-
Tenía un fill amb el qual estaben barellats perquè volía que abdiquès i li donés el tron, cosa que ell es negaba rotundament.
-
Guerra gran on Espanya és derrotada i signa un tractat amb França on diu que Espanya i França seràn aliades tot i que per llavors, França era una República.
-
Napoleó al veure la disputa entre pare i fill. Convenç a Carles IV a que signi el tractat on es diu que les tropes Fraçeses podràn atravessar Espanya amb l'objectiu d'atacar Portugal. Però el que de veritat vol és obtenir el regnat d'Espanya raptant a pare i fill.
-
Revolta produida als carrers de Madrid causada per la impaciència de Ferran per ser rei. Es va obligar a que Carles IV que abdiqués i cedís el tron al seu fill, Ferran VII
-
Degut a la repressió tan gran que sofrien els espanyol per part del françesos, la gent decideix reveler-se en contra. Però no tothom estava en contra, hi habia un petit grup de persones anomenat afrancesats que veien en l'ocupació francesa l'oportunitat de l'Ilustració.
-
-
Arribà al tron després de que Napoleó captures a l'antic rei i al seu fill. Anomenat per la gent Pepe Botella pel seu alcoholisme.
-
Les causes de l'independencia de Sudamerica van ser:
-Els criolls volien poder ostentar alts càrregs, que fins llavors no podien.
-La influencia de la independencia del EUA
-El monopoli que tenien els espanyols en el comerç, perquè els sudamericans només podien comerciar amb espanyols.
-Arriben les idees de la Revolució Françesa i els hi agrada. -
Es caracteritza per l'intervenció dels anglesos però sobretot per la rebolta on tota la població hi participarà, això se`r anomenat com a guerra de guerrillas.
-
Destaquen, San Martín (Argentina) i Simó Bolívar (Colombia), van ser generals que van iniciar les reboltes per l'independencia.
Tota Sudamerica eren Metropolis d'Espanya. -
Primera constitució Espanyola que es creà a Cadiç perquè era l'únic lloc que les tropes franceses no tenien controlat, allà si van reunir els representants de cada comarca. Bulgarment s'anomena La Pepa. Fent aquesta constitució, el poble espanyol donaria suport a Ferran VII perquè veien en ell la possibilitat de que l'aprobés i acabés amb la monarquia absoluta i l'Inquisició.
-
Després de la batalla de Vitoria, l'exercit françes va ser expulsat d'Espanya.
-
Ferràn VII torna a Espanya després de l'exili.
-
Va ser un dels últims llocs on va haver l'exercit françes.
-
Pocs dies després d'arribar a Espanya i haber acceptat la contitució, Ferràn VII torna a imposar l'absolutisme.
-
Durant aquest periode es persegueix als liberals.
-
Rafael Riego, dona un cop d'estat per reinstaurar la constitució.
-
Gràcies al cop d'Estat del general Riego, la constitució espanyola torna a ser establerta.
-
Els liberalistes aconsegueixen la desaparició de l'Inquisició en la nova Espanya.
-
Són els tres anys que durarà vigent la constitució espanyola
-
Exercit françés que entrà a Espanya per restablir l'absolutisme de Ferràn VII, cosa que va aconseguir.
La tornada de l'absolutisme va fer que molts intel·lectuals emigressin, també ho va fer el general Riego. -
Periode en que està al poder Ferràn VII i l'absolutisme. Comença amb l'arribada dels 100.000 fils de Sant Lluis.
-
Ferràn VII al veure que morirà i no podrà cedir el tron a la seva filla, fa el document pragmàtic, on deroga la llei sàlica.
-
Temps de revoltes per tota Europa on alguns països aconsegueixen l'independencia. A Espanya Ferran VII s'està fent gran i té una filla, i no pot ser reina perquè la llei Sàlica ho prohibeix.
-
Amb la mort de Ferràn VII comança la 1a Guerra Carlina
-
Guerra on s'enfrontaràn els Carlins (persones que volen al germà de Ferràn com a rei) contra els Isabelins (gent que dona suport a Isabel perquè veuen en ella la possibilitat del liberalisme)
Carlins: Nobles, Gremis, Clergat
Isabelins: Part de l'aristrocacia, Alts càrregs de l`esglesia. -
Es van treure les terres a l'esglesia per vendre-les en subastes i guanyar diners per pagar la guerra.
-
Va ser un acord de pau entre els Carlins i els Isabelins, on es deia que Isabel podria ser reina però si els soldats de l'excercit carlinista continuaben tenint el mateix càrreg.
Els generals més importants d'aquesta guerra van ser per: par dels Carlins, Zumalacárregui i el del Isabelins, Espartero
