Batallaoriamendi

Naiara Ortiz Castilla - Eix cronològic dels fets i personatges més destacats durant la formació de l'Estat liberal (1808-1868)

By naiara2004

  • 1804

    Carles IV regnava a Espanya, però ho feia molt malament i això generava un malestar popular que s’agravaria amb la crisi econòmica d’aquells anys, l’aglutinament dels sectors privilegiats i l’oposició respecte a Manuel Godoy (primer ministre del rei). Aquest any, el rei va conèixer a Napoleó Bonaparte (un reconegut militar francès).

  • 1807

    Carles IV signa el “tractat de Fontainebleau”, amb l'excusa de conquistar Portugal al costat de Napoleó (no obstant això, això es tractava d'un engany, ja que pretenia conquistar Espanya) i, per consegüent, l'entrada de les tropes franceses a Espanya.

  • 1808

    Es celebra el motí d’Aranjuez, que suposa la destitució de Manuel y l’abdicació de Carles IV (el seu fill primogènit, Ferran VII, hereta el tron espanyol). Més tard, Napoleó aconsegueix que ambdós abdiquin i aprofita per a nomenar rei d’Espanya al seu germà, Josep I, qui va aplegar unes Corts que desembocarien en l’Estatut de Baiona (a més, s’escampa un sentiment antifrancès que culmina en els fets del 2 i 3 de maig a Madrid, on la revolta donarà pas a la guerra contra els francesos).
  • Period: to

    Guerra del francès (o, en altres paraules, guerra de la independència espanyola)

    Conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques i que conclogué el 1814 amb el retorn de Ferran VII al poder.

  • 1810

    Es celebren les Corts de Cadis, on Espanya quedarà dividida entre dos sectors de la població (“afrancesats” i absolutistes), la Junta Suprema Central assumirà la sobirania en nom de Ferran VII i es crearà el consell de regència a Cadis (desembocant, d’aquesta manera, en les Corts de Cadis).

  • 1812

    Es nomena la primera constitució espanyola o, en altres paraules, la constitució de 1812 (també anomenada “PEPA”).

  • 1813

    Napoleó comença a ser derrotat i, per aquest motiu, Josep I ha de marxar d’Espanya: aleshores, Napoleó es veu forçat a signar el “Tractat de Valençay” amb Ferran VII, per la qual cosa aquest últim pot tornar al tron espanyol.

  • 1814

    Quan Ferran VII torna a Espanya, un grup de diputats absolutistes publiquen el “manifest dels perses” (una crítica a les “revolucionàries” Corts de Cadis), que fa que el rei decideixi no acceptar-les. Per tant, tenim l’aprovació i, més tard, l’anul·lació de la constitució de 1812: tanmateix, Ferran VII reestabelix l’Antic Règim contra els afrancesats i s’està produint el procès d’emancipació de l’Amèrica hispana (el qual desemboca en diverses repúbliques hispanoamericanes independents).
  • Period: to

    Regnat absolutista de Ferran VII (o, en altres paraules, el restabliment de l'absolutisme) i l'emancipació de l'Amèrica hispana

    Regnat absolutista de Ferran VII, el qual coincideix amb el restabliment de l'absolutisme i l'emancipació de l'Amèrica hispana.

  • 1815

    Es celebra el Congrés de Viena, on les potències europees que han derrotat a Napoleó s’uneixen per a imposar la Restauració (o, en altres paraules, un intent de tornada a l’Antic Règim). A més, es signa la Santa Aliança (ja que, a més de ser potències europees, Rússia, Prússia, Àustria i la França borbònica també són Estats absolutistes) amb l’objectiu de intervenir als països on triomfessin les idees revolucionàries.

  • 1820

    Es dóna l'únic pronunciament reeixit per part del general Rafael del Riego, s’inicia el Trienni Liberal i el rei ha d’acceptar la constitució de 1812 (suposant, d’aquesta manera, el triomf del liberalisme). Això, per part seva, genera malestar en els absolutistes: s’organitzen en partides realistes amb el suport del rei, la noblesa, l’Esglèsia i els pagesos descontents per pagar impostos.
  • Period: to

    Trienni Liberal

    Període liberal del regnat de Ferran VII, el qual es va iniciar amb el pronunciament del general Rafael del Riego l'1 de gener de 1820, qui havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.

  • 1822

    Es celebra el Congrés de Berona (i, al seu torn, el suport per part dels “cent mil fills de Sant Lluis”: exèrcit enviat per França en representació de la Santa Aliança, com a resposta a la petició d’ajuda que va fer Ferran VII en aquest congrés perquè fos restaurat com a monarca absolut), significant el final del Trienni Liberal.
  • Period: to

    Dècada ominosa

    Període històric en el qual es restableix l’absolutisme, molts liberals s’han d’exiliar per por a les represàlies mortals i la legislació del Trienni Liberal queda anul.lada.

  • 1826

    Es crea la Federació dels Realistes Purs, els quals proposen al germà de Ferran VII (és a dir, Carles Maria d’Isidre) com a rei d’Espanya. El motiu d’aquesta proposta és que els ultrarealistes volien que Ferran VII fossi més dur amb els liberals, però no ho era i creien que el seu germà si.

  • 1827

    Succeeix l'anomenada “insurrecció dels Malcontents” a Catalunya, on Ferran VII esclafa la revolta amb gran cueltat.

  • 1830

    Es fa públic el problema successori de Ferran VII (vidu per tercer cop, es casa amb la seva neboda Maria Cristina de Nàpols). Amb aquesta, tindrà a la seva primera filla Isabel II i, més tard, publicarà la “Pragmàtica Sanció” (la qual, per part seva, anul·lava la “llei sàlica” imposada per Felip V).

  • 1832

    Maria Cristina de Nàpols obre el seu règim perquè els liberals recolzin a la seva filla, Isabel II, doncs el seu marit està malalt i morirà en breus.

  • 1833

    Mor el rei Ferran VII i, per tant, Maria Cristina de Nàpols serà nomenada com a “reina regent” (fins que la seva filla tingui l'edat per a governar). A més, s’estableix un procés d’implantació del règim liberal que succeeix paral·lelament a la primera guerra carlina.

  • 1833

    S’aixequen partides realistes al País Basc, Navarra i Catalunya (a més, proclamen rei a Carles Maria d’Isidre, però la major part del país és partidària d’Isabel II).
  • Period: to

    Primera guerra carlina

    Guerra civil que es va desenvolupar a Espanya entre els carlins (partidaris de Carles Maria d'Isidre) i els isabelins (partidaris d'Isabel II i, indirectament, de Maria Cristina de Nàpols), el govern de la qual va ser originalment absolutista moderat i va acabar convertint-se en liberal per a obtenir el suport popular. A aquesta guerra la precediran fins a tres més, totes relacionades amb l'infant Carles Maria d'Isidre.
  • Period: to

    Establiment de l'Estat liberal

    Procés d'establiment de l'Estat liberal, el qual portarà moltes propostes de millora al país gràcies a diverses entitats.

  • 1834

    Es presenta el primer ministre liberal-moderat, Martínez de la Rosa (el qual, per part seva, elabora un text constitucional conservador anomenat “l’Estatut Real”), que provoca la radicalització de la vessant liberal (la qual organitza diverses revoltes populars, demanant un canvi de règim com les “bullangues” a Barcelona).

  • 1835

    S’organitza el setge de Bilbao (on mor el militar Zumalacárregui), els carlins aconsegueixen l’èxit a Catalunya perquè l’exèrcit del govern s’ha concentrat al País Basc i Navarra. A més, Maria Cristina de Nàpols nomena com a cap de govern a Juan Álvarez Mendizábal (liberal-progressista que, posteriorment, serà nomenat com a ministre d’Hisenda).

  • 1836

    Els carlins intenten portar la revolució a més parts de la península, però no aconsegueixen massa suport.

  • 1837

    Succeeix la darrera fase al País Basc, les victòries de l’exèrcit governamental dirigit pel general Espartero i la divisió entre els carlins (els que volen arribar a un acord i, per altra banda, els intransigents). A més, el nou govern progressista estableix la constitució de 1837 (la qual manté l’esperit de la constitució de 1812, però més moderat pel compromís entre moderats i progressistes) i apareixen nous termes com desvinculació i desamortització.

  • 1839

    Es celebra el Conveni de Bergara (on el general Espartero signa en nom dels liberalistes i, per altra banda, el general Maroto signa en nom dels absolutistes), els carlins deixen la lluita armada i algunes regions d’Espanya mantenen l’autogovern.

  • 1840

    A Catalunya, els carlins no accepten la pau i Ramón Cabrera continúa la guerra fins que cauen derrotats l’any 1840.
  • Period: to

    Regència d'Espartero

    Espanya es torna a dividir, aquesta vegada entre moderats i progressistes: cosa que, per part seva, crea moviments insurreccionals en diferents ciutats. A més, Maria Cristina de Nàpols ha d’exiliar-se i li cedeix la seva regència a Espartero (tot i que continua a l’ombra de la seva filla, qui encara no pot governar perquè no té la majoria d’edat). Per contrarestar la crisi d’Hisenda, Espartero signa un pacte amb la Gran Bretanya, el qual permet que entrin productes manufacturats dels britànics.

  • 1842

    S’organitza un aixecament contra Espartero a Barcelona, on els republicans i burgesos prenen protagonisme: no obstant això, el general actua amb duresa i bombardeja el castell de Montjuïc.

  • 1843

    L’incident de l’any passat afecta negativament a la reputació d’Espartero, ja que s’organitzen més avalots en diverses ciutats d’Espanya en contra d’ell (la qual cosa, per part seva, l’obliga a exiliar-se).
  • Period: to

    Descontentament popular i, per altra banda, triomf dels moderats

    Es presenta un nou govern integrat per moderats i progressistes, però la relació entre aquest i la Junta Suprema era molt conflictiva: per aquesta raó, el govern ordena la dissolució de la Junta Suprema (però aquesta no obeeix, s’organitzen més insurreccions en diverses ciutats de Catalunya i el conflicte desemboca en la revolta de Jamància), totes les ciutats revoltades van caure sota el control del govern i, per últim, es proclama la majoria d’edat a Isabel II.
  • Period: to

    1843-1854

    Els moderats consoliden l’Estat liberal amb el suport de la reina, consolidant-se així l’hegemonia dels moderats dirigits pel general Narváez (o, en altres paraules, la dècada moderada).

  • 1845

    Període de gran inestabilitat per la crisi econòmica, el canvi de govern i la nova constitució de 1845. Durant el mateix, augmenta la població que pot optar al sufragi censatari, però la corona segueix tenint iniciativa legislativa i s’estableixen altres mesures del règim moderat (entre les quals destaquen la centralització política de l’Estat, la restricció de la llibertat d’expressió i la implantació d’un sistema educatiu únic).
  • Period: to

    1846-1847

    Succeeix una crisi econòmica que augmenta el preu del blat, tanca algunes fàbriques i genera atur laboral.
  • Period: to

    Segona guerra carlina (o, en altres paraules, guerra dels matiners)

    Comença la segona guerra carlina (o, en altres paraules, la guerra dels matiners). Només es va desenvolupar a Catalunya, on bona part de la població es va alçar contra les qüestions fiscals i el sistema de reclutament militar del ministre Mon.

  • 1848

    Els carlins semblaven vençuts, però es van recuperar amb el general Ramón Cabrera. A més, algunes milícies republicanes i progressistes van iniciar la lluita armada contra la dictadura moderada, animades per la revolució de París.

  • 1849

    Es funda el Partit Demòcrata espanyol durant l’oposició al règim moderat, el qual defensa la sobirania popular, el sufragi universal masculí i certa intervenció de l’Estat en alguns aspectes socials. Aquest, per part seva, rep un important suport popular: s’aglutinen els primers nuclis republicans i la guerra finalitza amb la victòria de l’exèrcit moderat.

  • 1851

    Els governs moderats accentuen el conservadorisme.

  • 1854

    S’organitza un aixecament popular a Catalunya, més concretament a la indústria tèxtil ja que les selfactines deixen als obrers sense feina (això, per part seva, genera ludisme).
  • Period: to

    Bienni Progressista

    Comença el Bienni Progressista i, amb ell, la descomposició del règim moderat.
  • Period: to

    1854-1856

    El general o'Donnell encapçala el pronunciamient de Vicálvaro, publica el “manifest de Manzanares” (una crítica a la dictadura moderada) i funda la Unió Liberal (un partit de centre que pretén aglutinar a ambdós sectors de la població). A més, la reina nomena primer ministre a Espartero, el qual governa amb coalició juntament amb la Unió Liberal.

  • 1855

    Es crea la llei de desamortització civil per part del ministre Pascual Madoz, la qual completava la desamortització proposta per Juan Álvarez Mendizábal anys enrere. A més, s’organitza la primera vaga general d’Espanya.
  • Period: to

    1855-1865

    Es crea la llei de ferrocarrils, ja que el ministre Pascual Madoz volia construir una xarxa ferroviària per a modernitzar el nostre país: de fet, entre aquests anys, es construeix bona part d’aquesta xarxa ferroviària.

  • 1856

    Finalment, un cop d’Estat encapçalat pel general o’Donnell acaba amb el Bienni Progressista. Va ser un acte espontani davant el temor del creixent protagonisme demòcrata.

  • 1856

    El general Narváez torna a presidir.
  • Period: to

    Descomposició del règim moderat

    Durant la descomposició del règim moderat, tornen les lleis moderades pertanyents a la constitució de 1845.
  • Period: to

    Alternança entre el Partit Moderat i la Unió Liberal

    Es crea una alternança entre el Partit Moderat (encapçalat pel general Narváez) i la Unió Liberal (encapçalada pel general o’Donnell): on progressistes, demòcrates i carlins queden fora del foc públic i, finalment, el govern d’uns i altres es consolida en un centralisme polític.
  • Period: to

    Assumptes exteriors

    S’organitza una intervenció militar espanyola al nord d’Àfrica, amb l’objectiu de defensar les places espanyoles dels atacs marroquins. A més, s’amplien els límits de Ceuta i el Marroc ha de pagar una indemnització de guerra.

  • 1866

    Durant els darrers anys del regnat de Isabel II, succeeixen dos intents de pronunciament per part del general Prim, el pacte d’Ostende (el qual tenia l’objectiu de posar fi a la monarquia de Isabel II i, a la seva vegada, escollir l'assemblea constituent per al sufragi universal) i s’adhereix al pacte la Unió Liberal. Per a finalitzar aquest període històric, Isabel II s'aïlla amb el règim moderat (la qual cosa, per part seva, genera més descontentament en la societat heterogènia).

  • 1868

    Succeeix una greu crisi de subsistències.