans van culpar als espanyols i això va ser un pretext pel qual va començar la guerra de Cuba.La guerra es va iniciar al 1895 amb el "Crit de Baire" i va acabar amb la rendició de les tropes realistes davant de l'Armada nord-americana al 1898.