-
El 27 d'octubre de 1807 es va signar un tractat (Godoy i Napoleó) a la ciutat francesa de Fontainebleau, pel qual Napoleó França i Espanya, sota el domini de Carles IV, s'acordaven dividir els territoris de Portugal i les seves colònies, fet que va enfadar-se. l'altre, El bloqueig comercial britànic. -
Es van formrar varies guerres per rependre i castigar als francesos. -
L'aixecment del poble de Madrid va comportar l'inici de la guerra. -
Integrades per patriotes, amb l'objectiu de rebutjar la invasió i crear un govern legítim. -
El complot de l'Escorial va donar lloc al motí d'Aranjuez, en el qual Carles IV es va veure obligat a abdicar el seu fill, el nou rei Ferran VII, l'any 1808. -
Mitjançant aquest tractat Napoleó va reconèxier la seva derrota, i va retirar les tropes d'Espanya.
-
Napoleó intervé i ocupa la major part d'España, i al 1812 esplaça bona part de les tropes per envair Rússia.
-
Va ser creada amb la finalitat de controlar els esforços de les diferents juntes locals. -
La constitució liberal coneguda com "La Pepa" establia la sobirnia nacional., la divisió de poders i el sufragi universal masculí -
L'exèrcit britànic, comandat pel mariscal Wellington. va arribar des de Portugal per ajudar les tropes espanyoles, i va véncer els francesos a Arapiles (1812)
-
El seu objectiu era regnar com un monarca absolut. -
Un cop finalment Napoleó va ser derrotat a Europa, hi va haver un període conegut com la Restauració, durant el qual tots els monarques enderrocats (il·legals o no) van recuperar els seus trons, restablint règims autocràtics a Europa. .
-
La crisi de l'Antic Règim va coincidir amb el moviment d'independització de les colònies Americanes, dirigides per la burgesia criolla.
-
El Trienni Liberal va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que s'iniciava amb el pronunciament de Riego i acabava amb la acceptació de la Constitució de 1812.
-
Rafael Riego va protagonitzar un alçament a Cabezas de San Juan. Va trobar pro suporta per triomfar, i el rei va acceptar la Constitució de 1812. -
La Santa envia els Cent mil fills de Sant Lluís. Els Cent Mil Fills de Sant Lluís, era un exèrcit què, amb el duc d'Angulema al capdavant, va tornar a instaurar l'absolutisme. -
Va ser l'última dècada del regnat del rei Ferran VII. Aquesta va comportar a l'anul·lacio de les obres legislatives del Trienni Libreral i a retornar a l'absolutisme, tot i que gràcies als problemes polítics i econòmics que va comportar van portar a la monarquia absoluta a la seva crisi definitiva. Per superar la crisi, es va proposar una reforma fiscal en la qual els privilegiats paguessin impostos.
-
Isabel, filla de Ferran VII, va regnar Espanya entre els anys 1833 i 1868. -
-
Comença al País Basc i a Catalunya, on els carlins van controlar bona part de l'interior i del Baix Ebre. El 1839 van ser derrotats per les tropes liberals del general Espartero i la pau es va signar en el Conveni de Bergara.
-
Constistia en una sèrie d'aixecaments i revoltes populars van fer que Maria Cristina entregués el poder als liberals progressistes. El lider d'aquests, Juan Álvarez Mendizábal, va iniciar l'abolició de l'Antic Règim.
-
Al 1837 els moderats arribaven al poder amb le suport de la regent. Van intentar fer un gir conservador al govern liberal. Un moviment d'oposició va forçar la dimissió de Maria Cristina. Baldomero Espartero va ser nomenat regent. Es va generar una gran oposició, així que és va proclamar reina a Isabel II.
-
El general Narvaéz era un soldat de Granada, amb el nom de "L'espadó de Loja".
Va ser una de les principals figures del liberalisme moderat.
Va establir un règim autoritari durant aquest període. i un sistema polític de caràcter moderat i centralista. Es van centralitzar els impostos en l'estat, es va elaborar un Codi penal i un sistema d'intrucció pública nacional, i es va crear la guardia civil. -
El camí cap al constitucionalisme l'any 1845 va començar en un dels moments més difícils de la història espanyola: des de la guerra del Francès, les empremtes del règim de Cadis, entre l'absolutisme i el liberalisme, van contribuïr a crear un ambient d'insòlit i inquietud, que va durar fins a 1840. Restringia el vot, limitava les llibertats i compartia la sobirania entre les corts i la corona. -
Va ser resultat de nous aixecaments carlins a Catalunya motivats per la crisi econòmica i pel suport al nou pretenent carlí.
-
El 1848 es va posar en marxa la línia fèrria Barcelona. El ferrocarril era imprescindible per al desenvolupament industrial a Espanya. La Llei General de Ferrocarrils de 1855 va liberalitzar el sector facilitant la inversió estrangera.
-
Una nova crisi de govern d'Espartero havia creat la unió liberal. Van néixer nous grups com els democrates que defenien el sufragi universal, i els republicans partidaris.
-
Va ser impulsada pels progressistes(Topete) i demòcrates, als quals sel's van afegir els unionistes ( Serrano).
Les tropes lleials a la reina van ser vençudes a la batalla d'Alcolea, i Isabel II i Alfons van ser exiliats. -
Al 1868 es va crear un govern provisional amb la finalitat de fer del sistema polític una democràcia. Es van declarar unes Corts constituents que va redactar una nova Constitució democràtica, aprovada al 1869. -
Amadeu I va ser un rei democràtic, que va arribar a Espanya poc després de l'assassinat del general Prim. Amadeu va tenir moltes dificultats; enfrentar-se als moderats i part de l'Església, pel que va finalitzar la seva monarquia.
-
Es va iniciar durant el Sexenni Revolucionari, per la nova vacant al tron espanyol després de l'execució d'Isabel II. Els carlins catalans van aconseguir algunes victòries i van ocupar ciutats com Berga, Manresa, Vic i Olot.
-
Després de l'abdicació del rei, les Corts votaven per una República, però la idea no va ser especialment ben rebuda, ja que la majoria dels diputats eren monàrquics. Tanmateix, la idea va tenir suport per sectors populars de grans ciutats. Les eleccions de 1873 les van guanyar els republicans federals. Al 1874, un cop d'Estat liderat pel general Pavía va dissoldre les Corts i va fer president al general Serrano; ell olia imposar una república conservadora i presidencialista
-
-
Després de posar fi a la guerra carlina i just abans de posar fi a la insurrecció cubana, es va establir la Constitució de 1876, que proposava una monarquia constitucional amb sobirania compartida entre les corts i el rei. -
La política es basava en l'alternança en el poder de dos partits dinàstics: el Partit Conservador i el Liberal. Els dos defensaven la monarquia, la Constitució, la propietat privada i un Estat centralitzat i unitari. La firma del Pacte de Padro va consolidar el bipartidisme durant la regència de Maria Cristina.
-
El bipartidisme quedava assegurat pel caciquisme ( determinades persones podien coaccionar els votants per orientar el seu vot).
Es va produir la tupinada, juntament amb altes trampes per acoseguir vots. -
Al 1895 va esclatar una insurrecció a Cuba com a conseqüència de no fer reformes polítiques a l'illa. Els insurrectes van tenir el suport d'EEUU.
Espanya va perdre les terres de Cuba, Puerto Rico i Filipines al Tractat de París després de la seva derrota contra EEUU.