-
Period: 400 to Dec 31, 1450
Edat mitjana.
v-xv
Anomenem edat mitjana el llarguíssim període que va des de la caiguda de l'imperi romà a causa de les invasions de les tribus bàrbares - segle V - fins al segle XIV quan s'inicien els descombriments. Es divideix en 2 etapes: -L'alta edat mitjana. (V-X)
-La baixa edat mitjana. (X-XV) -
Jun 12, 600
Cant gregorià
El cant gregorià és monòdic: consta d'una sola melodia.
El seu ritme és flexible. Els textos són normalment en llatí. Característiques:
Textura: monòdic, a una sola veu, col·lectiu
Timbre: vocal, a capella, sense instruments.
Text: sempre en llatí
Compositors: anònims, no signaven per humilitat.
Moviment: lent, sense presses, sense pulsació marcada.
Ritme: lliure, depenent del text, sense compas.
Melodia: llarga, segons la frase del text o de la vocal que s'allarga
Caràcter: relaxant. -
Jun 12, 1000
Cant trobadoresc.
Aquesta música es desenvolupa un poc més tard.
En aquest moments de dinamisme sorgeix el moviment dels trobadors, entre els segles XII i XIII. Característiques:
Textura: monòdic, a una sola veu.
TImbre: vocal, amb acompanyament d'instruments
Text: en les diferents llengües vernacles.
Compositors: trobadors
Moviment: segons el caràcter
Ritme: marcat, amb compàs
Melodia: cantable
Caràcter: sensual, expressa emocions. -
Jun 12, 1300
Polifonia.
La polifonia es una composició a diverses veus.
Va sorgir de compositors inquiets al servei de l'Església.
És curiós constatar com el desenvolupament de la música polifònica coincideix amb la verticalitat i l'seveltesa de l'arquitectura gòtica. Es divideix en :
-Música religiosa: organum conductus.
-Música civil: motet, balada i canon. -
Period: Jan 1, 1450 to
Renaixement
Segles XV i XVI. Aquesta etapa es caracteritza per la curiositat.
És un període d'expansió de les ciències i dels descombriments geogràfics.
L'Esgésia s'ensindeix en catòlics i protestants.
El renaixement va ser frut de la idea de "l'humanisme".
Itàlia va ser el lloc de naixement i on es va desarollar aquest moviment. -
Jun 12, 1480
Juan de Encina
Naix en 1468 i mor en 1529.
Es un poeta, autor dramàtic i compositor espanyol. Va inciar la carrera musical cantant en el cor de la catedral de Salamanca, la ciutat on va naixer. L'any 1492, als 24 anys, va entrar al servei del duc d'Alba com a director d'espectacles. Moltes de les seues composicions son nadales. Es caracteritizen per: un ritme flexible i variat, per la seua textura transparent. -
Jun 12, 1510
Els madrigals.
El madrigal representa el primer intent d'interrelacionar la música i el text a fi que tots dos expresen la mateixa emoció. El madrigal italià - chanson, a França - utilitza un llenguatge musical molt culte refinat.
La seva textura és un contrapunt complex, a quatre o cin veus. Acostuma a incorporar elements descriptius.
El madrigal va ser la forma musical més important en el seu temps.
Va ser especialment apreciat en Inglaterra.
La majoria de les veus son a capella. -
El color de la música renaixentista.
En el Renaixement hi ha una gran varietat d'instruments.
Alguns formen families senseres - el mateix instruments, de diferents mides -.
La possessió d'instruments es veia com un simbol de riquesa.
El compositor no acostuma a especificar la instrumentació en la partitura de manera que els conjunts instrumentals són oberts i, sovint, deguts a l'atzar. Hi ha dos tipus de conjunts:
-Música alta: instruments de so potent i brillant. Ex.vent i percusió.
-Música baixa: so suau. Ex. corda. -
Period: to
Barroc
Anys ( 1600-1750 ) Durant aquest període s'estabilitzen gran monarquies europees, que s'envolten de pompa, luxe i grandiositat.
Es produeixen gran avanços en les ciencies i les matematiques.
La població viu pobrament i es delmada per epidèmies de malalties encara incurables. -
L'art i la música.
L'ART:
L'art barroc naix a Itàlia, i bé de seguida es difon per tota Europa.
És un art decoratiu, sensual, tot moviment i contrast.
El seu estil es molt expressiu, amb un gran sentit del dramatisme.
Pot arribar a ser efectista i luxuriant a causa de la passió per la fantasia i l'ornamentació. MÚSICA:
És molt virtuosa: colorista, vital, plena de moviment i d'efectes dinamics. Presenta molts contrastos.
La música aporta magnificència i luxe a les corts europees. -
Música vocal.
Es divideix en: RELIGIOSA: trimfaven els oratoris, obres molt extenses que no s'esenificaven, però que eren compostes per il·lustrar passatges religiosos i per impressionar psicològicament els creient, mostrant un Déu poderos i magnífic, tant com un rei.
Hi havia cor, orquestra i solistes. Les cantates eren més reduïdes. PROFANA O CIVIL: Era la música civil. Es componien cançons i cantates no religioses, per a cercles reduïts d'aristòcrates, i òperes tant per als monarques i la cort . -
El triomf de la música instrumental
Durant el Barroc es produeix una eclosió de la música instrumental.
Els instruments s'emancipen i s'alliberen del seu paper anterior d'acompanyants de la veu. ·La música instrumental assoleix per primera vegada tanta importància com la música vocal.Sorgeixen noves formes.
·L'orquestra es configura com un conjunt estructurat d'instruments organitzats per famílies.
·Els intèrprets s'especialitzen en un instrument concret, ja que el llenguatge musical es complica respecte al del Renaixement. -
El virtuós.
El virtuós és un cantant o instrumentista d'una habilitat tècnica exepcional.
Les seves interpretacions són brillants i espectaculars.
Desperten gran admiració. -
Period: to
Classicisme
La segona meitat del segle XVIII.
Les grans monarquies europees exercien un poder absolut, que és qüestionat per primera vegada arran de la Revolució Francesa de 1789.
Un gran moviment cultural i progressista - la ilustració - promou l'ideal d'igualtat i de benestar per a tothom a través de l'educació i el coneixement.
Les actituds es regeixen per la raó i el sentit comú.
El gust pel saber es tradueix en un gran desenvolupament de la investigació i de la ciència. -
La música.
Durant el classicisme impera la idea generalitzada que la música es un entreteniment innocent, que serveix per fer la vida més agradable.
Es a dir, que la moderació, l'ordre i el bon gust presideixen la música clàssica.
El resultat és una música elegant, enginyosa, que busca la bellesa en la simplicitat, la proporció i l'equilibri.
És expresiva, però sense perdre mai les formes; en el classicisme es te un gran respecte per les formes. -
Òpera barroca.
Malgrat que lòpera s'inventa en el Barroc, en el classicisme aconsegueix una naturalitat que la fa més pròxima i accessible.
L'òpera barroca estava pensada per complaure un cercle tancat d'aristòcrates i poderosos, a qui agradaven els temes heroics i els personatges mitològics i irreals. ·Es dirigia a l'artistocràcia i noblesa.
·Tenia un caràctet solemne.
·Arguments encartonats.
·Artificiositat i virtuosisme musical. -
Òpera clàssica.
En l'òpera clàssica, les situacions són més familiars i els personatges es comporten de manera creïble: sembla que sentin de debò emocions, com la il·lusió, la vanitat, el desig, la gelosia, el perdó, la tristesa, la tendresa o tant d'altres. ·Es dirigeix a un públic burgès
·Te sentit de l'humor
·Situacions i personatges propers i creïbles
·Naturalitat musical i escènica.
·Arguments entretinguts. -
Period: to
Romanticisme.
Segle XIX.
La burgesia aconsegueix tenir cada vegada més influència econòmica i reclama, també el seu propi espai en el poder polític.
El romanticisme és una etapa de pensament idealista i radical, en què es valora la llibertat per damunt de tot.
Sogeixen els nacionalismes.
Les actituds es regeixen més pels sentiments que per la raó. -
L'artista romàntic i artista incomprés.
L'artista romàntic és individualista: utilitza l'art per expressar les seves idees i sentiments personals, rebutja les normes imposades des de fora. Un fet anecdòtic , però que il·lustra aquesta tendència , és la desaparició de les perruques, accessori del vestuari que uniformava l'aspecte de les persones. La imatge de l'artista incomprès, tancat en ell mateix i allunyat de la realitat, prové d'aquesta època.
Quan l'artista és reconegut per la societat, és elevat a la categoria de geni. -
El romanticisme espectacular.
Durant el romanticisme, l'roquestra pràcticament dobla el nombre d'instruments respecte del període anterior.
Les gran formes instrumentals del classicisme - sonafa, simfonia i concert - continuen vigents, però cada vegada són més lliures: la imaginació romàntica i les formes tancades són incompatibles.
En molts casos s'usa l'orquestra amb una finalitat narrativa, com el poema simfònic o en les obres per a ballet. -
Els canvis socials.
Els canvis socials que es produeixen en el romanticisme afecten la vida musical de diferents maneres:
·Es produeix un canvi de mentalitat de la societat, que passa de criat a geni, i d'artesà a artista.
·Es generen noves fonts d'ingresos.Molts compositors es guanyen la vida com a directors o intèrprets o es dediquen a l'ensenyament.
·Naix el gran públic musical,la burgesia, molt més nombrosa que l'aristocràcia.
·Sorgeix una nova "esclavitud": la dels gustos del gran públic.
