-
Pragmàtica Sanció
El 1713, el rei Felip V d'Espanya va promulgar la Llei Sàlica, per la qual les dones només podrien heretar el tron en el cas de no haver hereus homes a la línia principal (fills) o lateral (germans i nebots). D'aquesta manera, pretenia evitar que els Habsburg recuperessin el tron a través de línies dinàstiques femenines. -
Carles IV
Nascut al Regne de Nàpols el 11 de novembre de 1748 va ser rei d’Espanya (1788-1808). Just va començar a regnar quan la revolució francesa acavaba d’esclatar. A conseqüència de la seva forma de monarquia (absolutista) el poble es va dividir entre absolutistes i liberals, aquests últims demanaven llibertat, igualtat i canvis en la constitució, bàsicament, demanaven reformes. Degut al seu regnat retrògreda, Espanya va entrar en una crisi econòmica i política. -
Josep Bonaparte
Josep Bonaparte (1768-1844) era el germà gran de Napoleó Bonaparte i va ser rei d’Espanya (1808-1813). Aquest va ser coronat gràcies a les abdicacions de Baiona, on Carles IV i Ferran VII renunciaven la corona a Napoleó (qui li va donar al seu germà). -
Ferran VII
Visqué del 1784 al 1833. Li deien “El Desitjat”, perquè el poble volia fer fora al seu pare, (absolutista que va fer un retrocés a Espanya) i volia que governés ell, ja que creien que faria reformes, seria més modern i més liberalista. Però quan va arribar al tro, el poble es va adonar que era més del mateix que el seu pare. I no va fer res del que es pensaven que faria. -
Espartero
Baldomero Espartero (1793-1879) fou un militar i polític espanyol. Va ser regent del regne del 1840 al 1843, degut a que Isabel II encara no havia complit la majoria d'edat. Durant la seva regència, va haver-hi una crisi de la indústria cotonera, degut a això va haver-hi un aixecament popular a la ciutat de Barcelona el 1842. Espartero resolgué la situació bombardejant brutalment la ciutat. Després afirmà que, per al bé d’Espanya, era convenient bombardejar Barcelona almenys un cop cada 50 anys. -
Absolutisme
Era el moviment que recolzava la monarquia absoluta. Que el rei manés per sobre de tothom i fos ell qui decidís les lleis. -
Liberalisme
Era el moviment que volia fer reformes. Volia la igualtat, que no hi hagués diferència entre classes socials, i la llibertat de les persones. Volien la sobirania nacional, que fos el poble qui decidís les lleis votant per escollir unes persones que conformessin el parlament junt amb el rei, això es diu monarquia parlamentària. També volien la constitució (que hi hagués unes lleis escrites). -
Bipartidisme
Un sistema bipartidista és un sistema polític que afavoreix el desenvolupament de dos partits polítics o coalicions polítiques (sovint antagòniques en l'espectre polític) i que generen una exclusió o discriminació positiva de les minories polítiques. -
Caciquisme
És un sistema social i polític en el qual existeixen formalment les institucions de la democràcia parlamentària (com les eleccions o els partits polítics), però a la pràctica el poder real es troba en mans de les persones (cacics) que posseeixen major influència econòmica i social en cada localitat, comarca o regió.Aquestes persones manipulen els resultats de les eleccions per a beneficiar als seus interessos. -
Maria Cristina
Maria Cristina de Borbó (1806-1878) actuà de regent del tro, amb Francisco Martínez de la Rosa com a primer ministre, degut a la mort del seu marit, i durant la minoria d'edat de la seva filla. Després d'intentar conciliar les dues tendències polítiques del moment, liberals i absolutistes, sense èxit, va haver d'entregar la regència a Espartero i exiliar-se el 17 d'octubre de 1840. Des de Marsella va llançar una proclama als espanyols manifestant que la seva renúncia havia estat forçada. -
Tractat de Fontainebleau
Va ser un tracte entre Carles IV i Napoleó on Carles IV donava permís a Napoleó per passar per Espanya i anar a conquerir Portugal. El resultat no va sortir a favor dels espanyols ja que amb el pas de Napoleó i el seu excèrcit per Espanya, la van conquerir també. -
Motí d'Aranjuez
El poble es va revoltar en contra de Carles IV a causa del Tractat de Fontainebleau. És per això que el varen fer fora i la corona va passar a Ferran VII. -
Capitulacions de Baiona
És el nom pel qual es coneixen les renúncies successives dels reis Carles IV i el seu fill Ferran VII al tron d'Espanya en favor de Napoleó Bonaparte, qui a continuació cediria els drets al seu germà Josep Bonaparte. -
Guerra del Francès
També anomenada Guerra de la Independència Espanyola, va ser un conflicte entre Espanya i l’Imperi Francès de Napoleó iniciat el 1808. També la van anomenar Guerra de Guerrilles. Degut a que en cap moment es van enfrontar els dos exèrcits de cara, sinó que Espanya feia petits atacs amb petits grups per tal d’anar desgastant als francesos. Aquesta en va sortir victoriosa l’any 1814, tot i que va acabar en decadència i molt empobrida. -
Corts de Càdis
És com es coneix l'Assemblea constituent inaugurada a San Fernando el 24 de setembre de 1810 i posteriorment traslladada a Cadis (Andalusia) fins a 1814 durant la Guerra del Francès. -
Joan Prim
Joan Prim i Prats (1814-1870) fou un militar i polític progressista català. Fou governador militar de Barcelona el 1843, capità general de Puerto Rico i president del consell de ministres els anys 1869 i 1870. A més d’ésser comte de Reus, marquès de Los castillejos i Gran d’Espanya. Participà a la Guerra del Marroc i dirigí les forces a la campanya de Mèxic. Morí a causa d’un atemptat; quan sortia amb el cotxe d’una sessió parlamentària, uns homes li tallaren el pas i obriren foc contra ell. -
Sagasta
Práxedes Mateo Sagasta (1825-1903) fou un enginyer de camins i polític espanyol, membre del Partit Liberal. Fou President del Consell de Ministres durant el 1871 i el 1872 i President del Govern d’Espanya en cinc ocasions entre el 1874 i el 1902. Fundà el partit liberal al 1880, que junt amb el Partit Conservador de Cànovas formaren el sistema bipartidista amb alternança al govern que caracteritzà el sistema de la Restauració durant el tram final del segle XIX i els inicis del segle XX. -
Cànovas
Antonio Cànovas del Castillo (1828-1897) fou un polític i historiador espanyol. Fou president del Consell de Ministres en moltes ocasions entre els anys 1874 i 1897. Formà part del Partit Liberal Conservador, un sistema bipartidista amb alternança al govern que constituiren el Partit Liberal de Sagasta i el Partit Conservador de Cànovas. A Catalunya se l’anomenava popularment com “El Monstruo”, degut a que la seva política es caracteritzava per una dura repressió sobre els anarcosindicalistes. -
Isabel II
Maria Isabel Lluïsa de Borbó (1830-1904) va regnar a Espanya entre el 1833 i el 1868. Va esdevenir reina quan tenia 3 anys degut a la mort del seu pare i rei fins el moment. A causa de la seva curta edat, es féu càrrec de la regència la seva mare, Reina Maria Cristina de Borbó, fins l’any 1840. Fou defensora del liberalisme. Tenia molts amants a part del seu marit, cosa que no era comú d’una dona i menys d’una reina en aquella època. Va fer dues constitucions, el 1837 i el 1845. -
Guerres Carlistes
Van ser tres guerres de la expressió militar del moviment polític carlí (absolutista) contra els partidaris del regnat de Isabel II (liberalisme).
- Primera guerra carlina → (1833-1840) sorgí com a resultat de la
proclamació de la Pragmàtica Sanció.- Segona guerra carlina → (1846-1849) va tenir lloc a
Catalunya. Es va anomenar també Guerra dels Matiners. - Tercera guerra carlina → (1872-1876), les forces carlines van
arribar a ocupar algunes ciutats de la Catalunya interior.
- Segona guerra carlina → (1846-1849) va tenir lloc a
-
Desamortització de Mendizábal
Amb el regnat d’Isabel II s’esdevingué la desamortització de Mendizábal (1836-1851), deguda, en part, a les necessitats de la guerra carlina i precedida del decret del 1834, que posava en venda els béns de propis. -
Amadeu de Savoia
Amadeu de Savoia (1845-1890) va ser rei d’Espanya (1870-1873).La brevetat del seu regnat, de poc més de dos anys, va ser a causa de la inestabilitat política que vivia Espanya, el rebrot carlí, la guerra a Cuba i, sobretot, la mort del seu principal valedor, Joan Prim. -
Alfons XII
Fou rei del regne del 1875 al 1885. El seu regnat suposà el retorn de la Casa de Borbó a Espanya, després del breu parèntesi iniciat l’any 1868 pel regnat d’Amadeu de Savoia i la Primera República Espanyola, després del regnat d’Isabel II. Inicià la política bipartidista entre el liberals i els conservacionistes. Donà per acabat el conflicte, almenys armat, entre el carlisme i l’isabelisme. També inicià el conflicte amb Cuba que acabà el 1898 amb el traspàs de la colònia als Estats Units. -
La Gloriosa
Va ser una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc el setembre de 1868 i que suposà el destronament i exili de la reina Isabell II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic. La Revolució de Setembre va ser una brusca sacsejada en la història del segle XIX espanyol, els efectes de la qual es van deixar sentir àmpliament a tota la geografia del país; a partir d'ella tingué lloc el primer intent de la seva història d'establir un règim polític democràtic. -
La Primera República
La primera república es dugué a terme l’11 de febrer de 1873. Provaren de governar amb un estat federal. Hi havia divisions polítiques i va durar 11 mesos degut a la inestabilitat. El poder va retornar a Alfons XII degut a un cop d'estat del general Pavia. -
Guerra de Cuba
La Guerra de Independència de Cuba fou una guerra entre el Regne d’Espanya i els independentistes cubans. Es va dur a terme del 1895 al 1898. Quan va ser explotat el cuirassat nord-americà Maine pels espanyols, Estats Units va entrar al conflicte. Aleshores els combats que eren a terra, es traslladaren a mar. La presa de Santiago de Cuba i la gran superioritat dels militars estadounidenses inclinaren als espanyols a rendir-se al 1898, després de tres anys de guerra.
