-
El regnat de Carles IV va coincidir amb el període revolucionari francés.
-
-
Les províncies de Minho i Douro serien per al rei d'Etrúria, nét de Carles IV; l'Alentejo i l'Algarve per a Godoy, i la resta estaria sota domini francoespanyol.
-
El malestar s'havia generalitzat a Espanya i Godoy va ser assenyalat com a principal culpable de la situació. El març de 1808 va esclatar una revolta: el motí d'Aranjuez.
-
Va representar una severa derrota per a Napoleó i que va suposar el confinament dels soldats presoners a l'illa de Cabrera, on van viure en condicions pèssimes.
-
El seu regnat va coincidir amb la guerra del Francés i amb el rebuig de gran part de la població espanyola, que el veia com un rei imposat i forà.
-
Va ser un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francés s'inicia amb l'entrada de les tropes napoleòniques i que va finalitzar amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
-
La població de Madrid es va alçar contra les tropes franceses de manera espontània i sense un lideratge definit, lluitant amb armes improvisades. La repressió que va seguir els fets va ser molt dura.
-
Les revoltes es van iniciar durant el virregnat de la Plata (una fase de la Independència d'Iberoamèrica) a Argentina.
-
La Junta Suprema va convocar les Corts de Cadis amb la finalitat de dotar Espanya d'una constitució. L'any 1812 les Corts van aprovar una de les constitucions més liberals i avançades, per l'època, de la història d' Espanya.
-
Reconeixia la sobirania nacional, la igualtat entre els ciutadans, la separació de poders i el dret a l'educació, entre d'altres. Espanya passava a ser una monarquia constitucional. Malauradament, quan Ferran VII va retornar de l'exili, la va abolir. Tornaven així els temps foscos de l'absolutisme.
Va ser aprovada el dia de Sant Josep, per això va ser coneguda com al Pepa. Al ser anul·ladaI, sovint els liberals, per manifestar el seu descontentament, protestaven al crit de "Visca la Pepa!" -
Les tropes aliades, encapçalades pel britànic Wellington, van vèncer l'exèrcit francès en el que es considera la retirada definitiva de la Península.
-
Primera fase de la independència d'Iberoamèrica. Mèxic i Amèrica Central. Els diferents grups insurgents van aconseguir la independència el 1821. El país resultant va tenir seriosos problemes de governabilitat i va acabar dividit en molts petits estats, sobretot a l'Amèrica Central.
-
La Independència del Brasil comprèn una sèrie d'esdeveniments polítics ocorreguts entre 1821 i 1824, la majoria dels quals van incloure conflictes entre el Brasil i Portugal. Donant així pas a la proclamació d'independència presentada per l'Imperi del Brasil el 7 de setembre de 1822.
-
Aquesta batalla va posar fi a la dominació espanyola a Perú.
-
Gràcies a la independència, les colònies iberoamèricanes van poder actuar seguint els seus propis interessos i van posar fi al procés d'aculturació>a què havien estat sotmeses per part de la metròpolis. Malgrat tot, s'encetava un camí difícil per a aquests nous paisos.
-
Amb la mort de Ferran VII l'any 1833, va esclatar a Espanya un conflicte dinàstic entre els partidaris de Carles, germà del rei, a l'entorn del qual es van aglutinar les forces més reaccionàries del país, i els partidaris d'Isabel, la filla de VII, en qui els liberals dipositaven les seves esperances per a fer un país més modern.
-
Va estar farcit de canvis de governs, de constitucions, cops d'estats militars i de tot tipus de tensions que van impedir la consolidació d'un règim liberal similar als que havien triomfat a Europa. Malgrat tot, es van aconseguir algunes millores.
-
Aquesta divisió va desembocar una guerra civil que va acabar amb la victòria dels isabelins. Els carlins no es van donar mai per vençuts i durant tota la centúria van continuar lluitant per imposar un règim absolutista.
-
Figura fonamental del liberalisme progressista que va intentar modernitzar el país durant els periodes en què va tenir càrrecs de govern. La seva mesura més destacable va ser la llei de desamortització de 1836.
-
Militar d'ideologia liberal progressista però que, quan li va tocar governar, ho va fer de manera autoritària i amb mentalitat militarista. Va adquirir molt prestigi lluitant contra els insurrectes hispanoamericans i gràcies al fet de guanyar la primera guerra Carlina. La regència d'Espartero va durar desde el 1840 fins el 1843 durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.
-
-
Es consolida a Catalunya un dels moviments que més ha influït en la seva història contemporània: el catalanisme polític. Les causes d'aquest moviment cal buscar-les en la influència que el Romanticisme va exercir sobre alguns intel·lectuals i artistes catalans i en el descontentament que la burgesia catalana tenia envers les actuacions dels governs de Madrid, que no afavorien els seus interessos.
-
L'any 1868, un nou pronunciament militar, aquest cop encapçalat pels generals Prim i Serrano, va enderrocar la monarquia. Es pretenia accelerar les reformes i avançat en la creació d'un país democràtic. Es van intentar moltes fórmules: des d'una monarquia constitucional sota la branca dels Savoia amb la figura d'Amadeu I (1870-1873), que abdicar per la falta de suport al país, fins a una República. La Primera República, no va durar ni un any i va tenir quatre presidents.
-
Fill de Reus, el general Prim va ser una figura clau de la política espanyola del segle XIX. D'ideologia liberal, va encapçalar el cop militar que l'any 1868 va enderrocar Isabel II. Prim va presidir el govern durant l'època de govern provisional desde 1869 fins a 1870 mentre es buscava un nou monarca.
-
Rei d'Espanya entre 1870 i 1873. La mort del seu valedor, el general Prim, va fer que quedés sense suports per a desenvolupar el seu paper de rei democràtic.
Es pretenia accelerar les reformes i avançar en la creació d'un país democràtic. Es van intentar moltes fòrmules: des d'una monarquia constitucional sota la branca dels Savoia amb la figura d'Amadeu I (1870-1873), que va abdicar per la falta de suport al país, fins a una República. -
-
Un nou cop d'estat dirigit pel general Pavía, va preparar el terreny al retorn dels Borbó. Pavía havía encarregat un govern de concentració al general Serrano, que es va veure incapaç de salvar la República. Alfons XII, depsrés d'un altre cop d'estat (dirigit per Martínez-Campos), va tornar a Espanya disposat a encapçalar un nou règim: la Restauració.
-
Pavía era un general que va derrocar la Primera República i va possibilitar el retorn dels Borbó al tron d'Espanya El 3 de gener de 1874, mentre les Corts decidien qui havia de ser el pròxim president del govern, el general Pavía va fer entrar tropes de la guàrdia civil a l'edifici i va dissoldre les Corts. Aquests fets van posar fi al Sexenni democràtic.
-
El polític conservador Cánovas del Castillo, admirador del bipartidisme britànic, va pactar amb el llibre Sagasta un sistema similar en què dos partits s'alternarien en el poder. Aquest sistema va estar en vigar durant tot el periode de la Restauració.
·El Partit Conservador
·El Partit Liberal -
Al marge del sistemabipadista, altres partits intentaven obrir-se pas en el panorama politic espanyol ·L'extrems dreta -tradicional i absolutista-
·L'esquerra, destacaven els republicans i els partits oberts, el més important dels quals era el Partit Socialista Espanyol
·L'Anarquisme va arrelar els obres de l'epoca de la Restauracio -
A Catalunya van sobresortir tres genis de l'arquitectura modernista: Domènech i Montaner, Puig i Cadafalchi, sobretot, el reusenc Antoni Gaudí. ·Domènech i Montaner: (1850-1923) és l'autor de dues joies arquitectòniques: l'Hospital de Sant Pau i el Palau de la Música. ·Puig i Cadafalch (1867-1956) es va inspirar en l'edat mijana, com es reflectex a la Casa de les Punxes ·Antoni Gaudí (1852-1926) és l'autor de la Padrera, la Casa Batlló, el parc Güell i la Sagrada Família.
-
Un dels primers episodis del catalanisme polític va ser el Memorial de Greuges que personalitats del país van presentar a Alfons XII el 1885. Se li demanava que es respectés l'economia catalana, que es potenciessin els aranzels, que no s'abolís el dret civil català i que el català es pogués fer servir amb normalitat.
-
A Manresa, uns dos-cents cinquanta delegats de diferents entitats catalanistes es van reunir amb la finalitat de redactar un document que marqués les bases que hauria de tenir una Catalunya autònoma dins de l'Estat espanyol. Aquest document, que s'emmirallava en les institucions medievals i que es pot considerar un triomf del catalanisme més consevador i que va tenir molta influència en moviments posteriors, és conegut com les Bases de Manresa.
-
Espanya renunviava a les darreres colònies, mentre les potències europees consolidaven grans imperis colonials per terres asiàtiques i africanes. Aquest fet va suposar un cop moral i psicològic que va afectar profundament la societat espanyola. De seguida es van alçar veus partidàries d'una regeneració en profunditat: el regeracionisme.
-
La Restauració va conèixer molts grups i partits polítics de caràcter catalanista. Ell més important va ser la Lliga Regionalista, fundada el 1901, que tenia com a dirigents principals Francesc Cambó i Enric Prat de la Riba.
Aquesta lliga era un partit molt conservador, catòlic, que defensava els interessos dels industrials i propietaris agrícoles catalans i que reclamava una Catalunya autònoma. -
Predudes les colònies, l'interès d'Espanya es va dirigir cap al Marroc. L'any 1906, en la Conferència d'Algesires, tot i reconèixer la independència del Marroc, França i Espanya es van dividir el territori en dues zones d'influència i van establir un protectorat. Va ser un veritable malson per al govern espanyol. Les revoltes i els atacs van ser continus, de manera que va caldre enviar nombrosos efectius militars, la qual cosa va ocasionar protestes a la Península.
-
El malestar de la societat catalana havia arribat a tal extrem que, sense una organització gaire clara i de manera espontània, va esclatar una revolta popular a la ciutat de Barcelona.
Durant la setmana del 26 de juliol al 2 d'agost, els vaguistes van omplir la ciutat de barricades per fer front a l'exèrcit i van fer de la institució eclesiàstica la seva víctima principal. Nombroses esglèsies, convents i centres d'ensenyaments dirigits per l'Esglèsia van ser cremats. Es va originar una protesta. -
Amb molts morts, va contribuir a argumentar el descontentament de la població espanyola. La monarquia va quedar tocada i va necessitar una dictadura militar per a mantenir-se en el poder.
-
Va suposar un desgast per al govern espanyol. Es van enfrontar les tribus que vivien a la zona del Rif contra l'ocupació del colonialisme espanyol i francès, tot i que va afectar, sobretot, les tropes espanyoles.
-
El setembre de 1923, Miguel Primo de Rivera, capità general de Catalunya, va fer un cop d'estat militar amb el vistiplau d'Alfons XIII. Els drets constitucionals van quedar suspesos, les Corts van ser dissoltes i els partits polítics prohibits. L'alta burgesia i l'estament militar van ser els suports principals que va tenir el dictador.
-
El 1930 el dictador va haver de dimitir a causa dels problemes socials que es van anar agreujant i de la corrupció. La esperança era la República.
