-
Absolutisme
L'absolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta. -
Carles IV
Rei d'Espanya (Portici, Nàpols, 1748 - Roma, 1819). Va succeir al seu pare, Carles III, en morir aquest en 1788. Va ser un rei poc inclinat als assumptes de govern, era absolutiste, que va deixar en gran mesura en mans de la seva esposa Maria Lluïsa de Parma i de l'amant d'aquesta, Manuel Godoy. -
Josep Bonaparte
Josep Bonaparte (Ajaccio, França, 1768 - Florència, 1844) Rei d'Espanya (1808-1812). Germà gran de Napoleó Bonaparte, va estudiar dret i es va dedicar al comerç. El seu germà el va nomenar rei de Nàpols i, després, en 1808, d'Espanya, país a què es va traslladar immediatament, ell va començar la nova guerra perquè
ningú l’acceptava, era reformista però no va poder aplicar les reformes. -
Motí d’Aranjuez
Un succés que va tenir dues clares conseqüències: la destitució de Godoy (primer ministre, duc d’Alúcia i Príncep de la Pau) i l’abdicació del rei Carles IV en el seu fill Ferran VII. El Motí d’Aranjuez va ser el poble contra Carles IV per signar el pacte amb Napoleó, El rei va abdicar i la corona passa a Ferran VII. -
Capitulacions de Baiona
El 7 de maig del 1808, al castell de Marracq va tenir lloc la trobada entre Napoleó amb Carles IV i Fernando VII. El Napoleó va fer d'intermediari entre Carles IV i Ferran VII perquè ells estaven barallats pel tro, va obtenir la renúncia dels dos reis a la Corona espanyola, un dels capítols més tristes de la història d’Espanya. Al final es va quedar Josep Bonaparte com a rei. -
Guerra del Francès (1808-1814)
Tracta de Fontainebleau que provoca l’ocupació francesa d’Espanya i va portar el poble espanyol, descontent amb la política portada per Godoy es revolta i provoca Motí d’Aranjuez provoca abdicació de Carles IV en mans del seu fill Ferran però intervé Napoleó i aconsegueix la renúncia de Carles i Ferran al tron espanyol i coronar com a nou rei d’Espanya el seu germà, Josep I. -
Guerra del Francès (Juny - Novembre de 1808)
Va haver-hi un Intent d'invasió francesa amb dues derrotes de la resistència espanyola al Bruc (Catalunya) i a Bailèn (Serralades Bètiques). -
Capitulacions de Baiona
El 7 de maig del 1808, al castell de Marracq va tenir lloc la trobada entre Napoleó amb Carles IV i Fernando VII. El Napoleó va fer d'intermediari entre Carles IV i Ferran VII perquè ells estaven barallats pel tro, va obtenir la renúncia dels dos reis a la Corona espanyola, un dels capítols més tristes de la història d’Espanya. Al final es va quedar Josep Bonaparte com a rei. -
Capitulacions de Baiona
El 7 de maig del 1808, al castell de Marracq va tenir lloc la trobada entre Napoleó amb Carles IV i Fernando VII. El Napoleó va fer d'intermediari entre Carles IV i Ferran VII perquè ells estaven barallats pel tro, va obtenir la renúncia dels dos reis a la Corona espanyola, un dels capítols més tristes de la història d’Espanya. Al final es va quedar Josep Bonaparte com a rei. -
Guerra del Francés (Nobembre de 1808 - juny 1812)
El domini francès de tota la península amb l’arribada de Napoleó (menys a Cadis), la resistència dels espanyols s’organitza a través de la resistència popular patriòtica: Guerra de Guerrilles (Heroiques defenses de Saragossa, Tarragona i Girona) i l'exèrcit regular de la Junta Suprema. -
Period: to
Corts de Cadis
El 24 de setembre del 1810 al 14 de maig de 1814 a Illa de León, Cadis i Madrid, va haver-hi una assemblea de diputats. El 1812 van elaborar una constitució que consistia en la sobirania nacional, el poder legítim de les corts unicamerals amb el rei, el poder executiu del rei, la declaració de drets amb el liberalisme d'impremta, i la igualtat de tots davant el rei, el poder judicial i el catolicisme. -
Guerra del Francés (Juny 1812 - Desembre 1813)
Ofensiva espanyola amb l’ajut dels anglesos dirigits pel general Wellington, després la derrota francesa a Arapiles (Castella) i expulsió dels Francesos després de la derrota. -
Ferran VII: Absolutisme
El poble pensava que farien reformes però quan va arribar el poder, no ho va complir, ell va ser rei quan acaba la guerra del francès, és un període absolutisme, igual que el seu pare. La intervenció francesa de 1823 per mandat de la Santa Aliança va donar pas a l’últim període del regnat de Ferran VII amb la segona restauració de l’absolutisme, l’anomenada Dècada Ominosa (1823-1833), en la qual va produir-se el col·lapse definitiu del sistema de l’Antic Règim a Espanya. -
Pragmàtica sanció
La Pragmàtica Sanció de 1830 va ser aprovada per Ferran VII d'Espanya el 29 de març de 1830 que va promulgar la Pragmàtica de 1789 que havia estat aprovada per les Corts d'aquell any a instàncies del rei Carles IV i que no havia entrat en vigor per raons de política exterior. La Pragmàtica de 1789 anul·lava el reglament de successió de 1713 de Felip V que, a excepció de casos extrems, impossibilitava a les dones accedir al tron, en aplicació de la «Llei
Sàlica» encara que no ho fos. -
Pragmàtica sanció
La Pragmàtica Sanció de 1830 va ser aprovada per Ferran VII d'Espanya el 29 de març de 1830 que va promulgar la Pragmàtica de 1789 que havia estat aprovada per les Corts d'aquell any a instàncies del rei Carles IV i que no havia entrat en vigor per raons de política exterior. La Pragmàtica de 1789 anul·lava el reglament de successió de 1713 de Felip V que, a excepció de casos extrems, impossibilitava a les dones accedir al tron, en aplicació de la «Llei
Sàlica» encara que no ho fos. -
Pragmàtica sanció
La Pragmàtica Sanció de 1830 va ser aprovada per Ferran VII d'Espanya el 29 de març de 1830 que va promulgar la Pragmàtica de 1789 que havia estat aprovada per les Corts d'aquell any a instàncies del rei Carles IV i que no havia entrat en vigor per raons de política exterior. La Pragmàtica de 1789 anul·lava el reglament de successió de 1713 de Felip V que, a excepció de casos extrems, impossibilitava a les dones accedir al tron, en aplicació de la «Llei
Sàlica» encara que, no ho fos. -
Isabel II: Liberalisme
Isabel II, va ser reina d'Espanya entre 1833 i 1868, data en què va ser destronada per l'anomenada «Revolució Gloriosa». El seu regnat ocupa característiques pels profunds processos de canvi polític que porta amb si la Revolució liberal, el liberalisme polític i la consolidació del nou Estat d'empremta liberal i parlamentària, al costat de les transformacions socioeconòmiques que il·luminen a Espanya la societat i l'economia contemporània. -
Guerres carlistes
La guerra carlina es tracta d’un enfrontament per aconseguir el tron reial entre els partidaris de l’absolutisme i els partidants d’un estat liberal. Hi havia dos bàndols els Carlins i Isabelins. Els Carlins eren partidaris de mantenir l’absolutisme (nobles o aristocràcia i clergat) volien la monarquia absoluta amb manteniment dels privilegis estamentals i molt religiosos. I els Isabelins volien crear un estat liberal, el seu suport (la monarquia per la defensa del tron d’Isabel i els liberals). -
Desamortització de Mendizábal
La desamortització va ser un element recorrent en la política espanyola, com a mitjà per aconseguir recursos per a l’Estat a través de la venda de terres que estaven amortitzades en mans de l’Església i els ajuntaments. Mendizábal, l’any 1836, va decretar la dissolució dels ordes religiosos (amb l’excepció d’algunes beneficències com les dedicades a l’ensenyament i a l’assistència
hospitalària). -
Desamortització de Mendizábal
La desamortització va ser un element recorrent en la política espanyola, com a mitjà per aconseguir recursos per a l’Estat a través de la venda de terres que estaven amortitzades en mans de l’Església i els ajuntaments. Mendizábal, l’any 1836, va decretar la dissolució dels ordes religiosos amb l’excepció d’algunes beneficències com les dedicades a l’ensenyament i a l’assistència
hospitalària, l'incautació del patrimoni de les comunitats afectades i la seva renda per recaptar fons per a l’Estat. -
Càdis 1837
La Constitució Espanyola de 1837 va ser un text constitucional que
substituí a la Constitució Espanyola de 1812 i que va estar en vigor fins a la seva reforma l'any 1845. -
Espartero
Espartero, va ser un militar i polític espanyol, que va defensar la monarquia de la reina Isabel II. Va ser el militar de la Isabel II, gairebé 4 anys, des d'octubre de 1840 fins a juliol 1843.
Va estar destinat a Anglaterra des de 1843 a 1848 per les divisions polítiques entre el seu propi partit (era totalista). Quan la Isabel II va morir li van proposar a Espartero ser rei el 1868, però no la va acceptar. Va morir a Logronyo en 1879. -
Prim
Joan Prim i Prats, militar i polític progressista català. Va ser governador militar de Barcelona (1843), capità general de Puerto Rico (1847) i president del consell de Ministres entre els anys 1869 i 1870. Participà en la campanya del Marroc i dirigí les forces que lluitaren a la campanya de Mèxic. -
Càdis 1845
La Constitució Espanyola del 1845 era de tendència liberal molt
conservadora, que recollia els principis polítics del Partit Moderat:
● Sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals.
● Monarquia constitucional amb una clara preponderància del monarca
sobre les Corts Generals.
● Confessionalitat catòlica de l'Estat.
● Sistema parlamentari bicameral.
● Sufragi censatari molt restringit.
Va estar en vigor fins al 1868, llevat del Bienni Progressista (1854-1856). -
Crisi del 1867
Al 10 de març del 1867 es va crear unes eleccions, on el polític progressista Pasqual Madoz, va descriure la situació econòmica espanyola en una carta enviada al seu amic general Prim. -
Crisi del 1867
Al 10 de març del 1867 es va crear unes eleccions, on el polític progressista Pasqual Madoz, va descriure la situació econòmica espanyola en una carta enviada al seu amic general Prim. -
“La Gloriosa”
Les causes de la gloriosa van afectar principalment en l’economia (crisis tèxtil, crisis financera i les males collites). Les conseqüències que va haver-hi van ser el retir dels grups dirigents i el retir de la població treballadora → Monarquia sense suport. -
Guerra de Cuba
S’agrupa en tres guerres: la dels Deu Anys (1868-78), la guerra Chiquita (1878-95) i la de la Independència (1895-98). En el darrer període de la guerra dels Deu Anys, la situació dels cubans insurrectes era molt difícil. Seguiren uns quants anys i alguns intents fracassats de reprendre la guerra fins que José Martí, a través del Partido Revolucionario Cubano i amb l’ajut de Máximo Gómez i José Maceo, va crear un nou aixecament general, que va ser iniciat el 24 de febrer de 1895. -
Segesta
Práxedes Mateo Segesta, va ser un enginyer de camins i polític espanyol, maçó, membre del Partit Liberal -progressista-, diverses vegades president del Consell de Ministres en el període comprès entre 1870 i 1902 i famós pels seus dots retòriques. -
Amadeu de Savoia
Amadeu de Savoia, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó. -
La Primera República
La Primera República, va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874.
En els seus primers onze mesos es varen succeir quatre presidents del Poder Executiu, tots ells del Partit Republicà Democràtic Federal, fins que el cop d'Estat del general Pavia del 3 de gener de 1874. -
Cànoves
Antonio Cànoves del Castillo, Polític i historiador espanyol. Va ser president del Consell de Ministres (1874-1875), (1875-1879), (1879-1881), (1884-1885), (1890-1892) i (1895-1897). Va esdevenir en el principal arquitecte de la Restauració, un règim que perseguia la instal·lació d'un ordre polític estable a Espanya. -
Cànoves
Antonio Cànoves del Castillo, Polític i historiador espanyol. Va ser president del Consell de Ministres (1874-1875), (1875-1879), (1879-1881), (1884-1885), (1890-1892) i (1895-1897). Va esdevenir en el principal arquitecte de la Restauració, un règim que perseguia la instal·lació d'un ordre polític estable a Espanya. -
Càdis 1876
La Constitució Espanyola de 1876 (oficialment: Constitució de la
Monarquia Espanyola) fou promulgada per Cànoves del Castillo, un cop aconseguida la restauració borbònica. -
Alfons XII: Bipartidisme
Va aplicar la Restauració, Monarquia i Bipartidisme:
- Partit Conservador: Cànoves. Amb suport dels moderats, Unió Liberal, Església...
- Liberal: Sagasta. Demòcrates, radicals, progressistes, republicans moderats... Amb suport de funcionaris, militars, professions liberals, comerciants...
Amb la mort d’Alfons XII es va fer el Pacte del Pardo -
Segesta
Pràxedes Mateo Segesta, va ser un enginyer de camins i polític espanyol, maçó, membre del Partit Liberal -progressista-, diverses vegades president del Consell de Ministres en el període comprès entre 1870 i 1902 i famós pels seus dots retòriques.